RED- OKKERVIL RIVER

Els Okkervil River és un grup collonut, dels que saben escriure cançons on la lletra està treballada, és arriscada i sobretot molt emotiva

Aquesta cançó “ Red” és una de les meves preferides, té un ritme diferent i una lletra que conjuga amb esperança, un tema molt poc treballat musicalment on les peces solen tenir una tendència gairebé mecànica a la tragèdia o directament a la ficció, als sentiments impossibles.

Podriem concloure que “Red” és una peça molt humana que parla de la relació d´una mare i una filla.

 El primer " You still have´n lost her" em trenca l´ànima  cada cop 

Escolteu-la que no té desperdici.

RED

( VERMELL)

El vermell és el meu color preferit,

vermell com els ulls de la teva mare després d´una estona

d´haver plorat molt preguntant-se el perquè no l´estimes.-

Ella diu: Se que m´ho mereixo per no haver-hi estat més a sobre

però cada dia s´acaba convertint en un malson sense la meva filla-

La tardor és la meva estació preferida

en la que em vaig deprimint pensant en el perque

ella se la va fotre quan estava a dalt de tot.

Ella diu: Per que la meva vida esta tan desequilibrada?

I quina altra cosa bona he fet en la meva existència

ademés de donar-te la vida

si després et vaig acabar deixant tirada en aquell bareto?

Tirada en aquell bareto?

Sí és la meva resposta preferida

Vaig portar-me un ballaría a casa. Ella es va sentir molt sola.

Ens vam quedar desperts tota la nit a la cuina rentant els plats

sense parar fins que es va fer de dia.

Ella va dir: Sé que sóc una tia fàcil

però he vist coses a la meva vida

que no podria explicar ni als retrats de la meva familia.

Estic plena de cabòries, i addiccions molt cabrones

però trobo a faltar a la meva mare!!!!

Ella mai sabrà que mai podria oblidar-la.

Si jo pogués escriure-li una carta ho intentaria a cada línea

dir-li que ella encara recorda les teves carícies

Ja sé que això no és massa.

Ja sé que això no es massa,

però tu encara no l´has perdut

tu encara no l´has perdut

tu encara no l´has perdut

Encara no.

UNA PEDRA- A STONE-OKKERVIL RIVER

Per començar la setmana us en poso una dels meus adorats “ Okkervil River”  del seu Cd  “Black Sheep Boy”

 M´encanta aquest grup  i la veritat és que no en tradueixo més perque són dificils del “carallo” com  dirien els galegos…

La  peça  té una musicalitat  i un frasejat impecable i un text que   fa pensar  i molt, i una frase que m´acabo d´inventar  “ la por  atorga masses premis”….

No sé.. a veure si us  agrada.  Que  tingueu una  bona setmana...

UNA PEDRA

Un  respirar ardent, una pell rugosa, càlides rialles, sempre somrient, Les paraules més amoroses només xiuxejades però amb tot el sentiment.  A tu t´agraden totes aquestes  coses, però tot i així t´estimes a una pedra.

T´estimes a una pedra perque és tranquila i freda. Però el que més  t´estimes de  tot és poder dir que només és teu.

 Estimes les benes que no tenen sang, estimes als que están molt canosos, als que estan molt grossos, als que están en pitjor  forma, als que oloren a  terra, als que estan  buits. T´estimes a una pedra.

I a mi se´m veu d´una hora lluny. Em diuen que sóc  massa aficionat a les  flames. I aleshores truco  als meus amics i em sento culpable de tot mentre tu estàs escollint les tevés  pedretes  molt, molt lluny d´aquí.

Estàs a fora  cantant  cançons, jo només  faig que cridar noms a una pantalla que ni es mou,  tornant-me boig del tot. Estic perdent la meva espontaneitat? Estic  exagerant el que em passa?

Bé nena. Què més  puc dir? Jo mai et vaig dir que   jo era una pedra.

Però tu  estimes a una pedra. Estimes les benes que no tenen sang, estimes als que están molt canosos, als que estan molt grossos, als que están en pitjor  forma, als que oloren a  terra, als que estan  buits. T´estimes a una pedra.

T´estimes a una pedra, perque és fosca, perque és  freda. I si poguessin  estar vives  tu pararies de viure , en el fons, ben sola.

I penso, i crec que  si les pedres poguéssin somiar, somiarien en estar junts,  estirats un al costat de l´altre,  i convertir-se, pas a pas, en un castell per alguna  reina que estigués a la torre . Però en el fons  són incapaços de reconèixer cap reina.

Però quan la  filla de la reina  arribi a l´edat, penso que  serà  adorable, tossuda i valenta , i  els  pretendents viatjaran de tots  els reialmes  per  donar-se a conèixer.

I  estic  segur que conec la més amarga consternació d´un amant que  li  portava  rams de flors fresques cada  dia.. quan ella  es  va  girar  per recordar a algun truà que només  li va  portar una  rosa, un dia, fa molts, molts  anys