Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrants. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de maig del 2015

Rotllets de primavera


El rotllet de primavera és una pasta feta amb farina de blat farcida de diferents verdures i una mica de carn. La presència a la nostra cultura es deu a la seva introducció, a Occident, a través de la gran proliferació de restaurants xinesos que hi ha hagut des de fa temps.

Aquests rotllets es consumien a la Xina durant la celebració de l’any nou lunar o festa de la primavera, d’aquí els hi ve el nom.
En aquesta festivitat els xinesos viatgen als seus llocs de naixement per celebrar-ho al costat dels seus familiars.

Sembla ser que al principi la recepta dels rotllets portava brots de bambú fresc, però després se’n va modificar el farciment. La manera d’embolicar-los estaria inspirada en els cucs de seda, en els seus capolls, ja que a la Xina tenen un alt valor; A més, és a l’arribar la primavera quan comencen la transformació per a la creació de seda.

En funció del continent o del país podem trobar-lo amb diferents noms i preparacions. A la cuina asiàtica hi ha moltes variants, per exemple, a Filipines, Indonèsia, aquest plat l’anomenen lumpia. A França l’anomenen nems. A Australia, chicken roll. I a Singapur, rotllets de gambes.





Recull de receptes:

La Gemma de Cuinant a Canet: rotllet de feta
La Palmira de Come conmigo: rotllets vegetarians amb salsa de cacauet
L’Eva de Cuinant entre llibres: rotllets de primavera amb salsa agredolça
La Heva de Tarjeta de embarque: rotllets de carbassó
La Clara de Amb les mans a la massa: rotllets de primavera
La Dolores de Mi gran diversión: rotllets balsàmics de vedella amb verdures
La Dolors de Blog de cuina de la Dolors: rotllets de primavera amb alvocat, salmó i salsa agredolça
L’Anna de A mossegades: rotllets amb favetes i espàrrecs
L’Anna de Retalls de cuina: rotllets de carbassó i hortalisses Raw
Moltíssimes gràcies per la vostra participació. Hem aconseguit un bon assortiment de rotllets, tan dolços com salats.


Us esperem el dia 8 amb la nova proposta! 

dimecres, 4 de març del 2015

Tàrtar

El tàrtar és una preparació de carn o de peix, tradicionalment picat fi, que pot anar acompanyada de condiments o de salses. El més conegut és el de vedella tot i que està agafant força el de tonyina. Habitualment se serveix sobre una torrada.

Les primeres referències a occident d’aquesta preparació es trobarien al llibre de viatges de Marco Polo, on parla d’una província de l’Àsia central, Caragian, ei explica que mengen carn crua, picada i acompanyada d’una salsa d’alls. La recepta més antiga que es conserva del filet tàrtar és al diccionari Larousse Gastronòmic, de l’edició de 1938.

Donat que la preparació tradicional d’steak tàrtar és carn crua acompanyada d’un rovell d’ou cru, val la pena només consumir-lo a casa, on farem servir aliments ben frescos o bé a llocs de confiança, ja que d’una altra manera ens podríem exposar a contaminacions per bacteris i paràsits. Aquesta advertència també la podem aplicar al peix cru. Cal ser molt curós.

Naturalment, l'oferta pot anar més enllà del peix i de la carn, com bé ens heu demostrat amb les vostres receptes.





Recull de receptes:

La Dolors de Blog de cuina: tàrtar de tomàquet
La Palmira de Come conmigo: tàrtar de algues, tàrtar de tomàquets, pebrots verds i advocat, tàrtar de maduixes amb xantillí de roses
L'Alicia de Ali & Cia: tàrtar de tonyina
La Dolores de Mi gran diversión: Steak tàrtar amb gelat de mostassa, sorpresa de tàrtar de salmó
La Sió de Fem un mos: tàrtar de salmó i verat, tàrtar de tonyina, tàrtar de dos colors, tàrtar de tonyina amb maduixes, tàrtar de vedella
La Roser de Trifàsic de Baileys: tàrtar de salmó
La Glòria de Glòria cookies: tàrtar de tonyina de la cala
La Gemma de Cuinant a Canet: tàrtar de salmó
La Pili de Kooking: tàrtar de gambes ab maionesa
La Montse d'Abell bulto: tàrtar de tonyina amb poma
El Miquel de Les receptes del Miquel: 5 propostes de tàrtar de peix
La Silvia de Chez Silvia: tàrtar de tomàquet i fuet
La Carmen de A table con Carmen: tàrtar de salmó, advocat i sèsam
L'Heva de Tarjeta de embarque: tàrtar de tomàquet vegana
La Carme d'All i julivert: cullereta de tàrtar de salmó i advocat
La xxx de Novel cuisine: tàrtar de salmó fumat i advocat
La Natàlia de Dolces nines: tàrtar de maduixes i xocolata
La Clara de Amb les mans a la massa: tàrtar de salmó i advocat
l'Anna de retalls de cuina: tàrtar de remolatxa i pastanaga
La Pilar de Les receptes que m'agraden: tàrtar de salmó, advocat i magrana
La Mayte de La Fonda Deza: tàrtar tropical
La Marta de Cuina a diari: tàrtar de salmó
L'Eva de Cuinant entre llibres: tàrtar de tomàquet, tonyina i advocat
La Judith de El món de juju: mousse de mojito amb tàrtar de salmó, tàrtar de salmó i mango, tàrtar de salmó, nectarina i poma
La Mònica de Coses de Llàbiro: tàrtar de maduixes


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres aportacions, tant dolces com salades, podem remenar entre un bo assortiment!

Ens veiem el proper dia 5 amb la nova proposta.

dimecres, 3 de desembre del 2014

Escalivada

Per conèixer el plat de l'escalivada el millor que podem fer és esbrinar d'on ve el nom. Si observem etimològicament el verb escalivar, notarem el seu origen en "caliu". I és que escalivar és rostir hortalisses directament senceres damunt del caliu o bé fer-ho, per derivació, sobre les brases vives del foc. Després d'aquest procediment, hom les pela i en treu les llavors; les talla a tires i les amaneix. Tot i que com hem pogut comprovar amb les vostres propostes, els plats poden divergir molt de l'escalivada original. Sobretot pel que fa a la presentació, i més tenint en compte que, des de sempre, la presentació de l'escalivada ha sigut molt tradicional, normalment presentada al costat de torrades de pa amb tomàquet. Això, però, avui en dia adquireix diferents camins, timbals, espardenyes, coca en recapte, etc.

Si bé a gran part del territori l'escalivada es fa amb pebrots i albergínies; alguns cops s'acompanya de cebes i fins i tot amb patates escalivades i pelades o bacallà salat.

Sobre el seu nom, cal destacar que a diverses comarques valencianes, com la Marina i l'Alcoià, se'n diu "espencat" i d'altres zones se'l coneix també com "esgarradet" o "esgarradeta", com per exemple a la Ribera o la Costera, si bé aquest nom tot sovint es relaciona al plat que combina l'escalivada amb bacallà salat (tipus esqueixada).

En alguns restaurants es presenta l'escalivada com a plat principal, en d'altres com a entremès, de vegades acompanyada d'embotits. Però també sovint acompanya el plat principal, com per exemple de guarnició d'un plat de carn.

Tal i com ens heu ensenyat amb les vostres propostes, per a fer-la, s'han d'escalivar els ingredients segons la seva qualitat: amb més foc per als pebrots que per a les albergínies.
Una de les costums que ha anat guanyat adaptes és la d'embolicar les patates i les cebes amb paper de plata. Quan tots els vegetals són a punt, es pelen i es posen en un plat gran, assaonats amb sal, pebre i oli.



Recull de receptes:

La Gemma de Food&Cakes by GB: gotets d’alberginia fumada amb romaní
La Dolors de Blog de cuina de la Dolorss: com fer escalivada i pizza d’escalivada amb gorgonzola i nous
La Palmira de Come conmigo: escalivada
La Clara de Amb les mans a la massa: mousse d’escalivada
L’Anna de Xicuina: dip d’escalivada
La Carme d’All i julivert: coca de recapte, baba ganoush i trenes d’escalivada
La Marina de La Rosquilla de la tía Laura: mini pizza wonton d’escalivada i formatge de cabra
La Yolanda de Corazón de menta y azahar: soldadets d’escalivada
La Pili de Kooking: cake d’escalivada
La Isabel de La cuina de la Isabel: escalivada
L’Anna de Retalls de cuina: quinoa amb escalivada i formatge feta
La Gemma de Cuinant a Canet: timbal d’escalivada i formatge de cabra
La Teresa de Com a casa res: coca amb xefla
La Sao de Rapa Tachos: escalivada 
La Sònia de Entre harinas: coca de recapte
La Sussi d’Ara cuina: escalivada amb salmó
La Mon d’Aprils’ kitchen: escalivada      
La Bego de Al calor del horno: volovans d’escalivada amb moixama
La Joaquina de La cocina de los inventos: coca de recapte
La Conxita de Al pot petit cuina: espardenyes amb escalivada al forn i anxoves
La Mònica de Coses de Llàbiro: paté d’escalivada
La Natàlia de Dolces nines: hummus d’albergínia
La Marina de Tapa't de tapes: flam d'alberginia i pebrot escalivats


 Moltes gràcies per la vostra participación, ens trobem el dia 5 amb la nova proposta!
          

divendres, 1 de març del 2013

Minestra

La minestra és un guisat d’origen italià. Diuen que el seu nom ve de l'italià “minestra”, que significa “servir a la taula”. Aquest plat està format per diferents hortalisses, tot sovint cuinades amb carn.

Mirant enrere, veuríem que la minestrone és una sopa de verdures que ja fa uns quants segles va arribar a les nostres terres; però amb la característica que no és una preparació totalment sòlida ni líquida.
Com passa tantes altres vegades, a cada regió podem trobar la seva pròpia versió. A la península tenim la de Navarra, la castellana y la palentina.

Es tracta d'una recepta feta amb les verdures de temporada, així doncs és un plat que es pot fer tot l’any; tot i que si la fem amb suc és més per la tardor i per a l’hivern; i és que es converteix en un plat ideal per quan deixem les amanides.

Finalment, ens agradaria dir que hi ha qui afegeix llegums i/o pasta a la cocció, un fet que la converteix en un plat equilibrat i molt complert. La diversitat d’ingredients fa que també tinguem varietat de vitamines i minerals, així com fibra.





 


Recull de receptes:


La Dolors de Blog de cuina de la Dolorss:
minestra lleugera de carbassó, pastanaga i espinacs La Laia de A l’ombra de la figuera: #jonollenço o minestrone a la catalanes
La Roser de Trifàsic de Baileys:
galette de minestra de verdures amb ou
La Conxita de Al pot petit: minestra de fàves i pèsols
Llavors i pastetes: sopa minestra
Tast de cuina:
minestrone
La Marina de Tapa’t de tapes: llenties amb verdures i gambes de Palamós
Tastets de bruixa: minestra de bledes i porros
La Quima de Les meves receptes: minestra de verdures
La Pilar de Per sucar-hi pa:
minestra de verdures amb llamàntol
La Silvia de Chez Silvia: minestra de verdures
La Joaquina de La cocina de los inventos:
saltejat de pasta amb minestra
La Rosa Maria de El plat del dia: quiche de minestra
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: minestra lacada amb cruixent de pernil
La Mercè de Recordando gustos, aromes: minestra
La Bet de Tastarutes:
minestra de verdures d’hivern i quinoa
La Sussi de Ara cuina: minestra de verdures
La Palmira de Come conmigo: zuppa tradizionale contadina, minestra “jardinière” deverdures de primavera amb oli de trufa, mitonnee de verdures variades suaument amb olives, falsa minestrone, sopa complerta de pistou
La Mònica de Coses de Llàbiro: minestra de verdures
La Judith de El món de Juju:
sopa de minestra i pollastre
L&C de Chocolate, aceite y sal: minestra de verdures a l’estil de Gita
La Nee de Le petit chat rose: minestra de verdures
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: minestra amb botifarra terregadai ou mollet
La Heva de Tarjeta de Embarque: crema de vaines amb tempura de carxofes al safrà
La Caterina de Taula posada: minestra de verdures amb gremolata de festucs
La Montse de Rhu and Sam: minestra de vegetals d’arrel
La Vivi de Hoy cocina Vivi: minestra de tubercles al curri verd
La Lídia de Cuina útil: flam de minestra de verdures
L’Abril d’April’s Kitchen: minestra
La Cósima de Las cosas de Cósima: minestra de verdures
La Nani de La cuina violeta: minestra sobre llit de salsa de calçot
La Marta de Cuina diari: sopa minestrone amb pollastre
La Cristina i l’Ana de Fórmules culinàries: escudella barrejada de minestra
La Pilar de Mi mesa para tres: minestra de verdures
La Dolça de Tot són postres a la cuina: minestra amb verdures de proximitat
La Paula de Bon tiberi:
sopa minestrone amb TMX
La Carme d’All i julivert: minestra d’hortalisses
La Marta de Gaudint de la cuina:
minestra de verdures



Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada hem recollit 42 receptes


Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

dimecres, 2 de gener del 2013

Canapès

La història diu que el rei Alfons X el Savi va inventar els canapès.  Ell va decidir que, en les fondes de Castella, no se servís vi si no  era acompanyat d'alguna cosa de menjar. D'aquesta manera s'evitava que l'alcohol pugés al cap. Aquells canapès consistien en un tall de  pernil, una rodanxa de xoriç o una falca de formatge.
 
L’origen de la paraula canapè el trobem a França i vindria a  significar llit o sofà. Per això un canapè és un plat petit que porta  una base. El clàssic porta una llesca de pa.

Tal i com hem dit, l’origen de tal àpat se situa a l’època del rei  Alfons X el Savi. Per aquelles dates els entrepans o canapès eren un  tros de pernill, una rodanxa d’embotit o una mica de formatge. Al  principi es coneixen com a “tapes”, aquest nom es deu a una anècdota  d'el rei Alfons XIII. Quan ell feia una visita a Cadis va parar a  descansar al Ventorrillo del Chato, va demanar una copa de xerès i, en  aquell moment, hi va haver corrent d’aire. Per evitar que se li omplís  el vi d’arena de la platja, el cambrer hi va posar un tall de pernil,  al rei li va agradar i va demanar una altra tapa igual.

La regla general diu que un canapè no ha de ser més gran que una  mossegada, ens l’hauríem poder empassar d’un sol mos.
Si volem seguir el protocol, els canapès van proporcionals al temps de  duració de l’esdeveniment:

- Menys d’una hora: de 4 a 6 canapès salats i 2 de dolços per  persona.
- D’1 a 2 hores: de 6 a 8 canapès salats i 4 de dolços per  persona.
- De 2 a 4 hores: de 10 a 12 canapès salats i 5 de dolços per  persona.
 




Recull de receptes:
L'Olga de La Cuina de l'Olga: pintxo de pernil i alioli
La Heva de Tarjeta de embarque: amanida de Nadal
La Roser de Cuina d'una aprenent: canapès de taronja amb salmó i fruits secs
La Judith de La cuina de l'estany: cruixents d'espinacs
La Carolina de pequeños placeres: tartaletes de gorgonzola i pera
Les noies de Recetas de emergencia: canapès de paté de pebrots
La Joaquina de la cocina de los inventos: canapès de paté de sardinetes
L'Alfons de Les receptes de Santhilari: canapé de polenta amb melmelada de tomàquet i mató
La Carmeta Rusquilleta: pintxo d'aladroc amb gerds
La Judith de El món de Juju: canapès de crema de salmó
L'Ana de 5 sentidos en la cocina: mini tartaletes farcides de surimi
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: torradeta de ceps
La Pili de Kooking: canapès de persimon amb anxova
La Ester de La meva primera cuina: saquets de quatre formatges i nous
La Gemma de Caprofiti: canapès variats
La Montse de Rhubarb and samphire: canapès de bacallà amb poma i nous
La Sao de Rapa tachos: canapès amb pernil i formatge
Zarawitta de Viaje al centro de la beca: canapè de melmelada de tomàquet amb formatge edam
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: canapè amb foie i melmelada de ceps
La Victoria de Hoy cocina Vivi: truites express de llagosta
La Pilar de Per sucar-hi pa: aperitius de pasta fil·lo
La Nani de La cuina Violeta: burrata amb torradetes de pa d'all
La Marta de Gaudint de la cuina: cruixent de pa amb tomàquet i pernil
El Miquel de Les receptes del Miquel: tartaletes de brandada de bacallà amb cruixent d'arròs verd
L'Olga de Tiaré de Vainilla: montadito de remenat d'alls tendres i montadito italià
La Bet de Tastarutes: canapès de salmó marinat i un formatge especial


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, aquest cop han estat 68 ! Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!
 

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Macarrons

Si remuntem als segles XI I XII trobem a Itàlia, per primera vegada, la pasta seca que havien portat els àrabs. Es tractava d'un un tub de pastes primes que rebien el nom d'itrva.
Al principi eren tires de massa travessades per fils de palla o materials similars, que es deixaven assecar. Destacava per ser bàsicament pràctica, ja que pesava poc, es podia transportar i conservar fàcilment, necessitava una preparació ràpida i era útil per a les tropes que sovint es desplaçaven.

La paraula macarrons la trobem als escrits romans dels primers segles de la nostra era. Platina, un bibliotecari del Vaticà, va escriure ja al segle XII que els macarrons amb formatge eren una herència que venia de les cuines de Gènova i de Nàpols, i que els seus habitants en menjaven cada dia. I és que quan els grecs van fundar Nàpols van trobar que els seus habitants preparaven una pasta de farina de civada i aigua que, després, assecaven al sol i que anomenaven makaria.


A principis del segle XVII a Nàpols van aparèixer les primeres maquinàries per a la producció de pasta. A Gragnano és a on van trobar la manera d’assecar-la i conservar-la gràcies al seu clima favorable, que permetia la fabricació de pastes posades a assecar als carrers. Més tard, amb la millora de la maquinària, van poder fabricar la pasta a un preu més baix. Així és com es va convertir en un aliment popular.


Al 1914 l’assecament artificial feia que la pasta es pogués trobar en totes les regions d’Itàlia. El gran desenvolupament de la pasta al canvi de segle va estar molt lligat a l'exportació. Després, els països importadors van començar a fer les seves màquines per produir les seves pastes.


 







Recull de receptes:
 
 

L'Alba de Le fabuleux destin du chocolat: macarrons amb rossellones
La Núria de Algo más que cocina: macarrons amb camembert rostit
La Salomé de Bloc de recetas: macarrons amb formatge blau gratinats
La Lídia de Cuina útil: macarrons clàssics gratinats
La Joaquina de La cocina de los inventos: macarrons amb tomàquet, xoriç i formatge
El Miquel de Les receptes del Miquel: macarrons a la bolonyesa        
L'Alfons de Les receptes de Santhilari: maccheroni in crosta
La Silvia de Chez Silvia: macarrons de verdures amb carbassa
La Carolina de Pequeños placeres: macarrones con calabacín y salmón al vino blanco
La Mayte de Rústica: macarrons casolans gratinats
La Cinta de Trossets de cuina: macarrons al mode de Picadillo
La Mònica de Coses de Llàbiro: macarrons integrals mediterranis
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: macarrons amb carbassa
L'Alba i el Jordi de El taller de cuina: macarrons de la iaia
La Berta de Berta's kitchen: macarrons a la boscaiola versió lleugera
La Dolors de Blog de cuina de la Dolorss: macarrons rústics amb espinacs, panses i pinyons
La Isabel de La cocina de Frabisa: macarrons gratinats en flascó
La Neus de Cocinando con Neus: macarrons amb salsitxes per adolescents
La Iris de Cocere: mac&cheese
La Margarida de Las recetas de ella y el abanico: macarrons integrals sapore di mare
La Judith de El món de Juju: macarronspastitsio i macarroni amb llima i ruca 
La Isabel de La cuina de la Isabel: macarrons amb verdures
La Viana de Rapa Tachos: macarronete amb salsitxes
La Susanna de En Roc a la cuina: macarrons gratinats amb crema de llet
La Marga de La cocina de las casinas: macarrons amb bróquil
La Marta de Cuina diari: macarrons amb pesto de ceba i bolets
L'Abril d'April's kitchen: candele amb ragú
La Dolores de Mi gran diversión: snacks de macarones con sabor barbacoa
La Palmira de Come conmigo: amanida de macarrons amb mandonguilletes
La Caterina de Taula posada: macarrons a la pastora
La Eva de Tarjeta de embarque: tabulé de macarrons
La Roser de Trifàsic de Baileys: macarrons de la mare
La Roser de cuina d'una aprenent: macarrons al vodka
La Rosa Maria de El plat del dia: macarrons amb ceps, cansalada i botifarra negra
Per sucar-hi pa: pizza de macarrons
La Bet de Tastarutes: cassola de macarrons
La Gemma de Caprofiti: macarrons amb tonyina
La Nani de La cuina violeta: pennoni alla puttanesca
La Mireia i la Bet de Els fruits saborosos: amanida de macarrons amb vinagreta de figues
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: macarrons amb rovellons
La Cristina i l'Ana de Fórmules culinàries: timbal de macarrons
La Gemma de Fogons: macarrons amb tonyina
La Dolça de No tot són postres a la cuina: macarrons de confit d'ànec
La Mar de El que no mata engreixa: pasta amb crema de verdures, xistorra i xampinyons
La Silvia de Y sigo en la cocina: macarrons amb salsa de gorgonzola i nous
La Chelo de Cogollos de agua: macarrons amb pernil dolç i formatge
La Laura de Cuinejar: rigatoni amb albergínies
El Francesc de La cuina de tots natros: macarrons amb saltejats de bolets i oli de tòfona
La Núria de Pa amb oli i xocolata: macarrons amb carn picada
La Lídia de Mis platos favoritos: macarrons amb llanegues
L&C de Chocolate, aceite y sal: macarros d'arròs amb bolets a la crema
La Nyanyels de A daily sweet: macarrons amb formatge
La Gemma de Pel plaer de cuinar: macarrons amb anelles de calamars
La Teresa de Com a casa res: macarrons rústics amb philadelphia




Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, heu aconseguit fer un recull magnífic , un total de 65 receptes.



 
Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!