Vegueria, vegueria

+ GNU FDL

La llei de vegueries

Es presenta el projecte de llei de vegueries i ja veig partits celebrant que ja les tenim aquí. Però, xeics, que encara s'ha d'aprovar i ha d'entrar en vigor, i en ple final de legislatura. No cantem victòria.

Veig l'alcalde d'Amposta que continua parlant de cocapitalitat i que parla de la superposició d'administracions. Fins ara la Diputació no ha estat una administració superposada? No hauria pogut prescindir-se'n i deixar les seves competències en altres mans? Quant a la cocapitalitat, sense voler repetir-me, si ha hagut un procés per fer al·legacions formals, com és que no se n'han fet? És preferible fer només declaracions que queden molt bé de cara a la galeria?

L'alcalde de Tortosa no es mostra tan contrari a la llei, i destaca, cosa important, que cal treballar perquè les vegueries siguin reconegudes plenament fora de Catalunya, concretament en l'àmbit de circumscripcions electorals.

+ GNU FDL

Com no s'ha de defensar la vegueria

Llegeixo un article de La comedianta tortosina on es defensa la vegueria però, des de l'òptica tortosina, o millor dit, del tortosinisme. Si alguns ens enfrontem a la polèmica per la capitalitat sorgida des del govern ampostí, altres no ajuden amb la seva aposta per una vegueria, que veurien bé que es digués de Tortosa, reclamant al mateix temps que el nou hospital de referència a l'Ebre no canviï de nom. El tortosinisme ranci, sense color polític, existeix. La generositat que haurien de tenir alguns, pel fet de ser de Tortosa, no apareix en aquest article. Cal recordar que la seva autora era cap de llista del partit Republicà Català a les passades municipals i que en els seus cartells electorals es demanava Tortosa capital.

+ GNU FDL

Cal mantenir les províncies?

Llegeixo via La Marfanta que Joan Sabaté, opta per mantenir la divisió provincial de Catalunya, en paral·lel a la divisió en vegueries. És un punt de vista possibilista, per tenir les vegueries a temps però, no deixa de ser un pedaç. Si no s'acaba amb les províncies tenim dues divisions territorials, segurament doble funcionariat, i un embolic considerable de cara a les eleccions. Com es defensaran els interessos de l'Ebre si estem dins de la província de Tarragona? Una renuncia de les habituals en el PSC ebrenc. D'altra banda Joan Sabaté alimenta la polèmica sobre la capitalitat afirmant que la capital hauria de ser Tortosa. L'oportunisme no és el fort dels polítics, alguns cops.

+ GNU FDL

Tindrem vegueria?

Voldria aquí introduir alguns punts quant a la llei de vegueries i la futura vegueria de l'Ebre en concret. És un dels temes polèmics d'aquest inici d'any i d'aquest final de legislatura, polèmica que a més de l'Ebre sembla que s'ha estès arreu del territori català.

Vegueries

El diari Público parla avui de les vegueries, de l'abandonament de les provincies en la divisió territorial interna de Catalunya. Com es pot llegir, la divisió de Catalunya enfora continuarà sent en províncies, almenys a l'hora de votar en eleccions que no siguin catalanes o municipals. Aquest és un punt incomprensible. L'Estat, si accepta la divisió en vegueries, ha de fer l'esforç d'eliminar una incongruència com és mantenir una divisió territorial paral·lela. D'altra banda, a la notícia es parla dels conflictes que ha comportat aquesta divisió, sobretot amb la Diputació de Barcelona, la qual perd part del territori, i la qual també és obstacle perquè en comptes de 7 siguin 8, les vegueries, creant-se la reivindicada vegueria del Penedès. El problema del repartiment de poder, del color polític dominant, passa per davant de decisions que se suposa que obeeixen a altres necessitats. Bé, és un dir perquè algú es creu que les decisions es prenen si perjudiquen qui mana?

Diputacions sí o no

Aquests dies que s'ha parlat de les vegueries també s'ha parlat del paper de les diputacions en la futura divisió territorial de Catalunya. Les diputacions té sentit que romanguin a Catalunya? Crec que no. És més, potser no té sentit que romanguin enlloc. Si bé és cert que fan una feina important, no deixa de ser també cert que aquesta feina que fan, de proximitat, es pot traslladar a les vegueries o, en absència d'aquestes, podria fer-se arribar fins els consells comarcals. El fet és que tenim una estructura gestora a l'estat espanyol que dóna la impressió de ser una font de creació de càrrecs més que una estructura realment necessària.

És com la figura dels delegats del govern, substituts dels antics governadors civils. Són necessaris? No era el govern de la Generalitat la representació del govern de l'estat a Catalunya -fugint del sentiment independentista que jo pugui tenir-?

No em direu que no és "de chiste" que ens trobem que a casa nostra haguem d'"agrair" obres locals a Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputació, Generalitat, Gobierno de España o Unió Europea. Si ens fixem, només en l'àmbit local tenim tres administracions diferents. I després els governants demanen que les empreses s'orienten cap a models econòmics més productius...

La vegueria de l'Ebre

El conseller Ausàs va anunciar ahir que la vegueria de les Terres de l'Ebre serà la primera que es crearà, en el procés de creació de les noves vegueries i de desaparició de les diputacions provincials. El marc legal d'ordenació territorial de Catalunya estarà enllestit el 2009 i no serà fins el 2011 que es podran constituir les vegueries, a partir dels resultats dels comicis municipals que se celebraran.

Val a dir que tot el procés s'està fent llarg i que continua sense resoldre's la incongruència de tenir una divisió territorial interna que, de cara a eleccions estatals continuarà sent la d'ara, quatre províncies.

Vegueries i circumscripcions electorals

El Punt publica una notícia en el títol de la qual es llegeix que els candidats al senat per CiU, Josep Maldonado i Salvador Pallarés, asseguren que no duran l'aigua de l'Ebre a Barcelona. Però, es destaca una frase de l'ex-alcalde del Perelló on diu:

L'Ebre ha de ser vegueria i tenir circumscripció electoral. Sense pes polític no hi haurà reequilibri territorial.

Sóc de l'opinió que, efectivament, la divisió territorial de Catalunya per a Espanya continua sent en quatre províncies, el reconeixement de les vegueries, entre les quals la de l'Ebre, no serà complet. Electoralment la unió amb la província de Tarragona impedirà poder fer polítiques 100% ebrenques a Madrid i hauran de coordinar-se o suordinar-se a les del Camp de Tarragona, com passa ara.

Un debat interessant, no trobeu?

El PSC de Tarragona se surt amb la seva

M'he esperat però, com podeu veure-ho, el bloc La Via Augusta ja en parla. Lluïsa Lizárraga anirà de número 3 a la llista de Tarragona del PSC al Congrés dels Diputats. Això és un canvi respecte les anteriors eleccions generals, on ocupava el número 2, cosa que redueix la probabilitat que repeteixi com diputada ebrenca del PSC.

Com ja vaig dir en una altra entrada, és una evidència del fet que s'imposen les pretensions personals o centralistes enfront d'una postura més generosa, reflectint la futura divisió en vegueries de Catalunya. Crec humilment que s'equivoquen. Ara que no es parla del PHN, ara que l'Ebre ja no està a primera línia informativa, ara se'n pot prescindir...

CiU també deixa una ebrenca, Imma Juan, en el tercer lloc, pendent de saber la segona posició, designada per UDC. ERC tampoc té en les seves dues primeres posicions ningú de l'Ebre. Una mostra que els partits, en general, això de les vegueries ho han deixat de banda.

Les vegueries van massa lentes

Segons informa El Punt, ahir Joan Puigcercós, Conseller de Governació i d'Administracions Públiques, va dir que les vegueries arribarien després de les eleccions municipals del 2011. És cert que quatre anys passen de seguida però, si tothom tenia tan clar que s'havia de dividir el país en vegueries, ja l'any 2003, el missatge que rebem és que potser no estava tan clar i que ens van vendre fum. I passa allò que caldrà veure-ho per creure-ho.

Centralisme tarragoní

Avui divendres La Veu de l'Ebre destaca que el PSC del Camp de Tarragona podria impedir que el número 2 de la llista al Congrés dels Diputats de les eleccions generals fos de les Terres de l'Ebre. Les passades eleccions va anar Lluïsa Lizárraga, qui ara podria repetir però, de número 3. Una de les justificacions que destaca el setmanari per part de la gent de Tarragona és que la representació ebrenca al Parlament de Catalunya supera la del Camp de Tarragona. Però, estem parlant de cambres parlamentàries diferents, una catalana, l'altra espanyola, i, com també es destaca, si és així és perquè diputats tarragonins han deixat el seu escó per anar a ocupar altres càrrecs. No comento ja l'altre argument que justifica aquestes dues primeres posicions per al Camp, basat en l'existència d'interessos personals per ocupar-les. És inadmissible, simplement, tot i que és evident que sempre n'hi ha d'interessos personals.

Penso que no només el PSC sinó la resta de partits, ja que l'Ebre no té circumscripció electoral pròpia -ni vegueria encara-, per reflectir la seva voluntat de fer possible la divisió territorial de Catalunya en vegueries, haurien de situar en els llocs 1 i 2 de les llistes de Tarragona una persona del Camp i l'altra de l'Ebre -no em poso en l'ordre-. En cas contrari, en cas que es deixi per a la legislació futura el fet que l'Ebre tingui veu pròpia a Madrid, no deixarà de confirmar-se que això de les vegueries alguns no s'ho creuen per molt que en parlin.