Part de la crisi

En el dia de hui, amansida i empobrida la classe treballadora, ha abastit el capital els seus últims objectius econòmics. La crisi ha acabat.

Encara no

No es donaven les condicions idònies per a acabar amb la crisi. Calia tenir una mica més de paciència, ja que encara quedaven alguns drets socials que perdre.

Dació en pagament

El partit governant d'aquell país, molt curós amb els més desprotegits, ha millorat la iniciativa popular per a canviar la llei hipotecària. No és just que les famílies que no puguen pagar la hipoteca, perden la seua casa i es queden sense res; almenys, que es queden amb el deute.

Escrache

No li deixaven ni desdejunar tranquil. Tot just engegava la ràdio, es presentaven la TROIKA, el BOE i el DOGV, per fer-li escrache a la cuina de sa casa.

Mortal de necessitat

La crisi li havia ocasionat tantes mancances que la seua situació era mortal de necessitats.

Imatge danyada

Una vegada vaig haver d'apallissar una velleta que volia colar-se a la cua del pa. Vaig haver d'esforçar-me de valent perquè la vella es mostrava hostil, oposant resistència amb un bastó. Algú, un malparit sens dubte, amb el mòbil, va fer una foto de l'escena que va eixir publicada al diari local, la qual cosa va danyar injustament i seriosa la meua imatge que ni de lluny es veia reflectida, d'exemplar i bon ciutadà.

A veure si ho he entés

—¿Vols dir que segons l'acord a què arribaren anit els caps d'estat, gràcies a la pressió d'Espanya i Itàlia, els diners que els prestaran als bancs no comptaran com a deute de l'estat, i per tant no pujarà el dèficit i aleshores no caldrà que puje l'IVA, ni les medicines i ni la llum; i tampoc caldrà que ens tornen a baixar el sou?

—No Joanet!, no has entés un borrall. Mira que ets tonto!

De verdures, vitamines i ajustos

“Aunque no nos gusten, debemos tomarnos las verduras. Porque solo así tendremos las vitaminas suficientes para crecer”. D'aquesta manera tan didàctica com si es tractara de xiquets, explicava el conseller d'economia Máximo Buch la conveniència de tots els ajustos que està fent el govern, millor dit, que ens està fent el govern.

Seguint amb estil metafòric i deixant d'una banda els gustos alimentaris de casdascun -a mi particularment m'agraden molt les verdures- hauriem de dir-li al conseller, que al País Valencià ja duem una bona temporada menjant només que verdures, sense experimentar cap creixement. S'han malbaratat molts diners públics, que haurien d'haver-se destinats a una alimentació més equilibrada i més universal, en grans compres de marisc, i del car, per al gaudi d'uns quants que ara volen fer-nos creure que no han tingut res a veure amb aquesta disbauxa.

No es preocupe senyor conseller, una vegada més, els valencians farem de la necessitat virtut i presumirem de la nostra particular dieta mediterrània.

I ara volia fer una reflexió. Com que, segons sembla, estarem una altra bona temporada amb aquesta dieta i veient la proliferació  de verduleries em faig la següent pregunta: no seran els polítics i els bancs de totes totes innocents i els paquis els vertaders culpables de la crisi?

La impaciència

Amb el seu esperit d'entrega i vocació de servei viatjà a aquella terra llunyana, per tal d'engegar-hi un pla d'aprofitament òptim dels recursos a l'abast, que acabaria a mig termini, amb la fam d'aquella tribu. Els natius però, n'eren força impacients i el resultat tingué llums i ombres. En general hi quedaren satisfets, no així el malaurat missioner i un grupet de quatre o cinc escuracassoles que digueren que s'hi havien quedat amb gana.

No ho faces, ella mai no ho faria

A l'abandó de cavalls, embarcacions i avions privats per no poder mantenir-los a causa de la reducció de direccions generals, se suma ara, l'abandó de Blacksberrys, a les taules dels Starbucks, per part dels fills adolescents dels afectats.