Directament de la carta d’un cafè parisenc de començaments del passat segle
XX, ha arribat fins als nostres dies patint molt poques modificacions. La
recepta que us portem avui, és d’un dels sandvitx més gustosos i senzills amb
els que ens hem creuat en el temps, por per nom: “croque Monsieur”.
Tot i que es desconeix l’origen del seu nom i podem fer-lo amb múltiples
variants, totes les versions de la “croque Monsieur” te un punt en comú, el seu
acabat és sempre gratinat. Però bé, anem a la recepta?
Per fer dos sandvitx de “croque Monsieur” necessitarem els següents
ingredients:
4 llesques de pa de motlle (nosaltres emprem un multi cereals)
2 llesques de pernil dolç
2 llesques de formatge
20 g. de mantega
1 cullerada de farina
150 ml de llet
Formatge ratllat (emmental, gruyere, parmesà, al vostre gust)
Sal, pebre i nou moscada
El primer que farem serà posar a escalfar el forn a uns 180 graus, amb
color superior i inferior. Mentre el forn s’escalfa, prepararem una beixamel
una mica espessa. Per fer-ho, posarem la mantega en una paella, quan s’hagi
desfet hi posarem la farina i remourem bé fins aconseguir la textura buscada.
Un cop tinguem la beixamel, l’espolvorejarem amb un pessic de pebre negra i de
nou moscada i mesclarem bé. Finalment la reservarem.
A continuació agafarem les llesques de pa i a cadascuna li untarem un
costat amb beixamel, però amb compte, ja que si us passeu amb la beixamel, la
llesca s’acabarà espatllant.
Un cop untades les llesques amb la beixamel, posarem una llesca de pernil
dolç y una altra de formatge sobre dues de les llesques de pa untades amb
beixamel, un cop fet, les taparem amb una nova llesca de pa untada. Per acabar,
repartirem la beixamel sobrant sobre els sandvitx que acabem de muntar i els
espolvorejarem amb formatge ratllat. Un cop fet, posarem els sandvitx al forn i
els hi deixarem uns 10 minuts, passat aquest temps, els gratinarem 3 minuts,
tot i comprovant que no se’ns cremin, ja que els volem rossos, no cremats.
Aquest és un possible resultat:
| Croque Monsieur |
Serviu-los calents, acompanyats amb una petita amanida, de patates fregides
o fins i tot de iuca fregida.
L’èxit està assegurat, tant per un berenar com per un sopar informal.
Bon profit!