Aquesta cançó es mereixia un petit relat... feia temps que la volia traduir i algú ha fet la feina per mi.
M´al.lucina, simplement
L´HABITACIÓ
Només podia distingir-li la cadena i una creu que dansava petites ombres
sobre els llençols. S´havia incorporat a un extrem del llit , assegut amb els
colzes sobre els genolls.
Mentre s´anava pujant les mitges veia com el seu rostre neixia en l´únic
mirall de l´habitació. Quan va sentir el clec de la goma ajustant-se a la seva
cintura ja hi era tota, descabellada, amb els rastres imprecisos i desfets del
maquillatge que suor i saliva havien desdibuixat just feia un parell d´hores.
En un diàleg antic , el mirall l´insinuava que estava horrible. Muda li va
contestar: sortosament horrible et diria… Tot seguit va posar les mans dins la bossa, remenant i
tintinejant tots els objectes impossibles que hi podien ser-hi, les claus, el
mòbil i finalment un passador amb el que desvetllar-se el front i recollir-se enrere
els cabells.
-
On vas tan
depressa?
-
Faig tard.
Va oblidar-se del mirall i li va recórrer l´esquena admirant-la amb la
mirada, de punta a punta, cada plec, cada ombra que fugia de l´altra, com si la
bellesa anés avisant-lo que la felicitat es troba només en els racons puntuals
que el cor recorda.
Assegut encara es va deixar caure enrere com un arbre que es deixa tallar
de soca-rel, primorosament ajusticiat sobre un llit desfet i amb la creu
rendida sobre el seu pit .
Treballant-se els futurs somnis va tancar els ulls. Dues mans fredes sobre les seves espatlles van fer-los
obrir. A quatre grapes, sentada a sobre com una gata joganera, se´l va mirar i
va somriure.Abocant-li els pits als llavis va allargar la seva mà per agafar
els sostenidors que s´havien quedat sobre el llit. Alleujat , li va quedar temps per una altra
carícia. De retorn van tornar la mirada i el somriure, i de propina un petó que
ni la pròpia tendresa hagués pogut descriure.
L´habitació es va tancar amb un “ ets un encant” . Ningú va saber mai els
seus noms ni a qui pertanyien.