El bigoti del mico

L'altre dia, veient un vídeo del Youtube amb l'Albert vaig pensar: "coi, aquest mico em recorda algú". Bé, aquí teniu el mico:

Si està fet expressament, no sé si dibuixar un mico que s'assembla a Hitler és banalitzar el nazisme o burlar-se'n. Imatge extreta d'aquest vídeo.

Bé, la primera reflexió com a pare és òbvia: hauria d'evitar que l'Albert veiés aquest vídeo per això dels nazis? I el cas és que, si decidís que sí, em costaria horrors impedir-ho: és el seu vídeo preferit del Youtube. I, després de veure'l uns cinquanta cops, he d'admetre que a mi tampoc em desagrada. Les expressions dels micos estan fetes amb molta gràcia i està aprenent a dir alguna cosa en anglès gràcies al vídeo.

La segona reflexió és si una persona, per molt famosa que sigui, es pot arribar a apropiar d'un estil de bigoti o de barba. Som 7000 milions d'humans (no trec les dones del còmput, no fos cas que algú m'acusés d'heteropatriarcal i masclista. Tothom té dret a dur barba i bigoti), creieu que hi ha bigotis i barbes per a tothom?

Kundera fa una reflexió semblant a la Immortalitat, a propòsit dels gestos. Hi ha més persones que gestos, conclou. I per tant, els gestos que creiem propis i característics d'una persona segurament els repeteixen centenars o milers de persones més. Sense que els hagin copiat. Simplement no hi ha prou gestos diferents per a tothom.

Així doncs, tot apunta que hi ha més persones que tipus de bigotis. A mesura que gent de fama mundial vagi associant la seva imatge a un estil de bigoti, els homes (i dones) del món ens podríem quedar sense bigotis lliures. De moment encara no et fan pagar per copiar el bigoti a algú però la gent que et veu pot deduir que simpatitzes amb algun aspecte relacionat d'aquest personatge.

Com ho podríem fer perquè els humans disposéssim de nou de tot el ventall de bigotis? Com podríem arrencar-li aquest bigoti a Hitler i retornar-lo a la humanitat, lliure de vincles amb el nazisme? Bé, potser una via és dibuixar un d'aquests bigotis a un mico. Treure-li ferro al bigoti. Al capdavall, allò que no hem d'oblidar ni banalitzar de Hitler no és el seu bigoti o el seu pentinat sinó els crims que va cometre.

La Llei de Godwin i la fal·làcia reductio ad Hitlerum

M'agradaria molt que la redacció d'aquest post fos innecessària. Hi ha conceptes que n'hi hauria d'haver prou amb explicar-los un cop perquè la gent els assumís. Perquè repetir-los massa cops pot tenir efectes contraproduents, convertint el concepte o definició en un tòpic gastat.

No m'agradaria que això passés mai amb la Llei de Godwin, la formulació de la qual intenta precisament combatre l'excessiu i inadequat ús de les lliçons històriques que teòricament ens va deixar als humans l'experiència d'haver patit el nazisme.

Malauradament la realitat és tossuda i s'entesta en donar la raó a Godwin, no només a les discussions a la xarxa, sinó també en declaracions absurdament fal·laces de molts polítics a la televisió. En aquest context, vull aportar el meu granet de sorra per discutir amb vosaltres com s'utilitzen els arguments fal·laços i intentar que els polítics de torn s'hagin d'esforçar una mica més a l'hora de deixar anar les seves perles carregades de demagògia.

La Llei de Godwin diu el següent:

A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es doni una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u.

També hi ha qui afegeix que el primer en citar Hitler o els nazis perd automàticament la discussió. És una manera d'evidenciar que si algú ha de recórrer a la fal·làcia reductio ad Hitlerum vol dir que ja ha esgotat tots els arguments vàlids que tenia i no val la pena seguir discutint (hi ha gent que seguiria discutint eternament, molt més enllà del punt on s'ha evidenciat que ja ha perdut qualsevol engruna de raó o dignitat).

Per la seva banda, la fal·làcia reductio ad Hitlerum ve a dir que:

Hitler (o els nazis) estaven a favor de X, per tant X és necessàriament dolent i/o indesitjable.

Per exemple, si una persona vegetariana parla de la crueltat de la tauromàquia i algú li recrimina que Hitler era vegetarià i per tant els vegetarians són com els nazis, estem davant d'un cas de reductio ad Hitlerum. Òbviament la persona està fent una trampa clara per intentar guanyar la discussió. Aprofita el rebuig general que provoca el nazisme i l'intenta traslladar al seu adversari dialèctic.

Aquesta trampa, a més de ser molt burda, ofèn profundament la memòria dels milions de víctimes del nazisme que veuen com la seva tragèdia es frivolitza.

Vinyeta ucrònica de xkcd on es mostren els problemes que haurien tingut els aliats si la Llei de Godwin i la fal·làcia reductio ad Hitlerum haguessin estat vigents durant la Segona Guerra Mundial.

Algú pot pensar que les comparacions amb els nazis o amb Hitler poden ser adequades en certs casos. Hi ha altres líders que han perpetrat matances i neteges ètniques o que han aplicat punt per punt el programa de propaganda goebbeliana. És cert que, en alguns casos, la comparació podria ser procedent. No obstant això, en tota comparació hi acaba havent un sacrifici del matís i, en comparacions tan gastades com les dels nazis, aquest sacrifici acostuma a ser enorme.

A casa nostra, la fal·làcia reductio ad Hitlerum està molt de moda. Durant l'última campanya electoral hem vist multitud de referències als nazis, cadascuna més ximple que l'anterior. Però és que a més de fer servir l'original, també l'hem versionat amb els símbols més propers. Així, podem trobar reductio ad Francum, ad feixistum o ad fatxam. Segur que heu sentit més d'un cop fer servir la paraula feixista per referir-se a algú que canvia de carril sense posar l'intermitent, que cobra 3 euros per un cafè amb llet, que insisteix a parlar en la seva llengua materna o que opina que s'haurien de prohibir els reality shows a la televisió pública.

La conseqüència última d'aquest abús és que ningú acabarà sabent què vol dir realment la paraula feixista. Si us atreviu, feu la prova: quan l'escolteu en un context que no toca, pregunteu a qui la fa servir pel seu significat. Després, si sou realment valents, regaleu-li un diccionari tan aviat com sorgeixi l'ocasió.