Passar-se de llest

Una equivocació comuna entre els que es creuen molt llestos, és creure també que els altres són molt ximples. 

Millores promeses

És una llàstima que la campanya electoral d'aquest país només dure dues setmanes. Al ritme en què va el nombre de millores anunciades per l'aspirant a la reelecció, una setmaneta més i s'arreglava tot.

Democràcia

Se m'ha titllat moltes vegades d'antidemocràtic. Res més lluny de la realitat, sempre he demostrat tindre el mateix respecte per les meues pròpies idees que per les bajanades dels altres.

 

De retruc

Es van fer mal a si mateixos, els de dins, obsessionats per protegir-se dels de fora.

Aforats

El que realment és preocupant, no és tant que els governants siguen persones aforades, sinó que ho siguen precisament per al exercici de les seues funcions.

Desequilibris

La millor manera d'amagar la misèria d'un país és calcular la seua renda per capita.

Llunyà

Un dels llocs més llunyans que hi ha al món, sens dubte és l'horitzó. No se sap de ningú que hi haja arribat mai. 

Llaurar el futur

Sempre mirant cap al futur, fugint de postures curterministes, es va quedar sense tastar les gambes que havia posat el cambrer al mig de la taula.

Precarietat

No sabia aquell optimista quan veia la botella mig plena, que estava només a un glop d'esdevenir un pessimista.

Descuits, seguretat, conseqüències i responsabilitats

Des del seu despatx en la quinzena planta de l'edifici de la companyia, esperava la confirmació de la reserva que ell mateix havia fet en un hotel de luxe de la costa. La impaciència per l'espera li feia oblidar-se de confirmar una ordre de venda d'un paquet d'accions, el preu de les quals s'esperava que pujara d'una manera espectacular aquell matí. Per sort, el seu iPhone connectat al servei continu de informació borsària li'n va alertar, abans de que es tancara la sessió. 

Uns pisos més avall, el cap de personal s'acomiadava de la seua secretària per a anar al saló d'estilistes que hi ha a l'edifici d'enfront. Tenia torn per a una sessió integral de perruqueria, tractament facial i manicura. Volia tenir un aspecte juvenil al sopar d'antics alumnes de jesuïtes que hi havia aquell dia. Els tractaments es van prolongar més del previst i en acabar, amb les presses es va oblidar de que havia de donar al banc l'ordre de pagament de les nòmines. Quan se n'adonà, no li va donar cap importància, no passa res, ja cobraran dilluns.

No deixava de cavil·lar en quina seria la raó per la qual el caixer automàtic li havia denegat els diners que havia intentat traure'n. Si no li havien ingressat la nòmina, no podria pagar el rebut de la hipoteca al venciment i el banc li cobraria una comissió. Però el pitjor era que aquell cap de setmana, ni tan sols podria fer la compra del supermercat. Potser per això o per qualsevol altra preocupació, qui sap, es va saltar aquell stop sense adonar-se'n. A conseqüència de la col·lisió, l'autobús que conduïa va donar dues voltes de campana. Quan es recuperà de les lesions, fou acusat de dotze delictes d'homicidi imprudent. 

La mort tampoc ens iguala

No va haver-hi notícia, ni programes especials, ni declaracions, ni mostres de solidaritat, ni minuts de silenci, ni banderes a mitja asta, ni llaços negres, ni zona zero, ni res... va morir sol.

No vull semblar insensible amb les víctimes i els seus familiars del terrible accident de tren de Galícia, però no comprenc la diferència en què periodistes, polítics i gent en general, tractem les desgràcies en funció del nombre de morts. Què hi ha darrere de tot això, omplir espais en mitjans de comunicació, "eixir en la foto", morbositat...?

Abdicació

¿No seria millor que en comptes de tant d'aplec de mandataris, l'ésser humà fera el mateix que van fer els simis en el seu moment, quan s'adonaren de que no anaven enlloc, deixar que l'espècie evolucione en una altra cosa?

El millor de tots

De tots el números naturals, sens dubte, el que té més mèrit és el número u. És l'únic que ha demostrat ser capaç de començar des de zero.

Clonació

L'altra nit em vaig desvetllar i segons aconsellen en aquests casos, em posí a comptar ovelles. Mentre les comptava em va sorgir la pregunta de quina seria la raó que els va dur a clonar-les, les ovelles, si són totes quasi iguals, almenys les que vaig comptar jo fins a que m'adormí.

Perill d'extinció

El ministre Fernández Díaz en el seu temps d'oci, que deu ser molt, es dedica a reflexionar sobre temes sociobiològics. Fruit d'aquestes reflexions ha arribat a la conclusió de que el matrimoni gay no ha de tenir la mateixa protección per part de l'estat que el matrimoni heterosexual perquè no garanteix la pervivència de l'espècie humana.

Una brillant conclusió pròpia d'un ministre amb estudis, de la qual en trauré una altra: no seria aquesta la causa de l'extinció dels dinosaures? I si fou així, com és que no es van extingir tots?

Reciclatge

Malgrat les campanyes publicitàries explicatives que es fan sobre el reciclatge, segueix havent-hi molta confusió en alguns punts, com ara el color on ha d'anar un contracte brossa una vegada t'han acomiadat.

Sensibilitat

Si mai te salta una llàgrima mentre estàs cagant, no vol dir que t'hages tornat més sensible, sinó que hauràs de menjar més fruita.

N. de l'a. - Aquesta reflexió ve inspirada pel post d'en Josep, "Procés lacrimal" a Descans: el blog d'un home que descansa.

Creences errònies

No n'hi ha de veritats absolutes, com va dir Ramón de Campoamor "...nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con se mira".


Des que una cruel malaltia va deixar-lo sol, no matina llevat dels dimecres, en què ha de dur el seu net a l'escola. Però hui l'havien citat a les huit per a arreplegar receptes. Quan la jubilació li arribà, li va portar unes quantes línies amb asteriscos a les analítiques.

Tornant del dispensari ha aprofitat per a comprar el pa i el diari. Ha llegit de passada la noticia que parla d'un satèl·lit espatllat que perdent altura anava a caure a terra i que no se sabia ben bé on ho faria. En girar la cantonada del seu carrer, ha vist molta gent córrer cridant i una gran polseguera, que esvaint-se, ha anat deixant veure a poc a poc un munt de ferralla que s'havia incrustat a la teulada de sa casa ja ensorrada. Veient la destrossa, s'ha dit a si mateix: —Tenir colesterol és bo.

Meteorits amb ADN

Un grup de científics nord-americans han identificat en uns meteorits adenina i guanina que són components de l'ADN, a més han trobat petites quantitats de tres mol·lècules relacionades amb nuclis no presents en la biologia terrestre. D'aquestes troballes dedueixen l'origen extraterrestre de la vida, que fa pensar també en que hi ha vida fora del nostre planeta.

Tot açò és una cosa molt complicada, que jo no entenc ni entendré per més que m'ho expliquen. Però faré dues reflexions segons la meua capacitat limitada d'anàlisi.

1. Què els hem fet als marcians per a que ens llancen pedres.

2. Els albiraments d'OVNIs son mentida. Una gent que t'ataca a pedrades no pot tindre una nau que viatja a tota velocitat per l'espai sideral.

—Jo no he llançat cap pedra, ha sigut aquell.