Acollim una tortuga !! (i lapbook)

Les colònies familiars també tenen la seva pròpia mascota, ja que una de les famílies s' endú la seva tortugueta per passar els dies plegats . Val a dir que és l'estrella durant tota la setmana i que , com no podia ser d'una altra manera, el David és un dels seus incondicionals. 

Doncs bé, diumenge passat , el dia de recollida, se m'apropa el Joan i em diu: escolta , com que veig que el David n'està tant, que et sembla si us l'enduieu 15 dies ? primer de tot sorpresa inicial: - I el Pau ( el seu fill de 9 anys ) , que dirà ? - Ja ho hem parlat i li sembla bé . A més a més ja se que fareu un projecte o similar....  ( és que és seguidor del bloc  ;-)  )  Continua la sorpresa i sorgeixen un munt de dubtes : què menja, com la cuidem, què li agrada ....? Li diem al David i ell content . El papa estorat: i si li passa alguna cosa ? . Però com que ell n'havia tingut una durant 15 anys , ens podem fiar , que té experiència. 

Però tan el Joan com l'Elisa ens tranquil·litzen, mentrestant el Pau ens explica tot el que hem de saber: dieta, com l'hem de cuidar .....

Bé doncs, cap a casa !!!

Primer de tot li hem de preparar un terrari, perquè la tortuga,  que es diu " Comtú" ( oi que és un nom genial????) es trobi el més a gust possible. M'he passat hores davant l'ordinador buscant i rebuscant com podia estar millor. Comtú és una tortuga de terra, de l'espècie Testudo graeca que va arribar a mans del Joan i l'Elisa a través d'un altra família de les colònies, ja que les seves havien criat.

Durant aquests dies hem millorat el seu cau, canviant el tipus de terra que primer li havíem posat, la forma del terrari .... 

Us ho expliquem !!!

A casa tenim una bona col·lecció  de pedres, branques, fulles .... quin bon us que els hi hem pogut donar ara, i quin orgull saber que les vam recollir nosaltres ! Aigua, pedres, terra , menjar.....

A l'endemà vam canviar la terra per una que podia ser més adient, més seca. El papa en va portar de l'hort. També hem canviat el terrari, tot fent anar un calaix que ens vam trobar junt amb d'altres mobles  a la vora d'un contenidor ( ben net, eh??) d'uns veïns que s'estaven canviant el dormitori. 

Terra nova, escorça d'una surera que vam agafar l'estiu passat a l'Alt Empordà , branquetes amb les que fer un teulat per a que pugui jeure a l'ombreta....

I ... com aprenem sobre les tortugues ?

Feia temps que volia fer un lapbook i a principis d'estiu en vaig estar buscant informació. La vaig recopilar en el nostre tauler de pinterest , aquí .  Què és un lapbook ? aquí,  aquí  .... És una manera senzilla, creativa, divertida  de recollir informació sobre un determinat tema , en format de llibret, de desplegable ... Hi ha mil i una idees de com fer-los. 

Nosaltres vam utilitzar un llibret de propaganda. Cartolines, cel·lo, pegament, folis de colors, tisores .... i un munt de fotos que vaig anar buscant a la xarxa.

Preparats ? llestos ? ja !!!

Es tracta d'anar pensant quines preguntes ens volem contestar .... Anem fent-ho en forma de pestanyes, sobres, enganxant les fotos directament , enumerant les sèries ....

I quina millor manera d'aprendre ,  que , un cop acabat , li puguem explicar al papa quan arriba de treballar: 

Les tortugues no tenen dents, tenen una mena de bec . Vam trobar l'explicació en pictogrames en un bloc o web del que no puc trobar la referència: ho sentooooooooooooooooo!!! Si algú de vosaltres el sap, si us plau, m'ho dieu, que l'afegiré.

Quants anys tenen les tortugues ? Com que, per molt que els hi preguntem no ens contestaran, haurem de ser ben espavilats : els anys de la tortuga es saben contant el nombre de línies concèntriques que tenen les cel·les . després hi ha d'altres coses a tenir en compte : tamany de la closca, dany que hi pugui tenir aquesta... 

I ... què mengen ? hem diferent entre les tortugues terrestres i les marines...
On va cada imatge ?

Tenen ossos? síiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Són grans, petites, de quin tamany són ? De tots els tamanys!!! La darrera foto no es veu bé , però és una tortuga del tamany d'un cargol !!

Com ponen els ous?  Fan un forat a terra, posen el " culete" i els ponen. Hem vist encuriosits, com les tortugues marines, un cop han trencat la closca de l'ou, surten i se'n van corrent cap al mar , no sigui cas que se les mengi algun altre animal, com els crancs o ocells de mar.

I que fa estant en el mar ? doncs hem vist aquests documental, preciós i molt interessant :

El viaje de la tortuga (2009) 

És una mica llarg, però el podeu veure en diferents vegades ....

Doncs ja veieu .... una setmana d'aproximació al món de les tortugues i dels lapbooks, que era el primer que fèiem, crec que en vindran uns quants més a partir d'ara .....

Joa, Elisa, Pau : moltes gràcies per l'oportunitat i la confiança !!!! Aviat Comtú tornarà a ser a casa vostra  havent-nos regalat tots uns dies d'aprenentatge significatiu !!!

Bon diumenge a tothom !!!!

Madrid I: Safari Park

Fa una setmana vam anar a Madrid , a participar en una manifestació en contra de les polítiques restrictives del govern cap a les energies renovables i la gran estafa de la que hem estat víctimes.  Un altre dia us ho expliquem amb més detall.

Com que el dimarts  24 de juny era festa vam decidir agafar el pont i fer uns quants dies de vacances, tot aprofitant per estar amb la tieta del Ramon , que es monja , i amb la seva comunitat. Val a dir que són un grup encantador , poquetes , que ens van cuidar com a floretes , que tots n' estàvem més que encantats. La darrera vegada que hi vam anar el David tenia 5 mesos i tan llavors com ara n'anaven totes boges amb ell . I ell que no volia anar a cap altre lloc ni a dormir ni a dinar que no fos a la casa de les " padrines " que és com a Lleida anomenem als avis i àvies . Val a dir que casa seva és enooooooooooooorme, no és ni més ni menys que una escola de 1.500 alumnes , la Sagrada Família d'Urgell, a Vallecas. 

Vam estar 4 dies , poc a poc us explico el que vam fer , ja que ho trobem molt interessant de cara als petits i també, per suposat, als més grans. 

Una de les germanes de la comunitat, la Vero, que és una metgessa jove ens va parlar del safari Park, tot i que ella no hi havia anat encara. Ens va fer molt bona pinta i cap allà que hi vam anar.

On és ? a uns 60 kms de Madrid, a Aldea del Fresno.  

Val la pena anar-hi? sí, sí i sí.

Podeu trobar tota l' informació aquí:  http://www.safarimadrid.com/ i aquí que és el que es pot fer en un dia. està tot molt ben explicat. 

Africa queda muy lejos, pero a tan solo 50Km. de Madrid, Safari Madrid le ofrece la posibilidad de

observar animales salvajes en libertad, desde su vehículo. Verán muy de cerca anuestros animales, 

muchos de los cuales se encuentran conviviendo con especies afines a su ecosistema.

Estos animales habitan y se relacionan de la misma forma en que lo harían estando en su hábitat natural, prueba de ello es el alto índice de reproducción y la calidad de vida de la que disfrutan en nuestras instalaciones.

Comencem doncs ? us afegiu a la visita en cotxe de la secció d' animals en semi- llibertat? Es tracta d'un recorregut de 5 sub seccions . Cal seguir les instruccions de seguretat , ok? així que no baixeu del cotxe no obriu la finestra més que pocs centímetres per evitar riscos. 

Una petita mostra de com s'ho va passar el David, no parava de riure,
va al·lucinar amb tots els animals que se'ns apropaven per menjar.

Es pot donar de menjar als herbívors, tret de les zebres i les mones , que mosseguen. Podeu portar pastanagues, allà en venen però són cares i en trossos petits. Si aneu a primera hora se us atansaran, ja que deuen tenir gana. Vam tornar a passar a la tarda i no ens feien ni cas, ja en  devien estar tips, jejej.

Cérvols, antílops, òrix, zebres , daines, muflons ... Ens fixem en les diferents banyes, ulls, boques ...

Ens van babejar tots els vidres !!!

Dromedaris , bisons, estrussos . óssos negres 

Tigres, lleons ... Compte: en aquesta secció no es poden baixar les finestres ni un mil·límetre !! Està tot molt ben indicat, sobretot les normes de seguretat. Feu-ne cas, que després passen coses que no haurien de passar....

Hipopòtams i rinoceronts blancs ... Vam passar unes tres vegades davant els hipos en tot el dia. No els vam veure més que el que ensenyen a la foto. Que bé que deuen estar dins l'aigua!!!

Girafes i elefants asiàtics  ... com ho sabem ? ens fixem en les seves orelles!!!

Ara sí, baixem del cotxe ( hi ha molt de lloc per aparcar dins el recinte)  i anem cap a la secció del mini zoo. 

Jaguars, tigres , pumes , llops ....

El millor de tot !!!! : veieu on està el cadell de lleó ????? De migdiada amb els gossets !!! Oooooooooooooohhhh, no em digueu que no és una imatge preciosa !!! I efímera, que d' aquí uns mesos el lleó s'hi donaria un banquet!! 

Ara, al racó de les aus, com que hem vist Rio  i Rio2 ( us les recomanem!!) reconeixem les cacatues, els guacamais...

i molts més que ens miren des de les seves gàbies ...

Tot seguit al racó dels mansos : quin munt de cabretes !!! les podem tocar, donar-los-hi de menjar ....

Ara toca anar d'exhibicions, primer les de les aus rapaces : genial l'explicació sobre els grans ocells com l'àliga majestuosa  i el voltor ple de força , i dels més petits com l'impressionant falcó.. 

Aquí podeu trobar un parell de vídeos ( no són nostres) , per a que us en feu una idea.  No és la primera vegada que anem a una demostració d'aquestes , i no ens ha defraudat gens.

Tot seguit ,al reptiliari,  ens expliquen coses sobre les serps: classes, característiques, procedència , 

Són tant atraients, oi? gairebé hipnòtiques , és com si no poguéssim deixar de mirar-les i admirar-les ... recordem a Kaa, del Llibre de la Selva ....

Continuem la nostra visita a la Gruta dels cocodrils ...

I a l'insectari .... aquestes aranyes no tenen res a veure amb els que ens trobem per casa !!!! Sort que en tenim !!! jeje

També hi podeu trobar una zona d'oci, amb piscina, una rascaculs gegant, zona de kàrting .... Només hem fet servir el rascaculs ... guauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!! Si el David no ha pujat i baixat 30 vegades no ho ha fet cap!!! Primer acompanyat, després tot sol, que el papa estava esgotat de tantes escales, jejej.

veiem, escoltem, admirem, aprenem ... som privilegiats!

Aquesta visita ens ha inspirat per conèixer millor els animals i aprofundir-ne tot fent us de l'aprenentatge significatiu . Ja us explicarem com !

Un dia esgotador, però que ha valgut la pena . Si us agraden els animals i aterreu per Madrid no dubteu en atansar-vos- hi!!

Petonets !!!!

Nucli zoològic Cal Castillo

Feia temps que havíem vist publicitat d'aquest indret i , evidentment, tot d'una el vam posar a l'agenda de "pendents".

Aquest cap de setmana , aprofitant que érem a Barcelona  amb  al padrí, per fi el vam poder visitar.

Us poso el que hi diu sobre ell al web de "Sortir amb nens"  ( també hi podreu trobar tota l' informació de com anar-hi) 

Un espai natural on els nens poden estar en contacte amb els animals

Al bell mig del Parc de Collserola hi ha un zoo molt peculiar. Es tracta del nucli zoològic Cal Castillo, un recinte tancat emmarcat en un entorn natural, on podrem gaudir d’una experiència única en contacte amb els animals.

Emús, ases catalans, cabres del Tibet, cavalls nans, daines, porcs del Vietnam, paons, conills, ànecs ... al voltant de 125 animals viuen en aquestes instal·lacions.

La gràcia està en què no només podem observar-los, com faríem en qualsevol zoo, sinó que aquí podem estar en contacte amb ells, donar-los de menjar i acariciar-los. Per als nens i nenes és una experiència molt maca i divertida, i els grans no hem de patir, ja que tots són animals mansos i en qualsevol moment tenim les explicacions del senyor Castillo, el propietari del centre.

Hi ha una gran rampa a l' entrar, el David la va baixar corrent per apropar-se als animals , el senyor Castillo, al veure'l ens va cridar per advertir -nos que hi ha molt infants que baixen corrent , però que en arribar tenen molta por dels animals, que paréssim compte. Però no va acabar de dir-ho que el David ja estava tot sol amb els ruquets acaronant-los.  Es va posar a riure, i ens va dir " Ja veig que no és el cas , jaajaj" . Realment li agraden molt i no els hi té por, s'hi relaciona amb respecte , mai els ha fet mal o alguna cosa que els pugui molestar. 

El ruquet català 

Cérvols i daines. N'hi ha molts, quina passada.  No els hi agrada que t'atansis massa, així que respectem el seu espai i la distància que ens marquen . 

Igual que l'altra vegada que vam veure cérvols  a prop , per una part és una sensació preciosa, per l'altra en fan peneta, aquests animals haurien de ser al bosc, no tancats , malgrat sigui un espai gran i sense gàbies. 

Porcs vietnamites i porquets de casa nostra. El papa saluda al " Paco"  que va estar tota l'estona dormint tranquil·lament sense bellugar-se ni un cm. Quin tros d'animal , enorme .  Tots campen com volen .

Els emús 

Moltes cabretes, aquestes sí, tancades , només poden entrar els del zoo. S'entén perfectament, ja que algunes són molt petites  , i tothom voldria agafar-les, creant-los-hi un nivell d' estrès gran , pobretes.

Com no, el David va fer amics ben ràpidament, és impossible que hi hagi més infants i que ell no acabi de la mà d'algun, corrent i jugant amb ell.... Amb l'H. van trobar una bona manera de poder veure les oques. 

Espais per enfilar-se, descobrir , investigar ....

I ens acomiadem dels cavallets nans ...

Hem pogut dedicar estona a veure què és el que menja cada animal, a donar-los -hi nosaltres mateixos ...

És un espai  molt senzill, molt diferent al que podem estar acostumats, però és que al cap i a la fi és com una granja particular, que s'obre al públic ( només dissabtes i diumenges al matí) . No cobren entrada, però sí demanen una aportació voluntària per contribuir a l'alimentació dels animals.

Si us agraden aquestes experiències no dubteu en atansar-vos-hi !!

Bon diumenge a tothom !!!

Dinem amb els cignes

Quin munt de dies sense fer cap entrada ! i això que continuem fent cosetes vàries ...

Aviat ens actualitzarem . Fins llavors us ensenyem com vam dinar dissabte passat , feia caloreta ( cosa rara a Lleida a l'hivern) , ens van endur uns entrepans i a pocs kilòmetres de casa ..... companyia inigualable , serenitat, silenci , natura, solitud,  bellesa ... vam dinar davant de més de 10 cignes que nedaven tranquil·lament , sense ningú més a la vora.

Penso que és molt important gaudir de moments com aquest en família. Per al David , que és tot energia i moviment, és una vivència diferent del dia a dia , ell gaudeix també en moments així ja que descobrim coses en les que, habitualment, ni ens hi fixem .

El silenci ens ajuda a afinar  els nostres sentits .

Fins aviat!!

Taller d' anellament d'ocells

Diumenge passat, la Regidoria de Medi Ambient organitzava un taller d' anellament d'ocells obert i gratuït. Jo ja l'havia fet fa molts anys ( fins i tot n'he perdut el compte!) i en quant el vaig veure el vaig proposar a casa.  Evidentment la resposta va ser un sí rotund tot i que començava a les 9.30h i feia un fred , brrrr !!

Com era d'esperar ha estat una experiència fantàstica !! a més el David era l'únic nen ( anàvem amb uns amics que han arribat més tard) i els experts han estat tots per ell, explicant-li coses, ensenyant-li a agafar els ocells ...

Potser us preguntareu perquè cal anellar ocells ... Aquí ho expliquen molt bé. 

L'anellament científic d'ocells és un mètode d'estudi basat en el marcatge individual de les aus. Qualsevol registre d'un ocell anellat, ja sigui a través de la seva recaptura i posterior alliberament, o bé per la seva recuperació final un cop mort, ens oferirà una gran quantitat d'informació sobre la seva biologia, especialment pel que fa als seus desplaçaments.
Traçant les línies de vol definides pels parells de dades anellament-recuperació, és possible definir les rutes migratòries de les diferents espècies d'ocells, així com les seves àrees de descans, oferint-nos així una informació molt valuosa per a la planificació de sistemes integrats d'espais protegits per a les aus.
Una altra informació derivada de les recuperacions i controls inclou paràmetres poblacionals (taxa de supervivència, èxit reproductor, etc...) que poden resultar essencials per entendre determinats canvis en les poblacions dels ocells.

En prenen, doncs, diverses dades: el pes, la mesura de les ales, del mateix ocell, el seu greix ...

Poc a poc , s'ha anat atansant als ocellets, que petitets que eren !!

Amb molta suavitat , poquet a poquet ....

 Li han ensenyat com agafar-los per alliberar-los .... quina sensació més bonica tenir-ne un a les mans, quina fragilitat. El David els agafava amb molta tendresa, al cap i a la fi, la que transmeten els mateixos ocells ....

Hem trobat un pitroig!! 

I... com els agafen ? En unes xarxes molt finetes col·locades expressament per això.  Els ocells no les veuen, s'hi queden enganxats i al cap de poca estona els van a buscar.
Un cop acabat el dia de control, retiren els xarxes .

Després els guarden en aquestes bossetes numerades per fer-los-hi el control. Les dades s'apunten de manera acurada i després es passen en bases de dades  on-line per tal que l'informació recollida sigui compartida. 

Un cop fet, en pocs minuts els alliberen. 

No ha perdut detall de tot el que s'ha fet . A banda que ell es relaciona molt bé amb tothom , no li fa res preguntar, mirar, atansar-se, colar-se per on sigui , si allò que fan li desperta interès. Ara, això sí, si no l'interessa , és difícil de convèncer. 

Hem estat un parell d'horetes , feia molt fred i la veritat és que jo m'he quedat ben gelada . La gent era molt , molt maca, bon ambient, bones converses , tranquil·litat , respecte a l'entorn i als animals , ens sabia greu de marxar, sobretot perquè havien arribat els nostres amics , però no volem un altre refredat a casa nostra , no cal , jeje.

Un matí genial, hem aprés molt, de manera significativa i respectuosa , una experiència genial. 

Segur que la repetirem !!!