La ILP "Televisió sense fronteres" a tràmit...

Els impulsors de la ILP "Televisió sense fronteres" al Congrés dels Diputats

            El passat dimarts, 13 de setembre, el Congrès dels Diputats va aprovar l'entrada a tràmit da la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) "Televisió sense fronteres", avalada per 651.650 signatures de tot arreu de l'Estat espanyol, i sobretot del País Valencià, ja que la iniciativa es va posar en marxa arran de la desconnexió de TV3 al nostre territori, tancant els repetidors d'ACPV amb la tàctica d'ofegar-los amb multes econòmiques desproporcionades per part del govern valencià del PP, que feien perillar el futur del col·lectiu.

Campanya de recollida de signatures (es recolliren en total 651.650)

            Fins ací la notícia, que ha estat valorada com a molt positiva, per part dels impulsors de la ILP amb ACPV al capdavant, doncs obre una llum en aquestes tenebres, inexplicables pels temps que corren, en que ens ha abocat el govern de la Generalitat Valenciana, sobretot als que al llarg de 25 anys hem seguit amb assiduïtat les emissions de la Televisió de Catalunya.

 Vídeo del debat del passat dimarts al Congrés dels Diputats

           La única pega que veig és que la Llei que desenvolupe aquesta iniciativa, es debatrà a la propera legislatura, que eixirà de les Eleccions Generals del 20-N. Si les enquestes no s'enganyen, sortirà una majoria absoluta del PP, i la veritat és que no sé quina mena de Llei poden proposar, perquè fins ara no ho he dit, però el PP es va abstenir a la votació del passat dimarts.

            Esperem que impere el sentit comú...

Solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià

  

AJUDES

Acció Cultural del País Valencià demana la nostra solidaritat mitjançant Internet:

EDITORIAL

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

AJUDES

El meu país és el país del Lluís...

La manifestació començava a les Torres de Quart (totes les fotos són meues)

            Fa una estona que acabe d’arribar de la manifestació convocada per ACPV contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. He eixit de casa a les 17,30 hores i he agafat el “Metro”. He baixat a l’estació d’Àngel Guimerà i m’he dirigit cap a les Torres de Quart. Allí estava tota la gent ocupant els carrers, amb les banderes i les pancartes d’Esquerra, dels Sindicats, del Bloc, dels Col·lectius, etc.. Després de gairebé quaranta minuts de “plantó”, ja em temia que passés el mateix que a la manifestació contra la guerra del 2003, quan no poguérem ni moure’ns  de la bocana del “Metro”. Crec que tot aquest aldarull ha estat una mica provocat per la manca d’organització, i parle de personal que organitze una mica, com passa a les manifestacions dels sindicats. El que passa és que aquesta convocatòria, que sobretot s’ha fet a la xarxa, és una mica com un experiment, i cal aprendre per a les properes, que de ben segur vindran...

Sempre s'agraeix trobar gent del poble... ( el metge Enric Llopis)

             Després he anat remuntant la “mani” i he fet fotografies d’algunes pancartes. Molta gent cantant, dolçainers tocant les cançons de sempre, també molta gent vinguda del Nord del Gran Riu (s’agraeix), i moltíssims  joves taral·lejant les consignes que ja tots coneixem: Volem TV3! Camps a la presó! Sí hi ha INDEPENDÈNCIA!!! Etc....

Pancarta dels companys de CA BASSOT

            Així doncs, he arribat a les Torres de Serrans, i aleshores m’he adonat de que allí era on tindria lloc el final de la manifestació. He hagut d’escalar tanques de ferro i bardisses de pedra, fins posar-me al Pont dels Serrans, enfront de l’escenari, on he escoltat el manifest d’Acció  Cultural del País Valencià que ha llegit una actriu. Després han presentat el Lluís... No s’escoltava res, ni tampoc quan el Llach ha dit unes paraules. Ja estava una mica cabrejat, però quan ha sonat el piano i la veu del cantant se m’ha passat tot:

            Ha cantat només tres cançons, com crec que havia anunciat a les xarxes socials (jo encara no hi sóc). Ha començat amb la que m’ha fet vessar les primeres llàgrimes:

ABRIL DEL 74

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca 
digueu-li que la vull 
però no puc anar a estimar-la. 
Que encara hi ha combat. 
Companys, si coneixeu el cant de la sirena 
allà enmig del mar 
jo l'aniria a veure. 
Però encara hi ha combat. 
I si un trist atzar m'atura i caic a terra 
porteu tots els meus cants 
i un ram de flors vermelles 
a qui tant he estimat. 
Companys, si busqueu les primaveres lliures 
amb vosaltres vull anar 
que per poder-les viure 
jo me n'he fet soldat. 
I si un trist atzar m'atura i caic a terra 
porteu tots els meus cants 
i un ram de flors vermelles 
a qui tant he estimat. 
Quan guanyem el combat. 

              Després, mentre que la majoria dels manifestants encara estaven a més d’un quilòmetre de les Torres de Serrans ha interpretat la cançó “No abarateixis els somnis”, i ens ha demostrat que s’ha retirat perquè li ha eixit dels ous, doncs, en aquesta cançó fa tota una demostració de com s’interpreta a ritme de jazz...

            Ja per finalitzar, ens ha interpretat “Silenci”, una cançó que tothom coneixem, i que té una lletra que sembla feta a propòsit per a l’ocasió, malgrat els trenta anys des de la seua publicació:

SILENCI

Si m'heu de fer callar 
que sigui ara, 
ara que puc dir no, 
i res no teniu per a comprar-me. 

Que no vull esperar. 
Que sigui ara! 
Ara que puc sentir 
el pes de tanta basarda. 

Que no em sap cap greu 
dur la boca tancada, 
sou vosaltres qui heu fet 
del silenci paraules. 

Que no vull esperar, 
que el temps rovelli l'arma, 
que no vull que la por 
tingui més temps per a guanyar-me. 

Si m'heu de fer callar 
que sigui ara, 
ara que tinc les mans 
per a canviar de guitarra.

            La veritat és que aquesta darrera cançó sembla feta per a l’ocasió, i després de l’acomiadament del Lluís, abraçant  l’Eliseu Climent, la gent que m’envoltava ha mamprès a demanar “l’estaca”, però em sembla que la proposta no li ha arribat... De veritat crec que no ho ha escoltat, encara que més que cantar-la, el que de veritat ens caldria és una bona estaca per fer-la servir... Però no! Nosaltres som pacífics i no creguem en la violència...

            Després de l’acomiadament de l’acte, he anat a l’estació del Pont de Fusta, he agafat el tramvia fins a l’Empalme, i des d’allí el “Metro” fins el poble. Comentant l’esdeveniment amb un home de Montcada que també venia del mateix lloc (no conec el seu nom, però era de la meua quinta i duia una bici), hem arribat a la conclusió de que de ben segur no hi trobaríem “cap país en tot lo món” on feren una manifestació tan multitudinària com la que hem fet, reivindicant veure un canal de televisió...

            Al Segle XXI, on fins i tot el que tenim són massa canals i, com diria el Forges: "Paí í ísss!!!"



L'escenari (totes les fotos són meues)

Si voleu veure un resum  del que ha estat la "mani"       .............       CLIQUEU ACÍ!!!

Doncs:

 
El meu país és el país del Lluís!!!

El tancament de TV3

            

          Després del fet impune del tancament de les emissions de TV3, ens hem quedat glaçats, però ara, després de reflexionar durant més de quaranta-vuit hores, vull donar unes opinions que volen ser positives, malgrat que pinten magres totes les expectatives sobre el futur de TV3 al País Valencià (almenys el futur més proper). Gairebé podríem dir que el nostre serà des d’ara un “País a fosques”, com vaig titular la meua “apagada”, però...

            Potser no han estat capaços, malgrat la seua astúcia, de copsar la ressonància mediàtica (sobretot a Internet) que aquest fet anava a suposar. Les xarxes socials i també alguns webs i blocs, s’han mobilitzat de manera gairebé automàtica, i fins i tot ha hagut una acció de sabotatge al web de la Generalitat Valenciana que sembla ha tingut èxit. Tanmateix, cal reconèixer que a Internet els temes perden l’embranzida inicial amb molta rapidesa, però això no ha fet més que començar, i ara vindran les manifestacions, concentracions, i manifests dels partits polítics i les organitzacions cíviques, que ja es posaren al costat d’ACPV a l’hora d’emetre la seua declaració sobre els motius del tancament (aquesta vegada ha estat una coacció econòmica al més pur estil dels gàngsters). Podem dir que hi eren tots, menys el PP, i fins i tot, el Partit Socialista va treure pit, cosa molt d’agrair perquè ara vénen les Eleccions Municipals i Autonòmiques, i encara que no m’agradaria tenir que dir-ho, crec que el tema encara dóna vots (tan sols cal escoltar les opinions de la gent), i és per això que l’han desenterrat quan tothom ja no se’n recordàvem. 

            I ara m’agradaria fer propostes, però no sóc qui perquè no tinc cap poder de convocatòria per fer-les. Tan sols us diré el que pense fer personalment, per si algú vol imitar-me:

En primer lloc, vaig a seguir veient TV3 per Internet al web TV3 a la carta.

També he pensat en instal·lar-me una antena parabòlica, però no n'estic prou segur de que siga una mesura efectiva. Algú de vosaltres em pot assessorar?

            Fins ara, poques vegades posava Canal 9 (sobretot per la manipulació de les notícies), però d’ara endavant vaig a intentar desconnectar-la del meu televisor fins que no es puga sintonitzar de nou TV3.

            No cal que us diga que vaig a intentar anar a totes les manifestacions que puga per a mostrar el meu rebuig al tancament de TV3.

            I ja per finalitzar, vaig a fer el que sempre he fet, quelcom que avui he vist escrit al blog Can Carrasca i que ara us transcric:

Però sí, alguna cosa puc seguir fent i de moment no em poden furtar... Escriuré en la meua llengua, per més que siga poca la gent que vulga llegir-me, sobre coses meues i sobre la cultura del meu país, i llegiré en la meua llengua. Em susbscriuré a alguna col·lecció literària que ens iguale a uns i altres. Compraré originals de música i vídeo en la meua llengua. Viuré insubornablement com he viscut fins ara tot mostrant que es pot existir perfectament sense la incultura i la banalització uniformadora que els qui ens persegueixen proposen i imposen. No faré res que no haja fet fins ara. Per sort, la meua quotidianitat encara és lliure, o encara s'hi sent lliure. Així és com reivindicaré el nostre dret a existir, vivint intensament.

Res més, desitge que ben aviat tornem a gaudir de TV3, l’única televisió que hem pogut veure totalment en la nostra llengua al llarg dels darrers vint-i-sis anys...

Que es diu molt prompte!

País a fosques...

Declaració d'Acció Cultural del País Valencià  

Missatges al web VilaWeb

Al remat no tindré més remei que anar pensat en instal·lar-me l'antena parabòlica...

Canal 9 ("nueve") guanyant audiència...

El que ens passa al País Valencià amb la televisió és per treure els canons...

El passat dimecres hi havia partit de semifinals de "Champions" entre el Barça i l'Inter de Milà (partit de tornada). Quan vaig arribar a casa em vaig trobar amb un correu electrònic d'ACPV que deia:

"TELEVISIÓ VALENCIANA AL·LEGA SER LA TITULAR EN EXCLUSIVA DELS DRETS D’EMISSIÓ DE LA CHAMPIONS LEAGUE PER AL TERRITORI VALENCIÀ, DRETS QUE HA ADQUIRIT A TRAVÉS DE LA FORTA.

EN VIRTUT D’AQUESTS DRETS TELEVISIÓ VALENCIANA IMPEDEIX L’EMISSIÓ AL PAÍS VALENCIÀ DE LA RETRANSMISSIÓ DEL PARTIT DE FUTBOL BARCELONA – INTER DE MILÀ AVUI A LES 20’30 H.

PER TANT AQUESTA NIT NO PODREM VEURE EL PARTIT PER TV3 AL PAÍS VALENCIÀ"

Efectivament, així va estar i vaig veure el partit per Canal 9 ("nueve"), que era l'únic que feia la retransmissió ací al País Valencià, malgrat que no era la meua intenció veure'l per aquest canal (de fet, fa molt de temps que no veig cap programa per Canal 9 -"nueve"-). Avui m'ha passat el mateix, i quan he arribat a casa després de passar el dia al xalet del meu amic Rafa, m'he trobat amb que el Vila-real-Barça, partit transcendental pel desenvolupament final de la Lliga, tampoc el podia veure per TV3... Avui no l'he vist a Canal 9 ("nueve"), perquè tenia també l'opció de la Sexta...

I ara faig una pregunta:

És l'única manera que han trobat els responsables de l'ens públic (Canal 9 -"nueve"- que paguem entre tots els contribuents) d'augmentar l'audiència?

No podrien (p.e.) millorar la qualitat dels programes?

Ho dic perquè és ben trist, que tinguem tan sols dues cadenes de televisió en la nostra llengua, i que ens censuren poder veure una d'elles per tal de que l'altra no tinga competència. Una cadena que duu emetent més de vint anys gràcies a l'esforç de molts valencians. Crec que això no és forma d'actuar, més bé sembla de la màfia, i des d'ací vull dir que per mi, és una poca vergonya arribar a fer aquestes barrabassades per a poder augmentar l'audiència.

Del roig al blau

Ha arribat un altre 25 d’abril, i estem pitjor encara del que podríem esperar després de la il·lusió col·lectiva que va esdevenir en aquella manifestació multitudinària de l’any 1977. Tan sols cal veure l’eslògan de la que enguany han convocat diverses organitzacions d’esquerra, sumant-se a la convocatòria d’ACPV:

JA N'HI HA PROU!

Un crit de fàstic, de desencís i de ràbia per com pinten les coses contra les que lluitàvem en aquella data tan llunyana (Corrupció política, passotisme social, aborregament col·lectiu, pèrdua de drets, de valors i de senyes d’identitat...)

Ací us deixe un documental que va produir la Universitat de València l’any 1998, on s’explica de manera clara i sense embuts tot aquest procés que a hores d’ara sembla irreversible, però que encara estem a temps de capgirar:

Del roig al blau

El títol és prou significatiu, i crec que també servirà per aclarir els dubtes de tots aquells que han assistit des de lluny a tota aquesta veritable batalla que, encara que sembla hem perdut, la guerra encara no s’ha acabat. El jovent té la darrera paraula. Va també per a vosaltres, companys de RC, que sempre me pregunteu què collons ens passa als valencians.

Ara me'n vaig a la "mani"