CROCODILES - "Horrible Orange" (1997)

No ho puc negar: els Crocodiles sempre m'han caigut en gràcia, com aquest mateix disc, el tercer i darrer àlbum que publicà la banda encapçalada per Juanma Riera. Anys abans, en ple revival el Power-Pop d'aires 60's, l'emblemàtic segell Munster Records havia publicat dos autèntics confits com "Narcolepsia" (1992) i "Bitter Island" (1995)... però tot i la seva qualitat, m'estira molt més la maduresa, la força i el ganxo de"Horrible Orange". La producció, en aquest cas, acompanya a la perfecció a un conjunt de cançons potents i alhora melòdiques, que ens remeten a Cotton Mather, Big Star o Squeeze. "Baby Rolling Stone nº9 & 6", Let's go (to my chateau), "Class of 79", "Right here, right now", "Revolution", "End of summer"... són exemples més que evidents d'uns himnes plens de vitalitat, color i bon rollo que aguanten molt bé el pas del temps.

I, com a extra per un gran disc, la versió que van enregistrar del "Hearts will be broken" de The Records, extreta del tribut "I Remember Your Name-A Tribute To The Records" (1996) on els mallorquins comparteixen protagonisme amb Los Potros, Ross, Matamala o Los Huéspedes Felices. 

DESCÀRREGA

Crocodiles - "Horrible Orange" (1997)

THE REDSUNS - "The Redsuns" (2005)

Pel meu gust, dels millors discs que es van publicar a Mallorca la passada dècada: The Redsuns debutaven l'any 2005 amb un disc homònim a-co-llo-nant que, d'haver-ho publicat un grup anglès o nord-americà, haguès aconseguit moltíssima més repercusió. Tampoc em posaré a lamentar-me, però aquest és un disc molt ben parit, on hi trobem autèntics himnes com "Summer crisis", "No more BCN", "Russian trip", "Let the karaoke boys sing", "Inside you, breathing", "Heart wins over lost trains"... Ni un sol punt feble; ni una mala cançó; cap fisura ni una. 

Que Diego Águila (guitarra, veu), ex-component dels grandíssims Honey Langstrumpf, hi estigui al capdavant hi té molt a veure, però també els músics que participaren a aquesta gravació: Felip Palou (veu, guitarra), Llorenç Coll (baix) i Josep Verdera (bateria, ex-Poomse). Però, apart del component humà, és important destacar la seva fòrmula que, a la seva manera, refrescà el Rock alternatiu que es feia a Mallorca amb una barreja explossiva: riffs simples i incendiaris que et remeten a MC5, capes de distorsió made in The Jesus and Mary Chain que de vegades et porten al Shoegaze de My Bloody Valentine o els Ride més crus, i un toc modern comparable als primers Black Rebel Motorcycle Club. Joieta! I si tens ocasió de pillar-lo original, ni t'ho pensis: val molt la pena!

DESCÀRREGA

The Redsuns - "The Redsuns" (2005)

SUNFLOWERS - Discografia (1998-2000)

Molt possiblement, els Sunflowers van ser la gran revelació de la música mallorquina de la segona meitat dels 90's: és indiscutible que bona part del seu èxit el provocà la cançó "Happy birthday", que apareixia a un anunci de televisió, però si revisem la seva curta discografia (només dos àlbums) ens trobem que aquest quintet tenia altres cançons més bones i, segurament, més representatives. 

Sorgits l'any 1996, el grup estava format per Adela Peraita (veu), Chicho Andreu (guitarra), Angelo Borrás (guitarra, teclat), Rafael Rigo (bajo) i l'incombustible Mané Capilla (bateria). Els Sunflowers ens deixaren dos àlbums que destaquen per la seva frescor... tant que, de fet, encara els podem escoltar i sonen frescs, com si ni haguessin notat el pas del temps.

Els Sunflowers aconseguirien una sèrie de fites força destacables... des de fer una gira pels Estats Units a aparèixer a la BSO de "Torrente: el brazo tonto de la ley" (1998). Desconec els motius que els van portar a la ruptura, però part d'aquella màgia ha arribat als nostres dies amb Sterlin via l'encantadora veu d'Adela.

DESCÀRREGA

Sunflowers - "Inside out" (1998)

Sunflowers - "Homework" (2000)

POST - "No Sleep" (2007)

De vegades costa trobar el camí: si no, que l'hi diguin a Miki Serra, que després d'abandonar Sexy Sadie va viure uns anys de turbulències musicals abans de trobar l'equilibri del seu "Relatos Cortos" (2011). Això sí, unes turbulències de consqüències meravelloses, que van tenir com a primer resultat als efímers Plastic Face (pega-lis una escolta) i, anys després, a Post. L'acompanyaren al llarg d'aquest trajecte un grapat de músics de primer nivell: Miquel "Pinty" (Frankenbooties, Zinedines, Henteligens, etc), Juanjo Rosselló (Sterlin), Juanjo Tomás (Los Dos Tan Felices) o els membres de Rec/On Biel Mavet i Miquel Puigserver, entre d'altres.

L'any 2007 fou editar el seu únic disc, "No sleep", un disc essencialment de Rock però on hi trobam elements de moltíssims gèneres i sub-estils: Grunge, Power-Pop, Post-Punk... Un disc molt complet que, malgrat aconseguí boníssimes crítiques, no n'estic tan segur de que aconseguís la mateixa repercussió a nivell de públic. Com a extra al disc i per no perdre les bones costums, s'inclouen cinc cançons enregistrades en directe l'any anterior, el 2006. 

DESCÀRREGA

Post - "No Sleep" (2007)

DOCTOR MARTIN CLAVO - "Directo Casino Royale" (2002)

Els seguidors de Doctor Martín Clavo esteu d'enhorabona: aquí teniu el seu primer concert amb en Ginès Fernández a la bateria, a l'any 2002. Aleshores, s'incorporava a la banda en substitució de Malvís Martín (posteriorment a Haddock's Orphans), iniciant-se així una associació musical amb herr döktor que s'ha perllongat fins a dia d'avui.

"El concert fou a l'antiga Casino Royale", m'explica en Ginès. "En Malvís va tocar els cinc primers temes i jo m'hi vaig afegir a partir de "Insolación", la primera cançó que vaig tocar amb ells. Mentre jo anava tocant, en Malvís anava fent els efectes de so que es poden sentir a la gravació". Aquest nou bootleg de Doctor Martín Clavo inclou versions primitives de bona part de les cançons aparegudes a "Mente de Perro" (2004), així com algunes rareses inèdites: "Hi ha una cançó en anglès, "Farfisa dos", que era com una improvisació. I també una cançó instrumental, abans de ficar-li les lletres i transformar-la en "Tu motor chamuscado". D'aquest directe es van arribar a editar unes poques còpies per vendre... Tota una raresa, o no?

DESCÀRREGA

Doctor Martín Clavo - "Directo Casino Royale" (2002)

THE NASH - Discografia (1997-2005)

Si en Joan Andreu de Pecan Pie considerava que The Nash eren, al seu moment, "la millor banda de Pop i Rock a Mallorca", devia ser per alguna cosa, no? No és gens agosarat dir, amb la boca ben oberta, que John Tirado és un dels millors intèrprets i compositors de l'escena mallorquina. A mitjans dels 90's, va decidir canviar els gratacels de Nova York pel sol de la Mediterrània... i des d'aleshores hem gaudit d'un talent inqüestionable.

The Nash van formar-se l'any 1996: John, juntament amb el finlandès Mauka Palmio, va polir amb rapidesa un set-list per poder presentar-se al Concurs de Pop-Rock organitzat per l'Ajuntament de Palma... i guanyaren. El premi fou l'enregistrament d'aquest "The Last Cigarette" (1997), el seu disc debut on hi figura també Jaime García Soriano (Sexy Sadie) al baix. Descatalogat avui en dia - com bona part del material de la banda - aquest primer disc és notable, tot i el seu so cru i veritablement brut; la mescla de melodies pròpies del Power-Pop amb la potència del Punk-Rock ens dona un grapat d'himnes - "Radiation song", "Low Clouds" o "Hanging from the rafters", per exemple - que no es poden deixar pasar per alt. Una curiositat: al tema "Heaven Waits" hi col·labora ni més ni manco que... Joan Bibiloni. Sorprenent, com a mínim.

La fòrmula del grup es va refinar amb el seu següent llençament, l'EP "Amps On" (2000); suposo que una part important la provocà el canvi de formació, amb Ángel Cubero (baix, ex-Vancouvers), José Luís García (bateria) i Javier Ruiz (guitarra). Lluís Albert Segura, aleshores a Glycerine, col·labora al disc, iniciant-se una relació que culminà anys després, quan va passar a ser el bateria de The Nash. És, aproximadament, a aquesta època quan els vaig veure en directe per primer cop i record que, malgrat jo era un nin, em vaig quedar bocabadat amb la seva gran professionalitat en comparació a altres bandes que havia vist damunt d'un escenari.

El segon disc, "Four Wheel Dinasty" (2003), suposà una gran passa endavant per Tirado i companyia: es tracta d'un equilibradíssim conjunt d'onze cançons que ens remeten a The Replacements, Elvis Costello, The Clash o, fins i tot, els Foo Fighters. Aquest disc, per cert, fou enregistrat a mig camí dels Electric Chair Studios (Palma) i els Man Made Studio (Nova York). No sé si la versió primitiva de "Turn to plastic" fou enregistrada a alguna d'aquestes sessions, però el cas és que aquell mateix any va aparéixer al triple recopilatori de la botiga Pasatiempos. També l'he inclós dins l'arxiu, com a una raresa digna de ser escoltada.

L'any 2005 el line-up de The Nash es consolida amb la que, pel meu gust, és la seva millor formació: John Tirado (veu, guitarra), l'anglès Brett Lomas (guitarra), Ángel Cubero (baix) i Lluís Albert Segura (bateria). "Said & Done" (2005) és un single de tres temes que marca l'inici d'una nova etapa per la banda, culminada amb l'imprescindible "Kicks and Glory" (2008), un dels millors discs de Power-Pop que s'han fet mai a Mallorca. Si no l'he inclós és perquè encara el podeu trobar original a algunes botigues de Palma... I si no us arriba el pressupost, tranquils, perquè és l'únic disc del quartet que podreu escoltar al Spotify. 

A Nova York no ho saben, però a Mallorca sí: The Nash són paraules majors.

DESCÀRREGA

The Nash - "Last cigarette" (1997)

The Nash - "Amps on" (2000) - EP

The Nash - "Four wheel dinasty" (2003)

The Nash - "Said & Done" (2005) - Single

SENSUAL PUDDING - "Don't forget to smile" (2000) - EP

A petició d'en PJ, rescatam a Illa Sonora l'EP "Don't forget to smile" (2000), la primera referència sonora del trio Sensual Pudding, de Muro. Es van formar l'any 1994, quan el Rock Alternatiu vivia una època daurada; d'aquesta forma, influits per Sebadoh o Pixies, s'uneixen Josep A. Julià (guitarra, veu), Toni Ramis (baix, veu) i Miquel Ferriol (bateria). 

Després d'una intensa activitat en directe - arribant a telonejar, per exemple, als Australian Blonde - enregistraren aquest exitós primer EP, "Don't forget to smile", format per tres cançons que ens remeten als Lemonheads, als Pixies i, molt especialment, a Sexy Sadie. Pocs anys després, la banda es dissol, sense haver enregistrat res més... però sorprenentment tornaren a juntar-se l'any 2006 per gravar "El hombre en el espejo" que ni sé si al final s'arribà a editar o què. En tot cas, sempre ens quedaran aquestes tres cançons d'un grup al qual ens resistim a oblidar....

DESCÀRREGA

Sensual Pudding - "Don't forget to smile" (2000) - EP

DOCTOR MARTÍN CLAVO - "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002)

Els origens musicals de Doctor Martín Clavo són tan desconeguts com sorprenents. Desconeguts, perquè és com si el grup s'hagués "oblidat" - no sé si de forma intencionada o no - de que existeix aquest "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002). I sorprenents, perquè aquest disc té un so molt diferent al de "Mente de Perro" (2005) o "El dia en que salvamos la tierra" (2007), que, per altra banda, són indubtablement els discs més significatius del grup encapçalat per David Martín. Així doncs, què és aquest treball? Una obra menor ? Una raresa? Jo ho qualificaria d'un àlbum embrionari on Doctor Martín Clavo comença a forjar-se per acabar explotant amb l'essencial "Mente de Perro". Aleshores, el grup estava format per David (veu, guitara), Enrique Pérez (baix) i Josep Verdera (bateria); destacar, a més, que a alguns temes hi participa com a guitarrista la futura baixista de la banda, Omi González.

Han passat deu anys des de que fou publicat "Todo Superman tiene su kriptonita", i ara, escoltant-lo, un servidor se'n adona de que és un disc que ha envellit molt dignament... per no dir que m'encanta. El grup, aleshores, tenia una influència molt marcada del Noise-Pop/Rock i, a moments molt concrets, fins i tot de Shoegaze. Que no, que no; no és cap vacilada meva. El tractament de les guitarres i el baix, saturadíssims de fuzz, creen un mur de distorsió de diferents capes: el resultat és un so més proper a Sonic Youth que no pas al que podem escoltar a "Mente de Perro", "El día en que salvamos la tierra" o el darrer i flamant "Explosión en el laboratorio" (2012). Volien sonar així, realment? O la semblança és casual i circumstancial? Depèn. La varietat d'aquest disc fa que, de la mateixa forma, sigui difícilment classificable. Cançons - boníssimes, per cert - com "Kriptonita!" o "El habitante número 10" ens mostren la seva vessant més experimental, mentre que "El hombre que quiso volar", "Galerías Preciados", "Tú a Boston y yo a California" o "Pánico en el Estadio" són intensíssims exercicis d'un Rock 'n Roll garajero i d'aires Noise, amb certs paral·lelismes amb el primer disc de The Redsuns (posats a escollir un producte de la terra). Després, la versió del controvertit "El imperio contraataca" de Los Nikis, la pausada i melòdica "El porqué de las caras C" o "Las tribulaciones de un chino en Japón" connecten més amb el disc que vindria després, "Mente de Perro". 

Veieu el que us dic? "Todo Superman tiene su kriptonita" és un disc variadíssim i que té una gran virtut: no resulta cansat a cap moment. És d'aquests discs que podries escoltar perfectament tres vegades seguides i, quan acaba el darrer tema, penses: "I si li torn a pitjar al "play"? Insisteixo que no és el millor àlbum de Doctor Martín Clavo, però sí que puc assegurar que aquest disc debut té una sèrie de moments absolutament deliciosos, així com algunes cançons que, perfectament, podrien - i haurien - d'estar incloses dins d'un imaginari greatest hits de la banda.

DESCÀRREGA

Doctor Martín Clavo - "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002)

PLASTIC FACE - "Breakfast time" (2002)

Després d'uns anys de descans i reflexió, Miki Serra tornà a la música l'any 2002 amb Plastic Face, un projecte temporal - i per tant, efímer - que ens deixà com a únic testimoni el disc "Breakfast time". Un primer disc en solitari? Sí i no. La sombra de Miki és massa allargada, d'acord, però no per això hem de restar importància als altres protagonistes, com són Toni Toledo (bateria; Sexy Sadie), Paco Loco (guitarra; Australian Blonde) i Xisco Juan (baix; El Diablo en el Ojo). No oblidem, tampoc, les col·laboracions de Xavier Escutia (Los Valendas) o Mané Capilla (Furnish Time, Sunflowers).

El mateix nom del grup fa referència a una de les primeres cançons de Sexy Sadie - inclosa al "Draining your brain", concretament - banda de la qual el propi Miki fou co-fundador a principis dels anys 90's. Dic això del nom perquè, precissament, el so d'aquest "Breakfast time" connecta en molts de punts amb els dos primers discs de Sexy Sadie: una barreja de Power-Pop i Rock anglosaxó d'aires neo-psicodèl·lics on les guitarres i la distorsió se'n duen bona part del protagonisme. Per això, si us agraden discs com "Onion soup" o l'anteriorment citat "Draining your brain", aquest "Breakfast time" no us decebrà gens ni mica.

DESCÀRREGA

Plastic Face - "Breakfast time" (2002)

DAYDREAM - "Daydream" (2006) - Demo

Feia temps que no ficava cap demo al blog... i què millor que rescatar aquesta mateixa, de l'any 2006. Marga Roca, actual guitarrista de Hadooken, m'ha enviat l'única maqueta d'una banda a la qual hi tocà ja fa uns anyets: Daydream. La veritat és que coneixia l'existència d'aquest quartet per un únic tema ("Impossible dream") que, anteriorment, havia inclós a una compilació cassolana titulada "Demos Attack Vol. 1" (descàrrega aquí) i que ara ha resultat ser el tema més fluix d'una demo, com a mínim, sorprenent.

Daydream van ser una banda efímera: es formaren a principis del 2006 i pràcticament a mitjans d'aquell mateix any ja eren història. Així i tot, Toni Barceló (veu, baix, teclat), Marga Roca (veu, guitarra), Nico Naury (guitarra) i Sebastià Barceló (bateria) van tenir temps de fer alguns concerts - com el de la primera edició del Donna's Fest - o enregistrar aquestes quatre cançons. Essencialment, Daydream van ser un grup de Rock Alternatiu que es nodria també d'altres estils relacionats, com el Power-Pop, el Grunge o el Noise-Rock dels 90's. Deia que "Impossible Dream" és el tema més fluix tal vegada per ser el més estandard, el més normalet. A mi m'han agradat molt més els altres; per exemple, "I loved to be there", un tema llarg i melancòlic, deixa de sonar rollo Sexy Sadie quan, a partir del minut 4, agafa un rumb més hipnòtic, atmosfèric i psicodèl·lic. O "Tied Dog", una composició bàsica i primitiva però plena d'actitud, on Daydream, mostrant la seva vessant més crua, tontetjen amb el Noise-Rock. Fins i tot em sembla destacable "S.F.G.", que malgrat comença d'una forma molt normaleta acaba amb un joc de guitarres tan sumament interessant que et deixa amb ganes de més.

Qui sap què haguessin pogut fer amb més temps per davant - el necessari per fer madurar el seu so - i una producció més adequada. En tot cas, Daydream deixaren un digníssim document sonor com a testimoni de la seva breu - però intensa - existència.

DESCÀRREGA

Daydream - "Daydream" (2006) - Demo

HADDOCK'S ORPHANS - "Nihil Obstat" (2009)

Nou exemple d'una banda que, d'haver nascut a un altre indret del món, hagués aconseguit una major repercusió i reconeixement amb un disc que val molt la pena: "Nihil Obstat". I ara és un molt bon moment per parlar-ne, perquè Haddock's Orphans just acaben de treure del forn el seu segon disc, un sorprenent i recomenable "Fishing Birds" que perfectament podriem qualificar com la gran sorpresa d'enguany.

El grup, format actualment per Carles Reus (veu, guitarra), Coque Piña (guitarra), J.A. Caballero (baix) i Miquel Ferrer (bateria), va començar la seva carrera amb un disc envejable: "Nihil Obstat" destaca per la seva maduresa, així com per una producció molt ben aconseguida. De totes formes, el que realment val la pena és el continut musical, una excel·lent feina per part d'una gent que, al seu moment, va saber mesclar amb molt de bon gust el llegat clàssic de The Cure i The Smith, amb les noves tendències del Indie-Pop, sense oblidar a referents com Teenage Fanclub o Pulp.

Just ara cercava un poc d'informació sobre els seus components, per saber si havíen tocat amb altres grups, i m'he trobat una extensa i llarga entrevista que va aparéixer al blog "Al Norte del Norte" quan presentaven aquest "Nihil Obstat" (llegeix-la pitjant aquí). I si us ha agradat aquest treball, pegau-li una escolta a la seva darrera obra, un "Fishing Birds" que deixa tan bon gust de boca com aquest, el seu debut.

DESCÀRREGA

Haddock's Orphans - "Nihil Obstat" (2009)

WINONAS - Discografia (1996-1999)

Els Winonas és un grup que ara mateix esta, en certa forma, d'actualitat. No, no han tornat als escenenaris ni molt manco, però els seus components Manolo Martínez (veu, guitarra), Sergio Revert (guitarra), Borja Andreu (bajo) i Nacho Vegas (bateria) tornen a la càrrega amb un nou i ambiciós projecte, Hombrespajaro. La setmana passada presentaren el seu àlbum debut - editat per Blau - la qual cosa suposa una bona excusa per repasar els seus inicis musicals amb dos treballs bastant difícils de trobar i que en Pep R. ens ha cedit.

El Powerpop era un gènere ric i pròsper als anys 90's, i més a Mallorca, on hi havia grups del nivell de La Granja, Los Valendas, Crocodiles o els Goodfellows. No era fàcil competir, vull dir, però els Winonas, nascuts l'any 1993, eren un jove grup i amb ganes de menjar-se el món. El seu debut, "Pink Noise" (1996) suposa una bufada d'aire fresc: Power-Pop en anglès, molt melòdic i ben construït, amb uns aires que tant podien recordar a The La's com als Teenage Fanclub més convencionals. Gens innovador, però fet amb tanta gràcia que perfectament podriem considerar-lo com un dels secrets millors guardats del Power-Pop mallorquí. Tal vegada van voler aconseguir un so més madur i personal, no ho sé, però el cas és que el seu següent llençament, el mini-CD "Buenas Sensaciones" (1998) ens mostra a uns Winonas diferents, canviant l'anglès pel castellà i mostrant unes influències més que evidents del Pop espanyol dels 80's.

Si no vaig errat, la seva darrera gravació com a grup fou el tema "Touch me here", tal vegada el tema més experimental de la seva curta carrera trajectòria i que va quedar inclós al recopilatori "The Bam Balam Explosion Vol. 7" (2000). Després van desaparéixer per donar pas al grup de versions Pelillos a la Mar i, el 2010, els Riders, el projecte embrió que finalment a evolucionat cap als Hombrespajaros.

DESCÀRREGA

(The) Winonas - "Pink noise" (1996)

Winonas - "Buenas Sensaciones" (1998)

DOCTOR MARTÍN CLAVO - "RPM" (2004)

I mentre esperam impacients el nou disc de Doctor Martín Clavo, "Explosión en el laboratorio"... Què tal si rescatem un altre dels seus directes? Aquest cop tenim el plaer de presentar-vos el concert que van donar l'any 2004 al efímer programa d'IB3, "RPM". Aleshores formàven el grup Omi Zida (baix, cors), Alberto (guitarra, cors; abans a La Gran Orquesta Republicana i avui amb els grans Petröleo), Ginès (bateria; també a NeoTokyo) i, com no, al capdavant, David (veu i guitarra).

En Jaume em va passar aquestes cançons (gràcies!), un servidor els hi ha pegat una rentada de cara amb una masterització força casolana i, finalment, en Ginès ha posat aquesta il·lustració tan xula a mode de portada improvisada. Gens malament, no? Aquest directe és genial, perquè recull catorze cançons boníssimes que podem trobar als discs "Mente de Perro" (2004) i "El dia en que salvamos la tierra" (2007). Clàssic darrera clàssic, vaja: "El circo de Satán", "El fin del mundo", "El virus del pollo", "Me siento mejor, gracias", "Finde", "Las pasiones de Juanlu"... Absolutament genial. Segur que farà més lleugera l'espera mentre esperam l'imminent publicació de "Explosión en el laboratorio".

DESCÀRREGA

Descarrega't també...

- Doctor Martín Clavo - Discografia (2004-2011)
- Doctor Martín Clavo - "En alas del naufragio" (1999, single)
- Doctor Martín Clavo - "En Cara B" (19-06-2011, directe)

Doctor Martín Clavo - "RPM" (2004)

BLUE MEANY - Discografia (1996-2005)

Seguim rescantant el llegat d'algunes bandes no excessivament conegudes, com és el cas de Blue Meany, una banda formada l'any 1991 i que, actualment, es troba en una espècie d'estat d'hibernació. Els seus pilars són José Maria Royo (actualment en solitari baix el nom de Mc Royal) i Quico Ros (ara a Payaso), els dos únics membres estables al llarg de la història d'aquesta banda de Pop.

Editaren dos àlbums: el primer, "1996", íntegrament en anglès, és un disc a mig camí entre el Power Pop clàssic dels 90's i el pes inevitable dels Beatles, especialment en el registre vocal; anys després, la banda es passaria al castellà i començaria a apropar-se musicalment cap al Pop-Rock espanyol. Si us agrada el Pop-Rock que es fa a Mallorca, pegau-lis una escolta... que no tan sols de La Granja viu l'home!

DESCÀRREGA

Blue Meany - "1996" (1996)

Blue Meany - "Me siento bien" (2005)

VVAA - "The Bam Balam Explosion Vol. 7" (2000)

Una altra aturada obligatòria dins del camp dels recopilatoris illencs: l'interesantíssim volum número 7 de la sèrie "The Bam Balam Explosion". Ja desaparegut, Bam Balam Records fou un segell dedicat al Power-Pop que va editar una de les seves compilacions a grups mallorquins de l'estil: el disc recull ni més ni manco que 25 bandes, des de les més veteranes a les més joves.

D'acord que hi ha grans absències (Los Valendas, Crocodiles...), però la qualitat de les bandes incloses ho compensa: des de formacions força populars (La Granja, Goodfellows, Sunflowers, The Nash, The Zinedines, Glycerine...) a altres menys conegudes (Wowees, Ice, Overbooking, Waterfall, Tanner V, Sextans, The Word...). De totes formes, el disc presenta un tret més que destacable: incloure un altíssim percentatge de cançons inèdites i rareses en tota regla: com s'explica, si no, que només aquí trobem les úniques cançons que grups com Los Malditos, Mineralwater o Susie Q enregistraren en la llengua de Shakespeare? I ni em parlem de l'aferradissa "Summertime Girl", d'uns aleshores desconeguts Dawholeenchilada, fent un tipus de música que poc o res té a veure amb la que els va fer populars. Més que un recopilatori, insistesc: aquest disc és una capça de sorpreses en tota regla.

DESCÀRREGA

VVAA - "The Bam Balam Explosion Vol. 7" (2000)



AURA - "The Longest Winter" (2004)

Que no us engany aquesta portada, tan allunyana del seu estil com de la seva procedència mediterrània: els mallorquins Aura feien un Rock alternatiu de qualitat que l'amic Mateu Ramon s'encarrega de recordar-nos. Moltes gràcies per la teva contribució! La veritat és que ara mateix el seu nom no diu massa, però me'n record que al seu moment moltes bandes illenques parlaven d'Aura amb un cert to d'enveja dissimulada. Aconseguiren un so que, si ben bé no era gaire original, era convincent: en certa manera, barrejaven el Power-Pop dels primers Weezer o dels Sexy Sadie més distorsionats amb el Rock Alternatiu de Nada Surf o The Smashing Pumpkins (només cal escoltar "Frozen" i observar les seves similituds amb el clàssic "Today").

Procedents de Muro, Aura sorgiren de les cendres de Sensual Pudding, uns altres mites del Indie-Rock de finals dels 90's; després d'una primera demo ("Freedom from oneself") i una sèrie de canvis de formació, van trobar la seva estabilitat amb dos ex-components més de Sensual Pudding, Miquel Femenies (bateria) i Toni Ramis (baix), i també l'inclussió de la guitarrista Marga Roca, abans a Ubikación, i actualment a Hadooken, entre d'altres.

Uns diuen que "The Longest Winter" (2004) és una demo... Altres diuen que és un disc. Pensau el que vulgueu: aquí teniu 14 cançons de pur Rock alternatiu illenc que van portar a Aura a la final del concurs Art Jove. I no només això, sinó també concerts a Barcelona o Valladolid. Precissament, en motiu de la seva visita a terres castellanes, els van fer una entrevista, potser l´únic relat en primera persona de la banda que existeix a la xarxa (llegir aquí).

De nou, agraïr als lectors d'Illa Sonora el seu interés i entrega, enviant material tan interessant com aquest i fent que, d'una forma o una altra, la música d'Aura torni a ser escoltada, tant pels que els van conéixer al seu moment com aquells que els acaben de descobrir ara mateix.

DESCÀRREGA

Aura - "The Longest Winter" (2004)

GALACTUS - "Agallas" (Promo-CD, 2010)

A mig camí entre el barri de Gràcia i Mallorca neixen Galactus, una banda establida al Principat però amb dos mallorquins dins de la seva formació. Parlam del guitarrista Juan Pablo Caja, militant d'Axalot (1979-1982), un grup de Rock Sinfònic del qual podeu llegir una interessant biografia a MallorcaNochentas (clickau aquí); per la seva part, David Arés fou bateria dels mítics Skarabajos, embrió de La Gran Oquesta Republicana i dels que podeu escoltar la seva música a Illa Sonora. Completen la formació els catalans Uri Borràs (guitarra i veu) i Buski (baix).

Actius des del 2005, Galactus han anat guanyant-se una molt bona reputació gràcies a la seva vissió del Pop-Rock. Res de revivals, tendències o modes: aquí, el que importa, es fer música amb bon gust i criteri mitjançant cançons de Pop adult i elegant. Agafen part de l'esperit dels 60's i els primers 70's, com van fer Los Valendas al seu moment, però sense perdre el contacte amb l'escena del Indie-Pop/Rock que es fa ara. El resultat? Música 100 % natural i fresca; ni sonen com una banda de Pop-Rock de la vella escola que es vol fer passar per indie, ni tampoc com un grup indie que intenta sonar retro. Sonen a Galactus, i prou. Obvi que aquesta gent ha begut tant de La Granja com dels anteriorment citats Los Valendas, però es noten també les petjades de clàssics recents de la música americana com de Wilco, The Long Winters, Band Of Horses o Teenage Fanclub, entre d'altres.

"Agallas" no és estrictament una novetat, però val la pena descubrir-lo, encara que sigui mitjançant aquesta promo que, per dir-ho d'alguna forma, és una versió reduïda del disc. Per això, el que hem fet aquest cop, a diferència de les promos de Corc o Toni Monserrat Inc. és incloure - com una gentil aportació de la pròpia banda - una sèrie de continguts extres que, ben segur, uns deixaran amb ganes d'escoltar "Agallas" des del primer al darrer tema. Així doncs, a tres cançons bastant representatives de "Agallas", hem d'afegir una versió del "Burned", dels Buffalo Springfield de Neil Young, una tema únicament disponible al format físic del disc i que no es pot trobar a la xarxa. Com afegits, també tenim tres temes enregistrats el 20 de juliol del 2007 - una versió del "Let's explode" de Clem Snide, i dues fantàstiques revisions de clàssics de la primera època de la Velvet Underground, "Femme fatale" i "I'll be your mirror". Quin goig! I això no és tot, perquè també hi ha una versió del "True love will find you in the end" de Daniel Johnston, apareguda a la seva demo "4 Colores" (2008).

Si us ha agradat aquesta promo, idò esperau a escoltar "Agallas". Juan Pablo, el guitarra de Galactus, us dona algunes pistes si voleu aconseguir el disc: "El CD físico se encuentra en Palma, en Xocolat; y en Bandcamp - link - tenemos, durante un tiempo, la descarga de todo el CD por sólo un euro más la voluntad que puede ser cero, claro". Destacar, com a curiositat, la faceta de Juan Pablo Caja com escriptor; enguany ha debutat en el món de la novel·la amb "Cerveza Caliente", ambientada a la Palma dels 80's. Si voleu saber-ne més, pegau-li una ullada a la seva web. 

DESCÀRREGA

Galactus - "Agallas - Promo CD" (2010)

GOODFELLOWS - Discografia

Goodfellows tenen tot el que ha - o hauria - de tenir una bona banda de Power-Pop: idees clares, bon gust i, el més important: capacitat de fer cançons curtes, efectives i extremadament aferradisses. Sumem-hi, a més, unes influències més que destacables de clàssics del Power-Pop com The Raspberries, The Beatles, Gigolo Aunts, Lemonheads, The Knack, Romantics, Barracudas...

La banda va sorgir aproximadament a finals de 1995, com un nou projecte de tres dels antics membres de Pasos Perdidos: Tomás Forns (guitarra), Pepo Granero (baix) i José Oliveras (bateria). A ells s'hi afegí el vocalista Biel Palmer. La seva trajectòria fou, pràcticament, meteòrica: en tres anys enregistraren dos àlbums i compartiren escenari amb formacions com The Automatics, The Saints, Sexy Sadie, Héctor Peñalosa (The Zeros), Los Secretos, i un llarg etcètera. Els primers anys del nou segle, a més, van sortir a fora, arribant a realitzar concerts a Los Angeles o Liverpool. Gens malament, no? El cas és que, per raons familiars, Goodfellows entraren en un procés d'inactivitat que els ha portat a un període de 8 anys de silenci...

...Però han tornat. Ho fa la mateixa formació, on s'hi afegeix un altre guitarrista, David Cladera. Al seu Bandcamp ja podeu escoltar "Susanne" i "The keeper of your keys", un aperitiu del que serà el seu esperadíssim tercer àlbum, "Happynitol: 10 pills for hard times". El resultat no podia ser millor i, de nou, els Goodfellows aposten fort per la música que millor saben fer: Power-Pop ple de melodia, color i vitalitat. Molt recomenables.

PD: Com a bonus, he afegit la cançó ("Be my good thing") que van incloure al recopilatori de Power-Pop "The Bam Balam Explosion Vol 7", del any 2000. 

DESCÀRREGA

Goodfellows - "Feel the pain" (1996)

Goodfellows - "Get the fellows" (1999)

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

La gran acumulació de cançons soltes a dins l'ordinador - parl d'anys i anys - ha donat lloc a aquest recopilatori de caràcter cassolà, improvisat i purament instructiu. Bàsicament, és un recull de formacions de Rock de tots els pals - des dels més clàssics als més indies - que, per desgràcia, tingueren una trajectòria curta. Bandes joves que, o bé no arribaren a sortir del local d'assaig o simplement donaren uns pocs concerts abans de separar-se. D'acord; hi ha moltes, moltíssimes bandes més, així que no descart, a un futur, tornar a fer una nova compilació. Però ara per ara, anem a fer memòria amb un primer volum que, ben segur, us aportarà una nova perspectiva del underground illenc i que, possiblement, us ajudi a descobrir algun diamant en brut.

1- Lack Of Blame: Banda de Punk-Rock activa entre el 2007-2008, que inclou membres de One For All y Apaga y Vamonos.

2- Vagina Off: Mítica gamberrada de finals dels 90'; un banda que, essencialment, practicava un Rock urbà potent i desefadat que queda ben reflectit amb aquest petit himne (al seu moment, sonà un munt; puc donar testimoni d'això!). La formació inclou a la baixista Silvia Podeur (Blind Panic, Golgotha, i avui a Toxic Army).

3- Red Ribbon: Boníssima banda de Indie-Rock de Manacor, amb una gran qualitat tant compositiva com tècnica que, perfectament els podia haver portat molt, molt lluny. Es van desfer i, avui en dia, segueixen donant canya baix el nom de Roig!.

4- Locus Versus: Ens anem, de nou, cap els darrers 90's amb aquesta banda de Power-Pop, amb la qual començaren la seva trajectòria musical els bessons Tejedor, Damián i Carlos (pilars de Casa Rusa).

5- Aura: Banda d'Indie-Rock nascuda a Muro, de les cendres de Sensual Pudding (gran banda, per cert!); a destacar-hi la presència de la guitarrista Marga Roca, avui ficada dins el món del Heavy-Rock amb formacions com Hadooken o Rómulo y Los Centurios.

6- Lazygun: Una banda de Palma, activa entre el 2006-2007, que es va nodrir del so de formacions com Oasis o Jet. No arribaren a tocar en directe, segons em consta.

7- Lizmilk: Aquesta banda de Rock 'n Roll a la anglosaxona va aparéixer devers el 2007... i no se ben bé què s'ha fet d'ells!

8- Beat Frog: Un d'aquests grups que es va quedar al local. Sorgiren devers el 2008, i tenien influències destacables com les de Led Zeppelin o Buenas Noches Rose.

9- Loise Lane: Una banda de Heavy-Rock aferradís i melòdic bastante consolidada dins l'escena de Palma. Aquesta cançó va aparéixer devers el 2000 com a single/demo.

10- Fake Smile: Banda de Rock/Garage de curta durada. Eren molt joves, verds en molts d'aspectes, però amb cançons com aquesta apuntaven maneres.

11- Boulevard Maria: Aquest grup de Power-Pop va aparéixer a Palma l'any 1994, i deixà alguns temes gravats devers l'any 1999. Els seus components van ser Toni Rebassa (guitarra, veu), Junior Ramírez (guitarra), Sr. Muñoz (baix), Joan Binimelis (bateria).

12- El Octavo Pasajero: Banda de Indie-Rock, amb tocs retro tipo The Charlatans i aires del Brit-Pop de Oasis. Enregistraren algunes demos i feren un bon grapat de concerts al seu moment, però no feren massa cosa més.

13- Drown: Banda de Rock acústic encapçalada per José Fructuoso (avui a J-56), amb un so molt càl·lid i americanot.

14- Flykiller Coffee: Rock instrumental amb tocs Progressius i textures pròpies del Post. Interessant experiment de curta durada, per desgràcia.

15- Proyecto Tatlin: Un dels primers exemples de Post-Rock/Metal a Mallorca? Només enregistraren de forma oficial un tema, molt bàsic i primitiu, però amb una sèrie d'elements interessants.

16- The Dirty Diggers: Un trio palmesà que devers el 2008 va fer un grapat de concerts. Entre Nirvana i els Pixies.

17- Stray Dog: Banda de Rock alternatiu a càrrec de quatre joves palmesans. No hi ha gaire informació sobre ells.

18- Daydream: Projecte de Rock alternatiu, molt guitarrer i potent, que encapçalà la vocalista/guitarrista Marga Roca abans de fundar Dirty Rice (no confondre amb els Dirty Rice de Marratxí) i començar la seva transició cap el Heavy.

19- Dog Dream: Grup de Pop-Rock amb elements propis del Rock alternatiu i Power-Pop. Encara segueixen actius, crec.

20- The Klient: Efimer quartet d'Indie-Pop/Rock encapçalat per vocalista femenina; estaven influenciats per grups com Radiohead o PJ Harvey.

21- Echolocation: Banda de Rock 'n Roll / Hard-Rock. Gairebé no hi ha informació sobre ells.

22- Tres Caladas: Grup que practicà un Rock macarra, de carrer, nodrit pel so de formacions com Barricada.

23- Punto de Partida. Efímera banda de Pop-Rock/Power-Pop que va aparéixer el 2006 de les cendres de No Somos Nadie. El seu líder i fundador fou Maurici Revilla (Canal 69, Vodkartinis). No arribaren a tocar en directe.

24- Blackheart: Riffs tipus The Clash i veus properes al Marilyn Manson més intimista? Aquesta banda enregistrà una demo cassolana i poca cosa més.

DESCÀRREGA

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

THE NASH - "Live Acoustic Set" (2007)

Sorprèn que, amb poc més de 15 anys, un grup del nivell de The Nash tan sols hagin editat tres àlbums, un dels quals només se'n van fer molt poques còpies. Poc però bo, podriem dir, quan encara resona el seu darrer disc, "Kicks And Glory" (2006) com un dels millors discs de Power-Pop gravat/editat a Mallorca.

Seguidors de la banda de John Tirado: aquí teniu una alegria, i de les grosses, amablement cedida per en Pep. Aquest CD no és, en cap cas, oficial, sinó una gravació acústica feta l'octubre de 2007 al local d'assaig de The Nash, al Hipòdrom de Son pardo. La qualitat de so no és que sigui bona... sinó boníssima! Tant que a mi, com a entusiasta de la banda, m'ha deixat absolutament bocabadat, creuant els dits i desitjant que tornin a anunciar algun nou concert a la nostra illa.

DESCÀRREGA

The Nash - "Live Acoustic Set" (2007)