Als teus ulls-In your eyes

Demà em tornen a  operar per sisena  vegada  en dos  anys, i mai  se sap  el que pot passar.

Abans d´entrar  al gran manyac us  deixo amb un  sentiment de tristor esperançada. El meu vot us  va portar a la presó  i  crec que en som molts  que  ens  canviaríem  per vosaltres-

Moltes  gràcies  per  tornar-nos a   fer creure  en la   diginitat de les persones

" La desobediència  és  la virtut original de l´home. Només  amb la desobediència  i la  rebel.lió es pot assolir  el progrés " ( Oscar Wilde)



Amb  tots vostès veus il.lustres  com les del Peter Gabriel  i la Joan Baez, per una sola   causa, perque  pogueu sortir  i tornar a  casa  amb  tots  nosaltres.


LLibertat!

EN ELS TEUS ULLS -PETER GABRIEL(.)

Si algú no sap què regalar-me  i em  vol fer-me realment  feliç .... que   em convidi a un concert del Peter  Gabriel.  Oh.. siii ....seré el vostre esclau per sempre!!!

L´únic  cop que el  vaig veure en directe jo tenia 17 anys  però  vaig quedar absolutament prendat de la seva posada en escena, el seu sentit teatral de la  vida,  del màxim aprofitament dels recursos  tècnics per oferir un espectacle magnífic, sobri, elegant i  d´una qualitat  extraordinària.

Aquest " in your eyes "  dura 10 minuts que desitges que no s´acabin mai  i sabreu del que estic parlant

Sé de pròpia  mà que les  corrents  oficialistes  tenen  molt poder, que el  fet de separar-se  del camí  de la majoria sempre està mal vist. Però què pots  fer si t´avorreixes?

Si bé és veritat que el Phil Collins va tenir una  carrera musical  prou correcta  , aquesta  sempre   va estar encasillada  per la comercialitat  digna,  però sense assumir  cap risc, on la llibertat  creativa , la llibertat en totes les seves  formes, estava delimitada pel que dictava la majoria...

Mr Gabriel sempre  va anar a la seva puta bola, amb alts i baixos, amb anades d´ olla i encerts ,  és a dir, una carrera professional molt humana.

Ara se.l veu serè, tranquil, segur de la direcció presa, sense mirar enrere, perque  si mira enrere s´avorreix de l´hòstia. De fet, va agafar l´únic  equipatge que valia la pena, la seva  dignitat i la millor companyia...

Ahhh.. i sempre s´ha d´acabar ballant!!!!


Flipeu  amb el  Video

EN ELS  TEUS ULLS

( In Your Eyes)

Amor meu: de  vegades estic  tan perdut....

passen els  dies  i aquesta buidor m, omple el cor.

Quan vull escapar-me agafo el cotxe

però a qualsevol  lloc on vagi

sempre  torno a on  tu estàs.

Tots  els  meus instints tornen!

i aquesta  magnífica fatxada aviat es cremarà,

sense  fer  cap remor,

sense  el meu orgull,

surto del  meu interior...

En els  teus ulls... la llum... el calor

En els  teus ulls... em sento del tot ple...

En els  teus ulls....

veig l´entrada a mil esglésies...

En els  teus ulls

veig la solució a totes les recerques

que  van resultar infructuoses.

En els  teus ulls....

veig  la llum i el calor

Oh.. vull sentir-me ple del  tot

Vull tocar  la  teva  llum.

Vull sentir el calor.

Amor meu: No m´agrada  veure  tant  dolor.

He perdut masses  coses 

i  fins  i tot ara  mateix continuen  perdent-se.

Em sento molt cansat de treballar tant dur

 només  per sobreviure .

Però el  temps  que tinc 

el contemplo amb tu 

per sentir-me  despert ,

per sentir-me  viu 

Tots  els  meus instints tornen!

i aquesta  magnífica fatxada aviat es cremarà,

sense  fer  cap remor,

sense  el meu orgull,

surto del  meu interior...

En els  teus ulls... la llum... el calor

En els  teus ulls... em sento del tot ple...

En els  teus ulls....

veig l´entrada a mil esglésies...

En els  teus ulls

veig la solució a totes les recerques

que  van resultar infructuoses.

En els  teus ulls....

veig  la llum i el calor

Oh.. vull sentir-me ple del  tot

Vull tocar  la  teva  llum.

Vull sentir el calor.

una cançó per mil paraules- SOLSBURY HILL PETER GABRIEL

Pujant  cap a  Solsbury Hill

podia veure les llums de la ciutat.

El   vent bufava. El temps es va parar.

Una àguila va creuar la  nit.

Era una cosa digna d´observar

Es va apropar. Vaig sentir  una  veu.

Tots els meus  nervis es van  tensionar.

Vaig haver d´escoltar.

No tenia una altra  opció.

No vaig creure el que em  deia.

Vaig haver de confiar amb la meva imaginació.

El meu cor dient-me( bum bum bum)

El meu cor  em  va dir:

Nano! Agafa  les teves coses.

He vingut per  portar-te a casa.

Per mantenir el meu silenci em  vaig resignar.

Els meus amics  podrien haver pensat

que estava totalment boig,

convertint l´aigua en  vi,

portes  obertes que aviat es tancarien.

Així que  vaig anar tirant dia a dia.

Fins i tot vaig pensar que la meva vida

s´havia convertit en una  rutina.

Fins  i tot em  creia allò que jo mateix em deia.

Quin collons de connexió he de tallar?

Em sentia part del decorat

i vaig haver de  sortir de  tota aquella maquinària.

El meu cor dient-me( bum bum bum)

El meu cor  em  va dir:

Nano! Agafa  les teves coses.

He vingut per  portar-te a casa.

Quan la il.lusió t´envolta en la seva xarxa

mai estic on realment voldria estar

i la llibertat  fa tombarelles...

Quan  crec que sóc  lliure

observat per  siluetes que estan buïdes

que tanquen els seus ulls però poden veure.

Ningú els va ensenyar bons modals.

Avui els mostraré el meu altre jo

Avui no necessitaré que em substitueixin

Els mostraré el que significa aquest somriure

en el meu rostre

és el meu cor dient-me( bum bum bum)

El meu cor  em  va dir:

Nano! Agafa  les teves coses.

He vingut per  portar-te a casa.

Per les meves poetesses

De vegades hom tracta la poesia amb excessiva banalitat.
No tota és bona, cert, però cadascuna d´elles es mereix , com a mínim, un silenci respectuós.
Perque un poema és l´explosió d´un cor apretat, i a un cor no se´l jutja.
Mil.lers de direccions. Cap adreça concreta.

L´altre dia el meu amic Xose-Senen em recomanava que escoltés una versió que corria pel youtube d´un poema recitat en anglès de l´Anne Sexton amb música del Peter Gabriel. No l´he trobada però si que conec la cançó que el fundador de Genesis li va dedicar a la poeta suïcida: Mercy Street. El carrer de la Misericòrdia ( quina paraula més bonica!).

Aquest post és per totes les poeteses que conec: Helena, Carme, Glòria, LLuna, Montse, Galionar( i perdoneu-me si me´n deixo alguna). Hi ha  gent que no s´ho creu, però escriure com ho feu vosaltres és molt, molt difícil.

Diuen que són paraules ..... ja.

Palabras( Anne Sexton)

Ten cuidado con las palabras,

incluso con aquellas milagrosas.

Para las milagrosas hacemos lo mejor posible,

a veces se enjambran como insectos

y dejan no una picadura sino un beso.

Pueden ser tan buenas como los dedos.

Pueden ser tan confiables como la roca

sobre la que apoyas tu trasero.

Pero también pueden ser tanto margaritas como moratones.

-

Aún así, estoy enamorada de las palabras.

Son palomas que caen del techo.

Son seis naranjas sagradas posadas en mi regazo.

Son los árboles, las piernas del verano,

y el sol, su apasionado rostro.

-

Aún así, me fallan a menudo.

Tengo tanto de lo que quiero decir,

tantas historias, imágenes, proverbios, etc.

Pero las palabras no son lo suficientemente buenas,

las equivocadas me besan.

A veces vuelo como un águila,

pero con las alas de un gorrión.

-

Pero intento tener cuidado

y de ser suave con ellas.

Las palabras y los huevos deben ser tratados con cuidado.

Una vez rotos,

son cosas imposibles de reparar.

Uppps.... calla... sembla que l´he trobada!!!!

Peter Gabriel-Solsbury hill

EN aquest bloc ja havia penjat la  fantàstica  cançó " Don´t Give Up" que  va  fer amb la Kate Bush.
Ara el Peter Gabriel  ha tret un nou Cd amb noves versions de  velles  cançons.- Dues d´elles, de les que més  m´agraden, són el "Games  without frontiers"( amb  la gran ... if looks could kill they probably will") i  una immensa " Solsbury Hill"-.
A gaudir-les

DON´T GIVE UP-PETER GABRIEL

El divendres  vaig sortir amb un bon amic meu, un tio que el seu  objectiu més proper és córrer 1 km  en menys de  5'30m. És increïble que el seu futur laboral es concreti en tal xorrada, però les coses estan molt difícils( n´hi han masses que no en són conscients i passen de  tot)  i dono fe  que el xaval està lluitant contra tot el que ell és per aconseguir-ho.

Sota la influència subliminal de dos  gin tonics i una  botella de vi negre vam caminar  un parell de vegades el nostre  poble  . No vam parar de  riure ni un moment  i per Déu que la seva  situació personal no és per descollonar-se de  res.

Ell i jo ens semblem  com un ou a una  castanya i encara que ell no ho sàpìga l´admiro profundament. No té res material però està envoltat de  gent que l´estima i que l´aprecia per la seva noblesa, per dir el que pensa, per mullar-se, per no amagar-se, per donar  la cara  en tot, per que és molt bona gent....

De veritat que li desitjo que  superi les proves de setembre.  Però si no ho fa segur que trobarà moltes espatlles  en les que abraçar-se i això nens és un puto privilegi.

Jo sense  cap dubte li oferiré la meva  com ell me la va  oferir l´any passat.

Però escolta´m bé, per  fer el que  fan  en el  video necessitaré mitja dotzena de gin -tònics... Mariconades, les  justes.