Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanya. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de setembre del 2010

Muntanya vs futbol, res a fer


L'últim premi "Principe de Asturias" dels esports va ser per a la selecció espanyola. Va obtenir la totalitat dels 28 vots. Cap vot per a la muntanyenca basca Edurne Pasabán que ha pujat els catorze vuit-mils que hi ha al planeta ni per l'altre aspirant. Em sembla extremadament anormal aquesta unanimitat.

La fundació que dóna aquests premis en la secció esportiva: “serà donat a la persona, institució, grup de persones o institucions que, a més de l'exemplaritat de la seva vida i obra, hagi contribuït a noves metes en la lluita de l'home per superar-se a si mateix i haver contribuït amb el seu esforç, de manera extraordinari, al perfeccionament, cultiu, promoció o difusió dels esports”.


Exemplaritat a la seva vida: l'Edurne segur que ho ha tingut més fotut. És molt més difícil dedicar-se de manera professional a un esport minoritari, amb poc seguiment, on has de ser de primera (l'equivalent a un Messi), per a poder obtenir patrocinadors (uns quants) per a fer les expedicions. Recordem que al futbol, a divisions inferiors la gent ja cobra.


Contribuir a noves metes en la lluita de l'home per superar-se a si mateix: Aquí no hi ha color. Cada quatre anys tenim un campió d'Europa de futbol i un campió del mon. A 2010 tenim unes quants seleccions que ho han estat i moltes més, campiones a Amèrica, Àsia, etc... però dones que hagin fet tots els 8000 del planeta només ella. I de superació no parlem: quant l'alçada supera els 8000 metres es parla de la zona de la mort. Quina és la probabilitat de morir en una ascensió i quina en un partit de futbol? Quin esport compta amb un equip de suport més gran? Qui juga en condicions ambientals al límit de la fisiologia? Recordem que si deixem de sobte a una persona a sobre d'un pic d'aquestes alçades morirà en pocs minuts.

Promoció o difusió de l'esport: Aquí guanya el futbol per “golejada”. I tant, però tenint al costat tota la premsa disponible. L'Edurne no surt a primera pàgina ni que faci els catorze 8000 corrents en 14 dies, però la novia d'un jugador és noticia cada dia...
L'acta del jurat indica: “que la selecció ha tingut la virtut de crear una tècnica i un estil de jocs admirats mundialment i, que es presenten a molts països com a pauta a seguir. Des del punt de vista social ha aconseguit que tot el país vibrés amb els seus triomfs i els fessin seus. I que els jugadors i tècnics han donat exemple de superació, etc. Etc...

En quant a la tècnica: Doncs que li donin el premi al Barça. Tothom està d'acord que era el seu estil de futbol. I que prèviament havia estat admirat i era una pauta a seguir per altres països: com per exemple Espanya. Algú ha tingut en compte que una gran tècnica a la muntanya és imprescindible per sortir-se'n com a mínim viu?

Des del punt de vista social... Evident, el futbol té molts més seguidors. Però, si molts d'aquests fessin un cim, encara que fos un 2500, segur que li donarien el premi a l'Edurne. A més hi ha motius polítics que no comentaré...

Exemple de superació: ja comentat, no hi ha color.

En fi, potser els meus arguments no valen i les meves simpaties estan esbiaixades cap la muntanya però per mi: Edurne els premis esportius 2010 són teus!

diumenge, 12 de setembre del 2010

Gósol - Prat d'Aguiló - Gósol

Després de dos anys hem tornat a la Muntanya: El passat 4 i 5 de setembre van fer el tram entre Gósol i Prat d'Aguiló, part del camí que feien els segadors de Gósol per anar a la Cerdanya per que els lloguessin durant la recollida del blat. Aquest camí surt del poble cap a la serra de la Muga, bordejant-la fins al una vall que ens porta cap al Collell. D'aquí una pista forestal ens apropa al camí de pujada fins a la serra Pedregosa que, un cop passada, ens deixarà a la serralada del Cadi. Passarem al altre costat pel més que conegut Pas dels Gosolans baixant fins a Prat d'Aguiló.

Aquí deixo unes fotografies tot i que a la muntanya no hi ha res més que viure-la.

Font Terres. A poc de sortir de Gósol. El Camí del fons és el que ens portarà a voltar la Serra de la Muga.











Pujant al Collell. Al fons a l'esquerra es pot veure la Serra Pedregosa.












Vista del Cadí des de la part més alta de la Serra Pedregosa. El piquet que es veu més a la dreta és el Comabona. Un pic més a l'esquerra té una depressió a l'esquerra on es troba el Pas dels Gosolans. Des d'aquest punt només cal planejar.









El famós Pas dels Gosolans. La primera i única vegada que l'havia fet havia estat en solitari. No va se així aquesta vegada que, tot sigui dit, és molt més divertit.










El nostre destí per fer nit: el Refugi de Prat d'Aguiló vist des del Pas.












Es fa de nit a Prat d'Aguiló. El refugi està prou bé. I el personal és molt amable.

Va ser una llàstima la presència d'un grup que o mai havien estat en un refugi o eren una colla de mal educats. A la nit van fer soroll molestant la resta quan intentàvem descansar.







Tornada cap a Gósol.

No té preu poder veure el Cadí al matí. No hi ha cap fotografia que li pugui fer justícia però, cal posar-la.









Aprofitem que hem matinat per fer cim al Comabona. El grup es va fer més gran amb dos companys que vam conèixer al Refugi.











El Pedraforca vist des del Cadí.













Arribem de tornada a Gósol, on tenim els cotxes per tornar cap a casa.