Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ingeborg Bachmann. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ingeborg Bachmann. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de maig del 2019

Alienació

Le Puy-en-Velay (Lo Puèi de Velai). Fotografia: Empar Sáez



ALIENACIÓ


En els arbres no puc ja recconéixer cap arbre.
Les branques no tenen les fulles que s'aguanten al vent.
Els fruits estan dolços però sense amor.
Ni tan sols satisfan.
Què passarà?
Per davant dels meus ulls fuig el bosc,
per davant de la meua oïda tanquen els ocells la boca,
per a mi cap prat no serà un llit.
Estic saciada abans de temps
i famolenca d'ell.
Què passarà?


Els focs s'encendran de nit a les muntanyes.
He de posar-me en camí, acostar-me a tot de nou?


En cap camí no puc reconéixer un camí.


Ingeborg Bachmann, Poemes 1948 - 1953 (Dins: Poesia Completa). 
Edicions Alfons el Magnànim, 1995. 
Traducció de Teresa Pascual i Karin Schepers


***


Entfremdung


In den Bäumen kann ich keine Bäume mehr sehen.
Die Äste haben nicht die Blätter, die sie in den Wind halten.
Die Früchte sind süß, aber ohne Liebe.
Sie sättigen nicht einmal.
Was soll nur werden?
Vor meinen Augen flieht der Wald,
vor meinem Ohr schließen die Vögel den Mund,
für mich wird keine Wiese zum Bett.
Ich bin satt vor der Zeit
und hungre nach ihr.
Was soll nur werden? 


Auf den Bergen werden nachts die Feuer brennen.
Soll ich mich aufmachen, mich allem wieder nähern? 


Ich kann in keinem Weg mehr einen Weg sehen.


Ingeborg Bachmann


dissabte, 4 de maig del 2019

No li ordeneu a aquest llinatge cap fe

Brioude. Fotografia: Empar Sáez


NO LI ORDENEU A AQUEST LLINATGE CAP FE


No li ordeneu a aquest llinatge cap fe,
són suficients estrelles, vaixells i fum,
es dóna als objectes, determina
les estrelles i el nombre infinit,
i un tret més pur, dis-li tret d'amor,
arriba des de totes les coses.

Els cels pengen marcits i les estrelles
es solten del lligam amb la lluna i la nit.



Ingeborg Bachmann, Poemes 1957 - 1961 (Dins: Poesia Completa). 
Edicions Alfons el Magnànim, 1995. 
Traducció de Teresa Pascual i Karin Schepers


***


VERORDNET DIESEM GESCHLECHT KEINEN GLAUBEN



Verordnet diesem Geschlecht keinen Glauben,
genug sind Sterne, Schiffe und Rauch,
es legt sich in die Dinge, bestimmt
Sterne und die unendliche Zahl
und ein Zug tritt, nenn ihn Zug einer Liebe,
reiner aus allem hervor.

Die Himmel hängen welk und Sterne lösen
sich aus der Verknüpfung mit Mond und Nacht.


Ingeborg Bachmann



dimarts, 7 de maig del 2013

Flux

Peschici. Fotografia: Empar Sáez

Flux 

Tan endins de la vida i tan a prop de la mort 
que no ho debato amb ningú ni m’enutjo, 
li arrenco el meu tros al profund de la terra; 

a l’Oceà Pacífic li enfonso el tascó verd 
enmig del cor, i em llenço a la meva platja.

S’enlairen ocells d’estany i sentor a canyella! 
Estic sola amb el temps, el meu assassí. 
Ens confinem en crisàlides de deliri i blau marí. 


Ingeborg Bachmann, Últimos poemas 
Traducció al castellà: Cecilia Dreymüller i Concha García
Ediciones Hiperión, 1999. 
(Versió al català: Empar Sáez) 


 ***


Strömung 

So weit im Leben und so nah am Tod, 
daß ich mit niemand darum rechten kann, 
reiß ich mir von der Erde meinen Teil; 

dem stillen Ozean stoß ich den grünen Keil 
mitten ins Herz und schwemm mich selber an. 

Zinnvögel steigen auf und Zimtgeruch! 
Mit meinem Mörder Zeit bin ich allein. 
In Rausch und Bläue puppen wir uns ein. 


Ingeborg Bachmann