Fem neu a casa !

El David torna a estar potxito, l'arrebossada a la neu del cap de setmana passat segur que ha influït en la tos que té. Però està animat i content, una mica més tobet del que és habitual i molt més amorós. Com l'altra vegada.

Així que portem uns quants dies a casa, amb un ritme diferent, el que ens marca el cos.

Avui hem fet una nova activitat, seguint l'esperit " experimentador". El vaig llegir l'altre dia per internet, en un web americà penso. Hem fet neu a casa !

Què ens cal ? Només bicarbonat ( mercadona) i escuma d'afaitar ( shelecker) .

Nosaltres hem barrejat les quantitats a ull. Avui el David estava una mica reticent a tocar res amb les mans, a l'estar malaltet està més sensible a tot el que sigui embrutar-se , però això no li frenava l'interès per veure que passava . 

Així doncs, amb les mans no, però sí amb culleres !

Jo l'he ajudat una mica a barrejar-ho amb les meves mans, la veritat és que al tacte té una textura ben curiosa, diferent a totes les altres però agradable, suau, flonja, talment com la de la neu de veritat, però no tan freda ....

Hem provat de fer un petit ninot de neu cassolana ....

Al no ser consistent com la plastilina o d'altres pastes com la de sal, treballem la psicomotricitat fina d'una manera nova, no cal apretar tant, però sí donar-li forma amb les dues mans alhora per a fer boles, hem de descobrir si  s'aguanta sola o no .

La propera vegada hi posarem una mica de color,avui  li he proposat i m'ha dit  ha dit que no, que " no em vull embrutar " . Doncs cap problema . La qüestió és gaudir, descobrir , experimentar ....i passar-ho bé. 

Després d'una estona remenant hem ampliat el nostre petit experiment. Recordeu el què passa al barrejar bicarbonat i vinagre? Nosaltres ho vam descobrir a la taula de llum i avui ho hem  tornat a provar.

Hem ruixat amb vinagre de sidra. Com que no sortia gaire quantitat el David s'ha estimat més abocar-ho . Naturalment ha provocat una reacció efervescent tot i haver l'escuma d'afaitar. 

Ha descobert que l'escuma que es formava augmentava de volum i " creixia". La seva preocupació avui era que no vessés de la safata i s'embrutés. 

Ho ha tocat i remenat amb les mans, li ha agradat .... i ha continuat vessant el vinagre. Al final s'ha enfadat una mica perquè ha caigut massa quantitat i  l'escuma " embrutava " les culleres que hi havia dins la safata. Com es nota que està tou perquè no és normal en ell . Però tot seguit ha trobat la solució; mama , hem de rentar la safata, que està molt bruta !. Au, doncs cap  a la pica !! 

Experiment finalitzat amb èxit perquè la veritat és qui li ha agradat, ja que si no hagués estat així , al primer moment ja hagués dit que no volia fer-lo. 

Us ho recomano, una textura nova, barata i ben curiosa.

Una abraçada 

CosmoCaixa BCN

Fa uns mesos, al març , vam anar a fer una visita al Museu de la Ciència- CosmoCaixa de Barcelona . La veritat és que val molt la pena: és un espai privilegiat per a experimentar,observar,  tocar, mirar, sentir, explorar, descobrir, preguntar, admirar, sorprendre's ... tot un regal per a aprendre gaudint . 

Com que no vam poder acabar de veure'l tot, la setmana passada hi vam tornar per unes visites interactives que teniem pendents.

Es tracta d'un edifici renovat, amb grans espais per a moure't amb facilitat, sense barreres, lluminós i ben senyalitzat , on la major part de les coses són interactives, amb una petita explicació de com fer-les anar i el perquè de la seva reacció, tot aplicant-ho a la vida quotidiana .

El  preu de les entrades està molt bé, són preus molt assequibles, a més a més et serveixen per un altre dia si hi vols tornar. Això sí, el preu del pàrking és molt car ( 2,50€ l'hora) tot i que en regalen 2h de franc amb l'entrada al museu, sempre en fas més. 

Hi ha diferents seccions , planetari, prehistòria .... fins i tot una recreació d'un bosc humit.

Ens agradaria compartir-ho amb vosaltres :

El pèndul de Foucault i el moviment de la terra..
 pilotes que es mouen diferent  i pals que cauen, perquè serà ?

giro, giro .... bombolletes ... raigs de llum... ai! que crema ?

Forces diferents, inèrcies .....

Podem tocar, moure, experimentar ... tot activament 

llum i colors, que divertit !!

aireeeeeeeeeeeeeeeee ....

L'aquari del bosc humit, una observació relaxada 

Fa uns dies hi vam tornar, aprofitant que havíem de passar per Barna  ...

Aquesta vegada vam aprofitar per fer les dues visites interactives , una de la que en teníem moltes ganes, xula, però ens va decebre una mica, ja que no es corresponia amb la imatge que mostraven les fotos que la publicitaven. Es tracta del Planetari Bombolla,  un planetari petitet , fet per a explicar el sistema solar als més petits ( 3- 8 anys ) . Pensàvem que podríem tocar els planetes i no, no ha pogut ser. Tot i així  la monitora, la Irene, ens ho ha explicat tot la mar de bé. 

En aquesta entrada us explicàvem la passió del David pels planetes , així que: super atent i alhora una mica tristot :

-" mama, puc tocar ?"

-" no David bonic no podem, però no passa res, mirem i escoltem que és molt xulo , què et sembla ? "

-" mama ...puc tocar ? " ....

snif

Sols, lluna ,terra, eclipsis ....

Els diferents planetes en proporció, una  mini projecció d'estels ...

Després hem aprofitat i hem fet la visita a la secció "Click":

És un espai perquè els més menuts gaudeixin de les descobertes científiques a través del joc i l’observació. 

Gràcies a la tasca d’un monitor especialitzat de CosmoCaixa i els seus acompanyants, els nens i les nenes podran experimentar en un espai ple de miralls, lupes, remolins d’aigua i vaixells que no s’enfonsen, màquines que ens permeten aixecar el pes d’un hipopòtam, estris per fer bombolles de sabó gegants o mecanismes per crear música o notar la força del vent. 

Aquestes primeres descobertes científiques per a nens i nenes de 3 a 6 anys els donaran les claus per a una futura comprensió de la realitat i del mètode científic.

 Genial !!

Tot es mou !!!

remolins i força de l'aigua, moviment, sempre moviment ....
que bé ! a casa no ho podem fer !! o sí ?

Ombres, aire , aigua , bombolles ... de tot de tot. 

Nens i nenes jugant plegats, respectant-se interaccionant.... És veritat que els pares i mares ( 1 per nen/a) hi eren per allà , però crec que, quan els petits estan interessats en allò que fan, els hi surt espontàniament el joc respectuós ... No ho veieu així ? ( Tret d'alguna excepció, és clar, que vam tenir un experiència amb un nen que em va donar molt que pensar, ja us l'explicaré). 

El petit Arquímedes ....

Escoltem, intervenim, preguntem ..... que bé !!!

Ens ho hem passat tots la mar de bé, recordant, redescobrint ( quantes coses que hem oblidat, no ? ) , veient  al David, i a la resta de nens i nenes, molt content i amb ganes de tocar-ho tot. Clar que sí, per això hi és !.

També hi ha un Cosmocaixa a Madrid de característiques similars, i a cada província catalana un Caixafòrum on  fan activitatas que valen molt la pena. Nosaltres ja les tenim a l'agenda.

Us deixo aquí el link als centres.

Bon cap de setmana !! 

Som paleontòlegs: fòssils i petjades

Dijous passat vam anar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Blau . Entre d'altres coses vam veure alguns fòssils i se'm va  ocórrer una activitat sensorial que podia ser interessant per a fer amb el David al voltant d'ells.

El pare li explica què és un fòssil i com s'ha format. Evidentment no entén
massa el que li diem, és clar, però sempre està atent a les nostres explicacions
i pensem que és molt positiu . D'altra banda sempre està preguntant:
"què és això, mama?que és això papa ?" per qualsevol cosa que li pugui
interessar. A vegades no sabem com contestar-li, també us ho he de dir....

Avui ens hem aproximat al món dels fòssils i de les petjades per primera vegada !! de manera sensorial, des del joc hem pogut treballar textures, pressions, elasticitat, formes ... La veritat és que l'activitat ens ha donat per molt i que el David ha anat marcant el ritme i el que volia fer, tot aixecant-se a buscar material, experimentant amb el que jo li he ofert... Ens ho hem passat molt bé, tot i que jo no sabia quina resposta tindria per part seva ....

He posat fotos de fòssils i petjades en mig full plastificat, amb la paraula " fòssils" en majúscula i minúscula, per fer el mateix que vam fer amb les carabassetes quan vulguem.

Hem fet pasta de sal ( recordeu 2 mides farina, 1 de sal, aigua fins que quedi una massa que no s'enganxi als dits: ecològica, barata, agradable, ... sóc una gran fan !!) 

Ha volgut començar per fer un cargol com el que ha vist
 a la foto, l'ha triat i després ha dit " és com aquest!"

Li ha fet molta gràcia veure la foto de quan vam anar al museu i les altres
de petjades a la sorra . 

Hem agafat petxines per pressionar la pasta de sal 

Triem diferents materials, pressionem, veiem quines formes queden  , les toquem, les resseguim amb els dits

Ha estat tota l'estona pendent de les fotos del full , m'ha sorprès que en fes tanta referència , però la veritat és que com hem pogut fer un cargol i una petxina com les que hi havia en ell, ho ha relacionat molt ràpid i li ha agradat força. 

Fem clots amb les nous, les omplim amb boletes i les comptem ...
tot idea seva .

Amb  pedres planes ....

Hem pogut veure i tocar com les textures ( arrugat, aspre, suau... ) queden diferents depenent del que apretem en la pasta. Però  la forma que queda és igual (plana, còncava, etc).

Amb una rosa de desert ....

Hem comprovat que, si apretem molt , se'ns fa un forat a la pasta, si ho fem fluixet no es percep la forma, hem de trobar el punt just, més o menys. 

I ara les petjades ... aquí he pensat que em diria que no, perquè no li agrada gaire l'experimentar res amb els peus, però sí. Ha anat molt bé, ho ha fet a la primera i sense parar de riure. Com ens sorprenen els nostres fills, oi? .

 Primer els peus i després les mans ....

Ho hem posat tot a assecar, trigarà un parell de dies o més, que ara a la nostra ciutat ja fa fins i tot fred 

( hem passat dels 40º als 19º !! ens pocs dies , brrrr) .

Ja veurem com continuarem l'activitat. Potser reomplirem amb plastilina / pasta de sal  els motllos per a veure quina forma tenen ?

M'encanta l'aprenentatge significatiu, aquell que permet als infants aprendre des del joc, al seu ritme, fent seva l'activitat i per tant aprofundint en el que fan, retenint els conceptes de manera fàcil , adient i alegre, experimentant , afavorint la seva capacitat cognitiva, atenció i memòria , sense forçar res, permetent que la imaginació s'expressi, i que s'integrin diferents variables que fan d'aprendre una experiència positiva i gratificant.

Bona setmana a tothom !!!

Descobrint les butternut

Si us passa igual que a mi us preguntareu : " les què ?" Fa uns dies no en tenia ni idea del que eren les butternut , de fet no havia sentit mai el nom , no se si hagués pensat en galetes , crema per les sabates o botons ... vaja que "na de na ".  Doncs bé , ja sóc una mica més culta ," hortolantment" parlant, perquè he descobert que són carabasses ! de diferent tamany i forma de les que estem acostumats a veure .

 I com és què les he descobert ? Doncs per que el pare ( que treballa com a tècnic en una cooperativa agrícola )  ha aconsellat a un senyor que les volia plantar a la seva finca i aquest  ens ha convidat a veure el resultat i a agafar les que vulguem. Novament tenim l' oportunitat de descobrir fruits de la terra en la seva mateixa plantació i no només en la botiga, podent seguir així el seu procés de creixement i posterior collita. No em cansaré d'agrair aquests tipus d 'oportunitats i tot el que ens permeten descobrir i experimentar.

Només hem agafat un parell , no volem que se'ns facin malbé,
 ja que no sabem, de moment ,què és el que podem fer amb elles 

Us presentem la finca de les butternut : 

És molt gran, vaja, crec jo, que no m'hi entenc gaire ... és que s'han de collir moltes, eh ? uf ! quina feinada !
Esperem de tot cor, que els hi siguin profitoses econòmicament, que sabent com està el món de la pagesia, cal reivindicar que els hi paguen un preu digne, el que realment es mereixen per tota la feina que fan i to lo bo que aquesta ens aporta a la nostra alimentació i salut.

Un cop a casa ...

Descobrim el nom .. he plastificat unes imatges de la carabassa amb el seu nom en lletres majúscules i minúscules ( grans i petites segons el David ).He agafat gomets de 2 colors i els hi he posat les lletres corresponents per a que les pugui buscar i posar-les a sobre de cada casella. He posat tres paraules relacionades " carabassa, pipes i hort" amb les fotos corresponents. La del l'hort era la de quan les vam anar a collir nosaltres. 

Ha estat poca estona fent lo de les lletres, li ha engrescat més jugar amb la carabassa, lògicament: a veure ...

la tallem ,mama ?  És clar que sí ! a veure què hi ha a dins ? 

Color, textura, gust, duresa, pes  ....
hi ha moltes coses en les que ens podem fixar !

Hem intentat buidar-la tal i com fem amb les síndries per exemple,
fent boletes, però és massa dura i costa molt. Les que hi han les he fet jo,
després li he fet uns talls que m'era més fàcil així .

Ha estat una estona jugant amb les boletes i les pipes.
Ha descobert que aquestes són llefiscoses i no li ha agradat gaire la sensació.
Les hem separat en un petit bol i les hem posat al sol per a que s'assequin,
a veure que passa...

Li he proposat contar les boletes i li he donat una ouera per si la volia
incorporar al seu joc.Però la idea no l'ha motivat massa, ni el tornar
a posar les boletes a dins la carabassa, segons ell eren naus espacials
que volaven ... ¿¿??

Aquest matí hem continuat amb l'activitat de les lletres i els noms, però primer hem anat a buscar les pipes que vam posar ahir a assecar. La seva textura és més agradable, no " pringa" i per tant ha estat més fàcil agafar-les i manipular-les. Així doncs, descobrim que el sol, apart de fer llum , fa calor i aquesta asseca les coses que estan molles o humides, com quan sortim de la piscina...

Volem conservar-les per poder observar-les quan vulguem. En un cercle semblant al de la carabassa posem pegament ( li ha costat una mica apretar el tub perquè gairebé no ni havia ...) i les empeguem tot apretant-les bé. Tot un exercici de psicomotricitat fina !

Així ens ha quedat , després ho tornem a posar al sol per a que el pegament quedi ben sec i les pipes no ens 

caiguin ....

Continuem amb les lletres .... més psicomotricitat fina. Li costa treure tot sol  els gomets així que li aixeco una mica una punteta, perquè si no se li trenquen i llavors no vol continuar fent-ho. Cada vegada el tros que aixeco de la " punteta" és més petit, però suficient per a que el pugui agafar bé i treure el gomet per  ell mateix. 

Ha volgut posar les "A" al revés perquè diu que " han xocat i han caigut ",
Ah ... pos vale ...

He fet les lletres petites amb la font " comic sans" del word office,
perquè , per a mi, és la que té les lletres més semblants a la de l'escriptura
a mà i que es veu millor quines són les lletres ... però es clar que això va a gustos...

Al final l'hem acabat i de super bon rotllo, hem fet un repasset de les lletres, que feia dies que no feiem ... com es nota que som a l'estiu i que hi ha d'altres activitats que ens venen més de gust , jejeje.

Conservarem el que hem fet, per això ho vaig plastificar. M'agradaria ampliar-ho amb altres fruites i verdures per a tenir-ho tot en una capsa o enquadernat i poder mirar-ho  quan vulguem, encara que no se si és una activitat massa de " cole " ....

I potser us preguntareu ... què se n'ha fet de la carabassa , ui perdò, de la " butternut " d'ahir ?

Doncs .... tatxan !!!

Un pastís de carabassa, formatge i iogurt !!!

Què li he posat ?

. 1/2 butternut

- 1 tarrina de formatge per untar

- 2 cullerades de sucre ( això al gust de cadascú )

- i iogurt grec

- 250 gr de nata líquida 18%

- 3 ous 

-2 cullerades soperes de farina 

- unes quantes galetes i una mica de mantega per la base.

- agar- agar ( o gelatina neutra)

He bullit la carabassa en una mica d'aigua fins que ha estat tobeta. Després l'he tret del foc i l'he deixat reposar en un escorredor. He reservat l'aigua.

Mentrestant he esmicolat les galetes i els hi he afegit la mantega desfeta. L'he posat a  la base del motllo de pastissos. En una web ( no recordo quina) vaig veure com fer-ho de manera neta i molt eficaç: amb el cul d'un got !! Ho he posat a la nevera mentre feia la pasta de dins el pastís, així s'endureix.

Per fer el farcit:

He batut els ous amb el sucre una estona, fins que quedi d'un color més claret. Després he afegit la nata líquida, el iogurt i el formatge, ho he tornat a batre i quan ha estat tot uniforme he afegit les 2 cullerades de farina fins que l'ha absorbit.

Ho he posat al motllo a sobre de la pasta de galeta i mantega i al forn a 170º  durant uns 20 minuts. No ha de quedar massa feta ja que si no s'asseca molt després.

Es treu del forn i es deixa reposar.

Mentre he fet la gelatina : he agafat l'aigua de la carabassa i he fet l'agar- agar. Aquesta és una alga insípida i transparent que té un poder de gelatinitzar molt més alt que les gelatines normals, és molt més nutritiva i molt fàcil de fer. Només cal posar-la quan l'aigua bull, retirar-la del foc i deixar que s'estovi, remenant fins que es desfaci . Quan ha estat ben desfeta l'he barrejat amb la carabassa amb el multirobot, és a dir, com si el passés per la batedora .

( També hem aprofitat per veure amb el David el canvi  en la textura de la carabassa un cop bullida, que no ho havia dit ...) .

Un cop més freda la pasta he afegit la carabassa per sobre i l'he deixat a fora fins que ha baixat la temperatura i l'he pogut posar a la nevera, on ha estat tota la nit .

Quan l'he tret li he posat sucre amb canyella per sobre ( no ens agraden les coses gaire dolces, així que no us poso quantitats, crec que això ha d'anar al gust de qui la fa ...).

Perdoneu que no posi més fotos del procés però és que em resulta una mica difícil cuinar i fer fotos alhora, i això que el pastís l'he fet sola que el meu ajudant se n' havia anat a la piscina amb el pare ....

És la primera vegada ( crec) que menjo quelcom amb carabassa, és clar que amb el pastís de formatge de company no podia sortir gaire malament. 

Nyam. nyam !!! Bona, bonica, nutritiva .... la repetirem ? síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

I fins aquí la nostra descoberta  " butternutil " .
Quina serà la propera ?

Fem paper reciclat amb espígol

Fa mesos, em sembla que va ser cap a l'octubre passat, al 2011, vam fer paper reciclat, aprofitant que el David començava a retallar amb tisores.

Com que a mi m'agrada molt tot el tema de les manualitats ,sempre he fet coses davant el David i amb ell. Per aquelles dates ni se m'havia ocorregut deixar-les les tisores,  doncs un dia les va agafar i va començar a retallar. Vaig al·lucinar. Ai, ai, ai... què fa ?  Pel que sembla va ser un aprenentatge molt espontani, ja que jo pensava que li havien ensenyat a l'escola i es veu que no, que van retallar un parell de vegades i prou. Li vaig comprar unes tisores amb la punta protegida i au ! a fer-les anar .

Els infants  tenen una gran capacitat d 'aprendre d'allò que veuen fer, no creieu ? Cada vegada ho veig més clar, són espongetes .

Doncs vinga, aprofitant que va estar uns dies retallant i retallant li vaig proposar utilitzar els paperets per fer una activitat nova : paper reciclat, encara que ell no tenia ni idea del que li estava parlant, lògicament.

Vam tallar paperets petits de colors, blanc, de propaganda ...
 i els vam posar en aigua calenta

Després d'una estona estovant-se ( que guai putinejar-hi !!) posem la barreja
dins el robot de cuina per triturar -la.

Li agrada molt trastejar amb els instruments de cuina ...
 és que són una temptació!!

Posem la barreja triturada, a la que li hem afegit una mica de cola blanca
en uan safata- colador, la vaig trobar als xinos. I un cop feta, la treiem i la
posem en la nostra particular " premsa" durants uns dies.

No tinc fotos del resultat, va quedar una cartolina super gruixida de color gris amb la que vam estar jugant uns quants dies.

Doncs fa uns dies, aprofitant que el David ha agafat una aficció al paper de water  i a remullar-lo i deixar-lo per tot el lavabo( als vostres els hi passa ? digueu-me que sí, por fa !! jjejej) vaig pensar que en podríem tornar a fer, però aquesta vegada de color blanc, més " finolis".

Genial !! paper, aigua calenta , exprimim, remullem, tallem ...

Afegim la cola blanca, triturem i colem ...

Ho posem de nou sobre la reixeta , amb una safata que reculli l'aigua.
Apretem bé. Afegim unes floretes d'espígol que ho faran més bonic...

Un cop feta i escorreguda, la deixem uns dies sota tots els " tomos "
de l'enciclopèdia , com que fa tanta calor no ha costat gaire assecar-ho  ...

Doncs més o menys aquí ho teniu !! L'he enganxat
 en una cartolina per a que tingui més consistència
perquè ens va quedar un mica tou.
I fa una oloreta...mmmm!!!

Què en farem del nostre paper?  ... de moment són les tapes de ... una llibreta, un àlbum ....? ja ho veurem !!!

Tot fent el paper treballem la psicomotricitat fina, el tacte, la pressió per escòrrer el paper, la diferència de textures, el concepte de procés, moll, sec, tou, dur, volum, .....

Hem anat mirant les fotos dels procés amb el paper reciclat a la mà, recordant com l'hem fet ... No se si el David pot entendre bé que ha passat, ja que com que no parla massa bé no hi ha un feed back que m'ho corrobori, però el que sí se és que li ha agradat fer-ho. I a mí també !!