Mostrando entradas con la etiqueta Roseanne Cash. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Roseanne Cash. Mostrar todas las entradas

sábado, 21 de abril de 2018

ROSEANNE CASH- WALKING WOUNDED

 Fa  unes  poques  setmanes  va  sortir a la llum un  disc  en el que diversos  autors  versionaven poemes  i escrits que el  hgran Johnny Cash havia deixat sense  musicar.

És un  disc irregular  en el que podem però trobar peces  boníssmes  com aquesta  versió que  fa la  seva  filla  Roseanne a la casa  familiar, la  que   fa  Jewel  i una petita meravella que  versiona a duet el Ruston Kelly y la Kacey Musgraves

En  aquest  "walking Wounded" retrata  aquella  Amèrica profunda  trista i desencantada de finals dels 50 i principis dels 60,  amb una  amargor orgullosa i fins i tot altiva però tremendament  trista..

Parla del silenci i  de la incomunicació, de com allò que es pensa  i no es diu o pot auto-destruir-nos  o pot destruir  als altres .

L´orgull, la  recança, la revenja i l´odi sempre  han estat  mals acompanyats per cap viatge










"The Walking Wounded"
(originally by Johnny Cash)

Estamos en la  Iglesia, todos arrodillados
Estamos en los  metros que nos pasan por  debajo,
Estamos  en los  bares  y por  las calles, 
Conducimos camiones y patrullamos, 
Trabajamos en los molinos y en las fábricas, 
Hacemos  el acero  y cortamos los  árboles 
Miramos fíjamente a una distancia de un millar de  yardas 
lo  hacemos con los  ojos de  cristal,
pero que sepas que te  vemos cuando tú pasas.

Perdimos  nuestros  hogares, perdimos nuestros sueños
todos nuestros objetivos se han convertido en intrigas,
hacemos  daño a los otros
y nos lo  hacemos a  nosotros  mismos
y después de  tanto  tiempo , traumáticos maleficios


Somos los caminantes,
Somos los caminantes,
Somos los caminantes
Somos los caminantes  heridos 

LLoramos desde  los  agujeros más  profundos
pero nos  levantamos  cada  vez que nos colpean
Ya no tenemos ningún poder,
hemos  caido en desgracia
pero  la resurreción  está en nuestras  caras.
Somos  como niños y  niñas  pequeños
que   juegan con los  juguetes de los  mayores 
Nunca pensamos en hundirnos o salir  a  flote.
Si mi hermano me  hace  daño a mi
Yo se lo  hago a  él 

Somos los caminantes,
Somos los caminantes,
Somos los caminantes
Somos los caminantes  heridos 

Estamos  en un círculo, siempr dando  vueltas,
a  veces  nos  venimos arriba
y luego nos  venimos  abajo.
No  decimos  nada a nadie ni nos arrepentimos
Nos ponemos un  velo ante nuestros ojos
por el que  vemos tus mentiras de siempre.
Pero esta  vez  no dejaremos que veas nuestro dolor,
No nos conocerás  pero   verás
que somos  muchos más de los que tú crees

Somos los caminantes,
Somos los caminantes,
Somos los caminantes
Somos los caminantes  heridos 

viernes, 7 de febrero de 2014

SUNKEN LANDS - ROSEANNE CASH

Si m´he de quedar amb algun àlbum d´aquest inici d´any és , sense cap mena de dubte el The River and the Thread de la Roseanne Cash.- No us el perdeu que és esplèndid

El disc és fruit del viatge amb el seu marit, guitarrista i co-compositor , cap a les terres del Sud on va néixer i es va criar el seu pare Johnny Cash.-

De fet la cançó va dedicada a la seva àvia i la dura vida de l´Amèrica de principis del segle XX.

La introducció que fa la Roseanne no té desperdici , sobretot quan diu que les cançons les va escriure amb el seu marit . Bé totes menys una que la van escriure amb el Rodney Crowell, ex- marit de la Roseanne.... Aleshores va el John Leventhal i diu “ a modern family.....”

Sunken Lands
( Les terres enfonsades)

Cinc pots de pintura en els camps buits.
La pols és reveladora
Els nens ploren
El treball no s´acaba mai
No hi ha cap amic  solter
Qui li aguantarà la mà
a les terres enfonsades?
El fang i les llàgrimes
fonen les bales de cotó.
És un peatge duríssim.
Les paraules d´ell són cruels
i couen com el foc
com si fos el cor del diable.
Però Qui li aguantarà la mà
a les terres enfonsades?
El riu s´enlaira
i en somnis ella marxa navegant
però mai s´hi pot quedar.
La seva feina ja l´ha acabada
a les terres enfonsades.
Hi han cinc pots buits....





Five cans of paint in the empty fields
The dust reveals

The children cry, the work never ends
There’s not a single friend

Who will hold her hand in the sunken lands?

The mud and tears melt the cotton balls
It’s a heavy toll
Oh oh

His words are cruel and they sting like fire
Like the devil’s choir
Oh oh

But who will hold her hand in the sunken lands?

The river rises and she sails away
But she could never stay
Oh oh

Now her work is done in the sunken lands
There’s five empty cans

martes, 30 de octubre de 2012

Jack-a-roe/ The long black veil


Sempre m´ ha agradat molt aquesta cançó.
Per què?... doncs no ho se... m´agrada la  gent que explica històries, la gent que explica contes, la gent que t´intenta  canviar el món i et diu.. ei  que no tot és feina, ni nens, ni factures-
Que no hi ha res  en el món com  algú que es disfressi per  tu, que et lluiti, que et busqui i que et prengui.
Sempre em dic:  No siguis tan gilipolles de  no somiar-hi, encara que només  siguin tres minuts de  cançó
 
JACK-A-ROE
Hi havia  un saludable  mercader que  va fer fortuna a Londres. Et dic  la veritat ; tenia una  filla molt bonica la qual havia robar el  cor a molts  homes, fins i tot d´alta alcurnia ; però n´hi havia un a qui li deien  Jack El Mariner  que era el seu  veritable amor.
-Oh filla empresonaré el teu cos  si és Jack El Mariner qui t´ha pres l´enteniment!!!
Pare; aquest cos  el pots empresonar però mai el meu cor. Només Jack el Mariner  em té robat el cor.
Ara en Jack ha de partir , deixar el seu  país i a la  dona que  estima enrera.  Però  ella   va entrar a la  sastreria  i es va vestir amb les  robes d´home . S´apropa  a la  cabina  disposada a embarcar-se
-          Perdoni Senyor , abans d´embarcar-se necessitaria saber el seu nom .
Ella  va somriure  amb tota  picardia  i va contestar:
- Em diuen Jack-a-Roe
-          La  teva  ma es  prima  i dèbil , els teus  dits  són curts i petits; les  teves  galtes són  massa vermelles  i rosades per  afrontar les  bales de  canó......
-          Ja    que la  meva  mà és dèbil  i que els meus dits són petits  però no tremolarien encara que en  veiés  caure  deu mil.
La guerra es va acabar  aviat; els  van caçar per tots  costats; entre els  morts i els  moribunds ella  va trobar el seu  amor . El  va carregar als braços  i el va portar a la  Ciutat  a  veure el psiquiatra  perque li curés ràpidament  les ferides.
Fins  avui  estan  casats i els  hi va bé . Per què no ens  casem tu i jo????
 Uiii... aprofito deu minuts de marge per  traduir  aquesta "murder ballad",, cantada  per tot quisqui.. però a mi m´agrada la versió del Nick Cave  i aquesta de la filla de J. Cash  amb el Jeff  Tweddy dels Wilco,.,,,,,

Pssttt.- No ho digueu a  ningú....

El llarg vel negre.


Fa deu anys  , en una  freda , fosca nit
Algú va ser assassinat  sota la  llum de l´Ajuntament
Hi havia poca  gent a l´escena del crim
Però tots  van concloure
Que l´assassí que va córrer
Es semblava  molt a mi.

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.

El jutge  va  dir;  fill, quina és la  teva coartada?
Si tu haguessis  estat en un  altre lloc,
Aleshores no  hauries de morir,
Però jo no vaig dir   ni una paraula
Tot i  que  això significava  la meva vida
Perque aquella nit  havia estat en els braços
de la dona del meu millor amic

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.

El patíbul estava molt alt,
L´eternitat  molt  a prop
Ella estava entre la multitud
I no  va  vessar  cap llàgrima

I alguna  vegada per la nit
Quan els vents  freds bufen
En un llarg vel negre
Es queda dempeus sobre els meus ossos

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.

sábado, 24 de septiembre de 2011

Roseanne Cash & Bruce

Ser fill d´una llegenda  ha de  ser molt complicat. Les comparacions sempre són inevitables.
El peatge que paguen per tenir  més  fàcil l´accés al show-business  és privar-los,  moltes  vegades, d´una identitat pròpia.
Hi han  fills però que  fins  i tot  han superat als seus  pares: Jeff Buckley, Rufus Wainwright....
N´hi han també que, sense  arribar a la trascendència dels papes,  estan  portant una carrera molt digna. Parlo dels Jakob Dylan, Justin Townes  Earle i... una  de granadeta, la Roseanne.
Recomano a ulls  clucs el  seu últim Cd ( de  2009)... "The List" on hi col.laboren il.lustres com en Bruce.
Aquest " Mar del desengany " la  va popularitzar( que no escriure ) el seu pare . La versió que  fan junts és molt, molt maca


 The lights in the harbor- Les llums del port
Don't shine for me.- no brillen per mi.
I'm like a lost ship,-sóc com un vaixell perdut
Adrift on the sea.- a la deriva en el mar.

The sea of heartbreak.- El mar del desengany
Lost love and loneliness,- de l´amor perdut i la  solitutMemories of your caress.- els records de les teves caricies
So divine how I wish- tant precioses, oh com desitjariaYou were mine again my dear- que fossis meva un altre cop, estimada,
I'm on this sea of tears,- jo estic en aquest mar de llàgrimesSea of heartbreak.- el mar del desengany

Oh, how did I lose you?- Oh, com et vaig poder perdre?
Oh, where did I fail?- Oh,  en quin lloc vaig fallar?
Why did you leave me?- Per que em  vas deixar?
Always to sail,- sempre per navegar

The sea of heartbreak.- El mar del desengany
Lost love and loneliness,- de l´amor perdut i la  solitutMemories of your caress.- els records de les teves caricies
So divine how I wish- tant precioses, oh com desitjariaYou were mine again my dear- que fossis meva un altre cop, estimada,
I'm on this sea of tears,- jo estic en aquest mar de llàgrimesSea of heartbreak.- el mar del desengany

Oh, what I'd give just to sail back to shore,-
Què donaria  simplement per tornar  en terraBack to your arms once more.- De tornada als teus braços un cop mésCome to my rescue, oh, come here to me. Vine  i rescata´m, vine aquí a per mi
Take me and keep me away from the sea.- Pren-me i aalunya´m d´aquest mar

The sea of heartbreak.- El mar del desengany
Lost love and loneliness,- de l´amor perdut i la  solitutMemories of your caress.- els records de les teves caricies
So divine how I wish- tant precioses, oh com desitjariaYou were mine again my dear- que fossis meva un altre cop, estimada,
I'm on this sea of tears,- jo estic en aquest mar de llàgrimesSea of heartbreak.- el mar del desengany