Llunat

llunat, -ada   adj.  'afectat per rauxes i canvis d'humor'   


Mot corrent en la meva àrea geogràfica d'Osona, però no reconegut pels diccionaris en l'accepció que aquí donem.  

Agraïment: a la mantenidora del blog Fanal Blau, del qual he manllevat la fotografia que encapçala aquest apunt.  

Una fugoneta

a vegades

dos calfreds

fan un foc

(quan això passa

 t’has de cremar)

grifoll

Ara passa el paraigüer

Ara passa el paraigüer;

apa dones, apa dones, ara passa el paraigüer, 

que tot ho arregla tan rebé. 

 

Una informadora nostra, nascuda a Manlleu, m'indica que aquesta era ben bé la crida que a mitjan segle XX feia el paraigüer en passar pels carrers de Manlleu.  

Més extensa és la crida que hom recull en un article signat per Mercè Verdaguer al núm. 45 de la revista Els Cingles de Collsacabra, p. 18, atès que a la part ja citada s'hi afegia: 

Paraigües de roba bona

per al marit i per a la dona.

També xics i grans

per a les noies de quinze anys.

També en porto de bonics

per a aquells nois tan eixerits.

També en porto de macos 

per a aquelles noies tan maques.  

La imatge que il·lustra aquest apunt ha estat manllevada de la pàgina Records de Terrassa, on també trobareu referències a l'ofici de paraigüer.   

Un pot de nieve

Una llobada

En l'ambient de pagès és cosa força sabuda que el mot llobada (a voltes en la variant llomada, o llobà a València) servia per referir-se a una 'mala llaurada de l'agricultor'.


El diccionari normatiu recull, efectivament, aquest ús sota l'entrada llobada:




1 f. [AGA] [AGR] Interrupció en un solc, una cavada, per descuit, per haver trobat un obstacle. Fer llobada.
2 f. [LC] [AGR] Clapa d’herba que el bestiar deixa sense pasturar.
3 [LC] fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d’anar.






S'escau, tanmateix, que aquest mot coneix entre nosaltres una altra accepció no consignada pels diccionaris. L'he observada a l'establiment de Manlleu on em retallen els cabells tot sovint, i me la confirma, a més, el nostre amic Josep Comas i Areñas, de Sora, escriptor i investigador, amb qui preparem un llibret que anys a venir s'haurà d'intitular Mil mots de Sora i un conte rural.    


Així doncs, en aquest nou sentit que suara proposàvem el mot llobada es podria definir com la 'clapa de cabells desigualats que hom deixa en fer una mala tallada'.  

En el sentit 1, que és potser el més conegut en l'ambient de pagès, el concepte 'llobada' (entès sobretot com a 'mala llaurada') el trobareu cartografiat al quart volum de l'ALDC (mapa 901). 


Distribuïdes pel territori, hi trobareu, entre altres, aquestes expressions, sovint amb matisos específics que caldria llegir en aquesta remorosa font. 

• català septentrional:  aixadius (Ceret), tarter (Mosset), truja (Ceret, Prats de Molló)
• baleàric:  adreços (es Migjorn Gran), llobades (molt general a les tres illes majors) 
• català central:  aixadiu (St. Privat d'en Bas), bocs (Tossa de Mar), mussols (Palamós), olles d'arbres (Cervelló), panada (Llançà), soques (Camallera)
• català occidental:  call (Almenar, Favara de Matarranya), llomada (Cervera, on també hi ha l'expressió jaç de llebre, consignada en la informació complementària del mapa) 
• valencià:  cornial (el Pinós de Monòver), geniva (Torís), genivons (Simat de Valldigna), llobada (esdevingut llobà pel tractament valencià del sufix -ATA), mascle (Casinos), mentires (l'Alqueria de la Comtessa) 

Agraïments: al meu perruquer habitual i a tots els agricultors, barbers i perruquers que no fan llobades, i especialment als creadors del blog La barberia.  

 
 
 

Malenamorada

Avui m'he llevat molt malenamorada.

El carrer Cecília

L'estudi de la fonètica col·loquial o vulgar sovint ens ofereix mostres com és ara la que encapçala aquest apunt d'avui.  Fonètica recreativa, en podríem dir.

En efecte. Secília (o Cecília, si us ho estimeu més) no és sinó el resultat de dissimilar una de les ii que figuren en aquest topònim tan barceloní. 

S'esdevé, però, que aquest resultat pot tenir un efecte un xic hilarant entre l'audiència. I val més que sigui així, car el llenguatge ja ho té, això. L'humor no hi està renyit.

Gaudiu dels mots i de les variants. I gaudiu, tant com pugueu, de les belles imatges que del carrer de Sícilia ens ha fet arribar la creadora del blog Barcelona m'enamora.


Dedicat a Barcelona m'enamora.

Entrevista a Ràdio Manlleu: sobre curiositats del llenguatge i sobre geovariació

Des de sempre -podríem dir- he estat molt ben rebut a Ràdio Manlleu. Ha estat, de fet, l'emissora de ràdio que més estones m'ha dedicat cada volta que he tingut l'oportunitat de publicar un llibre sobre dialectologia catalana.

En aquesta ocasió (dilluns, 8 d'agost de 2011), i cobrint un lapsus estival molt adient per a la reflexió i per definir nous projectes de recerca, l'entrevista s'ha dut a terme al renovadíssim local de can Puget.

 Entre altres coses, s'han comentat alguns dels continguts aplegats als llibres publicats fins ara (sobre el Lluçanès, Collsacabra i àrea de Torelló); algunes curiositats del nostre lèxic (usos figurats del verb rasclar; derivats pocs coneguts del famós eixavuirar 'esternudar'); i alguns elements de fraseologia popular (com és ara el típic anar a Manlleu 'anar a manllevar') en què, de manera irònica, es posa en relació un topònim amb un apel·latiu que hi té semblança formal.




Ja amb l'esguard posat en el futur, s'ha fet referència, breument, al treball de camp realitzat a les Guilleries amb vistes a la realització d'un llibre monogràfic que pugui il·lustrar la bella variació lingüística que es pot trobar al país de Serrallonga. S'ha esmentat, igualment, l'inici de la recollida de dades al Ripollès i, en el mateix sentit, la prevista incursió al Berguedà.  




L'entrevista, que s'emet aquest dimecres 10 d'agost dins el programa El bohemi (que comença a les 8 del vespre), ha estat conduïda per la periodista Ester Puig, de St. Feliu Sasserra, indret del Lluçanès on, precisament, l'autor d'aquest blog va aprendre moltíssimes coses sobre el llenguatge en general i sobre l'art de la vinya en particular.

Valgui, doncs, aquest breu apunt com a agraïment al jove equip de Ràdio Manlleu i a totes les persones, d'arreu del país, que m'han ofert els bells mots que des d'aquí i des de sempre us podem oferir.




L'entrevista i el programa sencer els podreu escoltar clicant aquí i entrant després en la secció podcasting, on trobareu els diferents enregistraments del programa El Bohemi; caldrà, doncs, que cerqueu el del dia 10 d'agost. No us perdeu l'entrevista amb Jordi Torres i Sociats, expert en bruixes, entre altres coses.         











Dedicat també a la Rosa Codina, de Taradell, per la seva amistat i per la seva bella poesia.

El carnet d'entitat

Continua la meva sequera. I continuen, en efecte, els meus problemes d'identitat, que a hores d'ara queden il·lustrats per un dels malapropismes més característics de la conversa d'un dels nostres informadors de Manlleu, ciutat del nord d'Osona, i històricament ben coneguda pel seu tram tèxtil.  








La imatge de Manlleu és manllevada del web El Manlleu d'ahir.  

Jugar a petanga

Doncs sí, ja ho veieu: n'hi ha que no juguen ben bé a petanca 'joc de botxes', sinó a petanga. I això s'esdevé, com sabeu, per culpa d'un fenomen de fonètica acústica que consisteix en la confusió de sons afins, [k] i [g] en aquest cas.   

Petanca és, en efecte, mot manllevat del francès pétanque, el qual, per la seva banda, no és sinó una adaptació de l'occità ped tanco.   




El dibuix és manllevat del blog poètic de Carme Rosanes, al qual us recomanem d'anar.  

Anar a Manlleu

Anar a Manlleu  'anar a manllevar'.


Deixant de banda el seu sentit recte (el que indica un desplaçament cap a la ciutat de Manlleu, al nord d'Osona), la frase feta amb què encapçalo aquest apunt d'avui és de les que se solen incloure en el grup de geodites conegudes com a floreig verbal (allò que els alemanys anomenen verblümter ausdruck), és a dir, elaborades posant en relació un topònim amb un apel·latiu que presenta similitud formal i que carrega el seu significat sobre el topònim; definició, aquesta, que trec del text Cap a les arrels dels nostres noms de lloc, comunicació llegida pel professor Joan Veny, de la Universitat de Barcelona, dins el marc del Seminari de metodologia en toponímia i normalització lingüística (Palma, 27 i 28 d'octubre de 2005).


No cal dir que la definició aportada per aquest especialista fou il·lustrada en aquella ocasió amb exemples prou aclaridors i vistosos: 

• Viure a Sant Just  'viure amb estretors'
• Anar a Badalona  'badar, estar distret'
• Anar a Sant Culgat  'anar a dormir' 

Faig constar, finalment, que la frase que jo avui us he presentat fou copsada en les entrevistes fetes, per la tardor de l'any 2007, al mas la Riereta de Vilalleons, al terme municipal de St. Julià de Vilatorta, on es va escaure, a més, que el nostre informador, ben conscient del seu valor fraseològic, ens l'oferí, amablement i orgullosa, com una mostra més del seu immens repertori de coneixements patrimonials.


Dedicat a Josep Vilamala i a la seva família.

La Riereta de Vilalleons, St. Julià de Vilatorta, març de 2011 

La Riereta de Vilalleons, St. Julià de Vilatorta (dibuix: Carme Rosanas) 

La imatge superior ha estat manllevada del web El Manlleu d'ahir, al qual us recomano d'acudir tot seguit que pugueu.  

Pot nevar en gotes baixes!

Aquest torna a ser un apunt més aviat lúdic, però amb una clara incidència en la vida meteorològica que avui mateix m'ha tocat de viure, tal com ho demostra el missatge d'alerta que ahir em va adreçar una familiar nostra de Manlleu: 

Pot nevar en gotes baixes!

Assabentats d'això, el nostre esmolat esguard s'hauria de posar, doncs, en l'equivalència acústica que trobareu al bell mig de l'enunciat, car la confusió la protagonitzen avui els sons oclusius [k] i [g], ben habituals en aquesta mena de combats acústics, i encara més quan hi concorre, com en aquest cas, algun element culte de mal rosegar. 

Torelló, 3 de març de 2011

El dibuix, no cal dir-ho, és manllevat del blog poètic de Carme Rosanes, al qual us recomano d'acudir.

La recomanació de visita l'estenc, igualment, al blog atmosfèric de Jordi Pamplona.  

Seductora i maniculadora

Seductora i maniculadora! Així mateix m'ho fan dir.


I així mateix ho hem sentit nosaltres en el llenguatge més espontani d'una coneguda nostra quan abordava el tema de la consideració moral d'una persona del seu àmbit de coneixences.


Essent així, no hi pot haver cap dubte que el segon adjectiu d'aquest sintagma aporta, dins d'aquest singular conjunt, una nota ben negativa a la qualificació global de la persona imputada. I acrescuda, em sembla a mi, per l'intercanvi de sons esdevingut per causa d'equivalència acústica. Entre [p] i [k] en aquesta ocasió.


Si us ve de gust, podeu comparar aquest cas amb altres mostres d'aquest mateix fenomen esmentades en apunts anteriors: garrufets, disputeca.

Lletres valentes

Fou el cas que una adolescent coneguda nostra, havent tastat les amargors de les assignatures obligatòriament científiques del nostre temible batxillerat, arribà a la greu conclusió que el seu futur com a estudiant universitària s'havia de decantar, per força, cap als viaranys de les especialitats dites de lletres, o de lletres pures.


Aquest dictamen, tan innegociable, el va assumir resignadament una ascendent seva de la primera generació manlleuenca; i, tot seguit, aquesta darrera persona la va traslladar, amb molt de convenciment, a altres persones del mateix entorn familiar, els quals, però, la reberen en un format un xic allunyat dels habituals cànons lexicosemàntics.


La nena farà lletres valentes!


El cas és real, us ho puc ben assegurar, i ens suggereix, de passada, que algunes vegades el valor i la cultura poden anar a la plegada.  





Fotografia manllevada del blog de Teresa Costa-Gramunt.

Un mistec

Aquesta és, sens dubte, una altra mostra d'equivalència acústica de les que se li escolen tot sovint a una coneguda nostra d'origen manlleuenc.

Aquí la confusió es produeix entre els sons b i m. I afecta, com podeu veure, un mot d'origen germànic. 

Els Bitters

Ja ens entenem, oi?

Dedicat a Jaume Escanellas.  

La casa de les pinces

Ja se sap: els mots manllevats tenen això. No sempre són de bon pair. Especialment en les persones de més edat, poc amigues de l'aprenentatge d'idiomes, les solucions poden ser diverses. I aquí en teniu una, sentida en una parlant originària de la plana de Vic.

Els garrufets

Aquest és, ja ho haureu endevinat, un altre exemple d’equivalència acústica. I segurament molts de vosaltres ja ho deveu haver sentit alguna vegada, això. El canvi de b en g, de barrufets en garrufets, es produeix sobretot per confusió o equivalència perceptual.


En altres exemples (gomitar en comptes de vomitar; o gorradura en comptes de borradura) el canvi de b en g, que hom sol tenir com a propi de la llengua vulgar, és afavorit, notem-ho, pel contacte amb la vocal contigua, que és també, com la g, de naturalesa velar. Ben senzill: durant l’articulació de la primera consonant els parlants tendeixen, de manera natural, a preparar la llengua per a l’emissió de [u] i, doncs, a configurar-la bo i acostant-la al vel del paladar, és a dir, de manera semblant a com ho fem per a g.


Recomanació:
Joan VENY: “L’equivalència acústica B = G en català: els casos de “bolerany” ‘remolí’ i “boixac” ‘galdiró’, dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, Miscel·lània Joan Bastardas/1, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989, pp. 101-127.



Dedicat a Beth Casas i als amics d’Òmnium Cultural d’Osona.