Panets d'en Joe

Diumenge passat volia variar i enlloc del pa en la seva forma habitual em vaig animar a fer panets seguint la recepta que em va passar el meu amic Joe, que és la primera persona que vaig conèixer que fa pa. És una recepta una mica més laboriosa que la de l'altre post, perquè a part de que el pa puja i baixa més cops, també cal més esforç de remenar i amassar.

Ingredients:

4 tasses de farina (recordem: 1 tassa=recipient de 1/4 litre)
1.5 tasses d'aigua tèbia
1.5 sobrets (8g) de llevat
1 cullerada de mel
2 cullerades d'oli de girasol i una mica per untar
2 culleradetes de sal
llavors i/o flocs per decorar

Preparació:

En un bol barregeu l'aigua, el llevat, la mel i 2 tasses de farina (com sempre, la proporció integral/blanca al gust). Quedarà força líquid, simplement assegureu-vos que quedi ben homogeni. [Per cert, no tenia mel i hi he posat sucre moreno.] Tapeu-ho amb un drap i deixeu-ho pujar 3/4 d'hora, o una mica més, en un lloc càlid. Un cop hagi pujat (estarà ple de bombolles) afegiu l'oli i la sal, i de mica en mica la resta de la farina. Quan vegeu que la massa ja es pot treballar amb les mans, poseu-la sobre la taula o el marbre de la cuina i amasseu-la durant uns 10 minutets ben bons. Feu-vos a la idea que us quedaran les mans pringoses, podeu afegir una mica més de farina per treballar la massa més fàcilment. Heu d'aconseguir una bola de consistència quant més esponjosa millor. La torneu a posar al bol, cobriu amb el drap i la deixeu que pugi (3/4-1 hora). Un cop hagi pujat us arramangueu i sense cap recança claveu un parell o tres de cops de puny a la massa, i li torneu a donar forma de bola. Repetiu un altre cop el procés pujada + cop de puny (segurament aquest cop trigarà menys a pujar). Ara ve el moment divertit. Es tracta d'agafar trossets de massa i donar als panets la forma que volgueu i decorar-los al vostre gust. Jo n'he fets uns quants d'allargats i uns quants de "quadrats" (entre cometes, perquè ja ho deia Plató que els quadrats perfectes no existeixen aquí baix...) En total me n'han sortit 10. Una altra opció és fer un parell de baguettes, o fer una trena amb tres tirallongues de massa. Sigui el que sigui, ho poseu en plaques de forn untades amb oli, o si no en teniu de prou grans, sobre paper de forn.
Ara cal deixar pujar els panets, però aquest cop no se us acudeixi de donar-los un cop de puny! Un cop pujadets, coeu-los durant 18-20 minuts en un forn preescalfat a 425 graus... Fahrenheit (218.333... graus Celsius). Com sempre, aneu-vos fixant en com va la cosa, que cada forn és un món.

Aquí teniu algunes fotos, de just abans de posar al forn i del resultat final.

Mandonguilles de tota la vida

Cansat de receptes exòtiques que no surten ni a la de tres? Farta de provar la recepta de l'Arguiñano i que ni de lluny se t'hi assembli? T'entra la depressió des de que vas cremar aquell plat francès? Aquí tens la solució! L'autèntica recepta casolana per fer les mandonguilles de tota la vida!!!

Oooooh!

Per sentir com fas país mentre omples la panxa...
... mandonguilles de tota la vida!
Per reviure un dels plats de la teva infància...
... mandonguilles de tota la vida!
Per fer plorar de felicitat als teus invitats...
... mandonguilles de tota la vida!
Perquè ta mare es senti orgullosa de tu...
... mandonguilles de tota la vida!

En John Smith era un noi lleig, gras i marginat fins que va provar... val, d'acord, ja paro. És que la recepta que us vull presentar és una recepta típica que segur que ja sabeu fer, pel que l'havia de vendre una mica... però ja està, vaig al gra.

Anem doncs a veure què cal per triomfar:

Llista de la compra

- Carn picada de vedella o de vedella i porc (en cas de crisis financera). La carnissera us pot aconsellar, però uns 500 g per 4 persones.
- All i julivert
- Un ou.
- Pa ratllat.
- Farina
- Un parell de tomàquets.
- Pèsols (uns 100 g per persona)
- Una ceba grossa.
- Oli d'oliva del bo.
- Pebre negre i sal.


--Preparació--

Primer de tot anem a fer les mandonguilles. Agafeu un bol gran, hi poseu la carn picada i la saleu. A continuació hi tireu l'ou i amaseu la carn de manera que es barregi bé amb l'ou. És recomanable utilitzar només una mà perquè així teniu l'altra per anar-hi tirant els diferents ingredients que ara us diré. Quan ho tingueu tot ben homogeni, hi afegiu julivert i all picats. Si sou mandrosos i se us fa una muntanya això de fer la picada, al súper venen pots de julivert picat i d'all en pols. Quina quantitat? Doncs això va a gustos, a mi m'agrada tirar-ne força, fins que es vegi la carn força "verda". Tot seguit hi afegim el pa ratllat, que en posarem fins que la massa de carn ja no en pugui absorbir més, pel que cal anar-ne posant a poc a poc. Finalment, anirem fent les mandonguilles i les anirem arrebossant en farina, per tot seguit fregir-les una mica a la paella. Ull! La idea no és que quedin cuites, eh? Sinó simplement que estiguin una mica fetes.

El següent pas ja és més fàcil. Per una banda posem una olla a bullir, que serà on farem els pèsols. Oju! No tireu l'aigua dels pèsols! Que després la necessitareu. Per una altra banda ratllarem o tallarem a trossets la ceba i després la posarem a una cassola amb oli per fer el sofregit.

Quan la ceba ja estigui daurada, li tirem les mandonguilles i posem que es cuini tot a foc lent. Aquí ja us començareu a llepar els dits i a eixugar-vos la salivera. De tant en tant aneu remenant amb una cullera de fusta tot el tema perquè res no s'enganxi i es cremi.

El pas següent és ratllar els tomàquets i abocar-ho a la cassola, salpebrar-ho una mica i deixar que faci xup xup. Sempre havia volgut dir això del xup xup. Al cap d'una estona, quan el plat ja faci força bona pinta, li tireu els pèsols colats. Si aleshores veieu que el plat us ha quedat una mica sec, o sigui que el tomàquet se us ha reduït molt, llavors li tireu també una mica de l'aigua que heu utilitzat per bullir els pèsols. Ho deixeu ja pocs minuts més i ja teniu el plat llest per servir!

L'únic que us espera és gaudir llavors d'un agradable dinar en família o amb els amics, parlant amb nostàlgia de records d'infància.


No ho he dit, però segur que ja ho sabeu, aquest és un segon plat força contundent. Fins i tot es pot fer com a plat únic acompanyat d'una mica d'amanida verda lleugereta, per desengreixar. I també és imprescindible el pa per poder sucar, això sí. Que aprofiti!