Je ne vois qu'infini par toutes les fenêtres - No veig sinó infinit per totes les finestres. Baudelaire
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ingeborg Bachmann. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ingeborg Bachmann. Mostrar tots els missatges
dimarts, 7 de maig del 2019
Alienació
dissabte, 4 de maig del 2019
No li ordeneu a aquest llinatge cap fe
dimarts, 7 de maig del 2013
Flux
| Peschici. Fotografia: Empar Sáez |
Flux
Tan endins de la vida i tan a prop de la mort
que no ho debato amb ningú ni m’enutjo,
li arrenco el meu tros al profund de la terra;
a l’Oceà Pacífic li enfonso el tascó verd
enmig del cor, i em llenço a la meva platja.
S’enlairen ocells d’estany i sentor a canyella!
Estic sola amb el temps, el meu assassí.
Ens confinem en crisàlides de deliri i blau marí.
Ingeborg Bachmann, Últimos poemas
Traducció al castellà: Cecilia Dreymüller i Concha García
Ediciones Hiperión, 1999.
Ediciones Hiperión, 1999.
(Versió al català: Empar Sáez)
***
Strömung
So weit im Leben und so nah am Tod,
daß ich mit niemand darum rechten kann,
reiß ich mir von der Erde meinen Teil;
dem stillen Ozean stoß ich den grünen Keil
mitten ins Herz und schwemm mich selber an.
Zinnvögel steigen auf und Zimtgeruch!
Mit meinem Mörder Zeit bin ich allein.
In Rausch und Bläue puppen wir uns ein.
Ingeborg Bachmann
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)