Mostrando entradas con la etiqueta Bon Iver. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Bon Iver. Mostrar todas las entradas

domingo, 17 de febrero de 2013

Elliot Smith/Bon Iver( Birdy)- Parèntesi

He de marxar uns dies a Can Frost. Tinc quatre cartes per donar-li i aprofitaré per estar amb ell i que m´expliqui coses.

El temps se´ns passarà ràpid perque estem bé els dos junts, a gust, relaxats, cuidant-nos i entenent-nos l´un a l´altre.

Ens sentarem en el porxo de la  complicitat i veurem la gent passar, i ens entretindrem en distingir-les entre rutinàries i emotives.

A aquestes últimes les abraçarem o deixarem que ens  abracin com companys de viatge que som.

A les primeres les  intentarem sacsejar i remoure per veure si treuen el que tenen dintre. Els direm que ell i jo ho hem  vist, percebut, intuit i que no ens podem permetre el luxe  de que passin inadvertits.


El meu  fins ara té el nom de  dues cançons , d´un que ja no hi és i d´un que espero que continui molts anys.

Vigileu que la seva emoció és adictiva....




Elliot Smith ( Waltz 2)

Segon vals

Primer el micròfon, després mitja cigarreta
Cantant el Catthy´s Clown.
Aquell és l´home amb el que ara està casada.
Aquella és la dona amb la que ell recorre la ciutat.

Ella sembla que està serena.
Sembla que ho està, suposo.
Qui ho pot saber realment?
No mostra cap tipus d´emoció
Mira al buit  com una nina xinesa morta .

Ara mai t´arribaré a conèixer
Però tot i així t´estimaré.

Ara ja  ha  acabat i sembla
que crida a algú conegut.
Estic content que la meva memòria
estigui tan aillada
perque sé que ho estic fent bé,
hora a hora, nota a nota.

Ara ve la venjança en el compàs.
Tu no ets bo per ella!
Tu no ets bo per ella!
T´ha quedat clar?

Ara mai t´arribaré a conèixer
Però tot i així t´estimaré.

Avui estic aquí, disposat a quedar-me,
Quedar-me i quedar-me.
Estic cansat, estic molt cansat

Sóc el testimoni d´aquesta escena substituta,
encara continua sent massa fort per mi,
Petons i abraçades  mare!
Tot està bé!
No hi ha res dolent!

Digue-li a aquell Sr amb els plans impossibles
que només vull que em deixi en pau,
tot sol en el lloc on no puc cometre errors
en el lloc on tinc tot el que necessito.

Ara mai t´arribaré a conèixer
Però tot i així t´estimaré.




Skinny Love( Bon Iver)

Amor debilitat


Vinga amor debilitat!
Només fa un any que dura,
Posa-hi una mica de sal.
Nosaltres mai vam estar aquí.
Mirant la pica plena de sang
i el contra-xapat trencat.

Li dic: amor meu, trenca-ho tot!
Talla tots els lligams
I deixa´m caure!
Però en aquest moment,
Aquesta ordre és massa forta.

Et vaig dir que fossis pacient!
Et vaig dir que estiguessis bé!,
Et vaig dir que fossis equilibrada!
Et vaig dir que siguessis amable!

Demà al matí continuaré aquí amb tu
Però serà d´una altra manera,
Perque jo tindré tots els tickets
Però les multes seran totes teves.

Vinga amor debilitat!
Què va passar aquí?
Ens vam alletar d´esperança
En sostenidors massa lleugers.
La càrrega de tristesa esta tan plena
Que fa  lenta fins i tot la separació.

Et vaig dir que fossis pacient!
Et vaig dir que estiguessis bé!,
Et vaig dir que fossis equilibrada!
Et vaig dir que siguessis amable!

I ara que el teu amor està malgastat,
Digue´m qui dimonis era jo!
Estic trencant  tots els ponts
Fins arribar als teus límits!.

Qui t´estimarà?
Qui lluitarà?
Qui caurà darrera meu?


martes, 28 de agosto de 2012

CALGARY

Calgary

Feia fred a  Calgary. Dos mesos  abans no l´hauria sabut ubicar en el mapa  però allà estava, sentint-se absolutament ridícul  amb un parell de guants  a mig dit, suposadament de llana, que dibuixaven en linees finíssimes els colors de l´arc de Sant Martí.
L´única utilitat que  va saber trobar-li era evitar que li rellisqués la tassa del simulacre de  cafè que es prenia cada matí en llevar-se. Provava de completar el cercle abraçant-la  però el contacte dels seus dits  rogencs i rígids amb la porcellana, buscant l´alleujament de l´escalfor, li causava un dolor estrany, aquell que no t´esperes i sobre el que no tens cap dret llegítim per recriminar-lo.
El gris metàl.lic i presumiblement trist que hi havia més enllà de la finestra el convidava a auto-compadir-se, a fer-se acompanyar  de l´injusta mala  sort, la puta més barata.
Però va  pensar en el  fred en abraçar-la, el fred de la distància que tossudament sempre portava a sobre. Només pretenia estar tranquil, sentir-se sa i estalvi.
Era hora d´anar a treballar. Un cop sec va rebre la tassa damunt la taula. Va obrir la porta admetent per primera vegada que potser havia comès un error en venir a viure aquí, a Calgary.