Recomanem lectures, novembre del 2026

Des que programat un viatge a Tànger que m'han vingut ganes de llegir més de la barcelonina Carmen LAFORET. La llamada és un llibre format per quatre novel·les curtes. Van ser publicades el 1954 i traspuen la España de la postguerra.

En totes elles he vist i olorat coses de les que veia fer a casa o a l'escola en aquells anys del final del franquisme i també he sentit la rebel·lia de l'autora.

M'ha agradat molt. Retrata una època rància, però ella no ho és gens i els seus relats han envellit molt bé.

Una altra barcelonina que admiro és la Cristina FERNÁNDEZ CUBAS, aquesta viva. Vaig anar a  la inauguració del Festival 42 i, amb els seus flamants vuitanta anys, em va tornar a fascinar escoltar-la.

I li vaig comprar i llegir el seu últim llibre de contes Lo que no se ve, que no m'ha defraudat gens. Només té quatre contes que narren allò inexplicable i sovint terrorífic, però també allò que no es diu, que podem intuir-ho i que no sabem expresar, o allò que ens marca i no olvidarem mai.

També he llegit No-res per recomanació d'una amiga. És un llibre del 2021 de la danesa Jane TELLER i ben segur que si encara jo estigués treballant amb adolescents, hagués fet una lectura diferent.

És una història molt perturbadora que tracta sobre el nihilisme dels joves, que només s'adonen del valor de les coses quan les perden.

Per el Club de lectura Entre llibres he tornat a llegir la nord-americana Lisa SEE. Em feia molta mandra, però he de dir que el llibre m'ha enganxat.

L'ascendència xinesa de l'autora fa especialment interessant aquesta novel·la històrica El círculo de mujeres de la doctora Tan que parla de la situació de les dones en la tradició taoïsta i de la medicina xinesa.

Un altre llibre de contes completament diferent ha estat el que he llegit de l'argentina Camila SOSA. S'anomena Soy una tonta por quererte.

M'havien parlat d'aquesta autora reivindicativa del món travesti i, després d'escoltar-la en el podcast ¿Qué estás leyendo? vaig tenir clar que volia llegir-la. Ella mateixa és una travesti (li agrada més aquest nom que trans) i es guanyava la vida prostituint-se abans de poder fer-ho escrivint.

Tots els personatges dels seus contes pertanyen al col·lectiu LGTBI+, sobretot als travestis. Són descarnats i hiperrealistes, però també tenen espai per a la tendresa i per el sentit de l'humor.

I canviant completament de registre, estic llegint Algo ha pasado del nord-americà Joseph HELLER.

Recomanem llibres, octubre del 2025

Em van recomanar la lectura del llibre La casa de papel, suposo que pel títol i relacionant-lo amb el nostre Projecte de La Guarda del llibre.

No n'havia sentit parlar mai abans, i del seu autor, l'argentí Carlos María DOMINGUEZ, menys. L'editorial Periferia sí que m'animà a llegir-lo.

Es tracta d'una història curta i estranya on els protagonistes són els llibres i els personatges escriptors d'arreu del món, a més d'un parell de ficticis -professors universitaris a Cambridge- a partir dels quals es desenvolupa una trama llibresca.

Tot transcórre a partir d'un exemplar de La linea de sombra de Joseph CONRAD provinent d'un misteriós col·leccionista de llibres de l'Uruguai, consumit per la seva pasió bibliòfila.

L'autor de Jaen, en David UCLÉS em té tan gratament sorpresa, no només per La península de las casas vacías, sinó també per les seves publicacions en premsa i en les xarxes, que la curiositat m'ha pogut i he llegit la seva primera novel·la Emilio y Octubre.

Ja apuntava. També és realisme màgic i encara que amb narrador  omniscient, hi ha molts elements autobiogràfics, fins i tot en algun moment en parla de la història de la guerra civil española que està escrivint el protagonista, Emilio.

Però també és una mena de distòpia i, en la meva opinió, se li en va una mica la mà amb tot el tema de la vida dins les obres d'art. Però bé, també proposa músiques fantàstiques per a escoltar mentres que el llegim.

Per el Club de lectura Entre llibres he llegit 32 de març del barceloní Xavier BOSCH, que em feia molta mandra per tot allò de l'autor més venut en els últims Sant Jordi, però he de dir que l'he gaudit.

Aquest autor deu agradar tant perquè escriu fàcil i proper, mostrant emocions i sentiments que podem empatitzar sense problema. A més, el fons històric que toca dels anys de la Guerra Civil Española i la postguerra sempre és interessant, sobretot quan toca algun aspecte més novetós.

Aprofitant el cap de setmana de Lectura en silenci a El Bosc de les idees vaig començar a llegir un clàssic que tenia pendent: Guerra y paz del rus Lev TOLSTOI. No només el tenia pendent, sinó que volia anar a la sessió que celebraven a La Factoría Cultural Martínez en el seu Club de lectura Los Imprescindibles.

No vaig poder anar-hi i no vaig tenir prou amb aquell cap de setmana per acabar la novel·la, però aquí estic. Amb ella.

Les meves lectures del setembre del 2025

Seguint Llegint el món de Pei SERRANO he arribat al llibre El libro de mi destino de l'autora iraní Parinoush SANIEE.

És un novelón on la personatge protagonista, una noia iraní nascuda als anys cinquanta del segle XX, narra en primera persona la seva vida, o millor dit, les desgràcies de la seva vida.

Des que rep el càstig dels seus germans per enamorar-se i els seus pares l'obliguen a casar-se amb un desconegut d'un dia per l'altre fins que en la seva edat madura pels seus fills es nega a si mateixa la llibertat. D'aquí el títol de l'obra.

De rerefons de la història personal, la història d'aquest país des del Sah de Pèrsia fins a la República Islàmica dels Ayatolàs, passant per la revolució, la guerra Irán-Irak i l'execució de milers de presoners polítics, especialment gent d'esquerres i del partit comunista.

Només coneixia l'argentina Leila GUERRIERO com a cronista. Una periodista que sempre trobo interessant. I ara li he llegit La llamada i m'ha encantat.

Tal i com l'he sentit dir a ella mateixa en el Podcast de Libros de El País, anomenat ¿Qué estás leyendo? aquest llibre és de no ficció. Diu que ella no inventa res, que ella és periodista. 

I GUERRIERO fa Un retrato (és el subtítol del llibre) -amb el seu peculiar estil- de tot allò que ha averiguat sobre Silvia Labayrú, segrestada el 1976 per la dictadura argentina i torturada en la ESMA quan tenia vint anys i estava embarassada. La seva filla va néixer allà i va ser donada a la família de Silvia. Ella va sobreviure a aquest infern i anys més tard va denunciar els seus segrestadors, no només per torturadors, sinó també per violadors.

El més interessant del llibre és la manera com Leila estira del fil de la memòria, ja que la major part d'aquests fets succeiren fa quaranta anys i després tots els supervivents han tingut una vida i molts oblits.

En motiu del Festival MAR(C) de Literatura i Pensament que se celebra per segona vegada a Malgrat de Mar, he llegit Barcelona pagesa. Retrats d'una agricultura en transformació, editat per la Diputació de Barcelona.

M'ha interessat especialment la part que surten pagesos de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera.

La lectura del Club de Lectura Entre llibres ha estat Les ombres del castell de la mataronina Meritxell JUBANY.

És una novel·la històrica sobre el Castell de Santa Florentina de Canet de Mar, al Maresme, amb l'estructura de capítols dels fets històrics basats en la realitat, alternats amb capítols que ficcionen l'actualitat.

La gràcia per a mi és que el Castell de Santa Florentina és un lloc proper, però no conegut, al que desitjo visitar en breus.

Les meves lectures de l'agost del 2025

Com he gaudit amb la lectura de Hasta que empieza a brillar. Un llibre sobre la vida de Maria Moliner i el seu diccionari,  ficcionat per l'autor argentí Andrés NEUMAN.

A més de cosir la història d'aquesta admirable senyora, ho fa a través de la llengua; és a dir, mitjançant criteris lexicogràfics. Fins i tot suggereix que les definicions del seu diccionari, suposen una mena d'autobiografia de l'autora.

I, a més, seguint amb el tema de les lectures que em persegueix últimament, Maria MOLINER va néixer amb el segle XX i la seva joventut la va viure en la dictadura de Primo de Rivera, la seva plenitud en la República i la Guerra Civil i la seva maduresa en la terrible postguerra. I encara va tenir sort -ella i el seu marit- que no els ajusticiessin com a molts dels seus amics, sinó que els van depurar i vigilar, però van poder continuar vivint i més o menys treballant en la España franquista. 

El Diccionario de uso del español va ser publicat el 1966. El seu marit no va arribar a conèixer la mort del dictador, però ella va viure fins l'any 1981.

I per fi m'he llegit A sangre y fuego. Héroes, bestias y mártires de España, el llibre de relats sobre la Guerra Civil Española escrita el 1937 pel periodista sevillà Manuel CHAVES NOGALES y publicada a Chile.

No havia sentit a parlar mai d'aquesta obra sublim fins que vaig llegir La península de las casas vacías i vaig escoltar en David UCLÉS que la recomanava. És molt bona, relata amb molt realisme la crueltat de la guerra i de la revolució. 

El seu valor és que l'escriu abans d'acabar la lluita armada i que hi ha contes que mostren les carnisseries dutes a terme pels sublevats i també pels falangistes i terratinents i l'arrasament de la població per part de l'aviació feixista. D'altres relats expliquen les bestieses tant dels milicians, com dels obrers i camperols, tant el que van fer els socialistes i comunistes com els sindicalistes. En tots ells domina la por i el poc valor de la vida humana en aquell temps.

M'he llegit Només terra Només pluja Només fang de la mataronina Montse ALBETS i encara no sé si m'ha agradat o no.

L'obra pòstuma La mort i la primavera de la barcelonina Mercè RODOREDA no la coneixia. 

Arrel de l'obra presentada per Marcos MORAU i la seva companyia La veronal, que tindré el plaer de veure'ls en el TN, he volgut llegir-la i he quedat absolutament sorpresa d'aquesta història surrealista i gore total d'una de les meves autores preferides.

Va sobre l'angoixa i la por. Va sobretot sobre la mort i sobre el contrast entre les persones i el món vegetal. Les seves metàfores són tan esgarrifoses com plenes de bellesa.

Quan vaig llegir que en les cartes al seu editor, en Joan SALES, que estava preparant la seva millor obra, mai hagués imaginat que es tractava d'un relat on l'horror i el fantàstic ens narra el món real.

Ha hagut una altra coincidència que m'ha empès a llegir-la, quan he conegut el duet musical L'ARANNÀ, que tenen un treball discogràfic, La salamandra (Blau Atzavara, 2024), fet a partir de contes de la RODOREDA. 

També aquest agost he començat a llegir de mica en mica la biografia que en Jose TERUEL ha publicat aquest any en motiu del centenari del naixement de la meva idolatrada escriptora, la madrilenya Carmen Martín Gaite.

L'he volgut llegir per a la 3a sessió de Recomanem Llibres que organitza La Guarda del llibre, però és tan extensa que no la podré acabar a temps, encara que em servirà per a recordar totes les seves novel·les, la majoria de les quals vaig llegir amb molta passió durant la meva joventut i maduresa.

Les meves lectures de juliol del 2025

La primera ha estat el llibre de relats El cant de la joventut de la catalana Montserrat ROIG, un llibre que vaig comprar fa molts anys i que sempre em quedava per llegir.

Per fi ha arribat el moment de fer-li justícia a aquesta periodista d'investigació amb qui vaig saber dels catalans als camps de concentració nazis, que li vaig llegir alguna novel·la innovadora ara fa molt de temps i que ara he descobert com a una magnífica contista.

Aquest llibre el va acabar dos anys abans de la seva mort i on veus personatges grans i fins i tot vells, ben bé pots pensar en personatges malalts, tots ells prop de la mort.

Li he agafat el gust a llegir els llibres de relats curts a la platja. El següent ha estat El silencio del patinador del basc Juan Manuel DE PRADA.

Més d'una vegada he rigut mentre llegia algun dels dotze relats o contes que composen aquest llibre. M'agrada el sentit de l'humor d'aquest autor i la seva ironia, especialment cap a ell mateix i els seus ancestres.

De nit, llegeixo al llit i he començat un parell de novel·les que no m'han convençut, que són Hambre del noruec Knut HAMSUN i La seca de la basca Txani RODRÍGUEZ. 

La que sí m'ha atrapat ha estat Presentes del valencià Paco CERDÀ.

A més, no fa gaire he llegit Dientes de leche de MARTÍNEZ DE PISÓN amb una portada molt semblant a aquesta i La península de las casas vacías de DAVID UCLÉS , així que segueixo en el tema de la Guerra Civil i la postguerra amb el feixisme com a protagonistes.

El protagonista del llibre és José Antonio Primo de Rivera, un personatge carismàtic que també m'ha recordat una lectura que vaig fer fa anys sobre el falangista, que va ser Riña de gatos de Eduardo MENDOZA.

Després de dinar, llegeixo a la butaca i he encetat Ànimes de sal de l'autor local Pep BUSQUETS, que he deixat a mitges i el llibre del Club de lectura Entre Llibres per a aquest mes: 

El projecte Rosie del neozelandès Graeme SIMSION és una novel·la senzilla i divertida.

També he llegit Divina Ceuta del joveníssim català Martín GODOY GARCIA, una obra de teatre escrita durant la seva estada a l'acadèmia Vivarium Novum, a Roma, durant la seva formació humanística.

Els protagonistes d'aquesta aventura èpica són la princesa Ceuta i el seu estimat Gibraltar, què com tota tragèdia grega, tenen un destí fatal. 

També conté més d'un poema del més clàssic estil que l'autor canta.

Les meves lectures de juny del 2025

    Estic en baixa forma lectora, només dos llibres en un mes! Almenys m'han agradat tots dos.

La història de l'amor ha estat una sorpresa. Ni coneixia el llibre ni l'autora, la nord-americana Nicole KRAUSS, però va anar a parar a La Guarda del llibre i no m'he pogut resistir.

És un relat ens dos temps històrics, el moment en que el protagonista, ja molt vell i prop de la mort, rememora el seu amor adolescent i el llibre que va escriure per tal de fer saber a la seva estimada Alma i al fruit del seu amor tot el que els va estimar. I una altra història en el present d'una altra adolescent anomenada Alma, que deu el seu nom a aquest llibre que va ser escrit tants anys abans del seu naixement i que el seu pare, mort recentment, va regalar a la seva mare quan es van enamorar. I que va ser gràcies a aquesta Alma que el fill de l'altra Alma -un escriptor d'èxit- descobreix (o pot haver descobert) qui ha estat el seu veritable pare 

Les dues històries s'entrellacen entre casualitats i causalitats amb rerefons de l'holocaust nazi i les desgraciades deportacions i les fugides Amèrica amb sort, a més dels traumes per les pèrdues i no només les dels camps d'extermini. I sobretot, la força de l'amor: entre amants, entre germans, entre pares i fills, entre amics. Allò que mou el món. 

De l'aragonès Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN sempre m'agrada tot el que li he llegit. 

Dientes de leche no és per a mi la seva millor novel·la, però m'ha interessat molt tota la part documentada dels italians que van participar a la Guerra Civil Española per ajudar les tropes feixistes i, sobretot, la part que l'autor ficciona sobre les dobles vides que hi ha persones que són capaces de dur sense cap mena de penediment ni de mala consciència.

Com sempre, Martínez de Pisón també ens passeja per aquesta España dels darrers anys del franquisme i de la transició que hem viscut la seva generació.

A última hora, durant les vacances a Castella-Lleó m'he pogut llegir un tercer que m'ha encantat. 

Es titula Els detalls i és de la sueca Ia GENBERG. És una novel·la curta i me la vaig treure de Llegint el món que la va recomanar.

Una història deliciosa on la narradora revisa el passat, prescindint de fets importants i notoris i només fixant-se en els detalls, allò que ens queda per sempre.

Les meves lectures de maig del 2025

 

El Grupo Bojador tenia l'última novel·la del català Eduardo MENDOZA per a la sessió virtual del maig. S'anomena Tres enigmas para la organización i vam haver d'aplaçar la trobada amb l'autor ja que  MENDOZA ha guanyat el prestigiós Premi Princesa de Asturias de las Letras 2025.

De la 2a sessió de Recomanem llibres que organitza La Guarda del llibre  vaig treure la idea de llegir Éramos unos niños de la cantant nord-americana Patty SMITH.

He rellegit Los siguientes de Pedro SIMÓN que vaig llegir l'octubre del 2024 perquè és la següent lectura triada pel Club de lectura del Grupo Bojador.

I el Club de lectura Entre llibres també ha triat a Pedro SIMÓN en la sessió del juny i he rellegit Los ingratos que vaig llegir el juliol del 2023