Un conte...en préstec

Somos la Estrella.Isabela Méndez.

 Ell tenia els llavis de pinzell, ella tenia els llavis d'aquarel.la i en un creuament de dos carrers van coincidir. Allà en aquell punt del temps i l'espai, s'esguardaren durant força estona. De cop, impulsats per un imput pictòric, van apropar els seus rostres i es besaren. Al separar-se tenien un somriure pintat als llavis.

(Traducció lliure d'un conte breu d'Isabela Méndez )

Fascinada per la narració oral, per la capacitat d'evocar imatges, emocions, d'abstraure't... de certes persones 'sols' amb el do de la paraula. En un món ofegat d'imatges, espectacles propers, senzills i càlids, són un bàlsam per cos i ànima. 

F♥LiÇ 2015!!,

ple de llum i descobertes que ens obrin el cor de bat a bat, 

de boques que dibuixin somriures, 

que regalin petons de tot cor 

i estimin amb fets i paraules.

♪♫♪

City of Angels

Mil gràcies!!

GRÀCIES!. 

Paraula blava i menuda, així la imagino, però gran per dins.

Ja ho tenen les coses més boniques. 

Gràcies per l'abraçada, per l'alleujament compartit.

Gràcies als amics, als de casa...sou el tresor que bressola l'ànima 

i que enforteix el cor.

Aquest viure que té vida pròpia, ara et pren, ara t'ofega, ara et deceb,

ara et fa somriure i et regala la butlleta de la sort. No saps el perquè, tu que sempre els cerques. L'existència, aquell espai misteriós i flexible, com el cos dels Nenets de la casa. Avui et dono les gràcies!.

Les contrarietats posen a prova l'esforç, la voluntat, les il.lusions, els somnis.

I els regals providencials són l'exponent que hi ha tant a fer, obren el ventall de les possibilitats. Les dos cares d'una mateixa moneda, que no permet assajos, sols viure en majúscules, amb tots els sentits amatents.

En paraules del meu estimat Miquel Martí i Pol.

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne

tot d’enfilalls de llum meravellada,

ni ens és donat deturar el temps i creure

que l’horitzó sempre ens serà propici,

pensem almenys la vida com un àmbit

de claredats possibles, i vivim-la.

I donem gràcies..., mil gràcies!. Que vibri el gest de cor, 

que s'estén més enllà de la mirada.

♪♫♪

Mil gràcies!!

Un altre Cap d'Any...

Quan érem menudes, recordo que el pare sempre ens deia, avui podreu veure l'home dels nassos i ja em veus, fixant-me al carrer a veure si el veia..., beneïda innocència!. I sant tornem-hi un altre Cap d'Any i nosaltres els homes i les dones dels nassos amb feina per fer.

Una no és amant dels recomptes. Dies en que s'imposa el calendari, aquesta dèria de  mirar ara enrere, ara endavant, de mil propòsits on el més calent és a l'aigüera.  La balança però, la decantaria cap a les coses que sumen i sí n'hi ha hagut de feixugues i les primeres no s'expliquen sense les segones. Llaços estrets d'avui són fruït de fets decebedors d'ahir, res és blanc o negre. L'aprenentatge i les noves aficions, són  la conseqüència del viure, a voltes a cops, també de les xerrades i del compartir. Els nenets són la recompensa d'un llarg camí. 

Un propòsit ,viure osbtinadament, estimant i agraïda per ser estimada. Conscient
de les coses boniques, em faré uns bocins al cap del mes, el meu escrutini personal!.
Al cap de l'any els recomptes són un abisme, de mica en mica, són de millor assaborir. Si el regust és amarg, trist, gris...demano treure'n un aprenentatge i que el cor em sigui bressolat.

Us desitjo un molt BON ANY 2014 per tothom!!!, ja el percebo esperançador, valent, hi he dipositat somnis i il.lusions. El blau de l'horitzó i la remor del mar, seran el bateig del Nou Any, a què és un bonic auguri?.

Així sigui!!

♪♫♪
A Happy place!

P.S. A vegades m'agradaria tenir una vareta màgica, 

però la vida perdria part del seu encant.