Reflexions compartides

Avui 'sols' vull compartir uns bocins d'una entrevista que fa un temps li van fer a

Ana Maria Matute, genial!, una reflexió sobre la vida mateixa.

En aquest raconet que em serveix per endreçar, expressar i compartir mil pensaments,

us deixo les seves paraules com engrunes de pa...per seguir un caminet màgic.

Com a humana, se sent orgullosa d'alguna cosa?
Sí, de l'amor. De la capacitat d'estimar. Jo he conegut l'amor i també l'he patit. L'amor és una equivocació meravellosa.

La vida és màgica. 

Conec la pena més fonda, però també la felicitat més gran, més brillant i esclatant. He sentit l'amor i m'he sentit estimada. Ho pot dir poca gent, això. Tot el que et passa a la vida s'ha d'acceptar, el que és bo i el que és dolent.

L'amor apareix, pum, quan menys te l'esperes. 

Així sigui!.

Sentir en cos i ànima, val la pena córre aquest risc...

♪♫♪

Vida per VIURE!

Little Daisy

Una conversa uneix dos oposats: por i estimar. 

Little Daisy, poruga i patidora de mena, estranyament, no hi havia parat esment. Serà la innocència desprevinguda, serà irresponsabilitat?. Avança, viu, experimenta en un present, projectant un futur. El lliri blanc com a senyera i la ceguesa al cor, no encaixen en el trencaclosques humà.

 Little Daisy estima aquell cor que veia innocent i de cos ferm i valent. 

Little Daisy té por de la fragilitat d'aquest sentir que tant estima.

La por l'enxampa, cau en la seva xarxa per basarda a perdre quelcom afectivament valuós. El valor més preuat. 

 Little Daisy estima els detalls, la tendresa, aquest sentir-se especial

 i la teranyina li estreny el seny.

 

Cal triar?, la por o estimar. Tria personal, sempre discutible, esmolada pels  camins personals. 
Little Daisy tria l'amor,  amb espurnes de vigilància, en sabrà?.
 L'amor que dóna sentit a la vida, malgrat els abismes.

És en l'amor on m'he deixat la vida.
  Joan Margarit.

♪♫

Amor particular