Postal nº 12 - Camí de ronda de Calella a Llafranc

-Miro el mar per un forat
-El mar tan gran, no t'hi cabrà..
- Hi cap el blau
- No tot el blau...
- Bocins de pins
- Són massa alts...
- I la teulada
- És massa ampla...
- Retall d'un món que vull guardar.
- Aixeca el cap
- Oh! Hi ha el món sencer.
Ara tu abaixa el cap
- Bocí de món per emportar.
................................Carme




"Encara que la teva finestra sigui molt petita, el cel és igual de gran"

Àlex Rovira i Francesc Miralles de "El laberint de la felicitat"

Postal nº 11 - Cala Pelosa

Aquestes barques eren boniques i estaven en bon estat. No eren en absolut restes de cap naufragi. Però ella tenia aquestes paraules i aquesta sensació dins del cap. Les mirava i recordava el seu viatge a la Bretanya, quan realment, sobre les  platges hi havia moltes restes de naufragis, restes de barques  que ningú no retirava. Diu una llegenda bretona que les barques que es podreixen a les platges, es reconstrueixen dins de l'aigua per embarcar fins al paradís les ànimes dels mariners morts a la mar. També diuen que aprofitant de mica en mica els trossos per a construir barques noves, continuen fent  molt més servei que no pas enviant-les a un desguàs immediat. 

Les mirava, tenien una pintura en bon estat i, en canvi, ella veia un naufragi inexistent. Veia fora allò que duia a dins. Un naufragi, una mort interior, i també un renaixement. Només caldria girar les barquetes de cara amunt perquè ella les deixés de percebre d'aquella manera. Igualment, només havia hagut de girar els seus pensaments, cara amunt per veure'n els buits i els plens i poder-s'hi encabir ella mateixa tal, com era i no pas com els altres creien que era ni com volien que fos.

Postal nº 10 - Colera

La Itziar, no sabia com distingir els moments feliços dels moments  tristos quan pensava en la seva  història, en la seva història d'amor ja acabada. Cada moment feliç que havien viscut duia dins una llavor d'aquesta incomprensió, d'aquesta manca de comunicació que patien. I cada  moment trist, duia dins la il·lusió de poder-lo resoldre i tornar a ser feliços...  i entre aquests extrems, tot de moments amb felicitats o tristeses escalonades  a diferents  nivells. 

Postal nº 9 - Camí de Cadaqués

Terra blanca, terra negra,
d'oliveres i de flors,
tens el mar que t'acarona,
et banya i et treu les pors.

El vent del nord et despulla
i neteja els teus  colors.

............................Carme








Esgarrinxen els quers,
i la terra s'agarriga.
És tardor a Cadaqués.
Quan la cala és adormida.

...................................................Xavier  Pujol

Cadaqués ets perla blanca
que enamores des del mar,
quan bufa la tramuntana
les ones volen ballar.
....................................................Maria Roser

Postal nº 8 - Camí de ronda

Copiat de la versió de Paint, amb retolador

Versió antiga de Paint

No n'havia menjat mai, de figues. Havia contemplat les flors. Havia vist l'escultura viva de les seves pales retallar-se a contrallum dels blaus. Havia vist  com maduraven un cop i un altre. Sense tocar-les.

Les figues eren tan vermelles, d'aquell vermell una mica  morat  que fa tant de goig i va pensar que podrien ser bones.  Va provar d'agafar-les  amb molta cura,  vigilant de no tocar les punxes que tenien i que sortien a petits ramells de tres o quatre, de la pell.

Hi ha punxes  que es  veuen i les podem evitar. Però no va poder evitar les  punxes  invisibles  i se'n va omplir els dits.

No se les va menjar pas, va estar  prou ocupada  intentant alliberar-se  de totes les punxes que tenia a les  seves mans.

Postal nº 7 - Cap Norfeu

Vertigen inútil
d'abocar-me al buit,
d'aquesta distància infinita.
La terra  em sosté.
Només trec el cap
per veure si hi ets.

Postal 6 - Torre Norfeu

Torre enrunada.
En el punt més alt
de l'existència.
Cada pedra du l'orgull
del seu gest,
de la seva història.
No reconstruïm.
Simplement som.
Dalt del turó, tocant el cel
i ran de mar, o ran de terra.
Som, encara.

Postal 5 - cap Norfeu

Estiro el cos
orfe de mar.
Anhel d'horitzó.
La terra em lliga.

Postal 4 - Ciutadella de Roses

Haikús de BASHO (1644-1694)

Llegits  en versió italiana:

Al salice:
aver tutto odiato, e desiderio
del tou core.

Campana del tempio
una nuvola di fiori di ciliegio-
Ueno? Asakusa?

Versió catalana:

Li dic al salze:
Ho he odiat tot,
i anhelo el teu cor.

Campana del temple
núvol de flor de cirerer
Ueno? Asakusa?    *

* Ueno i Asakusa, són noms propis de lloc, ara, crec que són barris de Tokyo.

Llegits  en versió italiana:

La pesca del cormorano:
quanto è eccitante,
quanto è triste.

Fine d'anno:
ancora col cappello di paglia
e con i sandali.

Versió catalana:

La pesca del corb marí:
com és d'excitant
com és de trista

Fi d'any:
encara amb el capell de palla
i amb les sandàlies




Del llibre "Poesie Zen" A cura di Lucien Stryke e Takashi Ikemoto

Postal 3 - Ciutadella de Roses

Postal nº 2 - Porta dins la Ciutadella de Roses

Si obrim les paraules,

porta sense batent,

que separa llum i penombra,

podrem triar:

Mirar-les, només, d'un tros lluny.

Llegir-les al llindar del seu sentit.

O nedar-hi, 

com en un fons de mar

per descobrir.

Si no les obrim, 

no hi ha mai tria.

Postals de felicitació

Un dia, em van regalar  aquest bloc de postaletes en blanc per pintar.

He començat un petit projecte per regalar de postals de la Costa Brava.

Felicitacions d'aniversari...




















He agafat imatges que tenia dibuixades en paint o fins i tot en altres quaderns més grossos n'he fet altres versions en petit.

Postal nº 1:  Port de Roses.
Per darrere... Són amb format postal,  per escriure-hi felicitacions o aforismes o poemes.



Terra per tenir-hi els peus agafats
Mar per navegar il·lusions
L'aire que les empeny.