Mostrando entradas con la etiqueta 90´s. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 90´s. Mostrar todas las entradas

lunes, 21 de mayo de 2012

CROCODILES - "Horrible Orange" (1997)

No ho puc negar: els Crocodiles sempre m'han caigut en gràcia, com aquest mateix disc, el tercer i darrer àlbum que publicà la banda encapçalada per Juanma Riera. Anys abans, en ple revival el Power-Pop d'aires 60's, l'emblemàtic segell Munster Records havia publicat dos autèntics confits com "Narcolepsia" (1992) i "Bitter Island" (1995)... però tot i la seva qualitat, m'estira molt més la maduresa, la força i el ganxo de"Horrible Orange". La producció, en aquest cas, acompanya a la perfecció a un conjunt de cançons potents i alhora melòdiques, que ens remeten a Cotton Mather, Big Star o Squeeze. "Baby Rolling Stone nº9 & 6", Let's go (to my chateau), "Class of 79", "Right here, right now", "Revolution", "End of summer"... són exemples més que evidents d'uns himnes plens de vitalitat, color i bon rollo que aguanten molt bé el pas del temps.

I, com a extra per un gran disc, la versió que van enregistrar del "Hearts will be broken" de The Records, extreta del tribut "I Remember Your Name-A Tribute To The Records" (1996) on els mallorquins comparteixen protagonisme amb Los Potros, Ross, Matamala o Los Huéspedes Felices


Crocodiles - "Horrible Orange" (1997)

jueves, 19 de abril de 2012

SUNFLOWERS - Discografia (1998-2000)

Molt possiblement, els Sunflowers van ser la gran revelació de la música mallorquina de la segona meitat dels 90's: és indiscutible que bona part del seu èxit el provocà la cançó "Happy birthday", que apareixia a un anunci de televisió, però si revisem la seva curta discografia (només dos àlbums) ens trobem que aquest quintet tenia altres cançons més bones i, segurament, més representatives. 

Sorgits l'any 1996, el grup estava format per Adela Peraita (veu), Chicho Andreu (guitarra), Angelo Borrás (guitarra, teclat), Rafael Rigo (bajo) i l'incombustible Mané Capilla (bateria). Els Sunflowers ens deixaren dos àlbums que destaquen per la seva frescor... tant que, de fet, encara els podem escoltar i sonen frescs, com si ni haguessin notat el pas del temps.

Els Sunflowers aconseguirien una sèrie de fites força destacables... des de fer una gira pels Estats Units a aparèixer a la BSO de "Torrente: el brazo tonto de la ley" (1998). Desconec els motius que els van portar a la ruptura, però part d'aquella màgia ha arribat als nostres dies amb Sterlin via l'encantadora veu d'Adela.


Sunflowers - "Inside out" (1998)

Sunflowers - "Homework" (2000)

martes, 10 de abril de 2012

AL FUEGO - Maquetes (1990-1993)

Mitjançant Pinxo, de MallorcaNochentas, recuperam aquest interessant i desconegut projecte anomenat Al Fuego, format l'any 1989 per dos il·lustres de la música mallorquina com Miquel Santmartí "Michel" (Nasti, Furnish Time) i Mané Capilla (Furnish Time, La Isla, El Primer Tercio, Wonkhai Palma...); a ells s'hi afegiren el baixista Pedro Martínez (Destral) i Javier Palacios (La Senda). Queda clar, doncs, que aquesta no era una banda amateur ni principiant, però malgrat la seva ambiciosa aposta - arribant a enregistrar part del seu repertori en francès - sembla que no van arribar a despegar del tot. Les diferentes gravacions que van fer entre 1990 i 1993 queden recollides en aquestes dues maquetes que, malgrat no arriben a l'altura del llegat de Furnish Time, ens regalen alguns moments força memorables. 

Si voleu aprofundrir més dins la història i trajectòria de Al Fuego, no us podeu perdre la biografia que ha fet l'equip de MallorcaNochentas.


Al Fuego - Maqueta 1990

Al Fuego - Maqueta 1992-1993

sábado, 17 de marzo de 2012

CANNÍBALES - "Live Canníbales" (1998-1999)

No calen fer massa presentacions a l'hora de parlar dels Canníbales, banda mítica on n'hi hagi i que, a la seva manera, van recollir el testimoni dels Cerebros Exprimidos per fer de Mallorca un petit paradís del Punk i del Hardcore. Fa un bon grapat de mesos varem rescatar la seva discografia (aquí la tens) i ara l'acabem d'arredonir amb uns bootlegs interesantíssims.

Són dues gravacions en rigurós directe que, si bé no tenen una gran qualitat de so - obvi - ho compensen amb una atmòsfera que et transporta en el temps cap a finals dels 90's. La primera data de l'any '98, i està feta a l'antiga sala Yumping de Palma; un total de setze cançons amb un bon grapat de clàssics de la primera època dels Canníbales. L'altre és un concert de l'any 1999 a la sala Kancela (Eivissa), on el setlist s'allarga fins la vintena de cançons, amb homenatges a David Bowie, Kiss i els Dead Boys en forma de versió. Gaudiu d'aquestes joietes; deixen amb ganes de més! 

PD: Material aportat per Ginès: gràcies mil!!! 


Canníbales - "Live Canníbales" (1998-1999)

jueves, 8 de marzo de 2012

THE NASH - Discografia (1997-2005)

Si en Joan Andreu de Pecan Pie considerava que The Nash eren, al seu moment, "la millor banda de Pop i Rock a Mallorca", devia ser per alguna cosa, no? No és gens agosarat dir, amb la boca ben oberta, que John Tirado és un dels millors intèrprets i compositors de l'escena mallorquina. A mitjans dels 90's, va decidir canviar els gratacels de Nova York pel sol de la Mediterrània... i des d'aleshores hem gaudit d'un talent inqüestionable.

The Nash van formar-se l'any 1996: John, juntament amb el finlandès Mauka Palmio, va polir amb rapidesa un set-list per poder presentar-se al Concurs de Pop-Rock organitzat per l'Ajuntament de Palma... i guanyaren. El premi fou l'enregistrament d'aquest "The Last Cigarette" (1997), el seu disc debut on hi figura també Jaime García Soriano (Sexy Sadie) al baix. Descatalogat avui en dia - com bona part del material de la banda - aquest primer disc és notable, tot i el seu so cru i veritablement brut; la mescla de melodies pròpies del Power-Pop amb la potència del Punk-Rock ens dona un grapat d'himnes - "Radiation song", "Low Clouds" o "Hanging from the rafters", per exemple - que no es poden deixar pasar per alt. Una curiositat: al tema "Heaven Waits" hi col·labora ni més ni manco que... Joan Bibiloni. Sorprenent, com a mínim.

La fòrmula del grup es va refinar amb el seu següent llençament, l'EP "Amps On" (2000); suposo que una part important la provocà el canvi de formació, amb Ángel Cubero (baix, ex-Vancouvers), José Luís García (bateria) i Javier Ruiz (guitarra). Lluís Albert Segura, aleshores a Glycerine, col·labora al disc, iniciant-se una relació que culminà anys després, quan va passar a ser el bateria de The Nash. És, aproximadament, a aquesta època quan els vaig veure en directe per primer cop i record que, malgrat jo era un nin, em vaig quedar bocabadat amb la seva gran professionalitat en comparació a altres bandes que havia vist damunt d'un escenari.
El segon disc, "Four Wheel Dinasty" (2003), suposà una gran passa endavant per Tirado i companyia: es tracta d'un equilibradíssim conjunt d'onze cançons que ens remeten a The Replacements, Elvis Costello, The Clash o, fins i tot, els Foo Fighters. Aquest disc, per cert, fou enregistrat a mig camí dels Electric Chair Studios (Palma) i els Man Made Studio (Nova York). No sé si la versió primitiva de "Turn to plastic" fou enregistrada a alguna d'aquestes sessions, però el cas és que aquell mateix any va aparéixer al triple recopilatori de la botiga Pasatiempos. També l'he inclós dins l'arxiu, com a una raresa digna de ser escoltada.

L'any 2005 el line-up de The Nash es consolida amb la que, pel meu gust, és la seva millor formació: John Tirado (veu, guitarra), l'anglès Brett Lomas (guitarra), Ángel Cubero (baix) i Lluís Albert Segura (bateria). "Said & Done" (2005) és un single de tres temes que marca l'inici d'una nova etapa per la banda, culminada amb l'imprescindible "Kicks and Glory" (2008), un dels millors discs de Power-Pop que s'han fet mai a Mallorca. Si no l'he inclós és perquè encara el podeu trobar original a algunes botigues de Palma... I si no us arriba el pressupost, tranquils, perquè és l'únic disc del quartet que podreu escoltar al Spotify. 

A Nova York no ho saben, però a Mallorca sí: The Nash són paraules majors.

DESCÀRREGA

The Nash - "Last cigarette" (1997)

The Nash - "Amps on" (2000) - EP

The Nash - "Four wheel dinasty" (2003)

The Nash - "Said & Done" (2005) - Single

jueves, 1 de marzo de 2012

HENTELIGENS - Discografia (1995-1997)

La veritat és que és un goig poder atendre les peticions que fa la gent, sobretot quan és música que fa temps que cerquen. M''havien demanat material de Henteligens... doncs bé, aqui els teniu: dos magnífics discs, "Inside me" (1995) i "The power of manipulation" (1997). Sense ser uns grans innovadors, la seva música va enriquir notablement el panorama del Rock mallorquí, amb una proposta que mesclava d'una forma molt interessant l'Indie-Rock típicament 90's (Dinosaur Jr., Sebadoh), el Noise (Sonic Youth), el Power-Pop (Lemonheads), el Grunge (Nirvana) i el Shoegaze (Ride, Slowdive). 

Henteligens es van formar a mig camí entre Muro i Can Picafort, amb Jaume Bea (guitarra, veu) al capdavant. A "Inside me" l'acompanyaven, Javi Costitx (baix) i Toni Coco (baix); pel que respecta a les bateries, van ser gravades per ni més ni manco que tres músics diferents... Tobby Taylor, Toni Atenas i Miquel Pico. Al segon disc "The power of Manipulation", el line-up del grup el formava Jaume Bea (guitarra, veu), Jaume Gost (baix), Miquel Romàntic (bateria) i Miquel Pinty (guitarra, ex-Dirty Boots, Zinedines).

Han envellit aquests dos discs? No ho sabria dir; igual soc jo, que també em torno vell, però el cas és que avui els he escoltat després de molt de temps sense fer-ho i m'han semblat increiblement bons...


Henteligens - "Inside me" (1995)

Henteligens - "The power of Manipulation" (1997)

martes, 28 de febrero de 2012

SENSUAL PUDDING - "Don't forget to smile" (2000) - EP

A petició d'en PJ, rescatam a Illa Sonora l'EP "Don't forget to smile" (2000), la primera referència sonora del trio Sensual Pudding, de Muro. Es van formar l'any 1994, quan el Rock Alternatiu vivia una època daurada; d'aquesta forma, influits per Sebadoh o Pixies, s'uneixen Josep A. Julià (guitarra, veu), Toni Ramis (baix, veu) i Miquel Ferriol (bateria). 

Després d'una intensa activitat en directe - arribant a telonejar, per exemple, als Australian Blonde - enregistraren aquest exitós primer EP, "Don't forget to smile", format per tres cançons que ens remeten als Lemonheads, als Pixies i, molt especialment, a Sexy Sadie. Pocs anys després, la banda es dissol, sense haver enregistrat res més... però sorprenentment tornaren a juntar-se l'any 2006 per gravar "El hombre en el espejo" que ni sé si al final s'arribà a editar o què. En tot cas, sempre ens quedaran aquestes tres cançons d'un grup al qual ens resistim a oblidar....


Sensual Pudding - "Don't forget to smile" (2000) - EP

martes, 31 de enero de 2012

OI! THE ARRASE - "Discografía (1996-2002)"

L'any '96, Palma - o Palma de Mallorca, com dirien alguns - veuria néixer a la que, amb el temps, s'ha convertit en la banda d'Oi! més emblemàtica de l'illa: Oi! The Arrase. Hereus del so - i les idees, també - de The Oppressed, els Cockney Rejects i molt especialment dels Angelic Upstars, al capdavant hi estava Víctor Bisonte (veu), un capità tan carismàtic com controverit que liderà, amb fortuna, una formació que completaven Martí (guitarra; posteriorment a Frontkick) i els dos Víctors de Bad Taste, al baix i la bateria respectivament, un dels quals - el baixista - seria substituit per Checa.

Musicalment no van ser uns grans innovadors, però la veritat és que tenien tot allò que ha de tenir una banda d'Oi!: actitud desbordant, lletres combatives, estètica skinhead i un grapat d'himnes camorreros llençats amb la mateixa ràbia que un còctel molotov. La maqueta autoeditada "Punks y Skins" (1997) marca l'inici d'una breu però intensa trajectòria discogràfica completada per "Anarkoi!" (1998), un disc del que record haver llegit bones crítiques fins i tot a revistes heavys com Kerrang! o Heavy Rock.

Aquest doble CD inclou "Punks y Skins" i "Anarkoi", a més d'una sèrie de temes inèdits i demés rareses. El grup es va desfer l'any 2002 i va donar pas als berlinesos Frontkick, amb un altre rollo bastant allunyat a l'Oi!. No obstant, Oi! The Arrase es van refer l'any 2009; així que, mentre esperam un nou disc, què millor que entonar la seva gran versió dels Twisted Sister i redescobrir el seu llegat musical... Somos de Mallorca, vivimos en medio del mar!

DESCÀRREGA

 Oi! The Arrase - "Discografía (1996-2002)"

miércoles, 18 de enero de 2012

NO CHILDREN - Discografia (1999-2010)

Per desgràcia, avui és un bon dia per parlar de No Children. Com molts ja sabreu, el passat desembre anunciaren la seva dissolució; així, Mallorca perd al seu gran referent del Hardcore Melòdic, la banda que un dia encapçalà un nou moviment a l'illa i darrera la qual hi vingueren un bon grapat de grups, com One Foot, Painful, Shäking All Over, Take It Easy, One Armed Drummer, Acme Copyright, Thrash Out, Main Line 10 i un bon grapat més que em venen al cap. I deia que és un bon dia perquè just avui Víctor M. Conejo, del Diario de Mallorca, ha publicat un més que recomenable article/entrevista sobre No Children - llegiu-lo aquí - amb entrevista al seu baixista Edy Pons i vàries impressions a càrrec de Xisco (Ërror, Net Weight), Toni Melis (One Foot, Dead Men Alive) o el que ara mateix escriu aquestes línees. 

Per això, posats a fer memòria, hem llevat la pols al llegat d'aquest quartet de S'Arenal que acumula fites tan destacables com fer una gira ni més ni manco que pels Estats Units. Formats devers l'any '97, debutaren amb un EP autoeditat, "Katherine J. Cocks" (1999), que causà una gran sensació a dintre de la nostra escena; haríem d'esperar uns anys més - concretament el 2003 - per conèixer el seu disc debut, "Never Look Back", que juntament amb "Reality" (2005) constitueix el gruix discogràfic més important de la seva trajectòria. Els dos discs van ser editats per Blau / Discmedi i, malgrat no m'agradi publicar discs del seu catàleg per tal de respectar al màxim la seva feina, s'ha de dir que es poden trobar - i de fa molt de temps - disponibles a un bon grapat de blogs dedicats al món del Punk i el Hardcore. Més recent, "Souls of Fire" (2010) marca un controvertit canvi clar en el so del grup; el Hardcore Melòdic i les tonades aferradisses van quedar enrere per mostrar a una banda més madura i ambiciosa, clarament influenciada per altres estils com el Metalcore o el Screamo. I com a afegits, he inclós un grapat de cançons inèdites pels més fans: el tema "I hate pets", la primera mescla de "Addict", una versió en directe de "The countdown" del 2002 o el tema que van incloure al recopilatori de Sonic Temple.

No Children, per tant, passa a la història, però dona lloc a nous projectes... com és el cas de Gravity, una banda formada per Dani, Dimas i Edy, juntament amb Tato (Believe The Lie) i Pep Mulet (Dead Men Alive, L.A.) amb els que seguiran el rumb marcat per "Souls Of Fire".

DESCÀRREGA

No Children - "Katherine J. Cocks" (1999) - EP

No Children - "Never Look Back" (2003)

No Children - "Reality" (2005)

No Children - "Souls On Fire" (2010)

jueves, 12 de enero de 2012

LA BÚSQUEDA - Discografia (1988-2005)

La música no deixa de ser com la gent que, de forma irremediable, envelleix. Però clar, hi ha persones a les que el pas del temps sembla no afectar-les, com és el cas de Xisco Albéniz i La Búsqueda. A diferència de molts dels seus companys generacionals - siguin de Mallorca, siguin de fora - el seu llegat musical ha envellit tan rematadament bé que pràcticament conserva tot el seu encant i, per suposat, el seu valor artístic.

No em posaré a fer una biografia detallada sobre La Búsqueda. Per això us remetré a la magnífica biografia que han fet la gent de Mallorcanochentas (veure aquí), i amb la que podem conèixer amb tota mena de detalls la trajectòria i canvis de formació que han experimentat al llarg d'aquestes darreres dècades. Simplement, em dedicaré a fer una simple reflexió - per dir-ho d'alguna forma - que ens ajudi a entendre per què La Búsqueda són considerats una de las bandes mallorquines amb major categoria i prestigi... però, per desgràcia, sense el reconeixement merescut. 

Primer, per haver creat just a la seva mesura un so i un discurs totalment propis i característics, que no només impedeixen comparar-los a qualsevol altre grup nacional, sinó que dificulta una cosa tan simple com ficar-los dins d'alguna corrent i tendència musical. Rock? Pop? Indie? Folk? Música Popular, tal vegada? O Mediterrània? No se'm ocorr cap etiqueta on La Búsqueda hi encaixi. Podríem, tal vegada, intentar explicar com sonen. Imaginem guitarres acústiques que creen melodies recercades; emocionants ritmes sincopats de caixa; seccions de vent que dibuixen paisatges sonors; una veu hieràtica i greu que, mitjançant la poesia, ens condueix per pobles deixats de la mà de Déu, barrancs, deserts i horitzons que semblen massa llunyans al viatger. Més o manco, així sona La Búsqueda

Oblideu ficar-los dins del sac del Pop-Rock com molta gent fa, sense escoltar-los, tal vegada els relaciona, pel nom, amb La Frontera, El Regreso, La Granja, La Isla i un llarg etcètera. Ells van donar l'esquena a tot el negoci, a l'espectacle en el sentit més estricte de la paraula, i ho han fet editant discs amb calma fins formar una discografia única i fascinant. "La Búsqueda" (1988) fou elegit per Rockdeluxe com el segon millor disc espanyol dels anys 80's... i el següent treball, "La rueda de la Fortuna" (1991) ha aparegut a altres classificacions com també un dels millors discs nacionals del seu moment. Amb "Psicolatin" (1996), editat per Blau, la seva popularitat va decréixer tal vegada, però mantingueren el seu prestigi gràcies a la varietat i qualitat que hi trobem a les cançons que inclou. Finalment, "Los Penitentes" (2004), el seu darrer treball fins ara, i al qual hi hem afegit una sèrie de bonus tracks força interessants.

Tal vegada no són aptes per a totes les oïdes, d'acord, però... Des de quan ha importat això? 


La Búsqueda - "La Búsqueda" (1988)

La Búsqueda - "La Rueda de la Fortuna" (1991)

La Búsqueda - "Psicolatin" (1996)

La Búsqueda - "Los Penitentes" (2005)

miércoles, 11 de enero de 2012

PLAN 9 - "Demo" (1999) - Demo

Al llarg d'aquests mesos, m'ha sorprès rebre correus de gent demanant que posi la maqueta de Plan 9... I efectivament, la tenia... perduda, per desgràcia, a dintre d'un prehistòric disc dur que, fa pocs dies, he pogut recuperar. I... voila! No sé ben bé si podem anomenar-la demo, ja que són quatre cançons i no record si n'hi havia alguna més. Fins i tot la portada ha estat una improvisació ràpida: sé que editaren 500 còpies, però no n'he pogut aconseguir cap d'original. Si hi ha algú que vulgui escriure per corroborar si hi havia més temes o enviar la portada i demés, pot fer-ho mitjançant un correu electrònic.

No es que existeixi massa informació de Plan 9, així que anem a donar una mica de llum a la seva (oblidada) història. Van sorgir l'any 1998 a Palma, al seu capdavant hi podíem trobar a un guitarra prèviament colrat a altres bandes com Javi Ruiz i que, posteriorment, aconseguiria un major reconeixement - musical, clar - gràcies a Trestrece. Completen la formació Pere Servera (veu), Joan Rayó (guitarra), Alex Gil (baix) i José Navarro (bateria). Musicalment els podrien comparar a una banda marratxinera que pegava fort aleshores, Masada, però clar... Millor cercar referents de sobra coneguts per fer-nos una idea, no? Plan 9 es movien entre el Rock Alternatiu i el Metal de nova fornada, de tal forma que eren massa canyers per compartir escenari amb un grup onda Smashing Pumpkins i massa suaus per fer el mateix amb un grup de, no sé, Thrash-Death. Bevien clarament de Hamlet, de Pantera, de Pearl Jam o, fins i tot, de Kiss

Acabaré amb una petita annècdota sobre la banda: ells han estat l'únic grup de Metal en aparéixer a la portada de la revista Brisas. Impensable a dia d'avui, eh?

DESCÀRREGA

Plan 9 - "Demo" (1999) - Demo

THE FRANKENBOOTIES - "Gobledegook" (1994)

"Gobbledegook": un altre d'aquests discs que hauríem d'afegir a la llista d'imprescindibles de la nostra música. The Frankenbooties, que deixaven enrere el seu passat com a Dirty Boots, començaven una nova etapa amb un disc ambiciós que, malgrat no ser excessivament innovador dins del Rock Alternatiu que es feia aleshores, sí que resultava una bufada d'aire fresc dins del Rock mallorquí. Exceptuant els temes que formen part de l'EP "Frankenbootie", "Gobledegook" fou enregistrat el desembre de 1993 als estudis Ona Digital, amb alguna col·laboració de luxe com la del guitarrista Xisco Albéniz de La Búsqueda.

El discurs dels Frankenbooties es basava principalment en agafar el llegat dels Beatles - els de la darrera etapa, vull dir - i mesclar-ho amb la major naturalitat del món amb el Rock independent que es feia a aquells moments als Estats Units: Sonic Youth, Sebadoh, Nirvana, Smashing Pumpkins... Una formula com aquesta, ben estudiada, combinada amb bones cançons ("Kill John Wayne", "Dind't Want to Tell You", "I'm Losing You", "Sensual Desire"... o la mítica "My little Hurricane") només pot donar com a resultat un disc antològic com "Gobledegook".

Ja es sap que, sobre gusts, no hi ha res escrit. Fa uns dies que vaig rescatar aquest disc de les meves prestatgeries i em vaig sorprendre de com ha envellit de bé, fins i tot la seva versió del "Strawberry Fields Forever". Sona tan fresc i arrogant ara, el 2012, com ho feia l'any '94.

DESCÀRREGA

The Frankenbooties - "Gobledegook" (1994)

martes, 10 de enero de 2012

DIRTY BOOTS - "Frankenbootie EP" (1993) - EP

Una fita obligada per a la història de la música mallorquina als 90's? Molt probablement. Manel, Miquel, Xisco i Joan només necessitaren aquest EP per posar-se al capdavant de l'escena alternativa illenca. Cert que els Crudos ja estaven en marxa des de feia temps, al igual que Sexy Sadie, però és innegable que els Dirty Boots van posar a Mallorca en el mapa de la música alternativa que aleshores es feia a l'Estat.

Van aparéixer al moment adequat... No sabria dir si el lloc també ho era, però l'EP "Frankenbootie" va ser publicat a uns dies gloriosos per a l'anomenat Rock Alternatiu. Es desmarcaren de pràcticament tots els grups mallorquins de la seva generació al mesclar d'una forma bastant efectiva les atmòsferes dissonants i distorsionades de Sonic Youth (dels quals agafaren el seu tema "Dirty Boots" per batejar-se com a banda), les melodies dels Beatles, i el esperit renovador de Sebadoh, Pixies o Seam. El resultat és un EP variat - massa variat, vull dir - amb un gran tema que destaca per damunt de la resta, "My little hurricane", que perfectament podria passar com el gran himne del Indie-Rock mallorquí dels 90's. Aquesta cançó, juntament amb "Love is all around" serien rescatades al "Gobbledegook" dels Frankebooties, la versió 2.0 dels Dirty Boots, per dir-ho d'alguna forma. Aquestes dues, i part de "Seems like Shadows stuff", una curioa instrumental que ens remet al so de The Shadows.

Publicat pel segell Elephant en format 7" - fortament cobejat entre els col·leccionistes, per cert - els Dirty Boots i el seu "Frankenbootie" marcaren una fita en tota regla dins de la música feta aquesta illa. De fet, res tornaria a ser igual després de la seva publicació...


Dirty Boots - "Frankenbootie EP" (1993) - EP

viernes, 23 de diciembre de 2011

XAVIER ESCUTIA - "Sister Reincarnation" (1996)

Quan Los Valendas van morir per primer cop, després d'aquell enorme "World Under Water" (1995), el seu carismàtic líder va seguir donant guerra, tot i que en solitari. El resultat d'aquesta aventura fou un únic i deliciós disc en solitari, de títol "Sister Reincarnation" (1996).

És inevitable escoltar-lo i no enrecordar-te de Los Valendas, és clar. Però a aquest "Sister Reincarnation" les guitarres acústiques són les grans protagonistes, donant com a resultat un treball més intimista, més madur, més càlid. Xavier Escutia s'allunyava del Power-Pop per acostar-se considerablement a altres gèneres com el Folk americà o, fins i tot, la Psicodèlia blanda. No obstant, el millor d'aquest disc no és que segueixi una orientació concreta o una altra, sinó el brillant treball compositiu per part del senyor Escutia, i que es posa de manifest a cançons com "Years of solitude", "Sometimes I dream", "1000 days of shame" o "Hang your winds". Una curiositat sobre aquest disc... Quan acaba el darrer tema, comença un "hidden track" que no és, ni més ni manco, que totes les cançons del disc en una sola pista.

Els de Munster Records - segell que edità aquest treball - encara tenen còpies a la venda... i a un preu inmillorable: 1,50 €. Si voleu aconseguir aquest "Sister Reincarnation" original, aquesta és la vostra oportunitat! 


Xavier Escutia - "Sister Reincarnation" (1996)

jueves, 22 de diciembre de 2011

WINONAS - Discografia (1996-1999)

Els Winonas és un grup que ara mateix esta, en certa forma, d'actualitat. No, no han tornat als escenenaris ni molt manco, però els seus components Manolo Martínez (veu, guitarra), Sergio Revert (guitarra), Borja Andreu (bajo) i Nacho Vegas (bateria) tornen a la càrrega amb un nou i ambiciós projecte, Hombrespajaro. La setmana passada presentaren el seu àlbum debut - editat per Blau - la qual cosa suposa una bona excusa per repasar els seus inicis musicals amb dos treballs bastant difícils de trobar i que en Pep R. ens ha cedit.

El Powerpop era un gènere ric i pròsper als anys 90's, i més a Mallorca, on hi havia grups del nivell de La Granja, Los Valendas, Crocodiles o els Goodfellows. No era fàcil competir, vull dir, però els Winonas, nascuts l'any 1993, eren un jove grup i amb ganes de menjar-se el món. El seu debut, "Pink Noise" (1996) suposa una bufada d'aire fresc: Power-Pop en anglès, molt melòdic i ben construït, amb uns aires que tant podien recordar a The La's com als Teenage Fanclub més convencionals. Gens innovador, però fet amb tanta gràcia que perfectament podriem considerar-lo com un dels secrets millors guardats del Power-Pop mallorquí. Tal vegada van voler aconseguir un so més madur i personal, no ho sé, però el cas és que el seu següent llençament, el mini-CD "Buenas Sensaciones" (1998) ens mostra a uns Winonas diferents, canviant l'anglès pel castellà i mostrant unes influències més que evidents del Pop espanyol dels 80's.

Si no vaig errat, la seva darrera gravació com a grup fou el tema "Touch me here", tal vegada el tema més experimental de la seva curta carrera trajectòria i que va quedar inclós al recopilatori "The Bam Balam Explosion Vol. 7" (2000). Després van desaparéixer per donar pas al grup de versions Pelillos a la Mar i, el 2010, els Riders, el projecte embrió que finalment a evolucionat cap als Hombrespajaros.


(The) Winonas - "Pink noise" (1996)

Winonas - "Buenas Sensaciones" (1998)


domingo, 18 de diciembre de 2011

GUADAÑA - Discografia (1994-2004)

En Pedro Barrera - un grande - em demanava l'altre dia amem si podia penjar material de Guadaña; així doncs, avui recuperam la discografia d'aquesta llegendària formació de Punk/Hardcore illenc, aprofitant a més que d'aqui molt poquet treuran el seu nou disc, "Tambores de guerra".

Un cop, un company em va dir que de Guadaña es podria escriure un llibre, i no li falta raó: actius des dels primers anys 90's, aquest quartet va ser, al llarg d'un bon grapat d'anys, una de les bandes de referència a Mallorca, suficientment significativa com per influenciar a grups mallorquins posteriors com Estierkol o Roña. Després d'un període d'incertesa, la banda tornà a la càrrega amb dos nous membres: Randy, baixista de Men, i Buskets, veu de Roña. Ara només ens queda esperar a que "Tambores de guerra" faci justícia al seu estatus de llegenda.


Guadaña - "Maketa" (1994)

Guadaña - "El barco" (1999)

Guadaña - "Camelo" (2003) - Reeditat el 2006

Guadaña - "La isla de la calma" (2004)


jueves, 17 de noviembre de 2011

VV.AA - "X Concurs de Pop Rock" (1992)

Amb aquest volum, acabem la col·lecció de recopilatoris editats per l'Ajuntament de Palma en motiu de la celebració dels seus mítics concurs de Pop-Rock, que tan hàbilment van dinamitzar l'escena musical mallorquina de bona part dels 80's i 90's. Aquesta fou la darrera compilació s'edità, una joia en tota regla que arriba a Illa Sonora gràcies a en Pinxo de MallorcaNochentas mitjançant en Raca. Així doncs, als dos, moltíssimes gràcies.

Les anteriors edicions del recopilatori van aparéixer en format vinil; aquesta, en canvi, va sortir en un cassette. "La idea de la cassette era repartir-la per les ràdios i baretos per a que la gent comencés a escoltar les cançons i a conèixer els grups per anar amb cert coneixement de causas a la fase final", ens explica Pinxo. Gran idea, no? Idò aquest fantàstic document sonor destaca per la varietat de propostes musicals: des del Rockabilly (Los Cuatreros, Los Toñetes) al Rock Alternatiu (Los Crudos), passant pel Hard Rock (Skyline) o el Pop anglosaxó rollo The Smiths (The Walk). A destacar la contribució musical, en la nostra llengua, gràcies a grups com Patanes, 40 Putes o uns encara desconeguts Fora des Sembrat.

Aquella edició la guanyà Daniel Soler, baix el nom de Daniel y la Quartet de Baño Band. Més Renou i Los Cuatreros s'hagueren de conformar amb el segon i tercer premi respectivament. Insistesc: un magnífic document tan curiós com atractiu.

VV.AA - "X Concurs de Pop Rock" (1992)