Una meta - molt d'esforç

Una cursa de resistència com bé indica el seu nom és llarga. Comença al kilòmetre zero i va desenvolupant-se al principi d'una manera còmoda, amb gran moral. Amb amb el pas dels kilòmetres cada vegada costa més i cal una resistència física i psíquica. Qui ha fet una marató sap que arriba un punt on a més de l'entrenament físic fet, cal una determinació mental per acabar-ho. Hi ha gent que no dubta que ha d'arribar, altres han de buscar les seves estratègies per tenir un pensament positiu. La resta es queden pel camí o acaben caminant amb cara de resignació: no seran feliços. No és el que volien.

A Catalunya estem immersos en una cursa de resistència. Hem de tenir clar que el proper 9N no deixa de ser una un punt intermedi més i que cal continuar. En aquesta cursa no sabem quan arribarem però hem de tenir clar que arribarem. És evident que quan més llarg més costós serà però, cal continuar! Tot esforç al final té la seva recompensa. Per sort, en aquest cursa hi ha estímuls externs que fan que molts dels que es miraven la cursa com a espectadors, ara s'afegeixin i donin ànims als que ja hi som. El millor és que no només està permès, sinó que és desitjable, aquesta incorporació durant tot el recorregut per arribar a la meta: arribarem tots a l'hora i tots guanyarem.

Anem al següent pas: el SI-SI

No m'agrada però és el que hi ha.  Havien d'arribar a un acord.  La societat els hi reclamava i CiU i ICV estaven perdent molts vots cap a ERC i les CUP.  No és el moment de malbaratar esforços en discutir més sobre aquesta decisió.  Potser amb el temps es simplificarà i si no ho hem de fer nosaltres.  Nomé val No o Si-Si.  Treballem pel Si-Si!

A treballar pel SI-SI

Després de tantes voltes per fi hi ha una qüestió, o més, i data de consulta. Semblava que no arribaria mai i sincerament, pensava que els partits només estaven fer passar el temps. Personalment no m'agrada gaire aquesta qüestió semi-seqüencial. Crec que les coses senzilles són millor. Això farà que molta gent no s'acabi d'aclarir. Per altra banda, crec que s'ha fet per intentar recuperar el Partit Espanyol (PSC), cosa que és perdre el temps un cop s'han definit com a nacionalistes espanyols i ens neguen el dret a decidir.

Una de les conseqüències d'aquesta decisió és que caldrà explicar molt bé que s'entén per Estat en cas que guanyes el Si i el No. Si passes això últim, caldria explicar com s'evitarà que Espanya torni a considerar Catalunya de la seva possessió i acabem de nou amb atacs a la nostra cultura i economia. L'estructura anomenada de les autonomies és una federació. Serà més del mateix? Confederació? Aquesta paraula queda fora de les possibilitats dels nacionalistes espanyols i només tindria sentit dins de la UE que és confederal.

Estem d'acord o no amb la qüestió, el que està clar és que finalment els partits ens han fet cas i han fet feina i d'ara endavant el que cal és dedicar-se a fer la consulta i treballar perquè guanyi el SI-SI, única possibilitat que té Catalunya de sortir-se'n.

UE? La qüestió és sobreviure o desaparèixer

Al programa 2324 del canal 324 una espanyola deia que Catalunya fora de la UE s'enfonsaria perquè les empreses marxarien d'aquí i es potenciaria el port de València. Aquesta senyora continua amb la hipocresia i amenaces espanyoles. Durant el govern Aznar ja es va intentar perjudicar el port de Barcelona en benefici del de València sense els resultats que volien. Encara avui continuen amb el bloqueig ferroviari. També, des de ja fa anys hi ha empreses que han portat les seves centrals a Madrit per pressions polítiques. Empreses més o menys grans perquè les que més feina donen són més del 80% del total i corresponen a PIMES catalanes que difícilment marxaran. Recordem que tampoc hi ha intenció de fer el corredor del Mediterrani. Cada factura que paguem per la majoria de serveis, té un IVA ingressat a Madrit. Per tant, sense ser independents ja hi ha una sèrie d'accions que ens perjudiquen des del punt de vista econòmic i que en un estat independent no ens podrien imposar.

Però el més destacable és aquesta agressivitat espanyola. Quina dona voldria viure amb una parella que a més de maltractar-la, l'estigués amenaçant constantment? Voldria viure a costa de l'anulació de la seva personalitat? Estarem d'acord en que NO volem viure constantment amenaçats, espoliats i dirigits a la desaparició com a poble.

És mentida que una Catalunya independent quedaria fora de la UE perquè es tracta d'un territori que ja està dins i no es tractaria d'un estat que vol entrar de nou. No hi ha legislació i tot dependrà de decisions polítiques. El que s'ha dit darrerament no és més que una ofensiva espanyola. I de nou, volem viure amb gent que ens tracta d'aquesta manera? A més, en cas que això fos cert, Catalunya no hauria d'assumir la part proporcional del deute del Regne de Espanya i podria establir tractats de lliure comerç o d'aplicació de la legislació comunitària com passa a la illa de Xipre, deixant la mateixa situació actual a efectes pràctics. I en cas remot que la UE es negués estaria mostrant que no accepta la llibertat dels ciutadans i per tant, hauria de retirar allò de fer una “UE dels ciutadans”. I que consti que, personalment, no tinc cap interès en continuar dins de l'UE però em temo que així serà tot i el discurs patètic dels dependentistes, que tot sigui dit, ja s'han donat per vençuts amb la resta d'argumentació. Només els hi queda aquesta.

Ja poden dir missa els nacionalistes espanyols: Almúnia (que hauria de dimitir per comportament no neutral), Duran, Navarro i els altres que sempre demanen dir la veritat. Doncs que comencin ells dient: “nosaltres ens sentim espanyols i és la única raó. Buscarem qualsevol via per a evitar la independència. Ens importa un rave el desig dels catalans. Aquí el primer és la nostra voluntat. Només compta el futur de la “nació única”, no el de Catalunya”.

De què ens serviria continuar dins l'UE sotmesos a Espanya sense futur com a nació?

Via Catalana per la INDEPENDÈNCIA

La Via Catalana per la Independència és una activitat organitzada per l'ANC, entitat civil i transversal que té per finalitat aconseguir la independència de Catalunya. Per tant la Via s'ha organitzar per a aconseguir el seu objectiu. Aquí hi ha gent de totes les opinions i cadascú pot organitzar el que vulgui amb el seu lema i qui vulgui que hi vagi. Ho tenim clar tots, no? Llavors per què des d'Unió demanen ara que es tregui el nom d'independència? Un altra vegada intentant imposar-se. Si no els agrada que facin la seva via. Aquesta podria ser a Madrit, de genolls, oferint tots els seus bens i impostos als d'allà i demanant perdó per haver parlat en català, en castellà per suposat. Però que parlin només per ells. A quanta gent deuen representar? M'agradaria saber-ho però, crec que si es presentés sense Convergència seria una força minoritària al Parlament.

És el moment d'indicar que és vol. Sense ambigüitats. Jo seré a la Via i estaré allà (lluny de l'àrea metropolitana en un tram més aviat lleig amb baixa ocupació avui) per demanar la independència com a part de la societat civil. Ja he de servir a massa amos com per a més haver de servir els d'Unió. Nosaltres ja tenim el dret a decidir, si no ens el reconeixen, és un problema de manca de mentalitat democràtica dels altres, no nostre. I quan calgui l'utilitzarem.

De PSOEc a PE

Confirmació: el PSC és PSOE. No és un partit independentista. I ara, vol marcar-ho molt bé i qui no sigui independentista que foti el camp. Ni socialistes ni catalans! Hauran de anomenar-se el Partit o el Partido Español.

El senyor Corbacho diu que se sent més unit amb un socialista andalús “que no pas algunes persones de la burgesia catalana, independentista, de CiU”. Greu errada o mala llet: l'independentisme és transversal i aquí som molts els d'esquerres que som independentistes. De fet, molts considerem el seu partit de dretes (no són partidaris d'un món liberal? No van indultar un dirigent de la banca “amiga”? No parlen de servir als mercats?). Tampoc saben que el gran reservori de l'independentisme durant molts anys foscos ha estat l'esquerra catalana? En alguns aspectes em sento més a prop d'un treballador de qualsevol altre nacionalitat, no exclusivament espanyol, que de burgesos de qualsevol nacionalitat, no només catalans i no entra en conflicte amb ser independentista. Quan m'insulten, imposen la seva voluntat, em diuen que pagui i que calli, que parli la seva llengua, etc, no em sento gaire a prop d'aquests treballadors espanyols. Com sentir-me a prop d'algú que no em respecta? I com se sent de prop ell dels burgesos espanyols? No se sent molt a prop en les seves idees de mantenir sotmesa Catalunya?

Argument: com se sent més unit a un treballador andalús, no és independentista. A espanya només hi ha treballadors? Jo podria dir: “com no és independentista se sent més unit als burgesos espanyols que als treballadors catalans” a qui permet que espoliïn en benefici d'altres.

Les armes les carrega...

El procés sobiranista té una sèrie de noticies que provoquen alts i baixos. Un dia la notícia és dolenta i ens emprenya i un altre la tenim agradable. Les desagradables són moltes vegades ximpleries com acusar a el català del fracàs escolar (deu ser que no n'hi ha Espanya) o culpar de la desnutrició als Mossos o a TV3 (No hi hauria policia -despesa- si no estiguessin els Mossos? TVE no té el mateix efecte?). Aquestes ximpleries les provoquen una mena de recció hormonal equivalent a la de l'adolescència o la primavera que té com a causa les intencions de molts catalans de ser lliures. Darrerament no he pogut publicar entrades però he recollit una sèrie de noticies que han anat sortint aquesta primavera i que aniré publicant. No obstant començo amb una d'avui.

El Psoeriódico ha tret una enquesta on ERC passaria a CIU en unes eleccions al Parlament. Ja m'agradaria! Però, no m'ho crec! L'estadística és una eina matemàtica molt útil però els resultats poden “modificar-se”, “cuinar-se” o, simplement no fer cas i dir el que interessa. Recordem les darreres eleccions, on només una enquesta d'un medi britànic va encertar. Molts pensem que les enquestes habituals estaven manipulades per a obtenir determinats comportaments electorals i prou bé que se'n van sortir.

Ara, els partits polítics dependentistes i els seus medis de comunicació tenen molt clar que la unió d'acció entre CiU i ERC és molt forta i els fa mal en les seves intensions de mantenir Catalunya sota el seu jou (jou, amb tot els sentits que vulgueu). Busquen emprenyar a gent de CiU (amb algú molt disposat conegut per tots) perquè diguin que el procés sobiranista els porta a perdre vots i tornin al jou.

Ja veurem que passa però, els dependentistes continuen pensant que tot el procés és obra dels polítics quant van obligats per la societat civil. Justament com hauria de ser sempre en una societat democràtica. Si els de CiU caiguessin en el parany quedaria en evidència que el partit els importa més que el País amb la qual cosa la mentida es podria convertir en una realitat.

Finalment, CiU podria interpretar tot el contrari: que poden estar perdent vots perquè provoquen un dubte en els sobiranistes sobre les seves últimes intencions o, com a mínim, sobre la velocitat, considerada lenta, del procés. En aquest cas la reacció de CiU seria diferent a la que esperen.

El parany de l'estat federal.

IU s'apunta a l'enganyifa de la  proposta federalista.  Però si l'estat Espayol ja és federal com molts sabem i que quedar clar  en  l'escrit del Catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, en Francesc de Carreras  a un diari. A què ve això? Un pas més del nacionalisme espanyol per continuar la submissió?

En aquest estat ja federal hi ha unes comunitats que imposen la seva manera de ser i de parlar a d'altres sense reconèixer més que les obligacions de pagar i obeir-los. L'estat federal no és la solució, només és un instrument que funcionarà millor o pitjor en funció de la mentalitat i bones intencions dels territoris federats i del govern principal. I Espanya no ha demostrat cap intenció d'entendre'ns ni de respectar-nos durant els darrers 300 anys. Fins i tots els “progres” que signen manifests pro-federalista (saben el que signen?) callen quan hi ha agressions a la cultura. Potser ja els hi va bé?

La única manera de ser respectats és ser sobirans i això dóna com a molt per fer una confederació. I per això ja està la UE.

Amb aquesta actitud IU ens nega als treballadors catalans, els drets que tenen els seus: tenir i que sigui respectada la nostra cultura, el dret a tenir inversions adequades al territori on vivim en funció dels impostos que paguem assegurant la viabilitat econòmica i per tant els nostres llocs de treball i, a tenir un estat propi per poder prendre les nostres decisions. Entenc que vulguin que els seus treballadors de regions on no hi ha tanta feina cobrin sigui com sigui i treien els diners d'on sigui però ho volen a canvi de negar drets a altres. Com a mínim accepten el dret a decidir però, com altres partits espanyols, vindran a fer campanya com a amos. En cas que fos altre territori el que vulgues ver un referèndum, mai se m'acudiria anar allà  per intentar convèncer-els del que jo vull sinó que els deixaria a ells la discussió.  Interferir em semblaria una falta d'ètica i intromissió en el seu dret a decidir.

Queda per veure quina serà la posició d'ICV. Serà servil i sense autonomia fent valer els interessos espanyols per sobre dels nostres com el PSOEc o de veritat defensarà els treballadors catalans?

25N - No diguis blat...

-->

Ja tenim els resultats tant esperats. Els resultats són bons des d'un punt de vista sobiranista tot i que la propaganda espanyola la veu com una derrota. Al meu parer:

• CiU es va equivocar en proclamar com a objectiu la majoria absoluta.
  
  
• CiU no ha sabut demostrar que no tornaria a fer la puta i la Ramoneta. En Duran a les seves files fa molt de mal.
  
  
• La imatge dels cartells han tingut l'efecte contrari al buscat. Una cosa és assumir responsabilitats de lideratge però en aquest País cal fer-ho amb modèstia.
  
  
• No es pot sortir a un reportatge de televisió dient que en una Catalunya independent els peatges i l'euro per recepta continuarien. L'estat propi ens permetria decidir que fer però no es pot imposar una determinada ideologia. Es tracta de que no ens allarguin les concessions a canvi d'ajudar a vies privades al voltant de Madrid.
  
  
• Tot i guanyar, aquest partit té un problema d'assessors i/o d'equip que interpreti la realitat.
  
  
• L'euro per recepta, les retallades en educació i sanitat principalment han fet molt de mal a aquest partit. Molta gent ha decidit no votar-los per aquestes actituds imposades d'una manera dura, sense escoltar a ningú i sense mesures a les parts de la societat més riques.
  
  
• La gent que es queda a l'atur o sense casa no volen sentir res dels que manen aplicant les polítiques actuals siguin pròpies o imposades, tot i que en aquest cas no sembla que els hi molesti gaire.
  
  
• Ara a CiU hi ha sobiranistes. Els submissionistes han marxat.
  
  
• El pseudodiari del Mundo i l'estat espanyol han tingut èxit. Llençar merda en forma de titulars sense recolzament documental vàlid ha esta suficient com perquè gent que conec es cregués aquestes notícies.
  
  
• En el mateix sentit la propaganda de la por ha fet la seva feina. La gent no s'atura a pensar. P.e. en el cas de les pensions la gent creu que es paguen amb uns diners que estan dipositats en un compte quan en realitat qui ho paga és la gent que treballa ara.
  
  
• L'estat espanyol ha demostrat una vegada més la seva manca intencionada de cultura democràtica evitant el vot d'unes 150.000 persones que viuen fora, sabent quin és el perfil majoritari oposat als seus interessos.
  
  
• Com era d'esperar, s'ha mobilitzat molt vot espanyolista. Un d'ells m'explica que tant se li és pagar més impostos doncs la seva família al sud de la península surt beneficiada, si l'economia aquí s'enfonsa se'n tornarà i el català i la nostra cultura els importa una bleda. Hi ha molta gent que viu a Catalunya i no se sent d'aquí però que vota en contra de la independència simplement per domini territorial. En contra del que pensen molts partits hi ha ciutadans de Catalunya que no són ni volen ser catalans. Això si, critiquen com funciona la seva regió tot i que votant en contra afavoreixen que Catalunya es pugui tornar de la mateixa manera. La seva.
  
  
• No només els medis de comunicació sinó també les empreses d'enquestes s'han convertit en eines de propaganda i no d'informació.
  
  
• El partit del govern Espanyol ha usat les estructures del seu Estat (en part pagades pels nostres diners) per anar en contra del que diuen part de la seva població. És l'actitud que cal esperar del que ens considera del seu domini i sense drets. Això si que es provocar divisions.
  
  
• El PSOE, tant avançat que es creu, nega el dret a decidir i diu als seus d'aquí que facin cas, que manen ells. Només el seguidisme està permès.
  
  
• El que ara manen al PSOEc deien que els catalanistes els hi treien vots, que s'havia de ser espanyol per a guanyar i conservar els vots de les zones amb gent immigrada el segle passat i ara que han fet fora els catalanistes tenen els pitjors resultats de la història. No n'aprenen: molts dels seus “espanyols” no són federalistes, són centralistes, volen el domini i han marxat a posicions que es mostren més “rojigualdas”. Però ells tant contents...
  
  
• Les CUP, la sorpresa agradable. No creia que entressin i tinc curiositat per veure si faran una bona tasca o tindran una actitud com la que ha portat a SI a estar fora.
  
  
• Els “arriba ejapanya” cridant com sempre dient que ells tenen la raó, que els seus vots, tot i ser pocs, valen molt més i s'ha de fer el que ells volen. Que els catalans només són els que els voten i la resta no mereixem res. Es pensen que el desig d'independència és només d'una persona. Són superiors, és clar, i ho saben tot. Ara que aquesta persona ha guanyat però no per majoria absoluta proclamant al vent que Catalunya vol continua sotmesa.
  
  
• Els votants han donat una majoria als independentistes però jo només compto 71, caldrà veure que faran el 13+3 que els altres compten. Els primers tenen un electorat molt barrejat però com a mínim reconeixen el dret a decidir i a l'autodeterminació. Dels últims, amb els que estic d'acord en moltes coses, no sé com actuaran en aquesta nova etapa.

Tot i que ara els 50 de CiU són independentistes quan abans no l'eren, els resultats de CiU seran explotats per la caverna i suposaran un pas enrere perquè hi ha molta gent que no s'atura a pensar, es queda amb els titulars.

Cal anar a aquesta gent: mostrar el robatori econòmic, la manca d'inversions que té com a objectiu l'enfonsament de l'economia catalana i la seva actitud etnicida. Cal anar fora, a Europa i resta del món per mostrar com és Espanya, portar-la als tribunals internacionals i mostrar que de democràtic només de paraula.

I sobre tot, no donar res per guanyat fins que sigui un fet.

No tinc por!

-->

Moltes coses han passat des de la manifestació de l'11 de setembre. Tot s'ha accelerat d'una manera que mai ens haguéssim pensat gràcies a l'impuls de la societat civil. No tinc gaire a afegir a tot el que s'ha explicat d'aquell dia: gent per tot arreu. Molta més que el 10J. Tot el centre de la ciutat ocupat amb un ambient festiu, amb diferents fluxos de gent per carrers paral·lels doncs no es podia caminar. El senyor que et pica a l'esquena per demanar pas en castellà amb accent d'Extremadura o proximitats, que penses que simplement passava per allà però que en girar-te veus l'estelada que porta a l'esquena més gran que ell. Després la família, cadascú amb la seva estelada. Després la senyora amb un accent de més al sud, aquesta si, sense senyera, però és que la família que va al darrere les porta totes! ... En fi, un dia que mai oblidarem.

M'ha sorprès molt, i gratament, el President. La veritat és que ja l'havia considerat perdut, però el seu comportament a Madrit i els passos que ha seguit darrerament m'obliguen a fer-li la última confiança. I dic bé que és la última perquè d'aquesta o ens sortim o ho perdem tot. La decisió que ha pres l'obliga a tenir èxit de totes totes. Al final del procés deixarà la política però voldrà fer-ho com un gran personatge de la història de Catalunya i no com un fracàs dins d'uns Espanya uniforme, fosca, cada vegada més tancada i, diguem-ho clar, més ultradretana i excloent. El camí ha estat seleccionat. Si perdem no hi haurà perdó. Ens ho demostren amb les retallades del pressupost, la centralització de competències i els menysteniment del Parlament i les seves decisions.

Hom repeteix sovint la famosa frase d'en Ghandi “Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i, finalment guanyes” indicant que estem a la darrera fase i que ens queda només guanyar. Potser és cert per a alguns però, la majoria encara hi és a la primera: ens ignoren, ignoren, i no saben res de res i continuen amb el mateix de sempre: Ells són molt bons, nosaltres som els perduts per culpa de l'ensenyament en català, del tripartit, dels medis de comunicació, que si ETA està al darrere, etc, etc. En resum: espanyol bo, català dolent!!!. Cap tipus d'autocrítica. I continuen amb allò que ells són demòcrates però nosaltres no, metre neguen una consulta popular, ens neguen qualsevol dret que no els convingui, i han convertit la seva constitució en una presó. Una constitució marcada pels temps en que es va escriure (amb soroll de sables), que ara defensen aquells que el seu dia la van rebutjar i que són els primers en no complir (cooficialitat de llengües a les illes i al País Valencià, o el finançament) Ens acusen de voler trencar la societat quan ells són els primers en diferenciar-la quant utilitzen o amenacen amb eines pagades per tots en contra d'una part de la població que ells diuen seva: serveis d'intel·ligència, jurídics, militars, Que són les seves eines! No les nostres, i així reconeixen de manera implícita que aquest és un territori ocupat.

Continuen amb les seves pressions i amenaces: Ens diuen que hi haurà boicot. Però no ens diuen que aquest ja hi és. Fa dos o tres anys que ja es podia llegir a una revista d'empreses alimentàries que entre una tercera i una quarta part de ciutadans de Madrit rebutjaven productes catalans. I el boicot obert ja l'han començat sigui quin sigui el resultat.

Per part nostra s'ha obert una etapa esperançadora, excitant i sobre tot, il·lusionant (“amb il·lusió” mira per on ...) i NO TENIM POR a les seves amenaces, insults i menysteniments. Només tenim por de que ens facin desaparèixer com a poble però això és el que ens fa lluitar. Qui voldria viure amb una parella, un veí, que et tracta d'aquesta manera? Això si, cal lluitar fins al final, fins que puguem dir “blat, al sac i ben lligat” 

 Enllaço aquí una lectura recomanable

Utilitat

Algunes vegades m'han preguntat, i he vist a la xarxa, unes qüestions que es poden agrupar: Per a què serveix penjar estelades? Senyeres? Per a què serveixen les marxes? Les consultes? Per a què serveis les manifestacions demanant la independència? Molta gent pensa que tot això és una pèrdua de temps i que no s'aconseguirà res.

Si que serveix!. Es va creant tot un clima adequat, una insistència necessària per a aconseguir aquesta meta. Diem que no ens conformem. Que volem fer-ho i ho recordem tota l'estona. Que ningú se n'oblidi, especialment els d'aquí perquè som els principals responsables del procés.

Em diuen que la manifestació del 10J no va servir per a res. NO!. Com a mínim a mi em va servir per a adonar-me que no era una cosa rara. Érem molts i va quedar clar que hi havia una força latent a partir de la qual es pot construir. (o tenir por pels contraris). Les imatges parlen per si soles independentment de les estimacions de participació (què haguessin dit els medis de comunicació espanyols si la mateixa gent hagués anar a demanar ser els seus esclaus, els seus súbdits?). Allò ens va donar ànims i força per continuar, i per això dimarts hi tornem. I s'afegiran aquells que es van penedir de no haver estat a aquella.

I per a aquesta mateixa gent que s'ho pregunta, va servir perquè facin la qüestió i en reflexionin, i perquè molts perdin la por i faci el pas definitiu, sumant.

Que no ens manipulin!!!

Final de vacances. Han passat moltes coses darrerament en la lluita per la independència. Tantes que no he posat gairebé res en aquest lloc. Cada esborrany que feia quedava superat en poc i sense temps per actualitzar la informació. M'he vist superat. És un bon senyal. Fa anys no hi hauria tingut ni material per escriure.

Avui però, ha estat un dia patètic. El Govern pidolarà a Espanya uns diners que ens han fotut abans. (De tot el que donem uns 16.000 M€ a l'any no tornen i demanem uns 5000). Diuen que no acceptaran cap exigència política a canvi al mateix temps que el President diu que no anirà a la manifestació. Per a mi això és una claudicació. Ha escollit bàndol. No al costat dels que volem un estat propi sinó al costat dels que volen continuar de genolls, pagant i pidolant una part del que paguem.

No només no anirà, sinó que demana que sigui massiva per tenir arguments per anar a parlar amb l'amo Rajoy sobre com ens continuem sotmetent. Quina barra!!!! NO Sr. President, com a mínim jo NO ANIRÉ pel pacte fiscal. NO EL VULL. És baixar-se els pantalons. Hem de gestionar tots els nostres diners, tota la nostra legislació, la cultura/educació, és a dir, hem de gestionar tot el que és nostre: Hem de tenir un Estat.

Ja fa temps que es parla de que els polítics s'han quedar darrere, però avui el President ho ha confirmat. Dels militants no podem esperar gaire doncs el pertànyer a un partit provoca limitacions, així que haurem de ser nosaltres i l'onze de setembre de 2012 ho hem de deixar molt clar. Com ho vam fer el 10 de juliol de 2010. A la merda el pacte fiscal! L'únic a pactar són les condicions de separació.

IVA va, IVA no ve!

Curva de Laffer.  T: ingresos per un impost t (%). Font: Wikipedia.

Dons si, a “jodernos”. És el que els agrada! Com gaudeixen aquests! Sobre la pujada de l'IVA hauríem de preguntar-nos (entre parèntesi la meva resposta):

- Servirà per donar serveis als ciutadans? (no)

- Aturarà les retallades en sanitat i educació? (no)

- Augmentarà el dèficit fiscal? (si)

- Aquests diners aniran a pagar interessos manipulats per a aconseguit més rendibilitat dels que els manipulen? (si)

- Mostren que la gent no els importa? (si)

- Mostres que qui mana són uns pocs amb molts diners? (si)

- Democràcia? (no)

- Els principals responsables de la crisi viuran millor? (si)

- Els pèssims gestors polítics i directius de bancs acabaran als tribunals? (no)

- Aquests pèssims gestors polítics i directius de bancs acabaran amb unes pensions elevades a més del seu elevat patrimoni? (si)

- Augmentaran l'atur en reduir-se les vendes? (si)

- No ingressaran el que pensen perquè augmentarà el frau fiscal? (si)

- L'augment de l'atur provocarà una reducció dels ingressos i un augment de les despeses socials?(si)

- Els ministres de hisenda i d'economia no tenen ni idea de que cal fer i simplement són executors de les ordres d'altres (Agències de qualificació, món financer, ...)? (si)

- Els treballadors som considerats els culpables de la crisi i ens ho fan pagar de manera majoritària? (si)

- Els bancs han estat enganyant amb preferents i similars i la gent estafada no recuperarà els diners? (si)

- Els bancs han estan fent desnonaments a qui els hi va donar una hipoteca sense mirar-s'ho gaire, que treuen els pisos a subhasta, se'ls queden per la meitat del preu actual de mercat, mantenen el deute de la gent desnonada condemnant-los a la pobresa de per vida? (si)

- Que ara que els bancs tenen un problema amb tant pis volen fer un banc dolent per treure's el problema de sobre?(si)

- Que els nostres diners aniran a aquests bancs? (si)

- Els bancs continuaran tenint beneficis milionaris? (si)

- Es continuaran construint línies de tren d'alta velocitat on no fa falta? (si)

- Faran el corredor del Mediterrani? (no)

- Ens trauran els peatges? (no)

- Amb la pujada dels preus de llum, electricitat i ara de l'IVA, la gent amb salaris o pensions més baixes són els més perjudicats? (si).

- Els diners van a pagar gent que aplaudeix efusivament quan s'anuncien mesures en contra de la major part de la població? (si).

- Aquests que voten i aplaudeixen les retallades tenen la vida assegurada? (si)

- En definitiva: millorarem alguna cosa? (no, empitjorarem)

Amb o sense IVA?

Necessitem un lider!

Al meu últim escrit parlava de que arribat el moment molts independentistes es dediquen a perdre el temps. Per uns només l'estelada groga, pels altres la blava; que si no estàs o votes el meu partit ets un botifler; que si un partit no pot ser independentista si va fer el tripartit; que una vegada va dir A quan havia d'haver dit B que és el que esperava que quadrés amb la independència. Ximpleries i més ximpleries que ens fan perdre el temps. I estic parlant de la societat civil que és la que hauria de fer alguna cosa per compensar l'apatia dels polítics. Aquestes discussions són una de les causes que tinguem cinquanta mil organitzacions independentistes. Ja que sembla que no es puguin unir, caldrà coordinar-les. Però les mateixes causes que fan que n'hi hagi tantes fa que cap persona d'aquestes pugui fer-ho per no posar-se en contra els altres. Són així, que li farem!

En llegir la noticia de l'adhesió d'en Josep Guardiola a la marxa per la independència que es va fer a Lleida, se m'ha obert un fil d'esperança a partir d'una idea que molts hem tingut. Ell podria ser la persona que coordinés els moviments independentistes des d'una posició neutral. És un lider. Ja ho ha demostrat!. I és considerat un heroi per molts, no només pels èxits d'un equip de futbol, sinó per la filosofia amb la que ho ha aconseguit. Aquesta manera de fer la podria aplicar molt bé a aconseguir la independència. No hauria de fer por als polítics doncs una vegada aconseguit l'objectiu principal, i esdevenir el primer president del nou Estat lliure, amb capacitat de decidir el seu destí, podria deixar pas a aquells que tenen altres ambicions.

És una opció amb molta responsabilitat. Una decisió que només ell pot prendre però que tindria el recolzament d'una àmplia majoria de la societat civil. De fet, seria la nostra responsabilitat donar-li tot l'ajut i suport necessari. Potser aquesta idea és una mica inconscient o demanar massa però es que hi ha moments en que un es desespera veient que la cosa està a tocar però, no s'arriba per manca d'unitat i vull “aixecar-me d'hora” i que siguem “imparables”.

51% i ara què?

Què els espanyols volen eliminar el català és un objectiu més que conegut. També que els que defensen el bilingüisme són aquells que no parlen el català ni volen. Tothom se'ls ha de dirigir en el seu idioma que consideren superior, tal i com ells es consideren amb els catalans. Són els conqueridors. I una vegada més utilitzen el seu tribunal espanyol demostrant el seu dret de conquesta actuant allà on saben que poden acabar amb el català, pixant-se a sobre de les decisions i dels representants del poble català escollits en unes eleccions.

Aquest dret de conquesta els porta a considerar que tot el que hi ha a Catalunya els pertany. Així, tot i que paguem més i se'n porten bona part dels nostres impostos ens consideren insolidaris.

Mentre, l´última enquesta del CEO diu que ja som un 51% els que votaríem SI a la independència i tot i que aquesta dada és important, encara ho és més la tendència d'increment. El problema és que és CiU qui recull la major part del vot sobiranista. Una coalició formada per un partit que no se sap i un unionista. Un grup que baixa el cap en quant els amos parlen i que no mostra cap intenció de portar-nos a l'estat propi que deien. Estan lligats de mans per grups de pressió espanyolistes o és que són unionistes? La sensació és que han proposat un pacte que saben que serà rebutjat, hauran complert amb la promesa electoral i la culpa serà dels altres i així quedarà la cosa com qui no sap i mentre Catalunya enfonsant-se més i més. És com si visquessin en un món paral·lel quant moltes persones ja han expressat el seu desig d'independència, entre els quals es troben antics militants del partit tant espanyolista i uniformitzador com el PPs, com en Curtó (tertulies COM) o la Nebrera. Fins i tot a les illes un dels seus diputats se'ls va girar en contra per la seva política etnicida respecte al català.

Ara que sembla que tenim les condicions per a donar un bon impuls, tenim un govern tant apàtic que cada cop és més clar que ha de ser la societat civil qui faci el pas.  Però com per això faria falta que els sobiranistes es deixessin de ximpleries sobre si l'estelada groga o blava o sobre qui no ha de manar després, o sobre altres discussions bizantines, potser seran els espanyols que finalment ens facin fora mantenint intacte el seu orgull de fidalgos.  Cal seguir pressionant.

Són com són i no canvien (II)...Ni ho faran

No ho faran i ens ho volen demostrar fins a l'infinit. Són com sempre, els agraden temps passats i hi tornen: Repressió policial a l'estil dels grisos franquistes i consideració del poble com a enemic, censura; imposició d'una bandera, que passarà de ser ignorada a odiada, per una senyora ejpanyola que han posat de com a delegada de l'estat preocupada només per imposar els seus símbols (molt exigir “totes” les banderes però a edificis públics de les seves tropes només n'hi ha una); el corredor central; els atacs a la llengua, a les organitzacions catalanes (mentre donen diners a organitzacions filo-feixistes), consideració de Catalunya com un país ocupat assumida fins i tots per ells; recentralització; negació dels diners que toquen a Catalunya aprofitant-los per incrementar el nostre dèficit i a més culpar-nos. Amenaces.  Si fins i tot ens neguen fons procedents de la UE.

Estem sota una ofensiva repetida en tots els fronts, amb una cinquena columna representada per ciutadans que tot i viure a Catalunya tenen uns lleialtat tal per Escanya que prefereixen veure els seus veïns, empobrits econòmica i culturalment, i sotmesos per imposar un DNI. Mentre, CiU, aquell govern que prometia ser dels millors, no fa res més que acotar el cap. Com sempre, no sabem si formen part d'aquests ciutadans lleials als ocupants; que tal se'ls dona mentre visquin bé o, simplement, no ho consideren el seu problema. El 40% dels nostres impostos són espoliats. Ens diuen allò de que els paguem els ciutadans, no els territoris. Però, hipòcrites i cínics! si la gent viu a territoris i les inversions a territoris repercuteixen a la gent!!! El mateix amb les retallades: aquí ja s'han fet però quan, per fi, es decideixen ells a retallar, diuen que nosaltres també. A retallar més que si ells retallen, Catalunya també i el passat no importa (pel que convé).

La veritat és que cal resistència per a aguantar a aquesta gent que no ens respecta en el més mínim . Mentre, els partits catalans fent cadascú la seva guerreta particular: ERC, SI, CUP, Reagrupament. Cansen els nostres partits.

Estic fart i cansat però no hem donaré per vençut. És una cursa de fons on hi ha un moment de fatiga que cal superar per arribar al final. L'esperança de que així sigui és a la societat civil. Esperem que l'Assemblea Nacional de Catalunya sigui prou forta com per a empènyer a aquests polítics que no mouen el cul més que per anar d'una cadira a un altre. Tenim presa, molta presa! No hi ha estadis intermedis: Estat Propi o desaparició.

Jo no soc fill de cap Espanya!!!!

Finalment tenim la resposta.  En Arturo Mas ja ens diu que pensa:

Escanya són els pares.  Res d'independència.  Federació o confederació? amb una Espanya que ens vol eliminar i que ha demostrat mil vegades que no ho permetran, que són els amos?  Em pensava que era llest aquest, però sembla que tenim tot el contrari als "govern dels millors".  Aquí temin el virrei que deia a la darrera entrada.

Amb l'estimable col·laboració d'aquesta gent:

De nou el Pla hidrològic i a parlar castellà a l'escola.

Ets independentista i votes CiU?  Pot ser és JA el moment de replantejar-se les coses.

"Al Fossar de les Moreres

no s'enterra cap traïdor,

fins perdent nostres banderes

serà l'urna de l'honor"

Denominacions errònies

Molts ja fa temps que considerem el PSC com a la federació catalana del PSOE.  Doncs estem equivocats.  No és una federació, es un partit sotmès de manera voluntària al partit espanyol.  De fet s'anomena Partit dels Socialistes de Catalunya.  De Catalunya, no socialistes catalans o socialista català.  Ens ho confirmen fins i tot militants del propi partit o, millor dit, ex-militants.  I ho verifiquen en Rubalcaba que vol un partit únic i la Carmen Chacón ja està dient els “viva Escanya” que li havien demanat.  Res ha canviat tot i posant un nou cap visible.  Mantenen la idea d'un estat federal irreal que manté Catalunya sotmesa a Escanya i en espanyol. 

També estem errats quan usem la paraula “unionista” per referir-nos a gent que no vol la independència.  Tot i que la paraula unió és neutra, té una certa interpretació positiva quan es parla de comunitats.  Però de positiva no té res per aquell poble que queda per sota de l'altre.  Així que a partir d'ara em referiré a ells com a submisionistes o sotmetionistes perquè a més de ser submisos volen sotmetre els altres.

Com que el nom de PSC és incorrecte dons l'únic que és veritat és Partit (un socialista mai pot donar suport als “mercats” ni privatitzar grans empreses estratègiques ni negar el dret de llibertat a pobles, ni ser neoliberal o simplement liberal, etc), per poder mantenir les inicials podrien canvia a Partit per Sotmetre els Catalans o Partit dels Submisos de Catalunya.

Nosaltres som els que no volem ser menys

 El president extremeny, en català al discurs deCap d'Any: "No som més que ningú, però tampoc menys"

 

Dons si que són més que nosaltres. Aquest senyor fa veure el contrari però ells tenen un estat propi mentre que nosaltres NO. A ells no els hi bé ningú a dir-lis que no parlin en la seva llengua. No només això, si no que alguns, com els del partit que representa i, per extensió, els seus votant, ens imposen la seva llengua sigui com sigui. Se senten superiors i volen imposar-ho tot. Mentre aquí portem una vida estressada per les feines, per sortit endavant i per pagar uns 60 € per persona i dia sense retorn a un estat que ens menysprea, a altres llocs, com el d'aquest senyor, moltes dones es riuen de les que van a treballar ràpid al matí (dues persones m'han explicat el mateix, d'aquí que han estat treballant allà durant un temps) mentre esmorzen tranquil·lament. Aquests mateixos impostos que demanen serveixen per a tenir una desproporció de funcionaris amb la única finalitat de donar-lis feina. També per fer una multitud de cursets i tallers gratuïts (molts no de formació) per a dones que no treballen, moltes vegades perquè així ho han escollit. És fàcil quan paguen altres.

Diu que han aixecat Catalunya i el País Basc. Només vostès? Si va venir gent no serà per problemes a casa seva? Per problemes de propietat i de caciquismes? Tant superiors es creuen que pensen que si haguessin vingut altres, Catalunya no hagués crescut? No s'adona que van venir aquí perquè hi havia oportunitats creades prèviament per la gent d'aquí? Doncs bé, aquesta gent que va venir, ara, si ells volen, són catalans i són igualment perjudicats per les seves activitats d'espoli. Aquí tots els ciutadans de Catalunya paguem part dels impostos sense retorn i se'ns insulta igualment sense diferenciar si va arribar fa 40 anys de fora de Catalunya.

Si Sr. José Antonio Monago, vostès són més que nosaltres. El que nosaltres volem és precisament això que ha dit, no ser més però tampoc menys com ara ho som. Vostès se senten, i són, els amos i nosaltres la colònia sotmesa i això s'ha d'acabar!!!

Camins equivocats

Acaba la jornada electoral. Els membres de la mesa obren les urnes i fan el recompte. Els diferents vots s'agrupen en munts, un dels quals recull els nuls. En acabar es proclamen els resultats, s'omple la documentació i si no hi ha cap reclamació, els vots es destrueixen. Excepte els nuls que es guarden i se'n van al jutjat amb la resta de la documentació. I allà quedaran. Tancats en un sobre. Arxivats. Només s'obriran si hi ha una reclamació. I allà quedaran aquells sobres que contenen diferents paperets, descomptes d'una cadena d'hamburgueses, i tot el que es pugui imagina. A les properes eleccions en aquests sobre quedaran arxivats estelades i més reclams per a la independència. No hi haurà cap diferenciació entre vots nuls.  Quedaran oblidats.

Per a les properes eleccions hi ha grups que han decidit demanar el vot nul o l'abstenció. Jo vull una Catalunya independent el més aviat possible però no tinc clar que aquestes opcions siguin adequades. Fins i tot si n'hi hagués un 70% d'abstenció, les forces mediàtiques ho atribuirien a una manca de confiança en el sistema, en les classes polítiques, etc però mai assumiran que es degut a l'independentisme. Els vot nul hauria d'arribar a nivells molt elevats perquè algú es dignés a mirar que ha passat.

Vots nuls i abstenció d'independentistes resten donant al PPSOE i CiU (al que no considero independentista fins que no demostri el contrari) més diputats. I, evidentment, es riuran de nosaltres dient que si, que a les enquestes som molts però que no es veritat, que a l'hora de les eleccions som quatre morts de gana. I el diari del comte dirà que tenia raó, que les enquestes cal cuinar-les, que només ells saben el que el poble vol.

Dels que desqualifiquen no vull comentar res més que n'estic fart. Em cansen. Sembla que l'enemic sigui el company de lluita. Alguns diuen que aquests en realitat són moviments en contra del independentisme (fins i tot algú els senyala com a serveis secrets espanyols). No sé si és veritat o no però, em fan dubtar i, a efectes pràctics, com si ho fossin.

També estan aquells que desitgen un triomf del PP. Es pensen que així, l'independentisme augmentarà. Però a quin preu? L'independentisme ja va augmentant, per tant, l'interès està en la taxa (velocitat) d'increment. A priori sembla que aquesta serà directament proporcional al mal que facin a Catalunya. Dubto que pagui si el mal és irreversible.

Jo votaré. I ho faré per aquells que s'han unit tot i que hagués preferit una unió total. Seran pocs diputats però el temps que tinguin per parlar pot ser utilitzat per tocar els nassos tant com es pugui, per cansar-los com ells fan aquí, per a deixar-los en evidència. Per denunciar cada vegada que se'ns pixen a sobre i diuen que plou, les seves manques de respecte, l'espoli fiscal i les seves imposicions. Per defensar el nostre dret decidir i tenir ressò internacional. Algú es pot imaginar no tenir cap veu allà quan se'ns considera una possessió? Que no puguem dir res mentre ens eliminen? Qui denunciaria els seus abusos? On es pot fer més, aquí on només ens llegim nosaltres o allà on ho farà tothom?