Aquests darrers dies, hi ha hagut dos blocs amics que diuen que fan una pausa. Passa sovint i n'hi ha que la fan de veritat i n'hi ha que ho diuen i després no la fan. I n'hi ha que pleguen.
Jo hi sóc, a la catosfera, perquè m'ho passo bé, perquè per a mi és un plaer cada dia visitar-vos i també anar programant posts dia rere dia. Mai no m'ha semblat cap càrrega ni cap obligació i si m'ho semblés, sé que perdria tota la gràcia. Per tant, entenc molt bé que la gent pugui tenir ganes de descansar o de plegar. A mi, de moment, aquestes ganes no m'han vingut.
Però jo el que volia dir-vos no és pas això, això em sembla evident i sense massa problema.
Sempre hi ha algú que desapareix, mica en mica o de sobte, i sap greu, i de moment el trobes a faltar. Però a la catosfera, com a la vida, les persones vénen i van i n'hi ha infinites per conèixer i per trobar i aviat d'altres ompliran el lloc de les que se n'han anat... i no és pas que ja no ens en recordem, però si que deixem de trobar-los a faltar o de tenir-los presents... i aleshores sense un record tant present "podria semblar" això ja no és un problema. Crec que per a mi, ho continua essent o potser ho és més que mai.
A vosaltres què us sembla més trist: trobar a faltar algú o deixar de trobar-lo a faltar?