Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 d’octubre del 2012

De la Terra al mapa-mundi



Ja sabeu que al David li agraden molt els planetes, fa dies però que està interessat en la Terra en concret.

Així doncs hem aprofitat un recurs extraordinari que segur que coneixeu que és el Google Earth: és un programa impressionant d'informació presentant un globus virtual terraqüi, amb diferents nivells i continguts de mapes geogràfics i  disposa d'una interfície d'usuari amb zoom , amb el que es pot anar des  de la visió general del planeta al lloc on viviu vosaltres. A més de la Terra i els seus països podreu veure el fons del mar, planetes com Mart o Saturn, la Lluna, el cel estelat, nebuloses, monuments ...Fa anys que el tenim instal·lat (és gratuït ) i és una passada. Us el recomanem!


Des d'aquí podeu anar atansant-vos fins arribar al vostre carrer  amb
l'aplicació street viewer. Molt fàcil i és impressionat.



Hem recuperat després d'uns mesos d'estar a la prestatgeria el globus terraqui ( fa una pila d'anys que el tenim !!). Fa dies que el David i el papa se'l miren a la nit ,al llit, abans de dormir, tot mirant on són els països, on viuen els pingüins, els cangurs , els elefants ...  
Com que té llum interna és molt maco de mirar a les fosques. 
També tenim un mapa mundi de la projecció Peters ( que és la que té una proporció més justa  de la mida dels continents i sense projecció eurocèntrica) . Però fins ara, ni se l' havia mirat.






L'altre dia va veure un mapa mundi per internet i va cridar " la Terra mama" !!. Vaig pensar: ja és el moment de presentar-li els mapes !Avui hem aprofitat que estàvem els tres junts per anar a la biblio i agafar llibres, entre d'altres aquests de geografia:



"Mi primera vuelta al mundo. Atlas ". Ed. SM. M'ha agradat molt, hi ha
mapes senzills,  amb dibuixets dels animals , vegetació, etc que podem
trobar a cada continent

"El meu primer atles il·lustrat". Ed. Beascoa
En aquest he trobat aquest dibuix tan gràfic de com passar del globus
terraqui al mapa mundi: veieu el dibuix de l'esquerra amb la taronja?
També està bé, però és una mica per a nens més grans.




Hem començat per mirar els llibres i veure si trobàvem el continent al globus.
Ei, és aquest l'Africa ? sí, sí 



Ens hem fixat en els animalets que viuen a cada continent: lleons, elefants,
jaguars, camells, ossos polars ...



Aquest moment m'ha encantat!! Ell tot sol ha volgut buscar " la terra de
 la neu"com li diu ell als Pols Nord i Sud. I els  ha trobat, tant al globus
 com al mapamundi, estava super content!!



Ens fixem que hi ha dos " terres de la neu", dos pols, un a dalt
 ( Nord) i un abaix ( Sud) . pregunto: quin animal viu a la terra de la neu,
al Pol Nord ? L'os polar !
! Sí, senyor !! molt bé. 

Per casualitat hem agafat un conte molt boniquet sobre un osset polar
i la seva mama . L'ossos estan fets d'una roba molt suau. El llibre es diu
"Blanquet" de Piers Harper i ed. Joventut.
Ens hem fixat que viuen a la neu, que fa molt fred, que els senyors
que hi viuen ( esquimals) van molt abrigats ... 

Després de no haver-se'l mirat mai, se'n ha anat cap al mapamundi Peters
i ha començat a preguntar : què posa aquí ? que posa aquí ?
aquí posa Brasil, aquí posa Canadà, aquí India ...

Ha  dit que per anar d'una terra a una altra ( d'un continent a l'altre volia dir)
s'ha d'anar amb avió, per tant hem agafat el conte dels avions ,
que ens explica com són per dins, com és un aeroport, qui és el capità...


I després he tornat a al·lucinar. Ha agafat una làmpada que tenim a sobre
d'una tauleta a prop d'on hi havia el globus , l'ha posat a Terra amb molt
de compte i ha dit "Mira mama, llum a la terra que gira" .
 Em sembla que ha degut recordar com ens ho va explicar la noia del
 Cosmocaixa, la del Planetari bombolla , perquè ho va fer molt semblant
a això. Que guai !!



Estic contenta ... no acabava de trobar la manera que m'agradés de com presentar-li al David aquest tema, i ha vingut tot rodat, fàcil, gratuït, senzill, sensorial, reaprofitant recursos , incorporant el joc, la recerca, aprenent paraules noves, passant-ho bé, rient ...

Ara em toca pensar com continuar , però ja tinc unes quantes idees que em bullen al cap, així què , endavant amb la geografia, jeje.




dimecres, 9 de maig del 2012

Llum, ombres... s'aixeca el teló !

Ja feia mesos que tenia ganes de fer aquesta activitat, ombres xineses, penombra, contes, fantasia...

Doncs després de sopar m'he decidit :

La primera pregunta :què vull fer ? ho tenia clar , el conte " A què té gust la lluna ?" . Ens va agradar molt quan el vam agafar de la biblio ... novament no hi ha dolents, és una història màgica de cooperació on tots surten guanyant. 
La segona pregunta: com ? amb ombres xineses ( és tan bonic !!!) A més a més en podem aprendre tant de la llum, dels colors....
I la tercera ... com ho faig ? què tinc ? .... doncs he agafat un marc de fotos gran, he enganxat al vidre paper vegetal que tenia de la taula de llum amb cel:lo. L'he aguantat de peu amb llibres davant i darrera: ja tinc la pantalla !!! vaja, no per gaires trotes, però per aquest cop servirà, si veiem que és un bon recurs ja li posaríem unes potetes.
Tenia unes quantes siluetes d'animals  que encara s'havien d'imprimir, doncs dit i fet ! en cartolina i tris, tras, mentre els meus homes recollien la cuina, les he retallat i els hi he enganxat un palet de "pinxito". He agafat un tros de porexpàn i ja està tot !!

"Nois, endavant, comença l'espectacle !!!! "

A què té gust la lluna ?
(¿A que sabe la luna ?)

Hi havia una vegada una tortuga que va pensar que li agradaria pujar al cim d'una muntanya. Poc a poc va trescar fins a dalt i va poder observar la lluna. Mirant, mirant va desitjar quin gust devia tenir aquella lluna tant grossa i rodona, clara i bonica…  De què deu fer gust la lluna? – va dir-se.
La lluna en veure que la tortuga aixecava el cap i la closca per atansar-se-li va pensar que era un joc i amb un gràcil moviment va moure's una mica enrera… Ai, la tortuga gairebé la tocava, però no hi arribava així que va decidir demanar ajut:
- Elefant! Vine!
I l'elefant va venir.
- Puja a sobre de la meva closca i segur que la podrem provar!
I l'elefant ho va fer, però la lluna, divertida, va retirar-se una mica més.


 
Com que tampoc hi arribaven van voler cridar la girafa:
- Girafa! Vine!!
I la Girafa va venir. I l'elefant amb la seva gran veuassa li va explicar:
- Puja a sobre el meu llom i segur que tocarem la lluna! Au, va!
I la Girafa hi va pujar, però va tornar a passar el mateix: la lluna amb un lleuger saltiró va moure's una mica més amunt i no la va poder tocar. Una mica sorpresos els tres animals varen dir:- Lleó, vine!
I el lleó va córrer a ajudar-los. I altre cop el mateix, un saltiró i la lluna va marxar cap a munt. Mmm, ja tenien un ajudant pensat, i van cridar:
- Guineu, vine!!
I la guineu va venir, va pujar d'un salt àgil sobre el llom del lleó, va allargar el caparró, però no! La lluna va tornar a girar i, alehop!, cap a munt altra vegada! Sabeu qui van cridar? Sí, al mico!

- Mico, vine!!


I el mico va venir. Ara, sí, n'estaven convençuts, perquè els micos són molt ràpids, sabeu? Va allargar el braç, va allargar la mà i… tampoc!! Ah, que llesta la lluna, ja els veia venir abans que la toquessin… Uf, i ara què? Qui els quedava per col·laborar? Bé, era petitó, però estava allà ben a propet…
Ratolí, vine!!!
I el ratolí va venir. Va pujar sobre la closca de la tortuga,
sobre el llom de l'elefant,
sobre el llom de la girafa,
sobre el llom del lleó,
sobre el llom de la guineu i
sobre el caparró del mico i

la lluna se'l va mirar… i va pensar… ja ja ja… "quin animal més petitó", no val la pena que em mogui, a més, ja començo a estar cansada d'aquest joc.


Ai, ai, ai, i sabeu que va passar? Que el ratolí la va tocar! I d'una mossegada li va prendre un tros, un trosset ben petitó però suficient per tots plegats…
- Oh!!! De què fa gust? – van exclamar tots.
- tasteu-la, tasteu-la…. - els deia mentre els hi passava el tros de lluna.


Cadascun va mossegar-lo abans de passar-lo a l'altre i, endevineu… Cadascun va trobar que tenia gust d'allò que més li agradava.. Què li agrada al mico? I a la guineu? Al lleó? , la girafa, l'elefant i la tortuga?


Van quedar tant satisfets de la fita aconseguida que aquella nit van arraulir-se ben juntets i van adormir-se al costat d'una pedra i van dormir acompanyats.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat!


Val a dir que hem fet dues sessions, la primera pare i fill l'han vist abraçadets en silenci, la segona ha estat un un " passi" especial on veure tots el truquis de l'obra, participar en directe de la mateixa i fer fotos !!
I... el que més il·lusió m'ha fet, quan hem acabat el David picava de mans tot dient : "Un altra, un altra ..." . No se d'on ho haurà tret... però m'ha emocionat i tot .............. aiiiiiiiiiii. Què bonic és ser mare !


I per a vosaltres... de què té gust la lluna ?









Editorial: Kalandraka
Texto e ilustraciones:
MICHAEL GREJNIEC
Traducción:
CARMEN BARREIRO

dissabte, 5 de maig del 2012

El cargol i l'herbeta de poliol

Aquest matí hem anat al mercat i hem tornat amb cargols, uns quants els hem fet a la llauna amb herbetes....mmmmm.
Uns altres els hi han donat al David a la paradeta on els venien per a que el cuidés. Perfecte !






Els hi hem preparat un bon cau, el David ha triat on els volia posar i ha anat directe a la galleda on teníem els enciams de l'hort del padrí i els hi ha donat  tot seguit. Pobrets, estaven afamats !!
Ha estat una bona estona contemplant-los. Com es nota que a l'escola bressol han passat vàries setmanes observant-los, aprenent com es mouen, què mengen, etc.




Aprofitant aquest esdeveniment, mentre ell feia la migdiada  ( supercurta avui !!) he agafat la goma eva que tenia per casa i he intentat fer una versió d'un dels contes que han treballat molt a l'escola: "El cargol i l'herbeta de poliol", què és molt boniquet i el més important : no hi ha dolents !! Tots els personatges són bons .


Hi ha diferents versions on surten diferents animals. Com que tenia la idea de fer animals petits, me'ls he inventat. però a fe de Déu que ben inventats !!! sobretot en tamany !! Tots m'han sortit de la mateixa mida, riute'n tu de les proporcions exactes : la marieta és igual de gran que el gat, au ! que et penses ? les marietes de casa nostra estan molt ben cuidades , jejej. Sembla transgènica i tot !


He fet els animals de manera que es poguessin enganxar uns amb els altres amb velcro, ja veureu perquè....


Aquí teniu el conte versionat. Hem aprofitat els animalons que he posat per cantar les cançons corresponents :


EL CARGOL I L'HERBETA DE POLIOL


Una vegada hi havia un cargol que era com tots els cargols. Tenia dues banyes, una closca i caminava molt a poc a poc. La cosa que li feia més il·lusió era conèixer el Sol. Per això, un dia, el cargol es va posar a caminar cap al Sol.

Aprofitant que tenim una muntanya podem cantar:

Cargol, treu banya, puja a la muntanya
cargol treu ví, puja al muntanyí


-Si camino i camino cap al Sol, arribaré fins alla on surt i li podré dir hola.



Sol, solet,
vine'm a veure (2)
Sol, solet, vine'm a veure que tinc fred



El cargol va caminar i caminar cap alla on surt  el Sol, però mai no hi arribava, perquè el Sol viu molt Iluny. Ara bé, es va cansar molt. I cosa encara pitjor: va agafar mal de panxa.

Quin mal de panxa que tenia el pobre cargol!! No sabia que fer perquè li passés. Fins que va tenir una idea. "Ja sé que faré", va pensar el cargol. "Buscaré una herba de poliol, I'arrencaré i me'n faré unes sopes. Em prendré les sopes i el mal de panxa em passara".




I ben content, el cargol va buscar i buscar, fins que va trobar una herba de poliol.

L'herba de poliol era alta i feia molt de goig. El cargol es va posar a estirar-la. Pero vet aquí que l'herba era tan forta que, per molt que estirava, no aconseguia arrencar-la.






Per alla passava una granota, verda com un enciam,- NO NO , AQUÍ HE POSAT UNA MARIETA ENORRRRRRRRRRRRRRME !! Així doncs canviem la granota, que també són molt maques, per la mega marieta.




Marieta vola vola
tu que portes camisola,
si m'ensenyes el camí del cel
et donaré pa i mel


 Només de veure el cargol que estirava, li va preguntar:
-Que fas?

I el cargol va respondre cantant:

Vull arrencar aquesta herbeta, aquesta herbeta
Vull arrencar aquesta herbeta de poliol
-Que he agafat mal de panxa anant a veure d'on surt el sol.

I la marieta , com que va veure que tot sol el cargol no se'n sortia, el va voler ajudar. Es va agafar ben fort a la closca del cargol i va estirar amb ell. Però per molt que el cargol i la marieta estiraven, no aconseguien arrencar l'herba de poliol.

Al cap d'una estona va passar per alla una tortuga.



Cantem la cançó de la tortuga ?

1,2 i 3 la tortuga, la tortuga
1,2 i 3 la tortuga ja no hi és
mireu com balla la tortuga ballagura, ballarà (2)





Quan va veure el cargol i la marieta, els va preguntar:

-Que feu?

I la marieta va respondre cantant:
http://www.youtube.com/watch?v=LaAxSAwsddM&feature=related
Ajudem el cargol a arrencar l'herba, a arrencar I'herba

Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol.

-Que ha agafat mal de panxa anant a veure d'on surt el sol .

I la tortuga , quan es va adonar que el cargol i la marieta necessitaven un cop de mà, va decidir ajudar-los a arrencar l'herba de poliol. la tortuga es va agafar ben fort a la marieta  i es va posar a estirar. Però per molt que el cargol, la marieta i la tortuga  estiraven, l'herba de poliol no es deixava arrencar.

Més tard, va passar per allà un gat .Era un gat negre que tenia una cua tan llarga, que la portava ben enroscada perquè no li toqués a terra. Quan el gat va veure el cargol, la marieta i la tortuga  els va preguntar:

-Que feu?


I van  respondre cantant: http://www.youtube.com/watch?v=LaAxSAwsddM&feature=related  '
Ajudem el cargol a arrencar l'herba, a arrencar l'herba

Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol.

-Que ha agafat mal de panxa anant a veure com surt el sol.

I com que el gat va veure que el cargol, la marieta i la tortuga no se'n sortien, els va voler ajudar a arrencar l'herba de poliol. Per això es va agafar ben fort a la closca de la tortuga  i es va posar a estirar.

.
I estira que estiraras, ves per on que el cargol, la tortuga, la marieta i  el gat i no van aconseguir arrencar l'herba de poliol. Tot i que no van aconseguir arrencar-la, van estirar tan fort que van veure caure de cul a terra.

Patapam! I van quedar en silenci absolut.

Fins que al cargol se li va escapar el riure.

-Ha, ha, ha -reia el cargol-. Quina patacada! Ha, ha, ha!

I és ciar, el cargol va encomanar el riure a la marieta. I la marieta el va encomanar a la tortuga que la  va encomanar al gat. I van acabar tots plegats petant-se de riure.

l és clar, quan ja feia una bona estona que reien, el cargol va dir:

-De tant riure, sabeu que ha passat? Que ja m'ha passat el mal de panxa!


I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte ( versionat ) s'ha acabat.  
l vet aquí un gat, i vet aquí un gos .. , que aquest conte ja s'ha fos.


Com que el David ja sabia el conte li ha estat molt fàcil seguir la història, malgrat els persontatges no fossin els mateixos. Això ha fet, que ell mateix agafés els animals , els enganxés amb el velcro uns amb els altres (un cop descobert el " truqui" de la part del velcro que està a sota l'animal ) i ell mateix ha anat muntant i desmuntant com ha volgut, cantant les cançons, fent variacions de l'ordre ... Em pensava que no li cridaria gaire l'atenció ( quan una cosa no l'interessa no hi ha manera d'engresar-lo ) i li ha costat guardar-lo i tot . Però ja era hora d'anar a dormir ....

La veritat és que hem passat una molt bona estona en família !!