Leído: La meva amiga Meno i jo de Carla Romagosa

La meva amiga Meno i jo : Consells desinhibits per a una menopausa en tota regla - Carla Romagosa. Barcelona: Angle, 2018. 110 p. Il·lustracions: Roger Padilla

A pesar de que todavía me falta bastante, al menos eso creo, ya empiezo a leer cosas sobre la menopausia, para estar informada de los cambios que se avecinan, y poderlos sortear con buen humor y preparada psicologicamente, quizás tarde tanto que a lo mejor me olvide de todo.
En este caso la autora Carla Romagosa explica su experiencia con la menopausia precoz y cómo le ha afectado y da pautas para que el resto de las mujeres la puedan pasar con mejores ánimos que ella.
Las ilustraciones son divertidas al igual que el título, la Meno, se refiere a Menopausia.

---

La meva amiga Meno i jo és un llibre desinhibit sobre la menopausa, lliure de tabús i ple de bons consells, per a afrontar amb humor aquesta etapa de la vida de totes les dones. La Carla Romagosa ens explica la seva història i la de moltes altres dones, i les solucions que ha trobat perquè la menopausa passi de ser un malson a una experiència vital molt enriquidora.

Leído: Tot és al teu cap: històries reals de malalties imaginaries de Suzanne O'Sullivan

Suzanne O'Sullivan, Tot és al teu cap: històries reals de malalties imaginaries. Barcelona: Angle, 2016. 333 p.

Este invierno leí unas cuantas entrevistas de Suzanne O'Sullivan hablando de esta obra, y hace unos días cuando la ví en la biblioteca decidí cogerla.

Se trata de una obra no ficción que explica las experiencias de su trabajo cómo doctora en medicina durante unos 15 años. Estas experiencias se basan en las enfermedades físicas inexplicables de de sus pacientes y que sólo se pueden explicar, según ella, como si fuesen enfermedades psicosomáticas.
El libro está dividido en diferentes capítulos, en cada uno de ellos explica un caso, muy interesante pero se plantea el problema y no la solución.
Otro aspecto que he encontrado a faltar ha sido la bibliografía, una obra de estas características tendría que venir apoyada por unas buenas referencias del por qué de sus investigaciones y diagnósticos.
Me ha parecido una obra floja y con ausencia de una base investigadora.
---
La doctora O'Sullivan ens presenta diversos pacients que ha tractat al llarg de la seva vida dedicada a la neurologia. La majoria tenen símptomes greus: ceguesa, sordesa, paràlisi, dolor intens, fatiga crònica... sense que es puguin associar a cap malaltia o causa física. Tots arriben a la seva consulta després d’un periple de múltiples diagnòstics, canvis de medicació i intervencions quirúrgiques. I és la neuròloga qui els hi ha de dir el que no volen sentir: que l’insofrible dolor que pateix el seu cos en realitat és al seu cap.
«Després d’Oliver Sacks, poques històries de malalts són tan pertorbadores i estranyes com les que hi ha en aquest llibre extraordinari i emocionant.» (Sunday Times)
«Honest, fascinant i necessari.» (The Times)
«Suzanne O'Sullivan té la rara habilitat de saber convertir les seves experiències com a neuròloga en històries emocionants, que fascinen i instrueixen a parts iguals. Un llibre que explora la part més humana de la medicina per ajudar-nos a entendre millor la complexa relació entre la ment i el cos.» (Salvador Macip)
Traduït per: Anna Turró Armengol

Leído: El cas Eduard Einstein de Laurent Seksik

Laurent Seksik, El cas Eduard Einstein. Barcelona: Angle, 2014. 267 p.

En nuestra última sesión del club de lectura de Salud de la biblioteca del barrio, comentamos esta obra, de Laurent Seksik, con el propósito de comentarla con el traductor Jordi Martín Lloret, pero cambios de agenda de última hora nos impidio hacerlo.
Esta biografia de Eduard Einstein, hijo de Albert Einstein, explica su vida marcada por el estigma de ser hijo de Albert Einstein, el premio Nobel judio y que antes de la II GM emigra a EEUU, y allí rehace su vida como profesor de Princenton. Y el ser hijo de Albert Einstein le marca especialmente, y hace que se agrave su enfermedad mental, probablemente heredada por via materna, se insinua que tanto una tia materna como su madre, padecían enfermedades mentales, y que Eduard ha heredado esta predisposición a la enfermedad. Se explica su vida en el sanatorio mental de Suiza donde fue ingresado por su madre y donde Albert Einstein sólo lo visito una única vez. Y paralelamente también se va explicando la vida de Albert Einstein, de la que poca cosa sabía y me ha permitido conocer a un personaje torturado y que no tuvo una vida fácil.
La lectura de esta obra, me ha permitido conocer la vida de Albert Einstein, ya que aproveche para profundizar en su vida y milagros.
--
Aquesta és una novel·la basada en fets reals. Amb tres protagonistes: Albert Einstein, possiblement el científic més gran de tots els temps, la seva primera dona Mileva, i el fill petit de tots dos, Eduard, a qui als vint anys se li diagnostica una esquizofrènia i l’internen a la clínica Burghölzli de Zuric.

Partint de material real (cartes, fotografies, diaris...), Laurent Seksik construeix una novel·la d’enorme intensitat, en què es capbussa en les tensions d’una família trencada i en les contradiccions personals d’un geni universal, amb els grans conflictes del segle XX al rerefons.
Traduït per: Jordi Martín Lloret

Leído: Córrer per pensar i sentir de Francesc Torralba

Francesc Torralba, Córrer per pensar i sentir. Barcelona: Angle, 2015. 175 p.

Este ensayo de este profesor de filosofía de la Universitat Ramon Llull trata sobre la actividad de correr desde una visión espiritual, o cómo alcanzar un estado de paz a través de esta actividad. Explica sus vivencias pasadas y su actividad actual y cómo le sirve para llevar una vida más plena.
Lo mejor es su estilo sencillo y directo donde explica cómo esta actividad forma parte de su vida cotidiana y le sirve para meditar y aclarar los propósitos del día.
Una lectura recomendada a corredores que se inician.

---
El filòsof Francesc Torralba fa més de vint-i-cinc anys que surt a córrer cada dia. Ha participat en curses de fons, maratons i curses populars, i aquí comparteix amb el lector les seves vivències i sensacions més personals: com córrer li proporciona moments per estar sol i meditar, el connecta amb el seu propi cos, li carrega les piles, el vincula amb la natura i l’entorn.

Al llarg del llibre Torralba aprofundeix en la importància d’aquesta pràctica per articular la seva activitat diària i la seva actitud vital, ja que «córrer és una perfecta metàfora de la vida».

- «Córrer és un exercici que m’omple, que em fa sentir viu, doblement viu, ple de força i de ganes d’existir. La primera paraula que associo a l’exercici de córrer és el mot alliberament.»

- «Vaig córrer sobre la terra seca i esquerdada, i en un moment donat em vaig aturar. No veia cap carretera, no veia cap casa, no sentia res, absolutament res, tret dels meus esbufecs i el batec del meu cor. Quan vaig calmar-me del tot, es va fer el silenci total. Una experiència única que mai més no he tornat a viure.»

Una reflexió sobre les vivències, els sentiments i les sensacions que es desvetllen quan correm.
--

p. 59 Em molestar l'arrogància de les motos quan passen fent brogit i aixecant la pols dels camins. M'eixorda el seu soroll i em desagrada enormement l'impacte acústic que causen en el medi ambient. Alteren profundament l'atmosfera amb l'emissió de diòxid de carboni i sempre ocupen la totalitat del camí. És, la seva, una presència cridanera, matussera, que trenca el fràgil equilibri que caracteritza la naturalesa.

p. 91 Repetitio mater studiorum est = la repetició és la mare de l'estudi

p. 128 Urbi ordo deficit virtus non sufficit = amb la virtut no n'hi ha prou, si manca l'ordre