Amb els meus millors desitjos de...

...Felicitat i Prosperitat per a(*)

...que no siga res allò de

l'Any Nou 2012!

(*) Correcció de plana feta després del consell de ministres.

Hospitalitat

Quan acabà de parar taula, es canvià de roba per a sopar. Tot i que no va a tornar a tenir ànims per a celebracions des que es va quedar sol, mai no va perdre la seua hospitalitat i atenia gustosament qualsevol que es presentés a casa seua, per inoportú que fos, com aquesta maleïda malenconia que havia vingut de visita sense avisar.

228è joc literari. La sort del pollastre.

En Jesús M. Tibau ens proposa aquest 228è joc literari. Escriure un text basat en la notícia de que un camió carregat de pollastres ha bolcat a Tortosa.

Aquesta és la meua participació:

Després de donar dues voltes de campana a conseqüència de l'accident i superats els primers instants de confusió, vaig veure un pollastre de la mateixa quinta que jo, que era al meu costat, vomitant dacsa i patint un atac d'ansietat. Amb les meues ales li agafí el cap i li diguí:

—Calma't que podia haver estat pitjor si haguérem fet el viatge fa un parell de setmanes, quan tan sol érem uns ous. 

La queixa

La més lletja es queixava —i amb tota la raó, al meu parer— d'haver de ballar sempre amb el més pringat.

Gat escaldat

Li agradava molt rebre regals per nadal. Escrivia cartes als Reis Mags, al Pare Noel i a Santa Claus; donava menjar al Tió, jugava al amic invisible, les estrenes, la panera de la feina... Però en rebre uns vestits, els va rebutjar, ja era gat escaldat.

Fatalitat incompleta

A la porta del banc un cotxe el va atropellar. Camí de l'hospital li van passar la pel·lícula de la seua vida, però estava codificada i no hi va poder veure res. Una vegada més, no havia arribat a temps de pagar el Canal+ abans de que li tallessen l'abonament. Això li va salvar la vida.

Normativa municipal

Es prenia tan seriosament la normativa el municipal d'aquell betlem que fins i tot, va arribar a multar el caganer per deposar a un espai públic.


Molt Bon Nadal a tothom!

Versatilitat

Laurence J. Peter va formular l'anomenat principi de Peter que diu "En una organització les persones que realitzen bé el seu treball són promocionades a llocs de major responsabilitat una vegada i una altra fins que arriben al seu nivell d'incompetència". Doncs l'home de qui vull parlar era el més apreciat pels amos de l'empresa per la seua versatilitat, podia substituir qualsevol company, ja que era incompetent en tot i la seua incompetència fregava la perfecció.

Voluntariat d'acolliment

ANUNCIS PER PARAULES
Família voluntaria acolliria pernil per a passar les festes de Nadal en companyia. Es disposa de perniler a estrenar.

Protecció per desocupació

La política social d'aquell país era envejable. Tot aturat gaudia de protecció econòmica de per vida, però com que la quantia d'aquesta era molt xicoteta i no donava ni per a menjar, el beneficiari moria de fam en menys de tres mesos. Havien inventat el subsidi vitalici sostenible.

Diari d'un ministrable

Dimarts, 20-12-2011

...ja veurem demà, tinc uns nervis...

Dimecres, 21-12-2011

...tant se val. Ja veurem demà, enguany tinc un pressentiment...

Dijous, 22-12-2011

...tant se val. El més important és que tinc salut.

Inoportunitat

Apareixia a totes les travesses que feien els analistes més avisats. Haguera suposat posar-li la cirereta a una carrera política envejable. Però la seua BlackBerry no va estar a l'alçada, feia uns dies que la carrega de la bateria no li durava el dia sencer.

L'edat madura

Mai no li agradava veure's a les seues fotos d'anys enrere, s'hi veia lleig, fins i tot, ridícul. Un dia en veure-les, de sobte s'hi va agradar molt. Havia esdevingut un home madur.


N. de l'a. - Aquest microconte ha estat inspirat pel post d'en Tibau "Nanoconte de les 7 diferències" a tens un racó dalt del món. 

El portàs. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua participació a la proposta de Relats Conjunts.

—Collons! Quin portàs als nassos m'ha fotut el veí! Si jo només volia que em convidara a sopar per poder veure el partit.

Un home baralladís

—L'any que ve no pense anar-hi. —Pensava mentre tornava a casa.
El dinar nadalenc de l'empresa havia acabat com el ball de Torrent. Tots els anys passava el mateix, començava bé i a mesura de que l'alcohol anava fent la seua feina, les veritats començaven a aflorar i la cosa s'anava torçant fins a acabar en una bona baralla. Sempre s'hi veia implicat, però mai no reconeixia que una gran part de la culpa n'era seua, més que res perquè l'únic assistent a aquest dinar anual era ell.

Refranyer

Si la teua estàtua de cera traslladaran,

els Reis, enguany, carbó et portaran.

—Mira, a mi això se me'n fot. Que no sabeu que a

Washington ve Santa Claus?

El pitjor moment

Quan la seua dona l'abandonà, pensà que aquell era el pitjor moment de la seua vida, però s'equivocava, encara no s'havia adonat de que tota la roba estava per planxar.

Un veí molt pesat

Mira que era pesat aquell veí, que li demanaves l'hora i et donava el dia sencer.

El xarrador

Li digueren que callat estava més guapo i aconseguiren que callara, però només quan anaven a fer-li alguna foto.

225è joc literari. L'estofat.

Aquesta és la meua participació al 225è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

—Aquest calcer no val res.

—Sempre estàs igual. Faré alguna cosa que t'agrade?

—Sí que en fas, però a l'estofat de bota no li has trobat el punt. El que feia ma mare sí que era bo. La bota es desfeia a la boca, i aquell gustet a cuir tan fi... i la sola no duia claus com aquesta, anava cosida amb corda natural.

—Clar... però és que, ta mare el feia amb calcer d'ací que és molt bo. Però ara no és temporada de botes. Ara s'ha de fer amb les que porten de la Xina, que diuen que són iguals, però a mi no m'enganyen, no hi tenen res a veure. Són més barates, però no se sap ni de què estan fetes.

—Doncs sí, ves a saber el que ens estem prenent. I què has dit que hi ha per a després? 

Productes de proximitat

Quan li digueren que calia consumir productes de proximitat, s'ho va prendre molt seriosament. Li regalaren per nadal una llauna de caviar, i la va rebutjar perquè era iranià.

Un home discret

Era un veí extremadament discret. Tan és així, que no ens assabentarem de que vivia fins que va morir.

Mal ambient

Hi havia un ambient de treball tan roí en l'empresa, i es duien tan malament els companys, que enguany en comptes de a l'amic, jugarien al filldeputa invisible.

Força de voluntat

Patia un excés de colesterol, però també patia un excés de força de voluntat. Aconseguí evitar els accidents cardiovasculars, però es morí de gana en el seu afany. 

Sensibilitat

Si mai te salta una llàgrima mentre estàs cagant, no vol dir que t'hages tornat més sensible, sinó que hauràs de menjar més fruita.

N. de l'a. - Aquesta reflexió ve inspirada pel post d'en Josep, "Procés lacrimal" a Descans: el blog d'un home que descansa.

Casualitat

Per una d'aquelles casualitats de la vida va perdre el seu millor amic el mateix dia que la dona l'abandonà.

Mesures de seguretat

Hagueren d'intervenir-lo perquè era un banc molt mal gestionat. L'auditoria revelava un greu defecte en les mesures de seguretat, ja que els bolígrafs per a signar els clients, els tenien sense lligar.

Desastre ecològic

Al desembre de 2011 es va produir un augment sobtat de la població de la preuada gamba roja de Dénia que va posar en perill l'ecosistema de la Marina Alta. Tot i que mai s'arribà a conéixer els motius d'aquella veritable plaga de gambes, se sospita que fou la imposició d'un límit de 20 euros per als dinars dels alts càrrecs de la Generalitat Valenciana, la causa d'aquell desastre ecològic.