Mostrando entradas con la etiqueta Crooner. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Crooner. Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de marzo de 2012

TWIN ENGINE - Discografia (2004-2005)

No hi ha massa cosa a dir de Twin Engine... excepte que és John Tirado de The Nash, en solitari, abans de l'època de "Slowmotion Party". I amb un altre nom, és clar. És un recull de quatre cançons que van aparéixer publicades a dues referències de Dreamville Records: el primer, un split amb L.A., editat l'any 2004, i el segon, un sampler promocional editat pel mateix segell, on Tirado compartia protagonisme amb Her Only Presence, The Marzipan Man i, òbviament, L.A.

Un efímer i encantador projecte que ens mostra, tal vegada, la faceta més desconeguda d'un gran artista com és el nostre estimat John.


Twin Engine - Discografia (2004-2005)

miércoles, 26 de octubre de 2011

GRAN AMANT - "El Primer Disc" (2011)

No voldria semblar repetitiu, però... Cony! Quin any tan rematadament productiu! Aquest 2011 està superant totes les espectatives gràcies a una sèrie de discs, EP's, singles i maquetes d'altíssim nivell que no fan més que confirmar que l'escena illenca passa per un moment dolç, molt dolç. Gran Amant ja havia donat de què parlar gràcies a l'EP "Bressol", però és ara, amb "El primer disc", quan podem afirmar amb rotunditat que són una de les majors revelacions d'enguany.

Les dotze cançons que el formen són una mena de petites finestres cap al complex món interior de Gerard Armengol, il·lustrador, DJ, i creador de Gran Amant. La seva veu ens acompanya al llarg d'un trajecte musical on es barregen multitud d'estils i influències per acabar amb un resultat final sorprenent. Pop imaginatiu, eclèctic i incontrolable; poètic, pertorbador, surrealista i caòtic. Armengol, acompanyat pels Cigarretes - Jordi Herrera (Satellites, The Marzipan Man), Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada) i Manu Mielniezuk - ha aconseguit donar forma a un disc d'una fortíssima personalitat, un debut captivador que, sense cap tipus de dubte, haurem d'afegir a les grans sorpreses que ens està deixant aquest 2011.

Ah! Important: el disc s'ha editat amb el segell Foehn Records, que ja havia tret material d'altres artistes illencs com Poomse o Oso Leone. No obstant, també el podeu descarregar de forma gratuïta al Bandcamp de Gran Amant. I si us ha agradat el que heu escoltat, apunteu-vos aquesta data: dissabte, 30 d'octubre. Gerard Armengol i els seus Cigarretes presentaran "El Primer Disc" en directe a Sa Possessió (al costat del polígon de Son Noguera, a Palma), junt als valencians Senior & El Cor Brutal. No hi falteu!


Gran Amant - "El Primer Disc" (2011)

miércoles, 7 de septiembre de 2011

TONY OBRADOR - "Ets Tu" (1968) - Single

"Els meus discs, sobretot a Mallorca, han estat un fracàs. No sé si perquè no els han volgut comprar o perquè les discoteques ni tan sols s'han molestat en adquirir-los". Així de derrotat parlava Toni Obrador a una entrevista publicada a Última Hora, l'any '69. Certament, la sort no va estar del costat del que alguns anomenen La veu de Mallorca o El Frank Sinatra mallorquí, però Toni, que passà a millor vida fa un parell d'anys, segueix sent recordat com un dels grans de la nostra música.

Jo, particularment, el recordaré més per la seva vessant interpretativa; algú se'n recorda del seu paper protagonista a "El Sheriff O'Brien", aquella paròdia de western, passadíssim de voltes, que va emetre Canal 4 a finals dels anys 90's? Mític! Si algú conserva la cinta, per l'amor de Déu, que ho pengi al Youtube!

Toni Obrador (o, si t'ho estimes més, Tony) edità alguns singles a la segona meitat dels anys 60's ("Ella Tornà", de 1967, "Ets tu", de 1968 i "Caminando en la noche", de 1969), per desaparéixer - discogràficament parlant - als anys 70's, just a una època en la que triomfaven els solistes de camisa oberta, cadeneta d'or i pitera poblada. El single que rescatem avui s'edità en motiu de la celebració del V Festival Internacional de la Cançó de Mallorca.

I, per acabar, vos contaré una anècdota que algú que el va conéixer em contà a mi una vegada; Toni no tenia ni la més remota idea d'anglès... però això no era cap tipus d'impediment a l'hora de versionejar clàssics de Frank Sinatra. En acabar el concert, el públic, format principalment per turistes anglesos, acudien a ell per felicitar-lo per aquella gran veu... i per demanar-li d'on putes havia tret aquella nova lletra per "My Way".

DESCÀRREGA

Tony Obrador - "Ets Tu" (1968) - Single

jueves, 28 de julio de 2011

GUILLEM D'EFAK - Discografia

Quin goig tornar de vacances ("vacances"; ja m'enteneu) i trobar-me amb una bona tracalada de missatges i correus de gent que segueix el blog; a tots vosaltres, moltes gràcies a tots per les paraules, ànims i suggeriments!

Tornem a la (des)càrrega amb una aportació que, essencialment, ens ha fet Vicent Sánchez i Ortells des de València. Agraïts a ell, avui ens toca parlar de Guillem Fullana i Hada d'Efak (1929-1995), més conegut com Guillem d'Efak. Aquest manacorí de pell negra no tan sols aconseguí nombrosos èxits dins el camp de la literatura, l'interpretació o el món empresarial (fou fundador de la mítica Cova del Drac, a Barcelona, on es gestà el moviment de la Nova Cançó), sinó també a la música, on destacà considerablement per la singularitat de la seva música, pel to profund, sugerent i solemne de la seva veu, pel contrast d'unes arrels a mig camí entre Nova Guinea i Manacor. "Yo soc barranquer, manacorí i mallorquí, per aquest ordre", explicava a la que, molt possiblement, fou la seva darrera entrevistaa. "He estat el mallorquí més feliç que ha existit, perquè a la meva infància, ser negre a Mallorca era una pura delícia. Les manacorines em compraven dolços i m'acariciaven. Ser negre a Mallorca era una singularitat, no un problema".

Començà la seva trajectòria musical i tothom, fins i tot els cercles de música clàssica o la premsa més reaccionària del règim franquista, li tiraren floretes i lloances de tota mena. Així, al calor d'un fenomen emergent com la Nova Cançó catalana, Guillem d'Efak i les seves cançons començaren a destacar, fugint d'un prototip de cantautor que havien establit Raimon o Francesc Pi de la Serra. Els 60's foren l'època de glòria i apogeu d'Efak... al manco musicalment. El que avui ens presenta l'amic Vicent és el seu llegat fonamental: 8 referències discogràfiques - portades i lletres incloses - que marquen la evolució del artista, a mig camí entre la cançó d'autor, el Blues, el Jazz i els aires mediterranis.

Conclouré l'entrada d'avui destacant unes frases del propi Guillem a la que, repeteixo, molt possiblement fou la seva darrera entrevista: "Estar malalt és una putada. En qualsevol cas, té la seva part positiva, i és que estant malalt aprens a donar-li a cada cosa la seva vertadera importància. La vostra escala de valors, la de la gent sana, es troba totalment trastocada. Amb la meva malaltia no he perdut ni la fam ni el desitg de follar, faltaria més. Els problemes els cream nosaltres mateixos. Patint-los i superant-los ens sentim vius, i lo important és aprendre a viure amb els problemes que ens dona la vida".


Guillem d'Efak - "Veu de Mallorca" (1964) - EP

Guillem d'Efak - "Blues" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Vell riu nostre" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Com Ahir" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "El dimoni Cucarell" (1966) - Single

Guillem d'Efak - "Plou i fa sol" (1966) - EP

Guillem d'Efak - "Guillem d'Efak" (1967) - EP

Guillem d'Efak - "Cançó per les dones" (1968) - EP

jueves, 9 de junio de 2011

JOHN TIRADO & THE DARK SPARKS - "Radio 3 Live" (2011)

Hi pens i crec que esgotaria tots els bons adjectius per descriure a un dels millors músics de la escena illenca: John Tirado. Nascut a Nova York, ha posat arrels a Mallorca des de l'any 1996 i, malgrat els inconvenients de viure a una illa com aquesta, s'ha creat una trajectòria absolutament brillant; primer amb The Nash i ara, amb aquest projecte en solitari junt a la banda The Dark Sparks. Editaren el passat 2010 el "Slowmotion Party", un disc enorme, addictiu, necessari i obligat per a tots aquells que gaudeixen de la b-o-n-a música, per sobre d'estils i etiquetes.

Demà al programa "Fang i Distorsió" tindrem el plaer d'entrevistar-lo i de viure un d'aquests sets acústics que tant ens agraden. Recordeu: a Ràdio Marratxí, 92.9 FM... a partir de les 17 h!

I ja que parlem de directes, aquí us deixam un bootleg; la actuació en directe que John Tirado va oferir, junt a The Dark Sparks, el passat 15 de febrer a l'espai de TV2 "Los Directos de Radio 3". Un directe absolutament i ple d'encant on John demostra que a ell li passa el mateix que els bons vins: millora amb el pas dels anys...

DESCÀRREGA

John Tirado & The Dark Sparks - Radio 3 Live (15-02-2011)



martes, 7 de junio de 2011

LLUCI VILLALONGA - "Cor Inquiet" (2006)

Aprofitant que ahir vaig treure la pols a un estil poc reivindicat a Mallorca com és el Jazz, vull donar una petita continuitat a l'assumpte presentant-vos un disc que no ha gaudit de la difusió que es mereixia. "Cor Inquiet" torà a la primera línea de batalla a un veterà vocalista com Lluci Villalonga; el seu nom, possiblement, se'ns pot fer desconegut, però aquest home és un mite. No tan sols fou vocalista d'una infinitat de conjunts dels anys 60's, com Los Zenith, Four Winds, Los Senex o Los Runaways (l'embrió de Los Bravos), sinó que té l'honor de haver participat a la gravació del primer, primeríssim disc enregistrat íntegrament a Mallorca, amb el segell Cala d'Or / Fonal. 

Aquest disc de versions és un clar homenatge a clàssics del gènere com Gershwin, Porter, Legrand, Victor Young, Rogers o Mancini, evocant també a Mel Tormè, Tony Bennet i, com no, Frank Sinatra. El disc té una pecul·liaritat: està cantat íntegrament en català, cosa poc freqüent, i encara més a la nostra illa. En tot cas, "Cor Inquiet" és un disc de Jazz molt enfocat a la veu i al piano, ple de textures i detalls, i una calidesa només comparable a la d'entrar a un piano-bar del Casc Antic un dia de pluja per retrobar-te amb vells amics. Possiblement això és el que ens ha volgut transmetre Lluci amb el seu 'cor inquiet'.
 
 
Lluci Villalonga - "Cor Inquiet" (2006)
 

jueves, 28 de abril de 2011

ANDREU MUNTANER ''LOBO'' - Discografía

Quan jo era molt jove - un nin, pràcticament - record que a Mallorca va sorgir un nou artista que no aturava de sonar a les ràdios locals. Andreu Muntaner, batejat com "Lobo", va irrompre amb gran força a mitjans dels anys 90's, tot i que, segons ell afirma al seu Myspace, "abans dels 20 anys ja era un veterà al circuit balear". Amb una veu molt característica i unes pintes molt properes al rockabilly, fou apadrinat i tutel·lat ni més ni menys que per Joan Bibiloni.

A l'hivern de 1995 enregistrà el seu primer disc, "Lobo" (1996), que suposà el punt i partida d'una carrera que s'intuia com prometedora. El disc, una barreja d'estils (Pop, Rock, Blues, Rockabilly, Country...) està totalment descatalogat, però, crec recordar, que a la petita i desapercebuda prestatgeria de discs de Sa Factoria de So (Santa Maria) queda una còpia... A "Lobo", una producció dirigida pel propi Bibiloni, hi participen un nombrós i interesantíssim grapat de músics illencs de primera línea: Pep Estrada, Jimy Torres, Concha Buika (totalment desconeguda, aleshores), Pepe Robles, Toni Pastor, Toby Taylor (Big Day i bateria de sessió Jay Kay Band, Daniel Higiénico, Riki López, Jaume Anglada...) i, com no, Joan Bibiloni.

La manca d'informació a Internet fa que trobem grans llacunes que impedeixen descriure amb detall i exactitud la trajectòria d'Andreu Muntaner "Lobo". Sembla que va desaparéixer de l'escena mallorquina per traslladar-se a Barcelona i, finalment, a Madrid, l'any 2001. És a la capital on ha desenvolupat, des d'aleshores, la seva carrera mitjançant nous projectes, entre els que destaca el grup de versions d'Elvis Presley King Wolf. Des d'allà edità el seu segon disc, "4:00 A.M.", un treball on aprofundeix en el seu gust per l'estètica crooner i les influències vocals d'artistes negres com Lou Rawls o Barry White (ja sabeu, veu suggerent, masculina, greu i càlida). El disc destaca per una sorprenent varietat; des de brillants cançons pròpies com "En noches como esta" - una gran lletra! - a versions, com la bossa "Aguas de março" (Tom Jobin), un clàssic atemporal del Rock com "Dazed & Confused" (Led Zeppelin) o la curiosa i sempre efectiva "Under The Bridge" (Red Hot Chilly Peppers).

Si algú vol aportar més informació sobre aquest artista, endavant: és una llàstima no poder aportar més dades sobre un vocalista tan poc reivindicat com ell.  


Andreu Muntaner "Lobo" - "Lobo" (1996)

Andreu Muntaner "Lobo" - "4:00 A.M." (2006)