Recomanem lectures, novembre del 2026

Des que programat un viatge a Tànger que m'han vingut ganes de llegir més de la barcelonina Carmen LAFORET. La llamada és un llibre format per quatre novel·les curtes. Van ser publicades el 1954 i traspuen la España de la postguerra.

En totes elles he vist i olorat coses de les que veia fer a casa o a l'escola en aquells anys del final del franquisme i també he sentit la rebel·lia de l'autora.

M'ha agradat molt. Retrata una època rància, però ella no ho és gens i els seus relats han envellit molt bé.

Una altra barcelonina que admiro és la Cristina FERNÁNDEZ CUBAS, aquesta viva. Vaig anar a  la inauguració del Festival 42 i, amb els seus flamants vuitanta anys, em va tornar a fascinar escoltar-la.

I li vaig comprar i llegir el seu últim llibre de contes Lo que no se ve, que no m'ha defraudat gens. Només té quatre contes que narren allò inexplicable i sovint terrorífic, però també allò que no es diu, que podem intuir-ho i que no sabem expresar, o allò que ens marca i no olvidarem mai.

També he llegit No-res per recomanació d'una amiga. És un llibre del 2021 de la danesa Jane TELLER i ben segur que si encara jo estigués treballant amb adolescents, hagués fet una lectura diferent.

És una història molt perturbadora que tracta sobre el nihilisme dels joves, que només s'adonen del valor de les coses quan les perden.

Per el Club de lectura Entre llibres he tornat a llegir la nord-americana Lisa SEE. Em feia molta mandra, però he de dir que el llibre m'ha enganxat.

L'ascendència xinesa de l'autora fa especialment interessant aquesta novel·la històrica El círculo de mujeres de la doctora Tan que parla de la situació de les dones en la tradició taoïsta i de la medicina xinesa.

Un altre llibre de contes completament diferent ha estat el que he llegit de l'argentina Camila SOSA. S'anomena Soy una tonta por quererte.

M'havien parlat d'aquesta autora reivindicativa del món travesti i, després d'escoltar-la en el podcast ¿Qué estás leyendo? vaig tenir clar que volia llegir-la. Ella mateixa és una travesti (li agrada més aquest nom que trans) i es guanyava la vida prostituint-se abans de poder fer-ho escrivint.

Tots els personatges dels seus contes pertanyen al col·lectiu LGTBI+, sobretot als travestis. Són descarnats i hiperrealistes, però també tenen espai per a la tendresa i per el sentit de l'humor.

I canviant completament de registre, estic llegint Algo ha pasado del nord-americà Joseph HELLER.

Recomanem llibres, octubre del 2025

Em van recomanar la lectura del llibre La casa de papel, suposo que pel títol i relacionant-lo amb el nostre Projecte de La Guarda del llibre.

No n'havia sentit parlar mai abans, i del seu autor, l'argentí Carlos María DOMINGUEZ, menys. L'editorial Periferia sí que m'animà a llegir-lo.

Es tracta d'una història curta i estranya on els protagonistes són els llibres i els personatges escriptors d'arreu del món, a més d'un parell de ficticis -professors universitaris a Cambridge- a partir dels quals es desenvolupa una trama llibresca.

Tot transcórre a partir d'un exemplar de La linea de sombra de Joseph CONRAD provinent d'un misteriós col·leccionista de llibres de l'Uruguai, consumit per la seva pasió bibliòfila.

L'autor de Jaen, en David UCLÉS em té tan gratament sorpresa, no només per La península de las casas vacías, sinó també per les seves publicacions en premsa i en les xarxes, que la curiositat m'ha pogut i he llegit la seva primera novel·la Emilio y Octubre.

Ja apuntava. També és realisme màgic i encara que amb narrador  omniscient, hi ha molts elements autobiogràfics, fins i tot en algun moment en parla de la història de la guerra civil española que està escrivint el protagonista, Emilio.

Però també és una mena de distòpia i, en la meva opinió, se li en va una mica la mà amb tot el tema de la vida dins les obres d'art. Però bé, també proposa músiques fantàstiques per a escoltar mentres que el llegim.

Per el Club de lectura Entre llibres he llegit 32 de març del barceloní Xavier BOSCH, que em feia molta mandra per tot allò de l'autor més venut en els últims Sant Jordi, però he de dir que l'he gaudit.

Aquest autor deu agradar tant perquè escriu fàcil i proper, mostrant emocions i sentiments que podem empatitzar sense problema. A més, el fons històric que toca dels anys de la Guerra Civil Española i la postguerra sempre és interessant, sobretot quan toca algun aspecte més novetós.

Aprofitant el cap de setmana de Lectura en silenci a El Bosc de les idees vaig començar a llegir un clàssic que tenia pendent: Guerra y paz del rus Lev TOLSTOI. No només el tenia pendent, sinó que volia anar a la sessió que celebraven a La Factoría Cultural Martínez en el seu Club de lectura Los Imprescindibles.

No vaig poder anar-hi i no vaig tenir prou amb aquell cap de setmana per acabar la novel·la, però aquí estic. Amb ella.