No a la LOMCE ni a les retallades . No a la despesa militar

RECUPEREM LA NOSTRA DIGNITAT COM A CIUTADANS I CIUTADANES CONSCIENTS I  RESPONSABLES . 

ENS MEREIXEM UNS SERVEIS PÚBLICS DE LA MÀXIMA QUALITAT. 

MENTRESTANT EL GOVERN DESTINARÀ 354€  DE CADA CIUTADÀ/ NA ( DELS NOSTRES DINERS SÍ) AL 2014  A LA DESPESA MILITAR (dades de Justicia i Pau i Centre Delàs d'Estudis per la Pau) 

HO CONTINUAREM PERMETENT ??

JA N'HI HA PROU !!

Per Joan Turú

Centre Delàs d'Estudis per la Pau, en castellà La cara oculta del gasto militar (Avance del informe presupuesto militar 2014)

Melodies d'esperança: 1ª proposta

El món  sencer viu moments difícils .

El primer món  passa per situacions que mai hagués sospitat : les dificultats econòmiques duen a pèrdues d'habitatge, treball, fins i tot , per molts, cada vegada més, a no poder assegurar tenir més d'un àpat al dia en condicions .Són moments de tristesa, desesperança, impotència , esgotament .

Crec però , que ara és el moment. O ara i aquí o mai.

El moment de canviar els condicionaments que se'ns han imposat des de petits i que cada vegada esdevenen més forts , més contundents , i que ens converteixen en allò que no som : individualistes,  egoistes, superficials ...

Penso que és el moment del gran canvi . I que aquest engloba diferents aspectes , per a mi molt importants i que m'agradaria anar compartint des d'aquest espai .

Només recobrarem l'esperança construint-la entre tots , això és quelcom que cada vegada tinc  més clar. Ni les manipulacions dels governs corruptes, ni  la superficialitat del modus vivendi que ens volem imposar des de les grans corporacions i els MCS ,   han de poder soterrar el que som i el que realment volem: un món en el que viure de manera solidària, fonamentat en el valors que tots desitgem .

Crec que per a poder fer-ho hem d'aturar-nos a escoltar en el nostre dia a dia les melodies d'esperança que van sonant arreu del món. Ens parlen de persones , com nosaltres, que treballen essent conscients de que les coses es poden canviar i fan  propostes per a aconseguir-ho. I realment cada cop més, donen fruits positius i que generen no només canvis puntuals i urgents, si no una dinàmica molt positiva: la conscienciació de la ciutadania : " sí, entre tots podem i volem canviar les coses, i ja hem començat a fer-ho " .

Avui us faig una proposta que a mi personalment m'ajuda a aturar-me i escoltar aquestes veus esperançadores . Malgrat les dificultats que estem passant, no podem oblidar que hi ha una part del món que pateix molt més, i des de fa segles , molt més que la nostra , fins a extrems que arriben a ser inhumans.

Cada dia vaig rebent per e-mail, diferents propostes que necessiten del meu, del nostre suport només amb una signatura , que es fa en qüestió de segons. Són propostes fetes des de entitats que treballen des de la denúncia de fets concrets, però que volen influir en canvis profunds sobretot a nivell legislatiu.

Per les persones que en surten beneficiades de manera directa , per les que hi treballen i es deixen la pell fent-ho,  i per nosaltres que també en rebem conseqüències positives, val la pena fer-ho.

Les entitats de defensa dels drets humans de les que us en  parlo ,i que setmana rera setmana arriben a la meva bústia  ,són :

AMNISTIA INTERNACIONAL 

Aquí podeu trobar els seus objectius 

AVAAZ 

Aquí  podeu trobar qui són i com treballen

GREENPEACE

Com funcionen , campanyes i què fan , aquí 

SALVA LA SELVA 

Cada setmana aquestes entitats fan una demanda de suport , només una signatura, dedicar-hi uns minuts a llegir el que ens expliquen i uns segons a signar. Com que això ho fem milers de persones arreu del món , els canvis s'aconsegueixen . I així ens ho expliquen un cop aconseguits. o bé ens fan el feed back de com va el procés .Gràcies a això s'han salvat i es salven vides , com les  de les dones condemnades a morir lapidades , es canvien lleis, es generen processos positius de conscienciació que ens afavoreixen a tots , es denuncien situacions de corrupció , d'abús de poder, de patiment . Tots esdevenim , gràcies a aquestes iniciatives, la "veu dels sense veu" .

De veritat, val la pena. Només per llegir els canvis aconseguits , com deia aquell heroi de còmic : " els petits canvis són poderosos". Doncs sí, ho són.

I si no em creieu , aquí teniu les paraules i reflexions d'alguns dels grans líders de la pau i la defensa dels drets humans :

Pastor protestant empresonat per Hitler del 1937 a 1945

Val la pena.
T'hi afegeixes ?

Una llei "wertgonzosa"

Avui s'aprova la llei Wert al Consell de ministres, la qual cosa vol dir que ja està beneïda i que tirarà endavant.

Per si teniu temps, ganes i/ o voleu oferir eines de reflexió per als " descreguts" o als que no en són del tot conscients del que significa la LOMCE per al nostre sistema educatiu, per als infants, per les famílies i per la societat en general :

La LOMCE según FRANCESCO TONUCCI - STOP LEY WERT/ 

www.stopleywert.org

¿Por qué no nos gusta la LOMCE? con Gomaespuma y Frato. 

www.stopleywert.org

¿POR QUÉ STOP LEY WERT?

CLASSES  DE REFUERZO PARA WERT ( GENIAL !! només cal veure la foto de la portada)

www.clasesparawert.org

de història: 

Ciències naturals

tecnologia: 

i més ....

Educació per a la ciutadania:http://www.youtube.com/watch?v=fkgrXAOEmhI

educació artística: http://www.youtube.com/watch?v=bPo0Clut1Us

economia http://www.youtubecom/watch?v=fkgrXAOEmhI

I tot en mans d'aquest personatge :

Paradigma del sistema educativo (castellano)- 

reflexió general sobre el sistema educatiu

I ... ara què  fem ?

Manipulació mediàtica: el gran poder

Fa unes setmanes que sento una barreja de tristesa, decepció, indignació, impotència  ... per tot el què està passant . Continuo implicada en grups que intenten organitzar-se per tal de demanar que els drets que ens estan essent trepitjats es restableixin de tal i com ha de ser , però no acabo de trobar-me a mi mateixa  o de trobar el meu lloc en aquesta lluita ... la gent no es mobilitza, els grups de " protesta" continuen essent endogàmics, els escàndols polítics es multipliquen dia a dia...  És la primera vegada que sento aquest desencís i aquesta mena de solitud.

Feia temps que volia compartir des d'aquí una reflexió que a mi en el seu moment em va ajudar molt a adonar-me'n que, realment , des dels poders fàctics existeix una estratègia planificada, estudiada, objectiva, per a fer de les persones éssers individualistes, temerosos,  desconfiats... Personalment crec que la persona humana és tot el contrari, i que la capacitat de bondat, de generositat, de solidaritat , de discerniment entre el què és just o no , és molt potent, innata, que cal treballar-la i mantenir-la certament , per això, els grans poders político - corporatius esmercen tants esforços en que no puguem desenvolupar la nostra capacitat , el nostre poder, de viure en llibertat i estimant.  No se si esteu d'acord . 

El text que tant em va obrir els ulls i que en aquests dies està essent de rabiosa actualitat  és 

" Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica"  de l'incomparable Noam Chomsky . 

Us convido a llegir aquest petit resum, us el recomano ja que penso que ens pot ajudar a tots i totes a tenir més eines per a esdevenir persones crítiques i que no " ens venguin la moto" .  Aquí hi ha l'enllaç. 

1. La estrategia de la distracción.

El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción, que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. “Mantener la atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real "

No tindrà res que veure aquí tot el marketing que tant ens fa dependre de coses materials, del nostre aspecte físic , de fer-nos somiar en comprar, comprar, comprar ...?

2. Crear problemas, después ofrecer soluciones.

Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.

No cal comentar res més .....

3. La estrategia de la gradualidad.

Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.

Així doncs... podem esperar en que cada cop anirà més ....

4. La estrategia de diferir.

Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.

Hi ha algun dia que no sentim això a les notícies ? 

5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad.

La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar 

engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad”

6. Utilizar el aspecto emocional más que la reflexión.

Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido crítico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…

7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad.

Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control  “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores”

Ens mirem la LOMCE i d'altres lleis sobre el sistema educatiu? perquè no ens pregunten a les famílies, als mestres, als equips docents docents , als nens i nenes , joves ,  etc qui és el tipus d' educació que volem que rebin els nostres infants ? Quin societat volem construir? 

8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad.

Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto, malhablado, admirador de gentes sin talento alguno, a despreciar lo intelectual, exagerar el valor del culto al cuerpo y el desprecio por el espíritu…

Gran hermano i tans d'altres " programes" de la tv ? 

9. Reforzar la autoculpabilidad.

Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción.

Us sona allò de " hemos vivido por encima de nuestras posibilidades?"  Qui de nosaltres no hagués volgut pagar el preu just pel seu habitatge ? 

10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen.

Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayor parte los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.

Tal i com va dir el gran M. Foucault "El  poder més gran és aquell que no es veu" 

I tot això per no parlar de la cultura de la por imposada, un imaginari social creat artificialment dirigit al control social.  La por de l'altre diferent a mi  (diferent?) que ens paralitza, que ens fa estar a la defensiva i sempre " en contra" d'algú. I jo em pregunto ... però perquè? 
Heu vist el famós documental "Bowling for Columbine" de M. Moore ? Us el recomano. 



  

I , en aquesta línia, estimular el pensament únic .... personalment em fa l'efecte  que és una pràctica tan arrelada que els mateixos grups solidaris no saben avançar en el pensament i l'acció plural ..... i que el " no amb l' altre perquè es ..... creient, ateu, sindicalista, de dretes, d'esquerres, de ... , de ...." ens està fent un gran mal : divideix i guanyaràs . No és això el que deuen voler els nostres dirigents? 

Recordeu el gran poema de Niemöller (1945)?

“Primero vinieron por los comunistas y no dije nada porque yo no era comunista. 

Luego vinieron por los judíos y no dije nada porque yo no era judío. 

Luego vinieron por los sindicalistas y no dije nada porque yo no era sindicalista.

Luego vinieron por los católicos y no dije nada porque yo era protestante. 

Luego vinieron por mí, pero para entonces ya no quedaba nadie para defenderme ”

És de nit , molt tard , m'envolta el silenci, tret de la  respiració del David i el Ramon que dormen  tranquil·lament, un camió de la brossa al carrer del costat i la companyia d'algunes ( poques) llums en els edificis veïns . 

Sento tristesa, ràbia , decepció, desesperança, solitud ..... però sento també que acabaré trobant aquell lloc,aquell espai de treball per un món millor on en el dia a dia , amb la gent propera pugui continuar treballant , colze amb colze, amb tots aquells i aquelles que necessiten com jo, com vosaltres , contribuir a  retrobar-nos amb la nostra dignitat i la nostra veritable essència: SER . 

Bona nit . 

Els Reis de l'Orient i el dilema (I)

Bé doncs, ja s'acaben les vacances de Nadal ... Nosaltres les hem viscut amb molta tranquil·litat i amb la immensa sort de poder gaudir de molts dies junts, ja que el papa s'havia reservat vacances per aquestes dates, és a dir que genial. 

Com ja sabeu, els Reis de l'Orient van arribar aquest cap de setmana i amb ells diferents inquietuds, dilemes,  preguntes a fer-nos sobre com viure aquest fet aquest any. M'explico: el David , que ja és més conscient de tot, va fer la carta als Reis al cole amb la resta de nens i nenes que li van donar tots junts un dia al camarlenc ( patge reial) que va venir a l'escola. La nostra idea era fer, com l'any passat, una carta familiar, on no només demanar coses materials i no només pel David, però ... és clar també havia de participar d'aquesta activitat de cole.  I què has demanat David ? El fan boy i el Raig Macqueen . Ai, mare .... 

I que content estava d'haver-ho fet ! I ara... què fem ? Pensem que cal respectar el què ha decidit malgrat fer-ho sense nosaltres, però també ajudant-lo a poder discernir, tot intentant sembrar pel futur una actitud crítica però sana i responsable (això sí que seria un bon regal de reis, per tota la vida, tant de bo ho puguem aconseguir, ni que sigui una mica). 

Com ho vivim ? Nosaltres volem fugir tot el que puguem del "merxandaising " que envolta les joguines i jocs , roba, etc dels infants ( i adults)  però ens en adonem que no podem viure-hi d'esquenes completament , ja que és quelcom difícil d'explicar als infants tan petits. Per a ells forma part de la seva imaginació, d'allò que viuen sense voler-ho. 

Bé doncs, vam valorar-ho. Vam veure la peli del Raig macqueen que realment és molt maca i treballa valors importants: l'amistat, l'esforç, la importància de l'equip, dels sentiments  ... D'altra banda , vam dir que als Reis no els hi agraden gaire els FanBoy ( no se si es diu així) perquè la veritat és que són dibuixos ben absurds, sense cap missatge positiu ni negatiu.

Així doncs..... arriba la nit de Reis ....

Hem anat , com sempre, a rebre'ls al poble del papa. És una comitiva senzilla, més propera a allò que nosaltres creiem que ha de ser , al que ens agrada, al que voldríem transmetre-li al David.  

A més a més, té una càrrega emocional enorme, ja que és la mateixa manera com el papa i el tiet Xavier rebien els regals la nit de reis, la tradició es manté  després de 40 anys i això és quelcom molt maco.

Com que és un poble petit, els reis passen per les llars a deixar els regals i com que casa del padrí és la darrera del poble, s'hi aturen i fins i tot els podem saludar !

 Ja arriben, ja arriben... Fins i tot hem pogut tocar la campana avisant que ja són aquí!

 A veure ... què ens han portat ?  Un conte per pintar amb diferents mapes i dibuixos sobre els països del món!

Lletres magnètiques !! i un joc petit de construcció de fusta, que ens podrem endur quan anem de viatge! es poden fer cubs, quadrats, rectangles,cercles, ets, etc. 

Ostres! Els Reis, que s'han llegit la carta del David sí li han portat un Raig Macqueen ! A més a més és teledirigit. Suposo que han degut pensar que li podia anar bé per desenvolupar el sentit de l'espai, la coordinació ull -ma ,el descobriment de les ones ... que xulo!

S'ho han passat en gran , padrí, papa i fill ! ( i jo veient-los també,jejej) Tot un descobriment !! Ah, i els Reis també han pintat una samarreta del cotxe personalitzada amb el nom del David. Em fa l'efecte que hi van dedicar unes quantes hores nocturnes per fer-la .... ;-)

I ... sabeu què ? com que els Reis tenen tanta feina ens van demanar si els podíem ajudar a fer uns quants regals pels nostres amiguets. I és clar, els hi vam dir que sí!!

Pel Joel i el Miquel els hi hem fet uns quants jocs de malabars , que sabem que darrerament els hi agraden molt.

Pilotes , fones .... tot en material reciclat, fins i tot les capsetes per guardar-ho. 

D'un tetrabric de suc, una capsa per transportar les pilotes.... i una altra més gran per les maces. 

Us agrada com ens han quedat.? No tinc fotos de quan els hi vam portar, però em sembla que els reis han encertat el regal i que els hi han agradat! Com que són nens més grans ja saben que el Reis de tant en tant necessiten ajuda i per tant els hi hem pogut explicar com els hem fet, per si ells s'engresquen a fer-ne més.

Ara hem quedat que és un regal que té " tornada" ja que esperem l'espectacle de malabars aviat!! 

Aquí podeu trobar l'entrada on expliquem com hem fet aquests jocs. 

Encara ens queda una mica per ajudar els reis a acabar uns regals per altres amiguets. En la propera entrada us ho expliquem.

Una abraçada i bon inici de setmana!!

Nadal: pel dret a somiar

¿Qué tal si deliramos por un ratito?

¿Qué tal si clavamos los ojos más allá de la infamia para adivinar otro mundo posible?

El aire estará limpio de todo veneno que no provenga de los miedos humanos 
y de las humanas pasiones.

En las calles los automóviles serán aplastados por los perros.

La gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por el ordenador, 
ni será comprada por el supermercado, ni será tampoco mirada por el televisor.

El televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia 
y será tratado como la plancha o el lavarropas.

Se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez 
que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir no más, 
como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega.

En ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar 
sino los que quieran cumplirlo.

Nadie vivirá para trabajar pero todos trabajaremos para vivir.

Los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, 
ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas.

Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas.

Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos.

Los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas.

La solemnidad se dejará de creer que es una virtud, 

y nadie nadie tomará en serio a nadie que no sea capaz de tomarse el pelo.

La muerte y el dinero perderán sus mágicos poderes 

y ni por defunción ni por fortuna se convertirá el canalla en virtuoso caballero.

La comida no será una mercancía ni la comunicación un negocio, 

porque la comida y la comunicación son derechos humanos.

Nadie morirá de hambre porque nadie morirá de indigestión.

Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura porque no habrá niños de la calle.

Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero porque no habrá niños ricos.

La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla

 y la policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla.

La justicia y la libertad, hermanas siamesas, condenadas a vivir separadas, 
volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda.

Una mujer, negra, serápresidente de Brasil y otra mujer,
negra, será presidente de los Estados Unidos de América.
Una mujer india gobernará  Guatemala y otra, Perú.

En Argentina las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental 

porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria.

La Santa Madre Iglesia corregirá algunas erratas de las tablas de Moisés 

y el sexto mandamiento ordenará festejar el cuerpo.

La Iglesia también dictará otro mandamiento que se le había olvidado a Dios, 

“amarás a la Naturaleza de la que formas parte”.

Serán reforestados los desiertos del mundo y los desiertos del alma.

Los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados 

porque ellos se desesperaron de tanto esperar y ellos se perdieron por tanto buscar.

Seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan 
voluntad de belleza y voluntad de justicia, 
hayan nacido cuando hayan nacido y hayan vivido donde hayan vivido,
 sin que importe ni un poquito las fronteras del mapa ni del tiempo.

Seremos imperfectos porque la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de algunos dioses.

Pero en este mundo, en este mundo chambón y jodido seremos capaces de vivir cada día como si fuera el primero y cada noche como si fuera la última.

EDUARDO GALEANO – extracto de “EL DERECHO AL DELIRIO” (texto completo)

Per recobrar el temps a somiar l'esperança, ara més que mai.

Bon Nadal !!

Dia per l'eradicació de la pobresa

A principis dels anys 90 l’Assemblea General de l’ONU, va declarar el 17 d’octubre Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, amb l’objectiu de crear consciència de la importància d’eradicar la pobresa i la indigència en tots els països, en particular en els que estan en vies de desenvolupament. 

El tema d'aquest 2012 és "Posar fi a la violència de la pobresa extrema : promoció i consolidació de la Pau".

Aquest és un tema que ens preocupa a tots, però que a vegades se'ns  fa feixuc perquè, tot i que voldríem canviar aquesta situació urgentment, pensem ... " I jo que puc fer-hi ? ".

Jo porto ja molt anys implicada en ONGDs i demés. D'ençà que vaig descobrir que de recursos n'hi ha per tothom, que hi ha una greu injustícia estructural, cultural, econòmica , política , religiosa, social que genera desigualtats brutals, on fins i tot la gent mor de gana i malalties, vaig sentir la necessitat d'implicar-me activament. Us he de confessar que a vegades penso o sento una mena de desencís davant de la situació, tants anys de compromisos internacionals i cada cop estem pitjor. Però al mateix moment veig que és més necessari que mai no llançar la tovallola, reentomar l'esperança com a bandera i fer-nos " veu dels sense veu " que digué Oscar Romero.  I fer-ho, això sí, amb els altres, què és una experiència encara més enriquidora. 

Per a fer-ho penso que és imprescindible estar informats per a poder conscienciar-nos i actuar. Això ens permetrà atansar-nos a les persones que tant pateixen, però alhora saber el perquè d'aquesta situació tan extrema, on dia a dia, nens i nenes com els nostres fills, moren de gana . Oi que sentiu una esgarrifança només de pensar que els nostres fills s'hi trobessin en aquesta situació tan cruel?  Podeu sentir el dolor de les seves mares ? Estic segura que sí, és impossible no sentir-lo. Així doncs ...

L'era informàtica ens permet més que mai rebre aquesta informació i poder participar de manera activa fins i tot des de casa. No hi ha doncs, excusa possible per a no convertir-nos en una baula d'una cadena de solidaritat i justícia social que permeti a tothom accedir a les mateixes oportunitats a nivell d'educació, sanitàries, de vivenda, entorn digne, etc. A més a més, us asseguro que sempre, sempre rebrem molt més d'allò que donarem. A ningú no li agrada mirar-se sempre el propi melic, estem fets per a conviure amb els altres i ser feliços tots plegats , no ho veieu així? 

També es duen a terme diferents activitats ( i no només avui ) per a donar suport a les entitats que fa dècades treballen des de la base, des de la gent com nosaltres, per tal d'eradicar la pobresa propera, com fan els d'Arrels amb els sense sostre, o bé  en els països més empobrits. Tots això sí, tenen la mateixa premissa: no es tracta de donar almoina, si no de fer-nos conscients de que hem de canviar el punyetero sistema que ofega a tanta gent, tant recolzant econòmicament, com dedicant-hi una part del nostre temps , ni que només sigui per signar peticions com les que ens fan des d'Aministia Internacional o Avaaz. 

Per si us interessa us deixo uns quants links . Us convido a navegar-hi una estona i a deixar-vos " tocar el cor ". Tothom és imprescindible, tots podem sembrar llavors d'esperança per a tothom.  Si sabeu de més webs interessants m'ho dieu i les afegeixo. Només he triat unes poquetes que considero valen molt la pena. 

Dia internacional pobresa:

http://www.rebelatecontralapobreza.org/

http://www.donemelmillordenosaltres.cat/presentacio-dia-internacional-de-la-pobresa.html

Informació i denuncia social :

http://www.justiciaipau.org/

http://www.fundacioperlapau.org/

Consum conscient , responsable, ètic, solidari, ecològic: 

http://www.ropalimpia.org/es/

http://www.consumoresponsable.com/portada.htm

http://www.intermonoxfam.org/ca/que-fem/comerc-just

Drets humans 

http://www.hrw.org/(Human Rights Watch) 

http://amnistiainternacional.org/

Banca ètica:

http://www.coop57.coop/
http://www.proyectofiare.com/web/
http://www.oikocredit.cat/oikocredit/
http://www.triodos.es/es/particulares/

Una abraçada !!