A=Gc^2 - "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012)

Record que fa uns anys em vaig sorprendre al escoltar un grup de Grindcore japonès que afirmava composar cançons mitjançant complexes fórmules matemàtiques: el seu nom, de fet, era una mena d'equació... i com que jo soc de lletres, m'he acabat oblidant per complet del seu nom. Potser m'acabi passant amb A-Gc^2, un nou projecte darrera del qual s'hi amaga un jove estudiant de Física. "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012) és la primera mostra de la seva música; una barreja inclassificable d'estils (Ska, Death Metal, Electrònica...) que té, com a nexe comú, el món de la Física. Avís que és difícil de digerir, però aquesta proposta tan arriscada aconsegueix meritòriament dos objectius: ser imprevisible i, alhora, original.

DESCÀRREGA

A-Gc^2 - "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012)

BELIEVE THE LIE - "Dying Star" (2010) - EP

Believe The Lie és una banda creada l'any 2008 a mig camí entre Manacor i Son Servera, amb gent jove però d'idees clares: Tato Muntaner (veu), Guillermo Campaña (guitarra), David Ramis (guitarra), Luis Calvo (baix) i Sergio Torres (bateria).

L'any 2010 editaren "Dying Star", un interessant debut en forma d'EP que fuig de la tònica dels clixés més trillats del Metalcore. Les influències de Lamb Of God s'entremesclen amb una barreja de Thrash i Groove Metal; que no se'ns faci estrany, donc, notar el rastre de Pantera, Machine Head, Chimaira o els Slayer més moderns a alguna d'aquestes cançons. Deia això de que fugen dels clixés més previsibles al incorporar elements del Post-Metal o el Post-Rock que acaben de donar a la seva proposta una maduresa compositiva força interessant. 

Agressivitat intel·ligent... o intel·ligència agressiva. Anomena-ho com vulguis. "Dying Star" no presenta cap innovació considerable dintre del seu estil, però Believe The Lie tenen la suficient personalitat com per saber diferenciar-se de moltes bandes de Metalcore que s'esforcen més per tenir una bona imatge abans que bones cançons que tocar.

DESCÀRREGA

Believe The Lie - "Dying Star" (2010) - EP

BATTLEHORN - "Demo" (2010)

Si Mallorca té una cosa és varietat musical; pràcticament tots els estils i gèneres, per minoritaris i recercats que siguin, tenen el seu representant... com l'anomenat Viking Metal, per exemple, que té com a ambaixadors insulars al sextet Battlehorn. El grup està actiu des de l'any 2006, amb alguns autèntics veterans de l'escena: Dani Pérez (veu) fou vocalista d'una de les primeres formacions de Black/Death a Mallorca, Desmodus, junt al bateria Rubén Alarcón que, també, tocà a Golgotha a la seva època daurada (1994-1998). El guitarrista, Raúl Morán, també fou membre de Helevorn entre 1999 i el 2004. Gens malament, no? Completen la formació Andreu Bermejo (guitarra), Alfredo Ubiedo (baix; ex-Senda), i Pedro Sánchez (teclat; ex-Mar en el Desierto i Arteria). 

El que tenim aquí és una demo que, si no vaig errat, fou enregistrat amb una formació diferent, l'any 2010. Un total de 8 composicions on es mesclen elements de diferents estils fins convergir en un Viking Metal molt estàndard, amb clares influències del Death Metal de tall melòdic. Battlehorn es nodreix de formacions com Ensiferum, Turisas o Wintersun, i malgrat no aportar cap novetat dins del seu estil, reuneixen tots els ingrediens necessaris per fer de la seva música un plat de bon gust per tots els aficionats a aquest tipus de sons.

DESCÀRREGA

Battlehorn - "Demo" (2010)

PLAN 9 - "Demo" (1999) - Demo

Al llarg d'aquests mesos, m'ha sorprès rebre correus de gent demanant que posi la maqueta de Plan 9... I efectivament, la tenia... perduda, per desgràcia, a dintre d'un prehistòric disc dur que, fa pocs dies, he pogut recuperar. I... voila! No sé ben bé si podem anomenar-la demo, ja que són quatre cançons i no record si n'hi havia alguna més. Fins i tot la portada ha estat una improvisació ràpida: sé que editaren 500 còpies, però no n'he pogut aconseguir cap d'original. Si hi ha algú que vulgui escriure per corroborar si hi havia més temes o enviar la portada i demés, pot fer-ho mitjançant un correu electrònic.

No es que existeixi massa informació de Plan 9, així que anem a donar una mica de llum a la seva (oblidada) història. Van sorgir l'any 1998 a Palma, al seu capdavant hi podíem trobar a un guitarra prèviament colrat a altres bandes com Javi Ruiz i que, posteriorment, aconseguiria un major reconeixement - musical, clar - gràcies a Trestrece. Completen la formació Pere Servera (veu), Joan Rayó (guitarra), Alex Gil (baix) i José Navarro (bateria). Musicalment els podrien comparar a una banda marratxinera que pegava fort aleshores, Masada, però clar... Millor cercar referents de sobra coneguts per fer-nos una idea, no? Plan 9 es movien entre el Rock Alternatiu i el Metal de nova fornada, de tal forma que eren massa canyers per compartir escenari amb un grup onda Smashing Pumpkins i massa suaus per fer el mateix amb un grup de, no sé, Thrash-Death. Bevien clarament de Hamlet, de Pantera, de Pearl Jam o, fins i tot, de Kiss. 

Acabaré amb una petita annècdota sobre la banda: ells han estat l'únic grup de Metal en aparéixer a la portada de la revista Brisas. Impensable a dia d'avui, eh?

DESCÀRREGA

Plan 9 - "Demo" (1999) - Demo

SHIT YOURSELF LITTLE PARROT - "Split" (2011)

Traduir al anglès expressions col·loquials del castellà o català és una activitat especialment entretinguda, sobretot quan dus alguna que altra copa de més. Like Peter At Home, un dels millors grups espanyols que hagi donat el Metal més avantguardista, inauguraren una tradició de noms delirants que ha estat continuada pels mallorquins Shit Yourself Little Parrot. Cágate Lorito, per si encara no ho has pillat.

Jaume (veu), Brexas (guitarra), Gonzalo (baix), Tomeu (bateria) i Adri (sintes) formen una de les bandes més transgressores - a nivell musical, vull dir - que haguin sortit a Mallorca aquests darrers anys. Mesclen diferents elements del Metal més pesadot i contundent amb melodies de 8 bits, típiques dels videojocs dels 80's i 90's, per donar lloc a un sub-estil que alguns han denominat com Nintendocore. A nivell general, no inventen res nou, però tampoc hi ha massa grups a l'Estat Espanyol que estiguin fent una proposta com la seva o reivindicant la música de Horse The Band o els controvertits Iwrestledabearonce... Un punt a favor seu, doncs. 

El que aquí tenim són els tres temes que formen part d'un mini-CD compartit amb els parisencs Hwi Noree, i que ben aviat començaran a distribuir per Mallorca. Shit Yourself Little Parrot (SYLP, si vols escurçar-ho) començen, doncs, apostant fort... i com a bona banda esburbada que són, ben aviat els tindrem al programa més esburbat de la ràdio mallorquina: Fang i Distorsió. Atents!

DESCÀRREGA

Shit Yourself Little Parrot - "Split" (2011)

HYDE XXI - Discografia (2006-2010)

Fa res, uns poquets mesos que Hyde XXI han editat el seu segon treball, "Experimentar de pie" (2011), un disc que serà oficialment presentat el pròxim 7 d'octubre al Teatre de Lloseta. Idò, què tal si repassem la trajectòria d'aquesta banda marratxinera i re-descobrim el seu material més antic?

Els guitarristes David Arbona i Juan Pedro Hornos van posar la maquinària en marxa baix el nom de Mr. Hyde. Quin any devia ser? 1998? 1999? Jo aleshores era molt jovenet, però els record al escenari del Cinema de Pòrtol, amb les seves camisetes de Helloween, donant un to de professionalitat i maduresa a una nit en la que les màximes atraccions havien estat una versió metalera del "Porrompompero" i la cançó "Esta paella está de puta madre" a càrrec d'un grup que ni tan sols soc capaç de recordar. El cas és que la cosa, poc a poc, es va anar fent més grossa: després d´una primera demo, l'any 2004, enregistraren amb majors mitjans i millors idees, l'EP "Ouverture" (2005). Aleshores, els seus components eren David (guitarra) i Juan Pedro (guitarra; després a Whoremaggedon), Joan (baix), Richy (bateria) i, finalment, el vocalista Jim, alter ego de Jaume Gordiola, conegut principalment per estar al capdavant de l'orquestra verbenera La Canción del Verano i també per haver liderat algunes altres formacions d'escasa repercusió com El V Pino, Sigui Com Sigui o El Rey Lagarto. Aquesta formació aconseguí un fet força destacable; arribar al segon premi del Innovation Rocks l'any 2006, un festival a nivell europeu amb més de 600 bandes inscrites.

Aquesta carrera ascendent es va veure trencada per un fet bastant desagradable. L'any 2009, una banda saragossana formada el 2005 i casualment també anomenada també Mr. Hyde amenaçà al quintet mallorquí amb prendre mesures legals si no canviaven el seu nom. Coses de la vida; els saragossans, tot i haver-se format anys després d'ells, s'havien adelantat enregistrant el nom, forçant a Mr. Hyde canviar el seu nom a Hyde XXI. En fi, sempre he dit que el món de la música és semblant a les granjes: no hi poden faltar porcs.

Hyde XXI està format actualment per David Arbona (veu, guitarra solista), Toni Recio (guitarra rítmica), Joan Rubiño (baix), Tomeu Crespí (bateria; ex-Stigian Lake, un grup valencià de Black-Death) i, finalment, Sebastià Pujol (teclats i sintetitzadors). Precissament, l'entrada d'aquest darrer va marcar un canvi de so força destacable; passem, per tant, d'una barreja de Hard Rock i el Heavy/Power Metal rollo Masterplan o Avalanch, cap a un so més madur i ambiciós, influenciat clarament pel Metal Progressiu de Dream Theater o Symphony X.

Ara, amb "Experimentar de pie", potser viuen el seu moment més dolç. De sobra, se'l mereixen.

DESCÀRREGA

Mr. Hyde - "Ouverture" (2006) - EP

 

Hyde XXI - "Hyde XXI" (2010)



KORPUS KHRISTIE (1994-1999) - Maquetes

Ara que el Thrash torna a ser una corrent extremadament popular entre els seguidors del Metal, és un bon moment per recuperar el nom de Korpus Khristie, una banda procedent de Sant Jordi i que, malgrat va sofrir alguns canvis de formació, va trobar l'estabilitat amb la següent formació: Pep Lluís Bordoy (veu), Jordi Roca Burns (guitarra), Manu S. (guitarra), Guillem Mut (baix) i Pep Lluís Garcia (bateria; posteriorment membre de Alucigenia, The Nash, La Gran Orquesta Republicana, Wonderbrass...).

Actius entre 1994 i 1999, Korpus Khristie va tenir una pecul·liaritat força destacable: combinar el Thrash Metal amb unes lletres cantades íntegrament en la nostra llengua. "Tanmateix, no s'entenia res", subralla el seu vocalista, Pep Lluís. Musicalment, el seu era un Thrash molt primitiu, ple de mala òstia i contundència; s'hi perceb a la seva música el rastre de Sepultura, dels Metallica de la era Burton, Sacred Reich i un bon grapat més de grups nord-americans.

Enregistraren dues maquetes; la primera d'elles, de 6 temes, té una producció bastant pobre que fa que el "Mind Training" de Legion soni com els àngels: "L'enregistrarem amb una taula de mescles allà on assatjavem - una boera - i la qualitat del sò és bastant paupèrrima". Amb més mitjans i major ambició, enregistraren cap a 1996 la seva segona maqueta, de 4 cançons, que els portà a participar al Concurs de Pop-Rock de 1996 organitzat per l'Ajuntament de Palma. Van guanyar els The Nash de John Tirado, però Korpus Khristie quedaren finalistes, tot un èxit per un grup de les seves característiques.

Veus guturals, riffs frenètics, ritmes contundents... Gràcies a l'aportació de Pep Lluís Bordoy redescobrim el llegat ocult d'aquesta banda de Thrash 100 % mallorquí.

DESCÀRREGA

Korpus Khristie (1994-1999) - Maquetes

CYNICAL - "Disguise My Pain" (2011)

Cynical és una formació procedent d'Andratx que començà la seva trajectòria l'any 2005. Des d'aleshores, mentre poc a poc s'han anat fent un lloc dins l'escena metalera illenca, han tingut que enfrontar-se a canvis de formació i primeres gravacions que els han anat forjant com a músics. Kathy Tous (veu, originalment guitarra), José Sánchez (guitarra), Juan López (guitarra), Ernest Torres (baix) i Eugenio "Uge" Lopez (bateria) ens presenten "Disguise My Pain" (2011), un treball que no sé si definir com demo o àlbum debut de tan currat que està.

La banda no tan sols ha aconseguit una producció molt notable, sinó parir un conjunt de cançons molt madures i variades, que tant poden reflectir influències del Heavy Metal més clàssic com del Groove Metal de darrera fornada. Cynical beuen de Metallica, de Megadeth, dels Testament de l'època del "Low", de Godsmack o fins i tot Pantera, enriquint el seu so també amb unes poques pinzellades progressives i d'altres més pròpies del Rock Alternatiu (per la veu, més que res). "Disguise My Pain" són 10 cançons - totes elles, superiors als 4 minuts de durada - que la pròpia banda ha posat en lliure descàrrega; un disc que, molt possiblement, agradarà i sorprendrà a tots aquells amants de grups com els anteriorment citats.

DESCÀRREGA

Cynical - "Disguise My Pain" (2011)

FULGURA - Demos 2007-2008

Fulgura era un d'aquests deutes pendents d'Illa Sonora; gràcies a l'aportació del seu bateria, Víctor Martorell (actualment a Hello Monster i els recentment reunits Los Comemierda), avui podem aprofundir un poc més en la seva història i, com no, en la seva música. Fulgura neix l'any 2001, arrel de l'unió de dos ex-membres de A Little Cup Of Tea On The Top Of The Fridge (el guitarra Jaime Vieiras i el bateria, Víctor) amb dos antics components de Masada (Jose, vocalista, i Juanma, guitarra), la primeríssima banda mallorquina a la que vaig sentir parlar de Kyuss, Fu Manchu i un estil del que aleshores (1997? 1998?) se'n parlava poquíssim com era l'Stoner. "La idea era hacer una música mucho más directa y simple que la de A Little Cup... pero sin llegar a la tralla de Masada, basándonos en el rock alternativo de principios de los 90 y en sus derivados posteriores", explica Víctor.

Entre anades i tornades, concerts i canvis de formació, Fulgura van enregistrar un total de cinc maquetes auto-produïdes, de les quals aquí tenim les dues darreres que, per dir-ho d'alguna forma, són les millors: "Creo sincera y objetivamente - bueno, todo lo objetivamente que puede opinar un miembro del grupo- que son las más interesantes por los temas, el sonido y por ir más "al grano" que las anteriores". No sé com poden sonar les demos anteriors, però... Collons! "4" i "5" són dues demos fantàstiques i una gran mostra del potencial de la banda. No passa desapercebuda ni la seva tècnica, ni el boníssim gust compositiu, ni tampoc el rastre d'antics herois del Grunge (Pearl Jam, Soundgarden, Alice In Chains), clàssics del Stoner (Kyuss, Fu Manchu) o pinzellades de Tool o Incubus. 100 % recomenables a tots els amants de les guitarres cruixents i/o els ritmes contundents del Rock Alternatiu dels 90's.

DESCÀRREGA

Fulgura - "4" (2007)

Fulgura - "5" (2008)

MUSNOK (2003-2008) - Discografia

Crearen el concepte de Sobrassada Hardcore però, realment, no van inventar res nou. Musnok van seguir la encletxa oberta per formacions més antigues com Matràs o Kingonort, però amb la suficient habilitat com per aconseguir tanta - o més - repercussió que les bandes aquí esmentades. Ambició i joventut es mescla aquí amb l'experimentació sonora i el que podem considerar com el tret essencial i definitori del quartet: una actitud crítica i 100 % compromesa amb el nacionalisme, l'independentisme i el socialisme.

Capaços de despertar tanta admiració com rebuig - per raons polítiques, és clar - la aventura de Musnok comença l'any 2003, quan els antics membres de Fora Corda, d'Esporles, es junten amb l'inquiet guitarrista Marcel Pich (col·laborador eventual dels efímers Patada en los Huevos, crec recordar). El projecte pren força i la banda comença a desenvolupar una gran activitat en directe, vertebrant els seus directes principalment amb versions de grups de Metal com Pantera o System of a Down. Els nombrosos canvis de formació fan que Marcel Pich es quedi al capdavant de Musnok; a partir de la primavera del 2006, es reorganitza la seva formació amb Lluís Cabot (guitarra solista), Enric Hernaiz (baix) i Miquel Marquet (bateria). A aquesta nova època de Musnok neixen les cançons que formarien part de la primera demo del quartet, publicada l'any 2006; aquests temes formarien part de repertoris tan insòlits com inclassificables. De la mateixa forma, el grup et podien fer una versió de King Crimson o John Lennon com fer homenatges a Kreator o Rage Against The Machine. De fet, record que, anys abans de la invenció del Sobrassada Hardcore, Musnok s'autodefinien a un cartell amb el mot 'Experi-Metal'. Curiós, no?

El 2007, el quartet fa una clara evolució amb l'EP "Pangea", on la branca més Punk/Metal deixa pas cap a un so més madur i ambiciós. Aquest llençament és el preludi de "Autoconsumible" (2008), primer i únic disc de Musnok, on hi trobem col·laboracions tan destacables com les d'en Titot (Brams, Mesclat, Dijous Paella...) o Joan Tomàs Martínez (Matràs, Adlarock).  Amb aquest treball, Musnok van aconseguir trencar la barrera del underground i fer aparicions tant a premsa com televisió local; aquest moment tan dolç va incloure actuacions del quartet no tan sols a Mallorca, sinó al Principat i Menorca. Però, per motius que ni jo mateix he acabat d'entendre, la banda es dissol al que probablement fou el seu millor moment. Queda el record i el llegat, i músics joves, plens de talent, amb ganes de seguir creant música; podeu trobar en Lluís amb aquesta locura anomenada Tetrasonic; n'Enric toca amb un projecte interesantíssim i prometedor com The Dopamine Experiment; per la seva part, Marcel segueix fent música honesta i compromesa amb formacions com Eixut o Embalum, entre d'altres.

PD: Gran part d'aquest material ha estat aportat per en Pedro. Moltes gràcies, crack!

DESCÀRREGA

Musnok - "Maqueta" (2006)

Musnok - "Pangea" (2007) - EP

Musnok - "Autoconsumible" (2008)

DAWHOLEENCHILADA - Discografia

Dawholeenchilada tornen a ser notícia amb la publicació del seu tercer disc, "Apocalipsis Mariachi en Tagomago", un treball just tret del forn que suposa, com diuen, una tornada per la porta gran a una banda que ja duia prop de sis anys sense editar res nou. Controvertits i esburbats, a parts iguals, aquest apocalipsis mariachi marca el retorn d'un grup que donà molt de què parlar, sobretot a la primera meitat de la dècada passada. Serien les seves declaracions punxants a les entrevistes? O els seus excessos, a sobre i a fora dels escenaris? O més aviat aquell explossiu còctel musical, on es mesclava amb la major naturalitat del món el Metal, el Funk, el Hip Hop o qualsevol estil que se't pugui imaginar?

"El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003) fou el seu primer disc, i amb el qual aconseguiren el seu major moment de popularitat; part del seu èxit els hi donà la seva canço "Espiral", un hit en tota regla que els portà a actuar, fins i tot, a Mèxic. Però, abans d'això, Dawholeenchilada (coneguts als seus primers dies com Spider Circus) van editar una espècie de demo/disc - no se ben bé com qualificar-ho - que no apareix a cap banda i que és una raresa total. L'ha aportada Jeroni Sancho i Ginés ha estat l'encarregat de digitalitzar-la: als dos, moltes gràcies. Malauradament, aquesta gravació no té portada; tampoc hi consten els títols, o l'any d'edició que, possiblement, es situa aproximadament entre 1999 i el 2000. En fi, una raresa total que destaca per la seva qualitat i originalitat. "La aristocracia del crimen" (2005) fou el seu segon treball i malgrat suposà un descens en termes de popularitat, mantingueren la seva reputació com autèntiques bèsties damunt dels escenaris.

Com deia al principi d'aquesta entrada, Dawholeenchilada tornen per la porta gran i ho fan amb un disc que, possiblement, donarà molt de què parlar.

DESCÀRREGA

Dawholeenchilada - "Demo" (1999-2000)

Dawholeenchilada - "El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003)

Dawholeenchilada - "La aristocracia del crimen" (2005)

HATELEVEL - "Mecánica Presencia" (2007)

Inside, Smellbag, The Full Metal Jackets... Vaja setmana metàl·lica que duim, i tot gràcies a la aportació que ha fet Pedro Barrera. Avui, us presentem a Hatelevel, una de les bandes de Metal més populars a la Mallorca del passat lustre. Fou un quintet d'Inca actiu entre el 2005 - aproximadament - i el 2009; els seus membres van ser José Antonio Joyas (veu), Javi (guitarra), Biel (guitarra), Tony (baix) i Arturo (bateria). Després de la dissolució de Hatelevel, un gruix important de membres passaren a formar Bleed The Man; per la seva part, Arturo també és bateria dels pollencins Inner Sight.

A mig camí entre el Metal típicament 90's (Fear Factory, Machine Head, Pantera) i el Metalcore (Unearth, Killswitch Engage, Shadows Fall), Hatelevel enregistraren i autoeditaren un únic disc - de set temes, per cert - titulat "Mecánica Presencia" (2007). Producció de luxe, riffs aclaparadors, tornades melòdiques... En fi, molt recomenable si gaudiu d'aquests tipus de sons.

DESCÀRREGA

Hatelevel - "Mecánica Presencia" (2007)

SMELLBAG - "Wait for me there" (2005) - EP

La 'darrera' fornada de Nu Metal illenc ens deixa grups com Smellbag, un quintet de Llucmajor que debutà en directe per primer cop l'any 2003 i que, aproximadament, l'any 2006/2007 es va desfer. Els seus components eren Xavi Albertí (veu), David Rigo (guitarra), Pere A. Salvà (guitarra), Miquel Barceló (baix) i Rafel Garcíes (bateria).

"Wait for me there" (2005) és l'únic material que editaren, apart de "Cool traditions", un tema inclós al recopilatori "Llucmarock 2003". He començat aquesta entrada ficant-los dins el sac del Nu Metal, tot i que les mires de Smellbag anaven un poc més lluny de formacions com Korn o Deftones; per exemple la influència de Pantera és molt forma - sobretot en l'apartat vocal - i, de la mateixa forma, hi notem el rastre de Machine Head, Unearth o Stone Sour.

Van rodar bastant pels escenaris illencs i la veritat és que tenien molt bon directe. La qüestió és que la cosa després es refredà i, per raons laborals, tots els seus components a excepció del vocalista Xavier Albertí començaren un nou projecte, Vice City, que no ha tingut la transcendència i activitat que van tenir Smellbag als seus millors dies.

PD: Aquest EP arriba a Illa Sonora gràcies a en Pedro Barrera; gràcies mil, tio!

DESCÀRREGA

Smellbag - "Wait for me there" (2005) - EP



THE FULL METAL JACKETS - "From The Goddamn Rock" (2006)

The Full Metal Jackets és sinònim de Rock 'n Roll... però, també, sinònim d'una de les formacions més respectades de l'illa. Des del 2004 s'han patejat tots els escenaris de Mallorca, realitzant sortides esporàdiques a Madrid, Barcelona, Suïssa o Alemanya; parlem, doncs, d'una banda essencialment de directe - en el sentit de que és el seu punt fort - que, amb dedicació i ganes, s'ha sabut crear-se un lloc força destacable dins la nostra escena.

Ells són Juanma (guitarra, veu), Alex (baix) i Buffalo (bateria), tres individus totalment entregats a un projecte que ha donat tan bons fruits com "From The Goddamn Rock" (2006), un disc (maqueta, diuen ells) actualment descatalogat i que representa molt bé el so i esperit de The Full Metal Jackets. Com deia, ells mateixos són Rock 'n Roll, però a les seves cançons hi podem notar la influència tant de Zakk Wylde i els seus Black Label Society com els aires metàlics i americanots de Down o dels Crowbar més accessibles. I mentre esperam - impacients, tots s'ha de dir - un nou disc, aquest "From The Goddamn Rock" està de puta mare, però insistesc: anau-los a veure en directe, perquè aquesta gent tira d'esquenes!

DESCÀRREGA

The Full Metal Jackets - "From The Goddamn Rock" (2006)

INSIDE - "Damned Nocturnal Melodies" (2006)

Inside jugaven a una altra lliga, en el sentit de que, al seu moment, moltes bandes tenien - teníem - molt que aprendre d'ells: música realment elaborada a nivell compositiu i tècnic, bona posada en escena i un grau de pulcritud sonora que, per aleshores, es trobava a anys lluny d'un bon grapat de bandes joves. Els infames Vodkartinis els vam telonejar, a agost del 2005, i va quedar demostrat que uns pelacanyes com nosaltres teníem molt que aprendre d'ells.

Aquesta banda sollerica va sorgir l'any 2002 fruit de la unió de músics procedents de bandes com Viuda Negra, Black Dog, Been-Arasht o Plumballs, i el seu line-up clàssic - per dir-ho d'alguna forma - era el format per Maria Mayol (veu), Miquel Àngel Màrquez (guitarra), José A. Alemany 'Nono' (guitarra), Pep Jaume (baix) i Diego Lucas (bateria). Tal vegada, el major tret característic d'Inside era el seu so, capaç de barrejar els recursos propis del Heavy Metal d'Iron Maiden o del Thrash més tranquil·let i tècnic (rollo Megadeth) amb trets del Rock incendiari i alternatiu de bandes encapçalades per dones, com Skunk Anansie o Guano Apes. Fiquem aquí matisos progressius, dues guitarres sobrades de tècnica, imaginació i bon gust, una sòl·lida base rítmica i la reconeixible veu de Maria... i au, aquí tenim la fòrmula d'Inside.

La banda, dissolta des de fa uns anys, va tenir uns anys bastant intensos; quedaren semifinalistes al Festival Internacional Emergenza (2004), finalistes a l'Incarock (2004 i 2005) i, finalment, guanyadors del I Concurs de Rock de Palmanyola. Gràcies mil a Pedro Barrera per haver-me fet arribar el seu disc!

DESCÀRREGA

Inside - "Damned Nocturnal Melodies" (2006)



LÍMIT - "Demo" (2000)

Com que no puc contar-vos massa cosa sobre Límit - en sé molt poca cosa - contaré una annècdota molt curiosa sobre ells que a mi em va contar un dia, no fa molt, en Tomeu Serra (La Perra Parda). En Tià Miquel, un al·lot de Santa Eugènia, s'havia passat mitja vida estudiant piano i formant-se principalment dins l'estil clàssic; a més, tocava l'orgue a l'església, i, a més, com els mateixos àngels. Passa que un dia, coses de la vida, es juntà amb els heavys del poble, que li passaren discs de Rhapsody... I clar, l'al·lot va flipar amb aquella mescla de Heavy Metal i música clàssica/sinfònica. Total, que en Tià Miquel canvia els aires i es fica a un grup de Metal, on es mouria com peix a dins l'aigua... i així sorgeix Límit.

Ho he contat un poc a la puta, però bé... el cas és que no m'ho invent, perquè la mateixa història ha estat corroborada per Joan Toni Fuster, el qual m'ha facilititat aquesta demo de dues cançons, editada l'any 2000. A més, ha afegit que el vocalista de Límit està, avui en dia, ficat dins el món de la òpera... Queda demostrat, doncs, que aquests músics tenien un talent especial i un fort gust per la música clàssica. Així doncs, el que aquí tenim és un Heavy Metal amb influències de sub-estils com el Metal Progressiu o el Power Metal, amb la pecul·liaritat de ser cantat en la nostra pròpia llengua. "Tot a les teves mans" i "La clau del destí" són dues cançons que, darrera tot l'exercici de virtuosisme, hi ha molt de sentiment i bon gust, el suficient com per tornar-les a escoltar, onze anys després, i comprovar que sonen de conya...

Actualització: Rafa Vicens, antic baixista de Límits, ens escriu per aportar més informació sobre la banda:

"Vaig esser baixista de Límit entre 1999 i 2003 (en realitat vaig esser el seu primer baixista, ja que fins aquell moment l'únic que hi havia tocat el baix havia estat el seu cantant). El grup es va formar devers l'any 1996, amb en David Ordinas a la veu i en Joan Ramonell i en Carles Sans a les guitarres (si bé aquest darrer hi va començar tocant la bateria), però no va ser fins l'any 1999 que, amb l'entrada de'n Sebastià Pujol als teclats, en Biel Rosselló a la bateria i jo mateix al baix i als cors, es va aconseguir la formació definitiva. Aquests dos temes els vàrem gravar als estudis "TJ So" de'n Tomeu Janer i els va "masteritzar" en Toni Pastor. Després d'uns anys inoblidables de concerts, en Joan Ramonell i jo vàrem deixar el grup, el qual poc temps després va canviar de cantant, passant-hi a cantar l'al·lota del teclista. Així varen continuar durant quasi un any més fins a la seva dissolució definitiva a finals de l'any 2004. Per una altra part, jo vaig formar Banda Sonora, juntament amb na Victòria Maldi a la veu, en David Bestard a la guitarra i en Miquel Campins a la bateria (aquests dos darrers guitarrista i bateria respectivament de Mal Vici), grup que es va dissoldre a finals del 2010".

DESCÀRREGA

Límit - "Demo" (2000)



DESMODUS - "In Deathlike Dreaming" (1998) - EP

Em consta que aquest "In Deathlike Dreaming" és un disc molt cercat entre els col·lecionistes; per això, em sorprèn que no hi hagui cap lloc a Internet des d'on es pugui descarregar o simplement escoltar. Per tal de pal·liar això, aquí us deixem l'únic EP que arribaren a publicar els mallorquins Desmodus, una banda molt jove - vull recalcar el molt - que passa per ser possiblement la "primera" banda de "Black Metal" a Mallorca. I pos "primera" entre comilles per què em consta que a mitjans dels 90's hi va haver un intent fallid de banda de Black Metal... I el "Black Metal" el deix entre comilles perquè, en aquest cas, no parlem d'una banda amb un so comparable a la puresa d'uns, què sé jo, uns Darkthrone o uns Immortal, sinó més aviat d'una barreja molt personal d'estils com el Death Melòdic, el Doom/Gothic, el Thrash i, evidentment, el Black Metal.

Els seus membres van ser Dani (veu), Óscar (guitarra), Samuel (guitarra), Guillem (baix) i Juan (bateria); com deia, una banda molt jove (basta veure la foto de l'interior; si són nins!) que esdevé pionera d'un estil o una forma d'entendre el Metal a Mallorca. Si bé, el pas del temps ha passat factura a aquests 5 temes que formen "In Deathlike Dreaming", Desmodus mesclaren els estils extrems de la millor forma que van saber, movent-se en el camp del Black/Death Melòdic amb referències a Dissection o Unanimated, però també a Slayer i Sodom, als quals rendeixen un particular tribut al tema que obre el CD.

Enregistraren "In Deathlike Dreaming" la tardor del 1997; es publicà l'any 1998 baix la llicència de Repulse Records... I l'any 1999 eren història. Però la música va seguir: Samuel Morales formà Helevorn, un grup de Doom/Gothic força conegut a la nostra escena. Anys després, Dani i Óscar, acompanyats per l'ex-Golgotha Rubén Alarcón, donarien vida a Battlehorn, una banda d'Epic/Viking Metal que ha agradat bastant entre els seguidors del estil.

DESCÀRREGA

Desmodus - "In Deathlike Dreaming" (1998) - EP



OMERTÀ - "Façade" (2008)

De la dissolució de TheyMakeDice, a principis del 2006, sorgeixen dues noves bandes: Malaje i els nostres protagonistes d'avui, Omertà. La banda està formada per Kristofer (veu), Curro (guitarra, ex-Whoremaggedon), Paco (guitarra), Take (baix) i Albert (bateria).

Partint d'unes influències molt àmplies que van des del Metal Progressiu al Stoner, Omertà, al igual que Saeth, és una banda molt propera als plantetjaments musicals i estètics del univers del senyor Maynard James Keenan. Que no se'ns faci estrany, doncs, la clara influència de Tool a cançons com "Façade" o "Residual Image", o la de A Perfect Circle a "Requies" o "Crimson Cage". No obstant, aquest interesantíssim EP/àlbum/demo - no se ben bé com denominar-lo -, ens deixa també altres sorpreses com una "Severed Wings" al més pur estil de Down o la que pel meu gust és la millor de totes, "Braid of Scorpions".

Vaig compartir escenari amb Omertà devers el 2008-2009 i, apart de semblar-me una gent molt afable i enrollada, van demostrar ser uns molt bons músics. La seva proposta tal vegada no ha rebut la difussió i reconeixement que mereix, així que, mentre esperem nous concerts o pròximes gravacions, rescatem i gaudim de nou aquest sorprenent "Façade".

DESCÀRREGA

Omertà - "Façade" (2008)