Forn i museu del vidre ( Vimbodí) i Coves de l'Espluga

Sembla ser que, per fi, poc a poc va arribant el bon temps, que s'està fent desitjar! Com pot ser que faci tan mal temps ? si ja estem entrant al mes de juny ....

Tot i el vent, avui feia una temperatura agradable , així que... ja podem començar la temporada d'excursions cultura/ natura, les que ens agraden .

Agafem el cotxe, anem a buscar els amics i ens dirigim cap a la Conca de Barberà , en concret volem visitar el Museu del Vidre i les Coves de l' Espluga de Francolí, que estan molt a prop . 

El Museu del Vidre té l'únic forn de vidre de Catalunya que fa demostracions en obert , és a dir que podrem veure en directe la tècnica del vidre bufat , que bé !














El Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet és un dels tres museus existents a l'estat espanyol dedicats a aquest material. Durant molt anys s'han recollit les peces avui exposades com homenatge a una antiga indústria ubicada a la localitat. Els centenars de peces exposades van ser utilitzades tant a la indústria com a nivell domèstic, religiós o decoratiu.

Planta baixa: Hi ha un taller on es realitzen demostracions de diferents tècniques de treball del vidre a càrrec del mestre vidrier.Primera sala: Hi ha diferents sinòptics, ens mostren l'evolució en la fabricació del vidre al llarg de la història. De forma complementària es mostren els estris amb els que els sargaires vestien les garrafes.
Sala d'audiovisuals: Es poden contemplar diferents audiovisuals i participar en cursos monogràfics relacionats amb el vidre.

S'està procedint a crear una biblioteca i banc de dades sobre el vidre.

Comencem mirant l'exposició.  Podem trobar moltes peces de vidre bufat, algunes de fa molts anys.

La veritat és que tots tres han estat molt encuriosits amb elles , algunes eren ben originals com un atrapamosques  antic .

També hem vist les diferents eines antigues que es feien anar - i fan anar avui en dia els mestres artesans del vidre-  per tal de bufar-lo, tallar, donar-li forma , hem pogut seure en el banc especial per a fer-ho, que després hem pogut veure  utilitzar, en viu i en directe , al forn .

 Hem tingut sort i ens han fet la demostració només per nosaltres. Com podeu veure és un espai petitet, així què , a l' estar sols hem pogut seure , preguntar, mirar sense destorbs ... A vegades, si hi ha massa gent , i anant amb els nens , no es gaudeix tant la visita perquè ells ( i els adults també ) perden l'atenció més fàcilment .

L'Albert, que és aprenent de mestre vidrier , ens comença a fer la demostració : ens explica quins són els "ingredients" d'aquesta recepta que sembla quasi màgica ,de la qual veiem tot el procés de transformació fins a arribar a una peça única , transparent, dura i fràgil alhora   i molt maca. 

A Vimbodí es treballa la tècnica del vidre bufat. Una tècnica artesanal molt antiga que requereix una gran destresa i un domini absolut i encarada a la producció d’objectes d’ús quotidià, especialment setrills, porrons, pots llànties i garrafes,... i, per tant, la tècnica que s’utilitzava a les fabriques de vidre de Vimbodí i que encara avui s’utilitza al Museu i Forn del Vidre. 

Aquesta tècnica compta, en principi, amb un forn amb múltiples boques davant les quans hi ha els morters, uns dedicats a la fusió del material i altres al treball. En el morter si posa la matèria prima – vidre reciclat prèviament seleccionat - i s’escalfa al forn a altes temperatures, al voltant dels 1.400ºC. Seguidament es baixa la temperatura a 1.000ºC per tal que el líquid quedi amb la viscositat adequada per poder ser treballat i posteriorment es modela ràpidament amb un bufador, del qual sorgeixen aquestes peces de vidre massís gairebé màgiques i d'un colorit d'extraordinària bellesa. El domini i la creativitat del mestre artesà són imprescindibles per a crear aquestes meravelloses peces, en escampar, fondre, barrejar o adherir els colors. 
























Un cop elaborada la peça es refreda dins d’un forn més petit anomenat arqueta, per tal que el refredament sigui progressiu i d'aquesta manera el vidre no esclati. 

Tot aquest procés pot durar al voltant de 12 hores. 

L'Albert ens ha dit que les peces no es poden tocar fins que no tinguin un color totalment transparent .

Veieu la peça ataronjada ? és la que acaba de treure del forn. Les altres dues de color verdós trigaran fins a 48h en refredar-se del tot . Les havia fet en la sessió d' abans. 

Tots ben atents, sense perdre ni un detall . Quin privilegi poder veure tot això, i a més a més fer-ho en família i amb amics ! Al nostre ritme , al nostre gust . 

 Les peces més grans i més delicades no es treuen directament a fora un cop acabades, es posen en un altre forn -arqueta - que està a una temperatura més baixa que l'altre per tal de que es refredin molt a poc a poc. En cas contrari es trencarien segur. De fet, ens ha dit que el 40% de peces petites es trenquen.

Quina feinada i quin procés artesanal més complex, maco, lent, acurat ... tot un art que esperem ens puguin ensenyar, en viu i en directe, durant molt de temps . 

Un cop acabada la visita ens en anem cap a les Coves de l'Espluga de Francolí. 

Les Coves de l'Espluga són una porta oberta al passat geològic i prehistòric de les nostres comarques. Les seves particulars característiques les converteixen en un indret únic que cal conèixer. La visita està formada per dues cavitats visitables: la primera, dedicada íntegrament al Paleolític, i la segona, al Neolític i a la formació geològica.

Diversos audiovisuals i maquetes didàctiques ajuden a assimiliar els diferents conceptes de la prehistòria i la geologia, pensats per al públic en general i, en especial, per al sector de l'ensenyament. Diferents tallers de prehistòria i excavacions arqueològiques estan a l'abast dels escolars. I un recorregut d'aventura endinsa els visitants més agosarats pel cabal del riu subterrani i les seves galeries.









Les exploracions espeleològiques realitzades des de 1956 fins ara han donat com a resultat el descobriment de 3.600 m. de galeries, i han recorregut bona part del riu subterrani fins la seva sorgència a la Font Major. Això fa que aquesta cova assoleixi l'estàndard internacional de “Gran Cavitat” i que per les seves dimensions esdevingui una de les coves més llargues del món formades en conglomerats.

No es poden fer fotos a l'interior. La veritat és que la visita ens ha sorprès molt agradablement , la escenificació és molt bona, està ple de pantalles , algunes d'elles invisibles a simple vista, on es projecten audiovisuals amb els costums dels homes i dones de la prehistòria . Hem fet un recorregut d'uns 500mt de 3.600 que té la cova " descoberta". Sembla ser que pot ser el doble de llarga , però és de molt difícil accés, només per a gent molt experta que, de moment, no ha pogut arribar més enllà dels 3,5 kms. 

Impressionant.

Aquí podeu trobar informació : http://www.covesdelespluga.info/htm/cat/home.htm

Aquí una petita entrevista amb un dels experts que més en sap de la Cova de la Font Major:

Visitem la cova més llarga del món amb Antoni Carreras, director del centre d'Estudis Locals de l'Espluga de Francolí.

Ha estat un viatge al passat, a la prehistòria , on hem pogut veure , escoltar, sentir de ben a prop com vivien, fins i tot els muntatges audiovisuals ens parlen da través de la imatge i del so, de les seves emocions , dels seus reptes, dels seus pensaments, del que els hi agradava i del que no ... És com si fóssim al bell mig d'ells.

Un cop a fora, hem pogut visitar les cases , ja més avançades, d'adob - són simulacions, és clar-. 

I després hem tret les carmanyoles i hem gaudit d'un dinar enmig de la natura . No hem sabut trobar el lloc que buscàvem, però també hem estat força bé.

No us sembla?

Unes visites ben recomanables !!


Bon inici de setmana  a tothom !!!

Els Reis de l'Orient i el dilema (I)

Bé doncs, ja s'acaben les vacances de Nadal ... Nosaltres les hem viscut amb molta tranquil·litat i amb la immensa sort de poder gaudir de molts dies junts, ja que el papa s'havia reservat vacances per aquestes dates, és a dir que genial. 

Com ja sabeu, els Reis de l'Orient van arribar aquest cap de setmana i amb ells diferents inquietuds, dilemes,  preguntes a fer-nos sobre com viure aquest fet aquest any. M'explico: el David , que ja és més conscient de tot, va fer la carta als Reis al cole amb la resta de nens i nenes que li van donar tots junts un dia al camarlenc ( patge reial) que va venir a l'escola. La nostra idea era fer, com l'any passat, una carta familiar, on no només demanar coses materials i no només pel David, però ... és clar també havia de participar d'aquesta activitat de cole.  I què has demanat David ? El fan boy i el Raig Macqueen . Ai, mare .... 

I que content estava d'haver-ho fet ! I ara... què fem ? Pensem que cal respectar el què ha decidit malgrat fer-ho sense nosaltres, però també ajudant-lo a poder discernir, tot intentant sembrar pel futur una actitud crítica però sana i responsable (això sí que seria un bon regal de reis, per tota la vida, tant de bo ho puguem aconseguir, ni que sigui una mica). 

Com ho vivim ? Nosaltres volem fugir tot el que puguem del "merxandaising " que envolta les joguines i jocs , roba, etc dels infants ( i adults)  però ens en adonem que no podem viure-hi d'esquenes completament , ja que és quelcom difícil d'explicar als infants tan petits. Per a ells forma part de la seva imaginació, d'allò que viuen sense voler-ho. 

Bé doncs, vam valorar-ho. Vam veure la peli del Raig macqueen que realment és molt maca i treballa valors importants: l'amistat, l'esforç, la importància de l'equip, dels sentiments  ... D'altra banda , vam dir que als Reis no els hi agraden gaire els FanBoy ( no se si es diu així) perquè la veritat és que són dibuixos ben absurds, sense cap missatge positiu ni negatiu.

Així doncs..... arriba la nit de Reis ....

Hem anat , com sempre, a rebre'ls al poble del papa. És una comitiva senzilla, més propera a allò que nosaltres creiem que ha de ser , al que ens agrada, al que voldríem transmetre-li al David.  

A més a més, té una càrrega emocional enorme, ja que és la mateixa manera com el papa i el tiet Xavier rebien els regals la nit de reis, la tradició es manté  després de 40 anys i això és quelcom molt maco.

Com que és un poble petit, els reis passen per les llars a deixar els regals i com que casa del padrí és la darrera del poble, s'hi aturen i fins i tot els podem saludar !

 Ja arriben, ja arriben... Fins i tot hem pogut tocar la campana avisant que ja són aquí!

 A veure ... què ens han portat ?  Un conte per pintar amb diferents mapes i dibuixos sobre els països del món!

Lletres magnètiques !! i un joc petit de construcció de fusta, que ens podrem endur quan anem de viatge! es poden fer cubs, quadrats, rectangles,cercles, ets, etc. 

Ostres! Els Reis, que s'han llegit la carta del David sí li han portat un Raig Macqueen ! A més a més és teledirigit. Suposo que han degut pensar que li podia anar bé per desenvolupar el sentit de l'espai, la coordinació ull -ma ,el descobriment de les ones ... que xulo!

S'ho han passat en gran , padrí, papa i fill ! ( i jo veient-los també,jejej) Tot un descobriment !! Ah, i els Reis també han pintat una samarreta del cotxe personalitzada amb el nom del David. Em fa l'efecte que hi van dedicar unes quantes hores nocturnes per fer-la .... ;-)

I ... sabeu què ? com que els Reis tenen tanta feina ens van demanar si els podíem ajudar a fer uns quants regals pels nostres amiguets. I és clar, els hi vam dir que sí!!

Pel Joel i el Miquel els hi hem fet uns quants jocs de malabars , que sabem que darrerament els hi agraden molt.

Pilotes , fones .... tot en material reciclat, fins i tot les capsetes per guardar-ho. 

D'un tetrabric de suc, una capsa per transportar les pilotes.... i una altra més gran per les maces. 

Us agrada com ens han quedat.? No tinc fotos de quan els hi vam portar, però em sembla que els reis han encertat el regal i que els hi han agradat! Com que són nens més grans ja saben que el Reis de tant en tant necessiten ajuda i per tant els hi hem pogut explicar com els hem fet, per si ells s'engresquen a fer-ne més.

Ara hem quedat que és un regal que té " tornada" ja que esperem l'espectacle de malabars aviat!! 

Aquí podeu trobar l'entrada on expliquem com hem fet aquests jocs. 

Encara ens queda una mica per ajudar els reis a acabar uns regals per altres amiguets. En la propera entrada us ho expliquem.

Una abraçada i bon inici de setmana!!

Anem al bosc a buscar el cagatió

A Catalunya hi ha una tradició nadalenca ben coneguda que és fer " cagar el tió". Aquí teniu una explicació de qui és aquest personatge tan nostre , entranyable , que aplega família i amics al voltant seu, tot cantant i esperant les llaminadures .....

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra

Cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal.Ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

El nostre tió " viu" al bosc ,ja que és un ésser de la natura , i hem anat a buscar-lo. Com que també és una mica trapella s'ha amagat i ens ha deixat una sèrie de pistes per a que puguem trobar-lo!

Ens hem trobat al Parc de la Mitjana amb el Sergi i la padrineta, que tenien la meitat de les pistes .

Mirem atentament el mapa per a no equivocar-nos !! Guaita som aquí i hem d'anar cap allà ... hem de passar per aquest caminet que és més curt ....

Hem trobat la primera pista en un sobre vermell., hi ha una fotografia de cap a on hem d'anar: al centre d'interpretació!

Allà trobem uns suquets que ens ha deixat el tió i la propera pista. Cap al pont de ferro!!

Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, l'hem trobat!!! amagat sota  el pont , ben tapadet, que fa un fred !!!!!

Hola tió, que bé, un any sense veure't, com estàs? et venim a buscar per portar-te a casa nostra....

Ens ha deixat un sobre on ens felicita per haver-lo trobat i amb 7 monedes de xocolata, per nosaltres i pel Salva i el Gerard que no han pogut venir.... com ens coneix aquest tió, eh? és clar ja porta 3 anys venint  a casa nostra ....

Una mica de jocs ....

Aquí el David ens ha sorprès un munt !! L'he vist tal que així, assegut al terra i dibuixant amb una branca, he anat a veure'l i em diu tot emocionat : mama, mama, mira som aquí i hem d'anar cap allà caminant i passant pel pont i per ....

Ens ho ha explicat a tots, s'ha quedat amb tota la història de mirar el mapa i abstreure la idea fent-la seva , muntant-se ell el seu itinerari amb els elements que havíem vist , per on havíem passat ... Genial! 

Un cop arribats a casa, li busquem un lloc al tió i li donen de menjar que deu estar afamat, el David li ha omplert el plat amb el que creia que més li agradaria: panís, aglans, pinyes ... tots els fruits de la tardor que hem anat arreplegant i guardant. 

Dons sí, quan ens hem llevat l' endemà al matí el plat estava buit, s'ho ha menjat tot!! 

Li hem posat més, no volem que passi gana ....

D'aquí uns dies vindran els padrinets i família a casa per  fer un soparet  i fer-lo cagar : monedes de xocolata, alguna xuxa, tot per compartir i repartir. 

Volem continuar mantenint una tradició tan nostra, senzilla i maca, que emociona petits i grans .

Ja us ho explicarem !

Fira de les Aspres: enginyeria per a petits

Aquest matí hem estat a Os de Balaguer a la 3a Fira de les Aspres , hem llegit que feien coses interessants però a l'arribar hem tingut una sorpresa ben agradable que no sortia al programa .

El centre del poble estava ple de jocs artesans, fets amb fusta, jocs d'habilitat, enginy, per a pensar, descobrir, manipular ... 

Una oportunitat per a experimentar amb el moviment, la gravetat, amb el disseny de palanques, engranatges ... una petita experiència científica que ens permet descobrir  a la nostra manera i ritme que, gràcies a l' enginyeria podem jugar i alhora descobrir com funcionen algunes de les coses que ens envolten.

No us sembla genial ?

Aquest ha estat sense cap mena de dubte el joc estrella, girant la clau una columna de pilotes (que es veia pel darrera del joc ) anava creixent i la pilota de sobre de tot queia pel circuit fins que arribava a baix de tot, passava cap a l'altra banda i tornava a pujar. Estic segura que no m'he explicat gens bé ... aics ...

S'ho ha passat en gran, a dins el " meollo" de la resta de nens que hi jugaven:

Ho ha tocat tot, experimentant, descobrint, mirant ....

Un petit descans per degustar la meravella de productes casolans del poble : hem tornat carregats cap a  casa de fuets i butifarra, tot fet per la gent d'allà. Boníssims !!

Jugant amb els altres nens ... m'encanta veure com es relaciona amb facilitat, respecte, content ...

 I també tot sol ... S'ho passa bé de totes dues maneres .

Aquest és molt gran !! però només cal fer rodar una petita palanca per a que funcioni !! Un roda fa girar l'altra i van caient pilotes .....

He de dir que aquest no m'ha agradat gaire:  simulava ser un niu del qual queia un ou que es menjava un cocodril. Suposo que es  real " como la vida misma" però no m'ha agradat, no.

Trencaclosques gegants ...

Més boles i circuits ...

I al marxar hem trobat un camió de bombers que ens ha deixat pujar i descobrir com és per dins, he tocat sirenes vàries, etc, etc

Endevineu qui s'ha fet el " longuis " per baixar del camió ? jejejej

Un matí ple d'experimentació , manipulació , i també d'admiració per tot el què hem vist.

Ara encara ens queden tres dies per gaudir de la família !!

Una abraçada

Advent montessorià: mates, vida pràctica i fe

Doncs sí, ja som en temps d'Advent !

I ... què és l'Advent, a banda del dels calendaris de xocolatines de Lidl ? jeje. Doncs és el temps previ al Nadal i dura més o menys 24 dies ( fins la Nit de Nadal o " Nochebuena"). Vindria a ser el temps de d ' " esperar de manera esperançada" en un altre món possible , la qual cosa ,actualment  és més necessària que mai. Si bé actualment totes les festes i tradicions d'aquest tipus s'ha comercialitzat i van perdent el missatge que en el seu temps van tenir, aquest any nosaltres hem volgut celebrar-la, donant-li el sentit que volem que tingui per a nosaltres però aprofitant que el David és amb nosaltres i que tot ha de tenir una forma que ell pugui entendre.

Així doncs i després us explicaré perquè, hem fet el nostre calendari d'Advent ! I com no podia ser d'una altra manera , en aquesta casa s'han començat a il·luminar les llumetes montessorianes i han acabat inspirant el que us ensenyaré ara:

He agafat diversos pedaços de roba que tenia guardats i he fet 24 bosetes, totes cosides a mà !! que jo no se cosir a màquina, malgrat haver tingut una mare que era la millor modista de la ciutat. He posat en cadascuna un nombre del 1 al 24 fet amb una plantilla i l'he enganxat amb pegament 

Aquí veieu al David , tot just aixecat de la migdiada,
 descobrint les bossetes, els nombres , etc...

Com puc aplicar la pedagogia i el mètode montessori ? Doncs , per una banda treballant les matemàtiques i per l'altra la vida pràctica.  Les bossetes tanquen de maneres diferents: amb botons amb traus, llaços, pinces, velcro, gomes , etc . Caldrà mirar, investigar, provar a veure com s'obren, totes elles de manera fàcil i autònoma pel David.

Al darrere tenen una petita argolla per penjar-les.

He reutilitzat una prestatgeria d'una taula .

He enganxat amb cola de fuster petits trossos de suro que he tallat d'uns estalvis de l'Ikea. En cada un he clavat una xinxeta d'aquelles més llargues. D'aquesta manera les bosses es poden penjar i despenjar amb facilitat.

I les matemàtiques ?

He fet un calendari, he marcat en un color cada dia, el mateix que té per exemple , en el calendari en el qual ell tria el seu esmorzar els dies de cole.

Introduïm així a casa el concepte de mes de 30 / 31  dies , que cada dia té un nom i un nombre.

He posat gomets de l'1 al 24, tots del mateix color, simbolitzant el dia que ja ha passat.

El David ha agafat el gomet del dia 3 i l'ha posat a sobre del dia corresponent en el calendari, que era de color blau: dilluns. així veiem gràfica i sensorialment que ja han passat uns dies ( els del gomet taronja) i que encara queden uns quants fins arribar la Nit de Nadal, que ja anirem treballant. De moment no cal còrrer i podem anar comptant els dies que ja han passat i els que queden, introduint conceptes com la resta sense anomenar-la així.

D'altra banda, d'aquesta manera ell pot saber quin dia som i quina bossa " toca" sense que nosaltres li diguem. I si se'n recorda del color, pot saber quin dia de la setmana és. Els podem recordar, per exemple, amb la cançó "Els dies de la setmana " de la Dàmaris Gelabert o, ara que estem en ple centre d'interès amb l'anglès "Days of the week " .

Anem així en la línia del " ajuda'm a fer-ho tot sol".

Les bossetes no estan per ordre, així que hem hagut de buscar la que es correspon al dia que som: dia 3, bossa 3. La despengem.  

Cal obrir-la... com ? aquesta  té velcro.
M'ha demanat ajuda per a separar les dues parts.

Ostras !! Pilotes de xocolate!! N'hi ha 3, una per cadascú, més mates, a repartir-les !!

També hem de treure el paperet i .... nyam, nyam, que bo !!!

Després hem penjat la bosseta en el seu lloc, al costat del 2. Per a fer, hem tret la que hi havia, l'hem posat en el lloc que quedava lliure de la del 3, un cop la xinxeta queda buida, podem penjar la que sí correspon.
Treballem així, sense adonar-nos, els nombres i el seu ordre. Fa unes setmanes que ja ens parla de 14, 15, 48 ... Em sembla que a cole ho estan treballant així que ja li " sonen " alguns, i que aquestos van més enllà del 10. Ah, i un que s'ha inventat i li encanta : el " vint-i-deu " ( ????)  Serà influència francesa ? jejeej

Hem comprovat que en les bosses no hi ha res !!! Cada dia, per art de màgia , quan posem el gomet al calendari, en la bosseta que toqui, hi haurà una sorpresa !! Un dia una xuxa, un dia un conte per explicar, una cançó per cantar ...

Poc a poc anirem introduint el tema del Nadal. Com ja he comentat en alguna altra entrada, nosaltres som creients però fugint dels dogmatismes , els adoctrinaments i el fer les coses " perquè toca fer-les". No, per a nosaltres no és això. La nostra fe ens porta a creure que cal canviar el món per a que aquest sigui el millor per a tothom , on ningú s'aprofiti de ningú, on la justícia, la llibertat, el respecte, la solidaritat , la igualtat siguin les lleis imperants, apostem per  una Església que s'impliqui en tot això i denunciï les injustícies de manera independent de qualsevol ideologia política i que anunciï com haurien de ser en pos de la dignitat de la persona humana ,sense categoritzar-la ni per gènere, ni per edat, ni classe social, ni res de res .  Vaja que això no es diferencia per a res del que pot voler una persona no creient o d'un altra religió  evidentment, El desig i la implicació per a que tot això sigui  així no han de tenir  color cristià, faltaria més. 

Però un altre dia ja ho explicaré una mica més bé. 

De moment ens quedem treballant l'Advent: l'espera " esperançada" a l'estil  montessorià , que , per cert , també dóna molta importància al tema de la espiritualitat, però encara no ha trobat informació en castellà o català ( digui el que digui en Wert entenc i parlo perfectament els dos idiomes, a cole me'ls van ensenyar molt bé jejej.)

Vinga una abraçada i ànims... que s'apropa el pont !!