NON HOUBO BARCA

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez

No existí cap barca, però estic en la mort.

Sota el formigó hi ha terra obscura,

un temps fòssil.

Èlitres- i una conquilla que irrompí en el somni

(no pots respirar).

Cap a algun indret les hores lliscaven

lluny de les brúixoles.

Intentem estirar els braços,

moure els genolls.

Màscara mortuòria que es fendeix

quan vol somriure

(per recordar com era).

Pilar Pallarés, Tiempo fósil, Marisma, 2019

(Traducció al català: Empar Sáez)

***

NON HOUBO BARCA, mais estou na morte.

Debaixo do formigón hai terra escura,

un tempo fósil.

Élitros -e unha buguina que irrompeu no sono

(non podes respirar).

Para algures as horas esvararan,

lonxe das miñas búsolas.

Tentamos esticar os brazos,

xogar os xoellos.

Máscara mortuoria que se fende

cando quere sorrir

(por lembrar como era).

Pilar Pallarés, Tempo fósil (dins: Tiempo fósil, Marisma, 2019)

 

els ulls, déu meu

Kampong Thom. Fotografia: Empar Sáez

els ulls, déu meu,

com ens els van fer tancar. I ja només podíem
mirar endins, cada cop més endins; i així podíem
veure
per sota d’allò que no té resposta, per sota de la
por i del dolor,
aquella dolça, estimulant humilitat,
aquella il·limitada, dòcil pobresa nostra.


Iannis Ritsos, El retorn d’Ifigènia (fragment). Dins: Fedra
Traducció de Joan Casas
Edicions de L'Albí, 2010

AL FINAL...

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez

AL FINAL...

Al final la claror esdevé folla d'octubre

El paisatge és transparent i descarnat

Les ombres travessen el terra fins al cor

Les glaceres toquen els ulls i quina cremor

L'exquisida aurora blava no abandona el dia

Veritablement tremolen d'irisacions i d'amor

Davant aquesta rossa

Mestressa transparent de les altures.

Pierre Jean Jouve, Suor de sang

Edicions 62, 1981

Traducció d'Alfred Sargatal

***

A LA FIN...

A la fin la clarté devient folle d’octobre

Le paysage est transparent et décharné

Les ombres percent le sol jusqu’au coeur

Les glaciers touchent les yeux et quelle brûlure

L’exquise aurore bleue ne quitte pas le jour

Vraiment on tremble d’irisations et d’amour

Devant cette blonde

Maîtresse transparente des hauteurs.

Pierre Jean Jouve, Sueur de sang, 1964

Quan tu

Phnom Penh. Fotografia: Empar Saéz

Quan tu
no hi ets
tot és cec.


Jo veig
aquesta ceguesa
amb els ulls nus


Rose Ausländer, Compto els estels dels meus mots
Cafè Central / Eumo Editorial, 1997
Traducció del Curs de traducció avançada Alemany-Català
(Universitat Pompeu Fabra) Professor: Feliu Formosa


***


Wenn du 

nicht da bist 

ist alles blind 

Ich sehe 

diese Blindheit 

mit nackten Augen 

Rose Ausländer

Teorema d'unicitat

Kampong Cham. Fotografia: Empar Sáez

TEOREMA D’UNICITAT

                                 (DE L’EXPLOSIÓ DEL COS

                                A L’EXPANSIÓ DEL COSMOS)

L’ordre i l’aventura del mar: el banyador.

El llamp del dispers en la unicitat del vers

que erosiona en tu el neguit de ser funció

de l’explosió blanca de la platja solar

o del gris univers.

D’aquest temple teu de llum en l’oli del mar:

la pell del nedador.

Ricard Mirabete, Cel estàtic d'elevadors

Editorial Gregal, 2016

Al matí

Kampong Cham. Fotografia: Empar Sáez

Al matí

m'empasse en silenci

el meu pa quotidià

Mentre que fora

els arbres retenen

els darrers parracs

de la nit

Qui pot dir-me

a quina distància

es manté la mort

Anise Koltz, La terra calla

Traducció d'Anna Montero

Cafè Central / Eumo Editorial, 2005

***

Le matin

j'avale en silence

mon pain quotidien

Tandis que dehors

les arbres retiennent

les derniers lambeaux

de la nuit

Qui peut me dire

à quelle distance

se tient la mort

Anise Koltz, La terre se tait (1999)

La cançó de l'òliba

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez

La cançó de l'òliba

Cantà

com el cigne blanquejà per sempre

com el llop llençà el seu cor delator

i els estels deixaren estar les pretensions

l'aire abandonà les aparences

l'aigua s'entumí expressament

la roca es rendí sense esperança

i morí el fred, més enllà del coneixement;

cantà

com tot ja no tenia res a perdre

i s'assegué, encara amb por,

a mirar les petjades de l'estrella

a sentir l'aleteig de la roca

i la seva pròpia cançó.

Ted Hughes, Corb. De la vida i les cançons del Corb

Traducció: Núria Busquet Molist

Lleonard Muntaner Editor, 2018

***

Owl's Song

He sang

how the swan blanched forever

How the wolf threw away its telltale heart

And the stars dropped their pretence

The air gave up appearances

Water went deliberately numb

The rock surrendered its last hope

And cold died beyond knowledge

He sang

How everything had nothing more to lose

Then sat still with fear

Seeing the clawtrack of star

Hearing the wingbeat of rock

And his own singing

Ted Hughes, Crow. From de Life and Songs of the Crow, 1970.

Poema de la durada

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez

Poema de la durada (fragments seleccionats)

(...)

I jo, 

perquè em sorgeixin els moments de durada

i m'emmotllin la cara rígida

i em posin un cor al pit buit,

he de practicar el meu amor

incondicionalment

un any rere l'altre.

(...)

la durada amb el teu fill

et pot assaltar

cada vegada que, tancat des de fa hores a l'habitació

amb una feina que a tu et sembal útil

sents en el silenci el complement que encara et falta

perquè tot estigui bé,

sents el soroll de la porta que s'obre,

signe de la tornada a casa,

que en aquell moment, a tu,

el més sensible al soroll de tots els sensibles al soroll,

si estàs pel que has d'estar,

et sona com la més bella de les músiques.

(...)

Però això sí: en tots dos llacs senyoreja

la mateixa calma amorosa de la durada

i sempre que puc peregrino a l'un o l'altre.

En la calma d'aquests llacs

sé què faig

i sabent què faig

experimento qui sóc.

M'estic a la riba,

els ulls oberts, tot orelles,

i deixo que arribi el vespre.

(...)

Amb el suport de la durada,

jo, ésser d'un dia,

porto els meus predecessors i els meus successors a les espatlles,

una càrrega sublim.

Peter Handke, Poema de la durada 

Traducció de Marta Pera Cucurell

Cafè Central / Eumo Editorial, 2015

NOTÍCIA

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez

NOTÍCIA

Ja no sabem del vaixell

però hi ha sempre un nàufrag:

un que sobreviu

al vaixell i a si mateix

per tallar en la roca

la soledat.

Orides Fontela, Transposició (1966-1967) dins: Poesia completa

Traducció de Joan Navarro. 

Edicions de 1984, 2018

***

NOTÍCIA

Não mais sabemos do barco

mas há sempre um náufrago:

um que sobrevive

ao barco e a si mesmo

para talhar na rocha

a solidão.

Orides Fontela, Transposição

esta luz amarilla

Kampong Cham. Fotografia: Empar Sáez

esta luz amarilla

viene de la bombilla aquella

aquellas voces

la chapa al rojo vivo

la cal es amarilla allí

donde la masa de eucaliptus

y el barro que se adhiere

a los chanclos

es la memoria no comprende

mansedumbre quien conoce 

sometimiento

tampoco sirve rebelarse se está

donde nos amasó la luz

atados y violentos infelices

Olvido García Valdés, Caza nocturna (1992-1996) dins: Esa polilla que delante de mí revolotea. Poesía reunida (1982-2008)

Galaxia Gutenberg, 2008

ÉSSER

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez

ÉSSER

          A Maria Blasco Font de Rubinat


Era al migdia,
que amb la veu em tornaves
conreus, arbredes,
ocells passant, la fràgil
eternitat dels masos...

Era al capvespre,
que tocaven remotes
campanes foses,
i ja el vent s'aïrava
perquè no responies.

¿Hem d'avenir-nos
a dir al present pretèrit
tan de sobtada?
Mira'm tots aquests marges
caient... Apleguem pedres!


                novembre 2005


Teresa d'Arenys, Esteles íntimes (1965-2015)dins: Obra poètica (1973-2015). Edicions Vitel·la, 2017

La llar

Kampong Thom. Fotografia: Empar Sáez

La llar

és finestra i bressol,

és foc, camí i hostatge,

i és la justa mesura

del temps que ens toca viure.

La llar és aixopluc,

i és camp

i és pasturatge,

és font on abeurar

i terra on arrelar-se

fins convertir-se en tija

núvol, ocell o flama,

que haurem de transcendir

un jorn, no molt llunyà,

per esdevenir arbre,

pluja, celatge o foc.

Pep Cortès, Poema per a Jana

Pagès editors, 2018