Si en Joan Andreu de Pecan Pie considerava que The Nash eren, al seu moment, "la millor banda de Pop i Rock a Mallorca", devia ser per alguna cosa, no? No és gens agosarat dir, amb la boca ben oberta, que John Tirado és un dels millors intèrprets i compositors de l'escena mallorquina. A mitjans dels 90's, va decidir canviar els gratacels de Nova York pel sol de la Mediterrània... i des d'aleshores hem gaudit d'un talent inqüestionable.
The Nash van formar-se l'any 1996: John, juntament amb el finlandès Mauka Palmio, va polir amb rapidesa un set-list per poder presentar-se al Concurs de Pop-Rock organitzat per l'Ajuntament de Palma... i guanyaren. El premi fou l'enregistrament d'aquest "The Last Cigarette" (1997), el seu disc debut on hi figura també Jaime García Soriano (Sexy Sadie) al baix. Descatalogat avui en dia - com bona part del material de la banda - aquest primer disc és notable, tot i el seu so cru i veritablement brut; la mescla de melodies pròpies del Power-Pop amb la potència del Punk-Rock ens dona un grapat d'himnes - "Radiation song", "Low Clouds" o "Hanging from the rafters", per exemple - que no es poden deixar pasar per alt. Una curiositat: al tema "Heaven Waits" hi col·labora ni més ni manco que... Joan Bibiloni. Sorprenent, com a mínim.
La fòrmula del grup es va refinar amb el seu següent llençament, l'EP "Amps On" (2000); suposo que una part important la provocà el canvi de formació, amb Ángel Cubero (baix, ex-Vancouvers), José Luís García (bateria) i Javier Ruiz (guitarra). Lluís Albert Segura, aleshores a Glycerine, col·labora al disc, iniciant-se una relació que culminà anys després, quan va passar a ser el bateria de The Nash. És, aproximadament, a aquesta època quan els vaig veure en directe per primer cop i record que, malgrat jo era un nin, em vaig quedar bocabadat amb la seva gran professionalitat en comparació a altres bandes que havia vist damunt d'un escenari.
El segon disc, "Four Wheel Dinasty" (2003), suposà una gran passa endavant per Tirado i companyia: es tracta d'un equilibradíssim conjunt d'onze cançons que ens remeten a The Replacements, Elvis Costello, The Clash o, fins i tot, els Foo Fighters. Aquest disc, per cert, fou enregistrat a mig camí dels Electric Chair Studios (Palma) i els Man Made Studio (Nova York). No sé si la versió primitiva de "Turn to plastic" fou enregistrada a alguna d'aquestes sessions, però el cas és que aquell mateix any va aparéixer al triple recopilatori de la botiga Pasatiempos. També l'he inclós dins l'arxiu, com a una raresa digna de ser escoltada.
L'any 2005 el line-up de The Nash es consolida amb la que, pel meu gust, és la seva millor formació: John Tirado (veu, guitarra), l'anglès Brett Lomas (guitarra), Ángel Cubero (baix) i Lluís Albert Segura (bateria). "Said & Done" (2005) és un single de tres temes que marca l'inici d'una nova etapa per la banda, culminada amb l'imprescindible "Kicks and Glory" (2008), un dels millors discs de Power-Pop que s'han fet mai a Mallorca. Si no l'he inclós és perquè encara el podeu trobar original a algunes botigues de Palma... I si no us arriba el pressupost, tranquils, perquè és l'únic disc del quartet que podreu escoltar al Spotify.
A Nova York no ho saben, però a Mallorca sí: The Nash són paraules majors.
The Nash - "Last cigarette" (1997)
The Nash - "Amps on" (2000) - EP
The Nash - "Four wheel dinasty" (2003)
The Nash - "Said & Done" (2005) - Single