Excursions
amb esquis, és el segon títol del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del
“Massís del Canigó”. I no tenen més raó amb lo de
“excursions amb esquis”, especialment quan s’ajunta la mala fortuna de tancar
la pista cap a Coll de Jou per esllavissada (previsiblement restarà tancada per
la resta de la temporada d’hivern) i alguns trams d’aproximacions no massa
propens a fer-ho amb esquis als peus (vall del riu Cadí), acaba essent doncs
això...una excursió amb esquis a l’esquena.
Paga la
pena l’esforç, i no pas per no estar assabentats d’haver de traginar els esquis
a l’esquena ens hi engresquem igualment, encara que això suposi per part de
Mikel C. un viatge en solitari de més de 500km des de Donosti. Pujarem amb
calçat esportiu als peus i a la motxilla el sac, fogonet, menjar per a 4 dies,
esquis, botes...
Llibre:Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó” (itineraris amb esquis)
Mapa: Massif du Canigou IGN Top25 2349ETRefugi Forestier de Merialles (1.718m)
Planta baixa molt espaiós amb Taula gran i llar de foc. Al pis superior 10 places amb matalassos plastificats (a data febrer 2020)
Adjunt hi ha un altre dependència més petita amb taula, llar de foc i 4 places per a dormir.
dia15: Castell-Refugi de Merialles-Pic de la Roqueta-Refugi Merialles
17’3km
; +1.527m ; -634m; **; S1
Temps
en moviment total:5h15min
Itinerari
9.01 llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”
A l’hivern, s’acostuma a poder deixar el cotxe al pàrquing de Coll de Jou, punt on l’asfalt finalitza i comença pista forestal. No és el cas d’aquest hivern per culpa d’una petita esllavissada. Comencem caminant des del pàrquing inferior de l’abadia de Sant Martí de Canigó. Al tornar prendrem alguns trams de camí GR, que escurcen una mica el recorregut.
Un cop arribats al pàrquing de Coll de Jou (50minuts/3km/ +300m) prenem el camí ample d’estiu a l’esquerra. En el trencall del Cheval mort (1456m) decidim prendre el camí que desemboca a la pista principal, ja que intuïm que la neu romandrà sobre la pista. Efectivament, al poc aconseguim calçar esquís aproximadament a la cota 1.500m.
Finalment
tardem 3hores en pujar del pàrquing de Castell al refugi lliure de Merialles
(8’3km/+875m).
Deixem
el piano al refugi i seguim la pista vers al pla Guillem per aprofitar el dia. Poc després de fer la corba de 180graus a la dreta, decidim
començar a traçar per camp obert ja que el bosc queda obert. Passem per davant
del refugi del pla Guillem que està colgat de neu. Després de fer una parada,
decidim anar cap al cim de Roc de la Roquette i així poder fer un descens pel
cordal NO fins al coll de la Roquette.
| Arribant al Pla de Guillem |
De
tornada recollim troncs i llenya aprofitant el lliscament dels esquis sobre la
pista, que es convertirà en la tònica al finalitzar l’itinerari de cada dia,
així com a agafar aigua, que està un pel lluny del refugi (7minuts) pel senderó
que du al Canigó.
| La versió d'esquiador@ de muntanya-llenyataire. |
Track:
dia16: Refugi de Merialles – Pica del Canigó, per la vall de
Cadí i la xemeneia.
16km ;
+/-1.270m; **, BEA, S2 fins canal, S4 des del peu de la xemeneia.
Temps
en moviment total: 5h 30min
Itinerari
9.04 llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”
Resseguim
la vall del riu Cadí una mica enlairats fins que passem per davant del refugi
Aragó, on ja el bosc desapareix.
Només resta pujar fins al peu de la canal, on decidim posar grampons i pugem amb esquis a l’esquena fins aproximadament a la bretxa Durier (2.700m), on si ja deixem esquis i seguim en flanqueig cap a la base de la canal.
Impressiona veure el característic gendarme conegut com la Xemeneia, que particularment em recorda a un tòtem o moái del Rapa Nui.
La ultima part encaixonada en roca cal fer una grimpada (IIº). Per les informacions de Poto i Belén, sabem que els últims metres per arribar al cim tenen neu, pel que no ens traiem els grampons quan fem la grimpada en roca nua.
Només resta pujar fins al peu de la canal, on decidim posar grampons i pugem amb esquis a l’esquena fins aproximadament a la bretxa Durier (2.700m), on si ja deixem esquis i seguim en flanqueig cap a la base de la canal.
Impressiona veure el característic gendarme conegut com la Xemeneia, que particularment em recorda a un tòtem o moái del Rapa Nui.
La ultima part encaixonada en roca cal fer una grimpada (IIº). Per les informacions de Poto i Belén, sabem que els últims metres per arribar al cim tenen neu, pel que no ens traiem els grampons quan fem la grimpada en roca nua.
Un cop
gaudim de les vistes i de fer les fotografies només cal baixar, desfent la
grimpada i baixant fins la bretxa Durier on calcem esquis.
Track:
(*)
Menció especial per Eugenio Gorrotxategi “Poto” i Belén Eguzkiza, una
parella entranyable d’uns 65 anys que són els pares de l’esqui de muntanya al
país basc amb més de 40 anys a l’esquena, col·laboradors i redactors d’un munt
d’articles a la revista Pyrenaica: travessa integral del Pirineu en esquis (pyrenaica_153), 80 dies resseguint l’arc alpí (pyrenaica_161), passant pels volcans de Xile (pyrenaica_209) o travessa pel parc nacional de glaceres del Canada
(pyrenaica_222), així com trepitjat infinitat de vegades Xile, Argentina i Bolívia amb esquis.
Aquest cop han sortit de Ribes de Freser, i fent travessa s’han arribat fins al
refugi lliure de Merialles, tot fent el Canigó per la xemeneia amb la intenció
de tornar amb tren, fent dit, amb bus o el que calgui fins a Ribes de Freser!!
res els atura.
La meva major admiració i respecte per a tanta autenticitat i amor per la muntanya.
Particularment m’agrada emmirallar-me amb aquesta gent senzilla i propera.
dia17: Refugi de Merialles – Puig de Rojà, pel pic dels Set
Homes
16km; +/-1.350m;
*, S2
Temps
en moviment total: 4h
Itinerari
9.03 del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”
Ens atrau baixar per la nord del cim dels set homes però ens fa por trobar neu dura i la sortida per a enllaçar el riu Cadí. Decidim baixar pel mateix recorregut, tot esperant que transformi les pales...que esdevindrà un dels millors descensos del que portem de temporada.
Track:
dia18:
Pic de Gasamir de Dalt, per la jaça de Cadí
21’4km
; +1.200m ; -2.150m; **, S2
Temps
en moviment total: 6h 15min (-2h15min de baixada refugi Merialles-Castell)
Itinerari
9.05 del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”
Un cop creuat el riu i remuntat uns metres encara amb grampons, ens posem els esquis tot anant cap al final de la Jaça de Cadí, on s’intueix un mur de pedra seca. Guanyem alçada amb
tendència cap a la dreta (Nord-Oest) per una pala amb neu dura (ganivetes) amb pins
disseminats però que donen seguretat a la pala de neu dura. A 2.420metres,
anem a buscar decididament la carena que ens du a tocar del cim amb esquis als
peus.
Els últims metres del cim, s’assoleix per un curt pas de roques un xic aeri però fàcil. Impressionant vistes de la Pica Canigó i de tota la cresta que hi du.
| Pica del Canigó des del cim de Gasamir. |
Baixem
per la pala de la cara Sud en direcció a
la cabana Aragó, on hi passem pel davant i mirant de no passar-nos el creuament
del riu Cadí. On posem grampons per remuntar el trosset de bosc costerut i fins
al enllaç del camí GR. Pasada la ultima canal marcada que baixa del cim Set
homes, treiem grampons.
Només
resta recollir tota la intendència d’aquests formidables 4 dies per la zona del
Canigó. Tardem 2h20minuts en baixar des del refugi de Merialles fins els cotxes
al pàrquing inferior de l’abadia de Sant Martí de Canigó.
Track:
Mercè B., Mikel C. i Roger G.
(fotografies dels 3). Videos d'en Mikel C.