Cercant la espasa Durandal a la bretxa de Roland: 8 dies a Ordesa i Sarradets

Vàrem travessar la bretxa fins a 6 cops, però ni rastre de la espasa que segons la llegenda de Rotllant (Roldán), va llençar-la contra la muralla de pedra que separa ambdós països per evitar que l’enemic la posseís. Diu la llegenda que la espassa no es va trencar, però amb l’impacte contra la muralla de pedra, va provocar la bretxa de 40m d'amplada i 100m d'alçària.

Fora èpica i llegendes, ens agraden les travesses d’armari, i a més hi havia moltes ganes d’anar a Sarradets: un indret màgic per la majestuositat d’un circ penjat, amb plegaments de roca i cascades de vertigen. Malgrat que hi ha força neu en alçada, ens caldrà arremangar-nos i pujar amb el patracol per a esser autosuficients 3-4 nits. Passem 8 dies: 3 nits al refugi de Góriz i 3 nits al refugi de Sarradets, i de tornada de Sarradets, fem parada extra a Góriz on tornem a buscar la comoditat d’una dutxa, un bon sopar, i el més important assecar la roba d’una memorable remullada. Però molt satisfets de haver assolit 5 cims de 3000m: Mont Perdut, Marboré, Taillon (x2), Gabieto Oriental en un entorn magnific.

Bibliografia:

·        Pirineus en esquis. 150 itinerarios. Enric Faura i Jordi Longás. Ed. Desnivel

Itineraris: 118, 119, 121, 122

·        Rutas con esquis. Pirineo aragonés. TOMO II. Jorge Garcia. Ed. Prames

Itineraris: 137, 140, 144, 146

Accés:

Molts esquiadors trien pujar pel vessant de Gavarnie, que permet pujar amb menys esforç i trobar la neu abans. Per logística i perquè fa mandra arribar fins a Gavarnie, triem pujar des de Nerín.

Amb cotxes, arribem al poble de Nerín, continuem per la pista 1km, fins a la caseta de control amb barrera (antenes). Prohibida la circulació de vehicles.

Una alternativa interessant, és contactar amb la central de busos. Ens varen informar que sota demanda, et pugen al mòdic preu de 25€ per persona i 25€ per baixar. Si fem grup de 10persones, es rebaixa a 20€...tota una ganga. El bus/taxi puja fins a Collado Arenas, el que ens estalviaria uns 4’5km i 500m de desnivell.

https://monteperdidobus.com/servicios/montaneros/

 

2025/04/27 Nerín - Punta Custodia – Góriz (15km / +1.234m / -405m)

Sortim caminant des de la barrera de Nerín, fent uns 6km i +600m on trobem la neu (cota 2.000m), amb unes 2hores aproximades ja passat Cuello Arenas.

Calcem esquis i deixem les bambes amagades. Resem perquè les marmotes afamades aquesta època, no les devorin (no seria la primera vegada que les rosseguen). Seguim fins a tocar Cuello Gordo, i enfilem el cim de Peña Custodia que resseguirem el seu cordal de la Sierra Custodia fins al Cim de Punta Custodia amb esquis als peus. La carena té caiguda a totes dues bandes, especialment del costat del canó de Ordesa i que impressiona. Un cop a Punta Custodia, baixada cap al renovat refugi de Góriz.

 
Estem de enhorabona amb la renovació! Habitacions amb lliteres i edredons, 4 minuts de dutxa d’aigua calenta (et donen una fitxa per dia i persona), taquilles generoses amb clau per a guardar el material dur al vestíbul (cal una targeta que s’insereix a la taquilla quan dones un dipòsit de 5€ en metàl·lic que es retorna al finalitzar la estada), regletes per endollar dispositius al menjador, cuina lliure amb pica d’aigua...Això si, no hi ha Wi-Fi publica, i la cobertura cal anar en direcció al Mt Perdut/Marboré per connectar al món..

 

Dos dies pel Rutor, amb nit al Bivacco Camardella

 

El Mont Rutor (o Ruitor) es el més emblemàtic del poble de La Thuile, a la Valle d’Aosta. La seva glacera es una referencia visual imponent. L’accés pot ser des de La Thuile o des de Valgrisenche, aquest últim preferible amb esquís.

Es una muntanya que m’estimo especialment: hi vaig pujar per primera vegada de nen amb mon pare, hi vaig tornar altres vegades i l’ultima era fa dos anys, encara amb mon pare per celebrar els seus 70 anys. Però mai hi havia pujat amb esquís.

Fa dos anys al Coll del Rutor, 100 m a sota del cim, han posat el Bivacco Edoardo Camardella, un magnífic refugi lliure amb 6 places, tot de fusta a dins, super-bé aïllat, amb wifi, endolls USB i calefacció al terra que funcionen amb plaques fotovoltaiques; no té mantes (tampoc realment calen). Al costat, una estació meteorològica automàtica i una webcam que permeten saber en temps real les condicions a l’indret. El refugi ha sigut construït per iniciativa de Luciano Camardella, com una petita caseta per acollir l’ànima i el record del seu fill Edoardo, que vivia a La Thuile i que va morir jove per una allau al Mont Blanc.

Fa temps que volia pujar al Rutor amb esquís fent nit al Bivacco, i aquest any vaig pensar que seria un auto-regal d’aniversari fantàstic. Ho parlo amb la Montse que afortunadament, tal com jo, veu més la aventura que no pas les hores de cotxe. La meteo sembla que més o menys acompanya, doncs el divendres al migdia sortim cap a Valgrisenche, on ens allotgem en un senzill apartament Seconda Stella a destra.

Dissabte 10/05/2025

Bonne – Bivacco Camardella (3357 mt) – Testa del Rutor (3486 mt) – Glacera del Rutor – Bivacco.

15Km, +2200/-700 m, BSA S2/S3

Dia de núvols baixos i boira, que no ens deixaran fins la tarda.

Deixem el cotxe a cota 1860 mt, 1km després del poble de Bonne, pujem a peu per sender d’estiu fins poc a sota les cases del “Alpeggio Arp Vieille”, on calcem esquís (aprox. 45 min i 300 m de desnivell a peu). S’ha de pujar al coll a sobre del Rifugio degli Angeli (tancat ara), aquesta pujada la fem una mica més a la esquerda del camí d’estiu. Després s’ha de anar en diagonal a la dreta buscar la base de la pujada cap al coll del Rutor. Aquest tram s’ha de passar per sota i sobre de zones rocoses i s’ha de triar bé el camí (sort que el lideratge està en mans de la Montse). L’accés al Colle del Rutor es una pala de 35º amb neu ja molt humida a les 11h (orientació sud-est) i nombroses allaus recents. Pujem amb esquís per un tros que ja ha descarregat i a les 12h ja som al Bivacco Camardella.. casa, dolce casa!!!

Després d’un descans al Bivacco pujem al cim amb motxilles mes lleugeres i fem la baixada per costat dret (vist des de el cim) de la glacera (resseguint la ruta habitual de pujada desde La Thuile). Triem aquest itinerari perquè no te esquerdes (al contrari la part central de la glacera està bastant trencada). Gaudim d’una capeta de neu fresca en pendents bastant suaus fins al final de la glacera a cota 2700 mt, amb visibilitat que va i ve. Llavors, tornem a pujar al Bivacco.

Passem la tarda descansant, aprofitant del sol que finalment surt ple i desfent neu per beure i el sopar. El paisatge és sublim. Després del sopar gaudim de la posta del sol i del començament de la nit amb lluna casi plena.

Al refugi hi ha dos persones més de Milano, som 4 en total. La calefacció al terra no funciona (ja s’havia comunicat per les xarxes socials del Bivacco) però la temperatura interior és impecable, 14 ºC. Dormim amb el sac obert!

Diumenge 11/05/2025

Bivacco Camardella – Testa del Rutor – Glacera del Rutor- Testa del Rutor – Bonne.

15Km, +700/-2200, OSA, S4

Dia de sol amb núvols bastant més baixos que nosaltres.

Ens llevem per veure sortir el sol, espectacular el panorama cap al Gran Combin, el Cervino i el Monte Rosa. També el Paradiso a tocar. Després d’esmorzar, pujem lleugers a la Testa del Rutor i baixem per la glacera pel costat esquerre, a l’esquerra de dues puntes destacades: la Vedette i Punta d’Avernet, per treure el cap també cap al Col de l’Invernet (3226 mt): és l’accés al Rutor més concorregut des de França. Baixada ben bona i divertida amb la neu refredada per la nit i una mica de gebre de superfície que s’ha fet amb la humitat.

Tornem a remuntar cap al Bivacco, carreguem tot el pes a les motxilles, tornem a pujar al Rutor (per tercera vegada!), ens acomiadem de la Madonna i decidim fer la baixada pel vessant sud-est just a sota del cim. La canaleta principal està molt trepitjada dels que han pujat a la Testa el dia abans i purgues. Decidim entrar per una canal paral·lela, que té un ressalt rocós a sota que cal evitar flanquejant a la dreta però està més neta i atractiva. Gaudim de la baixada per pendents de 40º amb neu ja ben transformada (baixem a les 9.45h, la neu ja estava al límit de seguretat!). Després continuem la baixada per neu primavera resseguint amb més o menys fidelitat el camí de pujada. A les 11.30h ja som al cotxe, llestos per iniciar la tornada a Catalunya, no sense haver abans dinat a una trattoria amb excellent relació qualitat-quantitat-preu (Restaurant Mont Blanc) i haver pres un gelat a la Gelateria Pilier a Morgex.

Han sigut dos dies magnífics, intensos, emotius, a una muntanya estimada, a un Bivacco preciós, amb paisatges espectaculars i companyia estupenda. Un aniversari inolvidable!

Gràcies infinites a la Montse per deixar-se engrescar, pel lideratge de la sortida, per obir traça tota la estona i per fer la gran majoria de les fotos, i quines fotos! 

PD: com a guia es pot utilitzar el llibre “Orizzonti Bianchi” de Alessandro Mezzavilla i David Pellissier; Martini Multimedia Editore.

Montse i Andrea

El Coll just a sobre del Rifugio degli Angeli (al fons a la esquerra). 

Flanqueig després del Rifugio degli Angeli

Arribada al Bivacco

Interior del Bivacco

Glacera del Rutor, amb les esquerdes de la part central, darrera Vedette i Punta d'Avernet

Posta de sol des de el Bivacco

Cervino i Monte Rosa a la sortida del sol

Bivacco i darrera la Testa del Rutor, a la sortida del sol

Pujant a la Testa

A la testa del Rutor, indicant la canal de baixada

Col del Rutor (a la esquerda) i Testa del Rutor (a la dreta)

Pujant per la glacera, Mont Blanc i Grandes Jorasses al fons

El Mont Blanc, majestuós

Darrera pujada al cim

Baixant des de el cim

Vessant sud-est del cim que hem esquiat

Carros de foc (bucle nord)

3 dies de travessa pel PN d'Aigüestortes, aquest any tenim neu al pirineu i ho aprofitem! Sempre és un plaer poder esquiar aprop de casa..la méteo no ha sigut la millor, però hem pogut salvar 3 dies prous bons. La neu estava bastant pesada, la pols sahariana i la pluja a cotes altes han fet de les seves. En general han sigut dies de calor i ha precipitat a les tardes. Tot i aixi ens ho hem passat molt bé, i hem xal·lat pujant i baixant colls i cims.  

Dia 1: Sant Maurici - Pic de Ratera - Saboredo (+1000 m, 12 Km)

Dia 2: Saboredo - Coll de Sendrosa - Port de Caldes - Ventosa (+900 m, 11 Km)

Dia 3: Ventosa - Coll de Contraix - Portarró d'Espot - Sant Maurici (+1400 m, 19 Km)

11/12/13 d'abril del 2025 

Xavi, Albert i Marc

4 cims entre la Cerdanya i Andorra - Sortida de cicle d'esquí de muntanya

 

Hem obert traça als confins de la frontera... Una circular completa... 4 cims, 24km, +1200m -1600m, grampons i piolet, mitja encigalada, neu amb diamants, bosc i frontal. Perafita, Pic Negre, Monturull i pic de Coll de la Barra.

La proposta inicial de la sortida no s'ha pogut fer per la previsió meteorològica, així que hem canviat la ruta per fer-la menys feréstega, o això era la idea.

 

 

 Dissabte 22 de febrer Estació d'esquí nòrdic d'Aransa - Refugi estanys de la Pera. 6km +500m F

Ens presentem a l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa a una hora prudent...a les 14h, tot esperant que la cota de neu ja hagi baixat als 1800m. Arrenquem pel sender amb una nevada feble, la neu és contínua a partir de 20min de marxa.

Estem assedegats d'ensigalada, a mig sender tirem pel bosc per anar a buscar la pista fins a Pollineres, ja a la vall anem seguint el camí d'estiu, força innivat, fins al refugi dels estanys de la Pera. Al final ens hem mullat ben poc.

El refugi està al complet sort que hi havia llenties per a tothom... 

 

Diumenge 23 de febrer Refugi Estanys de la Pera - Perafita 2753 - Pic Negre 2642 - Monturull 2760m - Pic del Coll de la Barra 2632m - Estació d'esquí d'Aransa +1200m -1700m 24km F/PD

Sortim del refugi despistant... per retallar el recorregut cap al coll de Perafita i avançar la munió de raquetàires de Mollerussa. No ha nevat tant, de fet no ha nevat gaire i aquest vessant encara està precari de neu. Tot i això amb esquís fins el coll de Perafita i d'allà per l'ample llom fins el cim. 

Del cim baixem pel llom fins ben a prop del coll i girem cap al nord oest per baixar a la vall de Perafita, amb una neu excelsa, com diu el Peter amb diamants que brillen. L'objectiu és arribar a l'estany de la Nou 2230m per sota del refugi lliure de Perafita, tot i que intentem retallar-ho acabem passant per l'estany.

Des de l'estany cal girar radicalment en direcció sud oest per baixar pel camí d'estiu, en pendent suau i condicions precàries, fins a la vall de Claror per creuar el riu a la cota 2190m. Enfilem la vall de Claror en direcció sud, per pendents suaus cap al Port Negre, el refugi de Claror ens queda a la dreta ben a prop.

Arribats al Port Negre 2604m només queda pujar per l'ampla llomada fins el Pic Negre de Claror, o Pic Negre d'Urgell o Pic Negre... 2642m. 

Tornem cap al Port Negre i enfilem la llarga carena en direcció sud est fins el cim del Monturull 2760m. Per baixar del cim en direcció coll del Monturull hi ha un pas dret que no te bones condicions per fer-ho amb esquís, després de dubtar i fer un parell de puja-baixa per buscar pas alternatiu ens pleguem a l'evidència: ens posem els grampons i traiem el piolet.

Sense més complicacions seguim l'ampla carena fins el cim del Coll de la Barra 2632m i iniciem el descens per la carena en direcció sud, per passar-nos de llarg el pas clau per baixar a la vall, com no !!

 

Tornem enrere, sense treu esquís i ja al coll ens llancem per les pales prèvies al bosc, abans hem gaudit d'una bonica posta de sol a la carena. Acostuma a passar que quan ets a la posta de sol a una carena a mesura que baixes es va fent fosc... A la cota 2200m al mig del bosc traiem els frontals i seguim un petit sender fins a la pista d'esquí nòrdic.

La part final de la pista està sense neu i arribem a l'estació d'Aransa a peu, són les 20h tocades, només queda el nostre cotxe, se sent un mussol, som a -1º, ens saludem, feina feta !! Com ens agrada !!

Hi hem estat el Peter C, Carles P, Pep L i Ricard M