Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cornudella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cornudella. Mostrar tots els missatges

07 de novembre 2024

hi ha coses que canvien, però coses que no

 

En sortir de l’edifici, presencio una escena quotidiana, que es repeteix generació rere generació, i que em desperta tendresa. Una noia entra per la porta, al mateix moment en què jo surto, mentre dues noies estan plantades fora. Em saluden, educades totes tres, i es diuen adéu amb un somriure dolç. Tot just l’una ha tancat la porta, les altres giren cua per on han vingut, en direcció a les seves llars, suposo. Com a tots els pobles i ciutats, han seguit el ritual d’acompanyar la seva amiga fins la mateixa porta de casa, per una ancestral necessitat de seguretat compartida, i per a estirar la conversa fins a l’últim moment.

Quan jo tenia la seva edat, a Cornudella no teníem aquest hàbit, almenys els nois, i crec que tampoc les noies. Als anys setanta el poble era una bassa d’oli, la inseguretat era impensable, i els carrers formaven part de casa nostra; la gent que hi transitava era tota coneguda i de fiar, amb nom, cognom i malnom. Només recordo una excepció. Als estius, quan la colla es veia incrementada pels estiuejants habituals, i les nostres trobades acabaven més tard, acompanyàvem una de les noies més joveneta fins a casa seva, carretera de la Morera amunt, cap als “afores” –i escric “afores” entre cometes, perquè aquest concepte, al meu poble llavors, representava una distància ben petita. Estiràvem una estona el temps de comiat, asseguts a la barana de la carretera, des d’un revolt on es veia el poble i les estrelles.

Xalava molt ballant amb aquella noia, ens enteníem, rèiem. D’això fa més de quaranta anys. Com ha canviat tot! Jo he publicat una vintena de llibres, i ella ara comanda el poble, havent-se convertit en la seva primera alcaldessa. Fa temps que no ballem, però somriem sempre que ens trobem, perquè hi ha coses que canvien, però coses que no.

15 d’agost 2023

Moncor, de Fernando Mestres












Dissabte passat vaig participar a la presentació del disc Moncor, de Fernando Mestres, a Cornudella.

Tothom al poble coneix la passió per la música del Fernando, que ja li ve de son pare, però poca coneix la magnitud de la seva obra. Fernando és músic per vocació, i carnisser per amor, i sempre ha col·laborat en les activitats del poble (teatre, cinema...), aportant la seva música. Però durant dècades ha anat construint un bagatge immens de centenars de composicions que compartia només en la intimitat. 

Fa uns anys, en una activitat que es va fer a la Biblioteca de Cornudella, vaig llegir uns poemes inèdits ambientats en la meva infantesa al poble. Fernando me'ls va demanar. Temps després, em truca i em demana que passi per casa seva, que m'ensenyarà una cosa. I la "cosa" era més d'una desena d'aquells poemes musicats. Escoltar-los em va fer plorar d'emoció. Després també ha musicat gran part del poemari A la barana dels teus dits, alguns dels quals els podeu escoltar en aquesta llista de youtube.

També ha musicat alguns poemes del que després ha estat el llibre Hi entra de puntetes la llum, abans que jo em barallés amb els textos i en modifiqués alguns versos per a la seva edició definitiva, com es mostra en un recull d'àudios amb l'editor Eduardo Margaretto que vaig voler compartir amb tots els seus dubtes i incerteses.

I fa uns dies, Fernando em truca per a convidar-me a participar a la presentació del seu disc, Moncor, que inclou la cançó la Bústia (inclòs a Hi entra de puntetes la llum), i que jo encara no he escoltat.

Fa anys que l'animava a mostrar les seves composicions, però ell, perfeccionista, em responia que no és cantant, que necessitava trobar una veu que les cantés. I déu n'hi do si l'ha trobat. A través de Pau Fargas, que ha editat el disc, va contactar amb Elena Zelaya, una cantant de Costa Rica, resident a Barcelona, que no sap parlar català, però que ha fet un treball excel·lent interpretant les cançons del Fernando.

Fernando troba gran part de la seva inspiració en poemes escrits per autors vinculats amb Cornudella, com Mossèn Magrinyà (que li va fer classes de petit), Joan Baptista Espasa, Francesc Valls Calçada i jo mateix, una mostra dels quals es troben en aquest disc, juntament amb poemes musicats de Mònika Escuer, Martí Pol i Joan Margarit.

Dissabte passat feia goig el Casal Jaume I de Cornudella, ple a vessar, amb tot el pla amb ganes de compartir aquest moment tan especial per al Fernando, en un acte conduït pel Francesc Valls Calçada, amb intervencions de l'alcaldessa Meritxell Cardona, de Mònika Escuer i jo mateix, i de Pau Fargas al so i al violí, Fernando al piano, i la gran sensació de la tarda, la veu dolça d'Elena Zelaya.

Un tresor que ara podem gaudir, esperant que sigui el primer d'una llarga llista de discos, que de bon material, el Fernando en té de sobres; en dono fe.

Us deixo un vídeo de La bústia:


08 de gener 2023

La broma es desperesa

 La broma es desperesa a recer de les muntanyes del meu poble.

Cornudella de Montsant, gener de 2023



31 de gener 2022

I l’autopista de sobte es fa humana i tendra

 

Avanço un dels molt camions que et trobes per l’autopista. És una maniobra que, sense deixar de posar-hi tota l’atenció, fas amb cert automatiste. Però de reüll veig un nom a la lona del camió: Rocamora. Es tracta d’una empresa familar de transport de Cornudella que, amb la seva sola presència, enmig d’un sol implacable de migdia i de la remor constant de motors, em trasllada al meu poble i a la meva infantesa. És el nom d’una coneguda família del poble, d’un company d’escola, i una paraula que vaig escoltar centenars de vegades en boca de mon pare, perquè a la seva feina de paleta sovint tenia relacions amb el Rocamora per al transport de material d’obra. I l’autopista de sobte es fa humana i tendra, i li dic adéu des del retrovisor. Amb un nus a la gola.

27 d’abril 2019

Els laberints del dolor, de Francesc Valls-Calçada



 Fotos de Pep Alcanyíz

Dissabte passat, 20 d’abril, vaig col·laborar a la presentació del llibre Els laberints del dolor, de Francesc Valls-Calçada, vint-i-un poemes i vint-i-una pintures de Freya Day, que ens endinsen en la lluita contra el dolor, angoixa, patiment, que provoquen diverses malalties i afeccions encara poc comprensibles per part de la societat.
Tothom vol fugir del dolor, però quan te’l trobes cara a cara, et regala almenys la capacitat de concretar prioritats a la vida, a conèixer-nos a nosaltres mateixos.
El llibre combina líria i èpica, en certa manera, perquè després de cada poema hi ha un fragment de la vida real, extret sovint d’alguna notícia de la premsa, on es parla deles efectes d’aquestes malalties. Una notícia, unes poques línies enmig de l’exèrcit de formigues que és una pàgina del diari, poden passar desapercebudes; però quan les extreus, quan les llegeixes en calma, després d’un poema, prenen força i subratllen tot el seu significat més aspre. Vet aquí la força de les paraules, només cal parar-hi una mica més de compte.
Les pintures de Freya Day són un magnífic complement, o a la inversa; punyents, desequilibrants, no gens dòcils, com sagetes.
Algunes paraules que trobem al llibre són: paciència, provisional, turment, lament, desesper, sandàlies de plom, fugir, incert, fugisser, llosa, presoner.... i SOBREVIURE.
Un  plaer compartir un nou acte, un més de molts, amb l’amic Francesc Valls-Calçada, a Cornudella de Montsant, a Tarragona, a Tortosa, o calgui.

19 d’abril 2019

Els laberints del dolor, de Francesc Valls Calçada, a Cornudella


Demà tindré el plaer de participar a la presentació del nou llibre de l'amic Francesc Valls Calçada, Els laberints del dolor, a Cornudella de Montsant, amb presència també de la il·lustradora Freyda Day.

22 de juliol 2018

Sobre la 11a Jornada Literària de Cornudella de Montsant



El passat 14 de juliol va tenir lloc la 11a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Onze anys de consolidació d’aquesta iniciativa en què, entre altres coses, compleixo el meu desig de mostrar els meus amics i amigues de lletres al meu poble, i viceversa.
Aquests onze anys de jornades no serien possibles sense la voluntat entusiasta de mantenir-les de l’Ajuntament de Cornudella, personificades en el seu alcalde, Salvador Salvadó.
Ni serien iguals sense tota la gent que hi participa, tant si són treballadors de l’Ajuntament com a voluntaris, gent que hi anem pensant durant tot l’any i amb qui comparteixo idees a través de whataspp, o davant d’una cervesa, com el regidor de Cultura Salvador Olivé, o la indispensable i organitzada bibliotecària i amiga, Pili de la Calle, o l’imaginatiu Joan Carles Jansa, o l’escriptor a qui també ja considerem local, Francesc Valls-Calçada.
I enriqueixen la jornada amb les seves veus tota la gent que es deixa engrescar a llegir fragments de textos, que enguany han estat, al Celler Cooperatiu Maria Elena Morató Pàmies, Gustavo Tibau Tarragó, Mireia Dols Galan, M. Dolors Pàmies Escudé, Manel Pozo Català, Ainoa Campiña Bellés, Carolina Bodro Cardona, Neus Jansa Aragonès, Francesc Valls-Calçada i Joan Carles Jansa Espallargas, i al Casal Jaume I, Josep Amat Torroella, Farners Casas Fontcuberta, Pilar de la Calle Carpintero, Josep Lluís Correa Martínez, Meritxell Cardona López.
Es tracta que ningú sigui indispensable i que sumi tothom que vulgui sumar; és la nostra Jornada literària.
Durant aquests anys he buscat que les jornades tinguin un denominador comú, amb la literatura com a protagonista, bressolada per la música, apostant per la diversitat i la brevetat, tot i que cada any em quedi amb les ganes de convidar molts més autors, fent venir gent d’arreu, del nord o del sud, amb especial protagonisme pel Priorat.
Però també intentem cada any aportar alguna sorpresa. L’acte central de la Jornada, amb les presentacions de llibres i el recital musical, ha anat canviant d’emplaçament, des de La Renaixença inicial, passant per l’Íntim, i ara el fantàstic pati del casal Jaume I, amb unes dimensions ideals per a abraçar l’acte. Però des de fa tres jornades hem incorporat la microruta literària inicial, que enguany té lloc a l’interior del Celler Cooperatiu, edifici modernista de César Martinell, que no és tan sols una obra d’art, sinó també un element viu, un lloc de treball amb caliu, olors i història barrejada.
El Celler ofereix una copa de vi als assistents, i s’inicia la ruta pels estrets passadissos de la bodega, on es llegeixen fragments de Manuel de Pedrolo, l’any del seu centenari, subratllats pel clarinet de Miquel Àngel Marín.
Després, enfilem a peu cap al Casal Jaume I, i em fa goig comprovar la quantitat de gent que ens segueix, molts amb un somriure al rostre, com si es tractés d’un joc. A mig camí, al carrer del Pilar, Rafael Tormo ens havia fet deixar un poal amb l’aigua, l’únic element que necessita. Jo no sabia què en pensava fer, però em prenc també la jornada com un motiu per a deixar-me sorprendre, i confio en la gent que convido, i els dono llibertat. I veritablement ens sorprén a tots amb l’encesa de bengales que apaga de viu en viu, encara en flames, dins l’agua del poal que comença a bullir i treure fum. Som animals juganers i ens encisa el foc.
Després, a les 7 en punt de la tarda i segon l’horari previst (un dels objectius a lhora de programar la Jornada és intentar ajustar-nos el màxim possible al temps previst i que no s’allargui excessivament), comencen les rodes de presentacions, amb una lectura inicial d’un fragment, la breu presentació perparts dels autors i autores (a qui agreixo que s’hagin cenyit al temps que els vaig indicar; són creatius i disciplinats alhora), i una intervenció musical de Miquel Àngel Martín.
Els llibres que pressentem són:
L’olor de la seva pell, d’Alfons Cama
El clan de sa Ràpita, de Montserrat Espallargas
Versos de ocasión, d’Eduardo Margaretto
El bres de les fargues, de Conxita Jiménez
La força de les paraules, de Miracle Sala
.
Cap a la meitat de les presentacions, em permeto una broma, fent veure que l’alcalde no es troba bé, i demano si hi ha algun metge a la sala. El Dr. Eduard Prats, que estava entre el públic, aixeca el dit, el faig vindre, i “casualment” porta el seu llibre El llegat del doctor Elies, del qual en llegeix un fragment, amb l’ànim de sanar el nostre benvolgut alcalde.
Després de cadascuna de les lectures, Rafael Tormo ha agafat el paper del text i l’ha introduït, misteriosament dins del respectiu pot transparent que penja d’una corda, davant de cad autor, i del que en surt... una metxa?
El final és una sorpresa i un esclat. Rafael Torno encén les metxes, i els pots comencen a implosionar de forma espectacular en un esclat de full, de so, i de fum, que segur que es quedarà clavat al record de tots els assistents
Per a acabar, una bona estano de tertúlia, de somriures, de refermar coneixences, i de constuir entre tots un bonic record.
Com a mostra, us convido a llegir els següents enllaços:
Crònica de Miracle Salas
Article de Manel Alonso i Català, en què recorda la seva assistènca a la 3a Jornada
Àlbum de fotos







06 de juliol 2018

per què col·lecciono amics de lletres?



Des de fa molts anys em dedico a col·leccionar amics i amigues de lletres, i ja en són centenars. Sempre m’he dedicat a difondre la seva obra, amb comentaris a internet, amb lectures de fragments a youtube, fent presentacions, organitzant activitats per a promoure que es posin en contacte uns amb els altres, intentant donar un to lúdic a tot plegat. Sovint em pregunto per què li dedico tantes hores setmanals, mensuals, anuals , si no seria millor centrar-me a escriure, a promocionar la meva obra...
Llavors, articles com el d’avui de Manel Alonso i català, recordant la seva presència en una de les jornades literàries de Cornudella deMontsant, són la resposta.
Manel Alonso i Català va assistir a la 3a edició de les jornades, i el proper 14 de juliol arribem a l'11a. 
Seguim.

05 de juliol 2018

11a Jornada literària de Cornudella de Montsant, el programa



18.00h. Celler Cooperatiu
Copa de vi, obsequi del Celler, i microruta literària i musical pel seu interior, amb textos de Manuel de Pedrolo, acompanyats musicalment per Miquel Àngel Marín i Rafel Tormo
.
19.00 h. Al Casal Jaume I. C. Sant Isidre
Presentació de llibres i lectura de fragments:
.
L’olor de la seva pell, d’Alfons Cama
El clan de sa Ràpita, de Montserrat Espallargas
Versos de ocasión, d’Eduardo Margaretto
El bres de les fargues, de Conxita Jiménez
La força de les paraules, de Miracle Sala
.
I tot amb la companyia lúdica i musical de Miquel Àngel Marín i Rafel Tormo
.
Signatura d’exemplars a càrrec dels autors/es.
 .
A partir de les 21.00 h. sopar obert a Lo Refugi. Preu 16 euros. Inscriure’s al mateix restaurant fins el dia abans.

19 de desembre 2017

Felicitació de Nadal de Cornudella de Montsant


La felicitació de Festes de l'Ajuntament de Cornudella de Montsant, amb una foto de Joan Capdevila i un text meu.
Bones festes!!!

20 de juliol 2017

Sobre la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant







Necessito deixar passar un temps per a intentar fer una crònica d’un dia com la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, del passat 15 de juliol.
Tot l’any hi he estat pensant, amb una intensitat creixent, perquè arribar a la desena edició comença a fer respecte i calia celebrar-ho com cal. Finalment he apostat per la continuïtat, per un format que s’ha consolidat tots aquests anys. Una part del meu cervell hi rumia durant dotze mesos, però la feina, avui en dia, es pot fer àgil, i més si compto amb la col·laboració de l’Ajuntament, encapçalada pel seu alcalde, Salvador Salvadó, i el regidor de Cultura, Salvador Olivé. També ja em resulta imprescindible comptar amb un grup de persones que aporten idees, treball i suport moral, que sempre va bé, o per fer una cervesa de tant en tant per compartir neguits literaris i vitals: Pilar de la Calle, la bibliotecària, Joan Carles Jansa, i Francesc Valls-Calçada. I sense oblidar tots els voluntaris que participen en el muntatge i en la lectura de textos. M’agrada veure com creix la família de la Jornada; d’això es tracta, entre altres coses.
Com a novetat, i incorporant-se als actes de la Jornada, al matí s’inaugura l’exposició  "Morató Aragonès. Mestres i amics", a l’Arxiu Morató Aragonès, on es presenten obres del pintor que s'exposen per primera vegada, així com una mostra centrada al voltant dels mestres i amics de l'artista, oferint un excepcional testimoni de l'entorn i de l'època, amb obres, entre d'altres, d'Ignasi Mallol, Puig Perucho, Sanvisens, Bosch Roger, Muxart, Rio, Sanjuan, Jordi Mercadé, Abelló, Aguilar Moré, Sarsanedas, Cruañas i Rollan.
Ja a la tarda, com l’any passat, té lloc la microruta literària, on es llegeixen microcontes de diversos autors (Imma Torné, Ramon Mas, Sònia Sureda, Pere Calders, Jesús M. Tibau, David Arnau, Núria Tort i Jordi Masó)  a quatre llocs especials del poble: davant del Celler Cooperatiu, al voltant de la font del parc vell, a l’entrada d’una casa del carrer Major, i a l’església del carrer del Pilar. Confesso que m’encanta aquesta activitat, girar el cap i veure el seguici de gent caminant pel poble, veïns i vistants,  seguint la música de la guitarra de Toni Just que ens acompanya, tot i el calor d’aquest juliol, tot i ser quarts de set de la tarda. Té quelcom de conte o, millor dit, de microconte.
A les set, amb una puntualitat que ens honora, comença l’acte central al Casal Jaume I, on vam presentar els llibres Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund, de Sergi G. Oset, La filla esborrada, de Margarida Aritzeta, El pont dels jueus (que també celebra els seus 10 anys), de Martí Gironell, Gosadies, de Carme Andrade, Tardets, d’Agustí Clua, i Un regal per a Führer, de Francesc Valls Calçada. Abans de cada presentació es llegeix un fragment del llibre, i després, gaudim d’una actuació de Jesús Fusté i Toni Just. Les paraules, la música, i les sensacions, suren pel pati del Casal. I l’acte acaba de forma molt emotiva per a mi, quan l’alcalde materialitza el seu agraïment amb una placa que em regala en nom de l’Ajuntament.
Gràcies a tothom, que ha col·laborat en l’organització, o llegint un fragment (Gustavo Tibau, Carolina Bodro, Mireia Dols, Josep Amat, Ainhoa Campiña, Pilar de la Calle,  Joan Carles Jansa, Meritxell Cardona, Manel Pozo, Farners Cases, Rosa Mari Miró, M. Dolors Pàmies i Josep Lluís Correa), o oferint-nos la seva obra, o la seva atenció.

Una part del meu cervell comença a pensar en l’11a, i una part del cor.
Més informació al diari digital Tarragona 21
Fotos d'Antoni Lluch



17 de març 2017

Cornudella de Montsant / Tens un racó dalt del món


El dia 16 de març, la secció de Màrius Serra al programa Divendres de TV3, ha estat dedicat a paraules conudellenques, i fa referència al meu anagrama de Cornudella de Montsant, Tens un racó dalt del món, que em va servir de títol del meu primer llibre, del meu blog i del programa que presento a Canal 21 Ebre.
Emociona veure aquestes paraules aparèixer a la plaça del meu poble, i a més a més, amb ma mare i mon germà entre el públic.
Es pot veure sencer a partir de l'instant 02.02.12 d'aquest enllaç, on Màrius esmenta algunes paraules típiques cornudellenques, com ara estragat, embollar, embarrar, o els ous caragolats.




06 de desembre 2016

Homenatge a la gent gran a Cornundella




El passat 27 de novembre vaig gaudir i participar a l’Homenatge a la gent gran que es va fer  per primer cop a Cornudella de Montsant. Va ser un acte emotiu, amb una Renaixença plena de gom a gom, en un dia que la pluja no fou capaç de deslluir. S’homenatjaven els avis i àvies amb més de vuitanta anys. Ho estàvem en família, acompanyant ma mare. Trobareu una bona crònica en aquest enllaç.
Tres setmanes abans, durant la presentació d’El nostre pitjor enemic a la Biblioteca, el Salvador Salvadó, l’alcalde, em va explicar l’acte i, com aquell que deixar anar la cosa, em va dir que jo hi podria col·laborar. No és que m’ho demanés, sinó que ho va dir amb la tranquil·litat i confiança de saber que no hi ha obligacions, que la meva predisposició és sempre absoluta. Li vaig proposar que diria el que jo volgués, i li va semblar bé. Una breu reflelxió sobre el que representa madurar, va precedir la lectura d’un conte, evidentment, amb una velleta de protagonista “Tossut de mena”, inclòs al recull Una sortida digna. És un dels meus contes preferits, dels que més vegades llegeixo en públic, perquè crec que representa bastant el meu estil, amb tendresa, amb humor, amb gent senzilla, amb gent gran, amb gran gent.
I un altre regal pel record: mon fill també pujà a l’escenari a llegir una parell de frases dedicades a la gent gran. Se les sabia de memòria, però li vaig aconsellar que les portés escrites. I s’equivocà una vegada, però va saber aturar-se, i demanar perdó, i rectificiar, i continuar. Gent petita; gran gent. 

07 de novembre 2016

EL nostre pitjor enemic, a Cornudella




Dissabte passat, 5 de novembre, vaig presentar El nostre pitjor enemica la Biblioteca de Cornudella de Montsant. És la presentació més difícil, precisament per jugar a casa, amb la família i amics entre els assistents, davant gent que em coneix de tota la vida, que en mirar-me encara veuen el xiquet tímid que jugava al carrer, o que anava a comprar a les botigues del barri, el fill de, el germà de.
El bagatge de presentacions i actes que porto al darrere és un bona bona cuirassa contra l’excés d’emoció, i aprens a controlar-la (no sempre, mai del tot), i et permets gaudir més del moment. Per això, mitjor hora abans de començar l’acte pujo carrer Sant Isidre amunt i arribo al Casal Jaume I sense recança. La porta de ferro està entreoberta. Dins és fosc, però en entrar es detecta la meva presència i s’encén la llum de les escales: pujo. Dalt ja m’esperen l’alcalde, Salvador Salvadó que, sempre molt amable i agraït amb la meva persona, donarà inici a l’acte, i el regidor de Cultura, Salvador Olivé, i la Pili, la bibliotecària i amiga, sempre atenta i preocupada per tots els detalls, i el Joan Carles Jansà, amant de les lletres i col·laborador de la Jornada Literària (tots dos llegiran, per sorpresa meva i com a regal, un fragment del llibre). Pocs minuts més tard arriba el Francesc Valls Calçada, a qui vaig encarregar la presentació, escriptor i amics de lletres, un membre més d’aquesta família literària i d’emocions que vaig col·leccionant amb els anys, i que és un dels grans tresors que m’ha donat el fet d’escriure. L'aire és distès, i fem bromes que es queden en el camp de la intimitat.
Família, amics i coneguts van ocupant les cadires; només els més agosarats, la primera fila, com és habitual.
I escolto molt atent les paraules del Francesc, i comprovo que moltes coincideixen amb anteriors presentacions de la Sílvia Veà o de l’EmigdiSubirats, i em fa feliç comprovar les reaccions que ha despertat el llibre, i a poc a poc perdo els dubtes i incerteses que em provocava aquest artefacte anomenat “la meva primera novel·la”. Parlen de maduresa, de l’estil, de les emocions, de poesia, i donen pistes sobre qui pot ser el nostre pijor enemic.

Jo parlo de la batalla mantinguda amb el llibre, cos a cos, de la lluita amb les inèrcies del contista que tinc dins, de reflexions que he volgut transmetre amb el llibre, o que el llibre m’ha transmès a mi, sobre qui comanda la nostra vida, si el destí o l’atzar, sobre la dosi d’amor que tots necessitem, febles i forts. I procuro no parlar més del compte, perquè li havia assegurat a mon fill que l’acte no seria gaire llarg. Tot i haver escrit dos novel·les, encara són amant de la brevetat, o esclau.

21 de juliol 2016

9a Jornada literària de Cornudella de Montsant. detall de la microruta literària







Una de les novetats de la passada Jornada Literària de Cornudella de Montsant ha estat la ruta literària de microcontes. Ja fa temps que m’agrada treure al carrer la literatura al carrer. La idea no és que sigui original, i sempre prenc nota de les coses que m’agraden quan vaig pel món, per exemple, l’any passat, quan vaig participar i xalar a la Poesia als balcons de Riba-roja d’Ebre. Entre unes coses i unes altres, vaig decidir iniciar aquesta ruta literària que, atès el seu èxit de participació, crec que s’ha de mantenir els propers anys.
Em va fer un especial goig veure la munió de gent seguint l’itinerari, escoltant els microcontes, subratllats pel saxo de Gerard Marsal.
Per a qui no va assistir a l’acte, us detallo els microcontes escollits i el nom de la persona que va recitar-los, que podeu llegir o escoltar als enllaços, molts dels quals us adreçaran al blog La bona confitura, de Jordi Masó, dedicat a aquest gènere breu i profund.
Abans, un agraïment a tots els lectors i lectorres, especialment a la Pilar de la Calle, per l’entusiasta  tasca de coordinació.
RETRETS ESMOLATS, de Sergi G. Oset, inclòs a “El último vuelo del Microraptor”. Llegeix CRISTINA MESTRES
LA TENACITATDE L'AMOR, de Jordi Masó Rahola, finalista del IV Concurs de Microrelats "ARC a la Ràdio. Llegeix MONTSE FIGUEROLA BLASCO
.
NADAL LLUMINÓS,  de Joan Pinyol. Llegeix CAROLINA BODRO.
.
VERSIÓ SENSESUBTÍTOLS, de Mercè Moreno Montañés. Llegeix  AINHOA CAMPIÑA BELLÉS
CACHÉ, de Cristina Garcia González, finalista del IV Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès.  Llegeix AINHOA CAMPIÑA BELLÉS
  
VERD ESPERANÇA, de Josep Maria Casals, finalista del IV Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès. Llegeix LAURA BONET PIZARRO.
.
L'ESTRANY. de Miguelángel Flores, inclòs al llibre "De lo que uqise sin querer". Llegeix MARIA PILAR DE LA CALLE.
.
TABULA RASA, de Mercè Moreno Montanés. Llegeix MONTSE FIGUEROLA BLASCO,

PANSES, de David Arnau. Llegeix MONTSE FIGUEROLA BLASCO.
 . 
PETONS, de Damià Bardera, inclòs al recull Els nens del sac. Llegeix LAURA BONET PIZARRO
 .
NANOCONTES, de Jesús M. Tibau. Llegeix GUSTAVO TIBAU
L'ÚLTIM DESIG. Construïda la maqueta de la casa dels seus somnis, li demana al geni l'últim desig: encongir-se.
ANIVERSARI. És el seu aniversari. El drac pensa un desig abans de bufar i encendre totes les espelmes.


ADDICCIÓ. Pateix d’addicció als seus llavis. Com a antídot, li recepte gelat de maduixa, qu eno para de llepar amb passió un després de l’altre.
MALS HÀBITS. Sempre compta les rajoles del apssadís. É suna mania. Fins que li'n falta una i, espantat, dubta entre canviar d'hàbits o de pis.
A L’ALTRA VORA DEL RIU. Apareix un cadàver a la vora del riu. A l’altra vora es dispara la demanda de prismàtics.
SORTIDA. Obsessionat per les sortides d’emergència, no entra.


20 de juliol 2016

Gerard Marsal, Alhazar, i la màgia





Seguint recordant les emocions de la passada 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que ja vaig comentar ahir, he volgut escriure un apunt especial dedicat a Gerard Marsal i Alhazar.
Passats els 50 anys, puc dir amb satisfacció que no he perdut la capacitat d'enamorar-me, i no en el sentit estricte del terme; parlo d'enamorar-me d'idees, d'il·lusions, d'emocions, de deixar-me captivar per gest, per un so.
L'any passat, en motiu d'una trobada d'escriptors al Celler del Masroig, organitzada per Josep Barjuan, perquè d'una trobada sempre en naix una altra, vaig veure en acció a Gerard Marsal i el seu saxofon. Fou un amor a primera vista. De seguida vaig fitxar-lo per al meu catàleg d'emocions.
Me'l vaig imaginar pintant el pati del Casal Jaume I de Cornudella amb la seva música, i fou la primera opció perquè ens acompanyés a la Jornada Literària. "I la seva parella és ballarina", algú em va dir, i sense conèixer-la, no vaig dubtar en proposar que també vingués, perquè trobant-se al costat del Gerard havia de traspuar sensibilitat sense cap dubte. I em vaig quedar curt en les expectatives.
M'estaria hores escoltant i mirant el Gerard, l'harmonia del seu gest, dels seus moviments mentre abraça amb els dits, amb cada part del cos, l'instrument (o potser és a l'inrevés, i és l'instrument el qui el mima), la mirada, el somriure... I la música comença ja des del silenci, des de l'instant previ a la primera nota, quan el Gerard tanca els ulls i es mira endins, i esboça un somriure, i la resta del món congela l'alè a l'espera de la màgia que tothom intueix que, inevitablement, vindrà.
I llavors, caminant quasi des del silenci, arriba Alhazar, que escriu poesia mentre dansa, mentre sedueix de forma hipnòtica la nostra voluntat, ja sotmesa, voluntàriament, als seus peus nus.
I la màgia és possible.
.
Fotos d'Antoni LLuch i Xulio Ricardo Trigo.


19 de juliol 2016

Sensacions de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant




Després d'uns dies, vaig paint les emocions de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant que, com sempre, visc una mica dalt d'un núvol, sense adonar-me de quasi res, però amb els sentiments a flor de pell. Estàs nerviós?, em pregunta molta gent. No, nerviós, no, confio en tota la gent que participa en l'organització i, a més, ja fa anys que intento relativitzar les coses, i assumeixo que en cas d'errades tampoc no passa res, que estic en aquest món de la literatura per buscar la felicitat i les emocions; la perfecció no és imprescindible. Estranyament, una persona tímida com jo, en aquestes situacions se sent confiada, armada de l'embriaguesa de tot plegat; potser inconscient. Estrenava un polo nou, i se'm veia des de lluny, deien; arriba un moment a la vida en què entens que cal posar-li color.
Les comparacions són odioses, això és un clàssic, i sovint tendim a difuminar antigues sensacions, i se'ns fa difícil, o impossible, valorar-les al costat del que estem sentint en aquests moments, però  molta gent em comentava dissabte que aquesta ha estat potser la millor Jornada Literària. Tot va resultar rodó, això és cert, i un dels objectius que em vaig marcar com a prioritari, ajustar-me a uns límits de temps  raonables, ho vam aconseguir al minut, per no dir al segon.
Dic "ho vam aconseguir", en plural, perquè tot i que molta gent m'assenyala com a organitzador de la Jornada, aquesta no seria possible sense la complicitat absoluta de l'Ajuntament, i de gent com la Pilar de la Calle, la bibliotecària, el Joan Carles Jansà i el Francesc Valls-Calçada, amb qui he creat un grup de treball on em sento molt recolzat i que em dóna confiança. Però hi col·labora molta gent, cada cop més, en el muntatge, en la lectura de textos, en la difusió...
Enguany la novetat era l'inici de la Jornada amb un microruta literària amb aturada en quatre racons del poble on es llegiren microcontes, subratllats pel saxo de Gerard Marsal. La idea, com a nova, també era arriscada, però va superar les meves expectatives, i em sentia feliç veient la munió de gent que avançava pels carrers, seguint l'alè de les paraules (i del meu polo quasi fluorescent). Una de les parades, més especials per a mi, fou al carrer Sant Isidre, davant la casa on vaig viure fins als 13 anys, i mon germà llegí alguns dels meus nanocontes. Impossible d'imaginar un fet així al xiquet que vaig ser (que encara sóc) i jugava a amagar per aquelles cantonades. 
Després, entrada a l'ara anomenat Casal Jaume I, un orgull per al poble, i tot esdevingué amb precisa puntualitat, i presentarem els llibres d'Emili Gil, Fe Ferré, Víctor Amela, Anna Moner, Joaquim Biendicho i jo mateix, seguint l'estructura de: presentació, lectura, actuació de Gerard Marsal i Alhazar, a la màgia dels quals dedicaré un apunt especial). 
Un agraïment especial a tothom que participà llegint algun fragment: Cristina Mestres, Montse Figuerola, Carolina Bodro, Ainhoa Campiña, Laura Bonet, Maria Pilar de la Calle, Gustavo Tibau, Carles Albert, Maria Dolors Pàmies, Farners Cases, Rosa Pizarro, Mertitxell Cardona i Judit Marsal.
Però no només havia autors i músics com a protagonistes, sinó que vam poder gaudir, com a espectadors, de la presència de Coia Valls, Xulio Ricardo Trigo, Francesc Mompó, Àngels Moreno, Jesús Fusté i Francesc Valls Calçada, tots ells ja amics.
En sortir ja era fosc, dolça nit de juliol, i encara se'm veia de lluny,però no pel color del polo, sinó pel somriure.
Molta gent em recorda que l'any vinent arribem a la desena edició, i que caldrà fer-la grossa. Intentarem fer-la grossa, i emocionant.
.
Us convido a llegir la crònica de Jaume Garcia a Tarragona 21
Més informació de l'acte a:
Imatges d'Antoni LLuch (autor de les fotos que apareix en aquest apunt)
Imatges de Fe Ferré
Imatges d'Emili Gil
Imatges de Jaume Garcia
Crònica i fotos d'Anna Moner