Cap on vas, d'Albino Tena

Aquest dissabte, concert presentació del disc d'Albino Tena, Cap on vas.
Molta sort, amic.

Amb gust de terra

La revista digital La nova escena ha fet un vídeo resum dels espectacles presentats durant la 10ª edició de Litterarum. Podreu veure i escoltar un tast de l’espectacle Amb gust de terra, amb el guitarrista i amic Albino Tena, a partir del minut 5.16.

A la Fira del llibre ebrenc

27 de maig de 2017. 10a edició de Litterarum i 14a Fira del llibre ebrenc, de Móra d’Ebre, i avui participaré i viuré ambdues.

El dia comença fresc i entelat, i de bon matí em trobo amb Albino Tena a la vora de l’Ebre. Pugem junts riu amunt, carregats d’energia i il·lusió. Estàvem convocats a les 10 a la Sala Democràcia per preparar la nostra participació en una nova iniciativa, el Tast-vinent, propostes d’espectacles amb la literatur ai el vi com a fils conductors. Nosaltres presentem Amb gust de terra, un espectace senzill i emotiu, amb lectura de textos meus i d’altres escriptors, com ara Artur Bladé, acompanyat per la guitarra d’Albino Tena, que també interpretarà temes seus. El tast només ha de durar un quart d’hora. Ho tenim ben preparat per a cenyir-nos al temps; som creatius, emocionals… però també disciplinats i professionals. I hem fet bé, perquè quan apaguen els llums, i ens quedem aparentment sols dalt de l’escenari, jo amb la seva música, ell amb la meva veu, perdem la noció del temps i s’obre un parèntesi de màgia. Hem estat els primers, i podem gaudir de la resta de propostes.

Després d’un dinar/tertúlia a peu dret, i d’un tallat amb gel al Cafè Noisette, on s’exposen els diversos espectacles programats durant el dia per part dels artistes participants, vaig a la Biblioteca on gaudeixo del recital Canten Marta Pessarrodona, de QuiEts i Miss Plumtree: una delícia que em sedueix, per la veu, per la música, per les paraules.

Després em dirigeixo a la carpa, prop dels llibres, on les microtertúlies amb periodistes, programadors, escriptors, lectors, etc, s’intercalen en una dansa improvisada que enforteix aquesta família que s’anomena literatura ebrenca.

I em toca el torn de presentar el llibre (com els 13 anys anteriors), mitjançant una breu entrevista a través de Ràdio Móra d’Ebre, que podeu escoltar en aquest enllaç a partir del minut 16.20. Enguany toca El nostre pitjor enemic, que torna a la comarca després de guanyar el premi Ribera d’Ebre.

Asseguts a les cadires, tafanejant per la carpa, molt de públic.

Quan després de tot el dia decideixo marxar, m’adono que he signat exemplars de sis llibres diferents (contes, novel·la, dietari), i em sento bé, i amb ganes d’escriure.

A hores d’ara encara és una incògnita amb quin llibre vindré l’any vinent, però no m’ho penso perdre.

Podeu veure un tast del nostre espectacle Amb gust de terra, en aquest vídeo resum que han fet la revista digital La nova escena, a partir del minut 5.16:

Amb Albino Tena i El nostre pitjor enemic, a la Fira del llibre ebrenc

S'acosta una nova cita anual imprescindible: la Fira del llibre ebrenc i Litteratum,a Móra d'Ebre.

I com pràcticament en totes les edicions i seré present, i per partida doble, el proper 27 de maig.

.

Al matí, participaré amb el guitarrista Albino Tena amb una activitat que s'estrena a la fira, el Tast-VInent, on oferirem un tast de l'espectacle "Amb gust de terra", amb textos i cançons relacionades amb el món del vi. Molta il·lusió per a aquest nou projecte. Més informació al Diari de Tarragona.

.

A la sis de la tarda, dins de les tradicionals rondes de presentació, parlaré d'El nostre pitjor enemic, la novel·la amb què vaig guanyar el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.

Catàleg d'activitats de Jesús M. Tibau

En aquest apunt he volgut reunir el catàleg d'activitats per a les quals es posa a la vostra disposició aquest escriptor especialitzat en el relat breu, natural de Cornudella de Montsant i tortosí d’adopció, que fa anys que intento viure del “cuento”. Podeu contactar amb mi al correu tensunraco(arrova)gmail.com, a facebook, a twitter o al meu blog.

.

Breu currículum. He publicat diversos reculls: Tens un racó dalt del món (Montflorit, 2001), Postres de músic (Empúries, 2005, Premi Marian Vayreda), El vertigen deltrapezista, Una sortida digna, I un cop de vent els despentina, i El noi del costat del padrí (Cossetània, 2008, 2009, 2011 i 2014), i No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016).  També he publicat els poemaris A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009) i La pluja ha vessat milions de núvols abans (2015), els dietaris Molles per no perdre’m, i Per no perdre’m les molles (Petròpolis, 2012 i 2014), i la novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània 2016), guanyadora del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre. L'última publicació és una mena de llibre de viatges, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions, 2017) Presento el programa de televisió a Canal 21, Tens un racó dalt del món, i gestiono el blog del mateix nom, i entre altres guardons ha rebut el Premi Blocs Catalunya Literatura, 2009, i el Mèrit de les Lletres Ebreques, 2013.

Com a escriptor, m’agrada fer-me proper, visitar centres d’ensenyament, Clubs de lectura, entitats, associacions, i fer lectures dels meus relats.

Més informació a la meva web de l'AELC, o a Qui és qui.

A més de visitar-lo a les xarxes socials que freqüento, o de llegir els meus llibres, podeu contactar amb mi per a les següents activitats, o qualsevol altra que em proposeu.       

.

CONTES A LA CARTA

Vols convertir algú en personatge d’un relat? Només necessito unes quantes dades personals de la persona homenatjada, les seves aficions, costums, manies, físic, manera de ser... tot el que creguis

rellevant per fer-ne una definició.

Escriuré un relat d’una o dues pàgines de tipus emotiu, o divertit, o infantil, o de gènere negre ... El faré arribar, al més aviat possible, per correu electrònic, o per correu postal, signat, amb la possibilitat d’acompanyar-lo d’un dels meus llibres dedicat.                                       http://contescarta.blogspot.com

.

RELATS MUSICATS

La tendresa dels relats de Jesús M. Tibau poden anar acompanyats amb l’emoció de la guitarra de David Espinós, Toni Just o d'Albino Tena. Textos i música s’uneixen per a enriquir-se mútuament i oferir un petit espectacle que no deixa indiferent al públic amb sensibilitat, amant d’històries plenes de tendresa i humor. 

Una selecció de relats llegits pel mateix autor, acompanyats a la guitarra en un espectacle de petit format, senzill i profund alhora. http://relatsguitarra.blogspot.com

.

LECTURA DE RELATS BREUS

Lectura en solitari d’una selecció dels més de 500 relats breus que he escrit a llibreries, biblioteques, i també a en llocs pocs comuns com bars o fàbriques de xocolate o a qualsevol entitat o associació a qui els agradi escoltar petites històries.

.

AUTORS A LES AULES

Activitat especialment dissenyada per als centres d’ensenyament, amb l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes. M'agrada anar convidat als centres d'ensenyament, fer-me proper a xiquets i xiquetes, a nois i noies, fer costat a una de les professions més importants per una societat, la de mestres. Els alumnes sempre em sorprenen amb la seva visió del món, amb les preguntes. Jo també procuro fer-los alguna sorpresa, mostrar-los la meva passió per la literatura.

Araceli Aguiló i Emigdi Subirats van fer una guia de lectura fa uns anys.

Més informació en aquest enllaç.

http://jmtibau.blogspot.com.es/search/label/ensenyament

.

LLETRES EN VIU

Activitat especialment dissenyada per als clubs de lectura, amb l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes. Un altres dels grans plaers: acudir a un Club de lectura sense haver de convèncer ningú perquè llegeixi el teu llibre. El meu llibre més comentat ha estat El vertigen del trapezista, del qual hi ha un lot d'exemplars en préstec a la Central de Biblioteques. Més informació a http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/lletres-en-viu

.

TALLER DE CREATIVITAT NARRATIVA

Amb una sola sessió, intento ensenyar de forma amena i participativa com es pot incentivar la creativitat al món dels relats breus, tot i que la creativitat serveix per a tots els camps. Especialment adreçat a adults i batxillerat, amb o sense ambicions de convertir-se en escriptors, perquè jo aconsello escriure a tothom.

.

XERRADES

Sovint m’han convidat a participar a xerrades, taules rodones o debats sobre literatura breu, o la meva experiència a les xarxes socials.

   

Punt i a part al Taller d'Art de Cinta Dalmau

Acaba l’any amb la cloenda del Taller d’Art de Cinta Dalmau a Tortosa, que posa punt i a part a una iniciativa privada que amb entusiasme ha contribuït a revitalitzar el nucli antic de Tortosa i oferir el seu espai per a exposar tota mena d’obres d’art i fer activitats culturals.

Durant aquests 10 anys i he participat alguna vegada, fent lectures de textos meus o d’altres.

Albino Tena ha estat l’encarregat de cloure aquest període (que segur que tindrà continuïtat d’una manera o altra, segons ja ens ha infomrat la mateixa Cinta Dalmau) amb un petit concert, i atesa la nostra bona complicitat, m’ha convidat a llegir alguna cosa mentre m’acompanyava, improvisadament, a la guitarra. He llegit un dels meus poemespreferits de Gerard Vergés, un parell dels inclosos al recent Premi Terres de Fang.

Punt i a part que esperem que no sigui llarg, perquè necessitem d’espais i d’entusiasmes com el que ens regala la Cinta.

Gràcies per aquests deu anys.

(Fotos del sempre atent Joan Panisello)

Curiosament, al fons de les fotos, es veu un text de Zoraida Burgos que es titula Interconnexions. Això és el que ha passat al Taller aquests 10 anys, i el que m'uneix a l'Albino.

Moments, d'Albino Tena

Com m'agrada llegir contes al costat de la música d'Albino Tena

Relats i guitarra a Vinebre.

En poc més d’un any, tercer cop que vaig a Vinebre. Primer, l’agost de 2015, a recollir el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, después, a presentar la novel·la guanyadora, El nostre pitjor enemic, i aquest dissabte, per fer un recital de relats acompanyat de la guitarra d’Albino Tena.

Dissabte a la tarda quedem a casa seva. Carrega al maleter del meu cotxe la seva guitarra, altaveus, micròfons cablejat… i va afegint coses, tot per si de cas; és un professional molt meticulós que estima la feina ben feta. Jaqueta fina o gruixuda? Les dues, per si de cas. Jo porto impresos els textos escollits, uns pocs llibres, i un bolígraf que després em deixaré.

Durant el trajecte, riu amunt, aire condicionat molt suau i amena conversa sobre les nostres coses.

I arribem a casa Don Joan, un edifici renaixentista recuperat fa poc, que vaig descobrir la meva darrera visita a Vinebre, i on havia de llegir els meus contes, sí o sí.

Ja ens esperen, l’alcaldessa, la regidora de Cultura, i personal de l’Ajuntament. Tot està a punt, el tracte és dolç, amable, agraït, i el pati està pintat de colors càlids, t’abraça.

Fem proves de so fins que a l’Albino li sembla perfecte; vol que el públic ho escolti bé, vol xalar.

I comencem el recital, contes amb Cornudella i el Montsant de rerefons, inspirats en els meus passejos per Tortosa, relats amb tendresa i humor, nanocontes, fragments de vida. Llegeixo en braços de la guitarra, al ritme de les notes, esperant de vegades que Albino acabi un acord; és com una dansa.

Després, ens regalen felicitacions i agraïments, confessen alguna llàgrima que ha estat a punt de vessar. I vi del poble, dolç, és clar, i coc amb xocolate al mig.

Em demanen que signi exemplars dels meus llibres, i no trobo el bolígraf que havia portat. Albino, eficient, em deixa el seu, i a l’hora de marxar vol que me’l quedi, de record.

Una dona em diu que quan et quedes vídua, al poble d’adopten. Sí, Vinebre es veu un poble acollidor que diu Vine. Però nosaltres ara marxem, no del tot.

Contes i música a Vinebre. Albino Tena i Jesús M. Tibau.

El proper dissabte 15 d'octubre, a les 19.00 hores, podré gaudir d'una nova col·laboració amb Albino Tena i la seva guitarra, i ja en van unes quantes. 

A més, tindré el plaer renovat de tornar a un poble que ja estimo, Vinebre, i a un espai magnífic, l'edifici renaixentista de Don Joan.

Nosaltres xalarem, i ens emocionarem, i crec que tu també, si véns.

Amb contes musicats a Campredó

Divendres passat vaig acudir com a escriptor del trimestre a la Biblioteca de Campredó, convidat per Emigdi Subirats, i acompanyat per Albino Tena i la seva guitarra. De fet, van titular l'acte com "Albino interpreta Tibau". 

Per a aquest acte vaig escollir un conte, poema o fragment de cadascun dels meus deus llibres, als quals Albino acompanyà d'una peça del seu repertori. He dit mil vegades com m'agrada llegir en públic acompanyat d'un guitarrista. Al final, Albino, molt professional, em confessà que aquell dia no havia estat excessivament fi. Sí, mooolt professional, perquè jo em vaig sentir a la glòria al seu costat, la seva guitarra em feia sentir màgic.

De propina, i per primera vegada, vaig llegir un dels contes del proper llibre No és la derrota, sinó el vent. 

I ara em queda esperar al proper divendres 4 de març, per tornar a la Biblioteca de Campredó, i gaudir de la trobada amb el seu club de lectura i comentar El noi del costat del padrí.

De tot això se'n diu viure del "cuento", o que el "cuento" et doni vida.

Albino Tena interpreta Tibau, a Campredó

El proper divendres 19 de febrer, a les 20.00, tinc una nova cita literària per xalar de valent.

Serà ala Biblioteca de Campredó, convidat per l'amic Emigdi Subirats, en motiu dels mesos que em dediquen al seu Club de lectura.

En aquest acte llegiré una selecció de 10 fragments dels meus 10 primers llibres, com ja vam fer fa uns mesos a la Biblioteca de Tortosa, amb un possible avanç del meu proper llibre, en primícia mundial.

M'acompanyarà a la guitarra el músic, i ja amic, Albino Tena. Divendres passat vam estar assajant a casa seva la música que posarà a cada fragment, i vam compartir moments molt emotius, que segur que sabrem transmetre divendres vinent a Campredó.

Abans de l'assaig, al vespre, ja estava molt cansat de tota la setmana i d'undia especialment intens, però a mesura que anava llegint els relats amb el so de la seva música de fons, m'anava relaxant, i recuperava totes les forces i il·lusions.

I és que la màgia és possible, en dono fe.

Amb moltes ganes que arribi divendres.

Divendres Divins

Divendres passat buido el maleter del cotxe (ara a l'estiu ple d'estris de platja) i passo a buscar a Albino Tena, i tot el seu engranatge musical d'altaveus, cables, micròfons i guitarra, perquè el nostre objectiu d'avui és Falset. Ens han contractat per a amenitzar un tast de vins dins de l'activitat Divendres Divins per a la DO Montsant, i hem preparat contes i cançons adequats per a l'ocasió. Estem il·lusionats, perquè serà la nostra primera actuació conjunta.

Les onades excessives de calor de les darreres setmanes s'aturen de cop, i l'estiu ens regala un dia dolç, fresc,  i ens obrim pas per una carretera que conec amb els ulls tancats; però, no, els obro bé, i també el cor.

Arribem molt d'hora, perquè Albino és molt professional i vol preparar el muntatge meticulosament. Entrem al Celler, i l'olor de vi ja comença a embriagar-nos. Albino posa tots els sentits en comprovar com funciona el so aquí dins, i confirma que, efectivament, estem dins d'una catedral. Jo, en canvi, em sento xiquet, i gaudeixo el moment, i assaboreixo aquest espai fantàstic, amb ganes ja de posar-me a llegir.

Posem un altaveu (sóc generós amb mi mateix quan faig servir el plural, perquè el mèrit del muntatge és de l'Albino, jo només ajudo matusserament). Jo diria que sona bé, però l'Albino posa un segon altaveu, no es conforma fins fregar la perfecció, perquè té respecte pel públic, perquè té respecte per ell mateix i la seva música.

Provem micors, sí, sí, provant, provant. Albino es dóna per satisfet, i vol anar a prendre l'aire, per relaxar-se abans de l'actuació, per a allunyar-se'n mentalment.

Després, l'enòleg Àngel Teixidó explica i guia el tast dels quatre vins escollits representatius de la DO l'últim any, Malondro blanc i Estones negre, Ètim rosat i Lo foc del castell. Entre tast i tast llegeixo un dels meus contes, ambientats al món rural i al Priorat, bressolat per la guitarra d'Albino, que també canta alguan de les seves cançons.

En acabar, ningú s'aixeca de les cadires, i vull creure que encara en volien més. Crec que tot plegat ha estat embolicat d'una mica de màgia. Molta gent ens diu que s'ha sentit identificat, que s'han emocionat; objectiu aconseguit.

Satisfets, ens regalem un deliciós sopar, i brindem per futures actuacions (si algú està interessat, només cal que ho digui). En sortir del restaurant, ens adonem que fora s'ha girat mal temps, que plou a bots i barrals i l'aigua omple el carrer que s'ha tornat un petit tiu. Tornem a casa a poc a poc, amb calma, perquè això del mal temps és relatiu.

.

El cicle Divendres DiVins a la DO Montsant és organitzat pels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, el Departament d’Agricultura, la DO Montsant i la Cooperativa Falset-Marçà.

sobre la 7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

La Jornada Literària de Cornudella de Montsant ha arribat a la setena edició, i vénen cares noves d’amics i amigues de lletres a conèixer el meu poble, i viceversa, però les emocions i neguits són els mateixos.

Seguint la línia encetada des del primer any, he convidat gent que arriba des de moltes direccions: Manel Ollé i el guitarrista Albino Tena, des de l’Ebre, Pere Audí i Jaume Borràs, amb tonalitats prioratines, Montse Farrés i Marta Magrinyà, del Camp, Santi Borrell, del Penedès. Intento fer de Cornudella un punt de trobada, una balma més a la cultura del nostre país, des de la senzillesa, una excusa per a tornar-nos a trobar un altre dia.

L’Ajuntament m’ho posa tot fàcil, em deixa triar com vull la llum de La Renaixença (tènue, demano), si necessitem focus i de quin color, i, amb humilitat, deixen que sigui jo qui doni inici a l’acte.

Comencem amb la ronda de presentacions, i sobrepassem, d’escreix, el límit de cinc minuts que havia donat a cada paraula (sóc un amant de la brevetat). El públic escolta amb atenció quasi reverencial. Tot i haver un nombre d’assistents prou elevat per a aquest tupis d’actes literaris (uns seixanta o setanta, em van dir), el local és molt gran, i l’amplitud dificulta la proximitat.

Després, Manel Ollé i jo mateix fem un nou homenatge a Gerard Vergés, acompanyats de la guitarra d’Albino Tena. Per a mi, ha estat el moment més màgic, llegint Vergés bressolat per la música.

Finalment, Albino Tena ens ha regalat amb simpatia un recital de cançons seves, i d’altres que li agrada cantar.

Com sempre, abans, durant i després, de l’acte, em veig impotent d’arribar a tot arreu, de conversar amb tothom amb el temps i la profunditat desitjada, i passo unes hores dalt d’un núvol, o sobre una corda, no ho sé.

Podeu veure fotos en aquest àlbum.