Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutadella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutadella. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 d’agost del 2012

Vacances a Menorca


Una vista de la Mediterrània 

Platja de Son Bou (Totes les fotos són meues, encara que moltes les ha fetes Isabel) 

            L'estiu és temps de mandra, de fer el gos que diguem al poble, però també és temps de vacances, de viatges, de festa, de passar-s'ho bé sense haver d'anar a guanyar-se les garrofes.


Port de Ciutadella

            Enguany he estat una setmana a Menorca amb la dona i uns amics (Mª José i Rafa). De fet, com aquell que diu, acabem de tornar.


Naveta dels Tudons (1200 a.C.)

            Conec Menorca des de fa quaranta anys, quan vaig estar una temporada treballant a l'illa. Recorde que em va causar una gran sorpresa veure les seues praderes verdes, les vaques, les tanques de pedra seca i les portes fetes de fusta de sabina. Semblava un paisatge del nord de la península. o fins i tot d'Irlanda, encara que cal dir que ens trobàvem a finals de l'hivern.


Cala Galdana

            Després, quan va arribar l'estiu, vaig descobrir les seues cales d'arenes blanques i d'aigües cristallines, i també les festes de Sant Joan a Ciutadella, amb els cavalls, el gin i les xicones... També cal aclarir que encara no havia complit els vint anys.


Cala Morell
  
            Vaig tornar a Menorca ara fa vit-i cinc anys, amb la dona en un viatge també d'una setmana, d'aquells organitzats per agència, i  vam estar a la zona de Sant Lluís, ben a prop de Maó i també de l'Aeroport. Ens banyàvem com a la piscina, però a l'aigua de la mar. Sortíem amb escales metàl·liques, i férem alguna excursió amb autobús cap els indrets més emblemàtics de l'illa (Ciutadella, Cala Galdana, Son Bou, Binibeca, Fornells, Xoroi, etc...).


Platja dels Algaiarens

            Enguany també hem anat en un viatge organitzat per agència. Teníem l'hotel a Son Bou, que és la platja més llarga de Menorca (4 quilòmetres), i que més o menys es troba a la meitat dels dos extrems de l'illa (Maó i Ciutadella). Estàvem en règim de mitja pensió, desdejuni a les 9 del matí, i sopar a les 9 de la nit. La resta del dia se n'anàvem a recòrrer el territori amb un cotxe que havíem llogat per quatre xavos... Menorca encara continua sorprenent-me. El turisme massiu no ha acabat imposant-se, i l'illa encara atresora els encants de fa quaranta anys. Encara pots trobar platges salvatges, sense cap contaminació urbanística, a les que cal accedir caminant ( no més de vint minuts). Hi ha una varietat de localitzacions (parlant de platges) de tota mena, gairebé a la carta, i amb la peculiaritat de que les distàncies són ben curtes, de tal manera que si no t'agrada una caleta, en deu minuts estàs en una altra totalment diferent.


Port de Fornells

            A més a més, també hi ha uns altres atractius a l'illa. Els jaciments arqueològics són abundants i espectaculars (talaiots, taules, navetes, etc...), la gastronomia molt recomanable, i no parle de la caldereta de llagosta que està a uns preus de pecat. Hi ha peix fresc, embotits i formatges de primera, i una gran varietat de fruites i verdures, que fa de Menorca una de les illes que s'autoabasteixen. I parlant de l'autogestió, voldria recomanar aquest indret a tots aquells que pensen que fer turisme no és tan sols malbaratar els recursos. També hi ha unes altres alternatives, i l'illa de Menorca és capdavantera en turisme sostenible. Està agermanada amb Lanzarote (per a que us feu una idea), és Reserva  Mundial de la Biosfera,  i ha estat proclamada seu mundial permanent del projecte de l'UNESCO MaB (Home i Biosfera).


El Nord de l'illa

***



Amb Isabel a una terrassa de Son Bou

           Fent un clic damunt del títol, podeu llegir la meua Oda a Menorca, que vaig fer fa alguns anys:

ODA A MENORCA

Productes típics menorquins

***

dissabte, 15 de maig del 2010

Menorca, t'estim!



Portada de "El cos deshabitat" Edicions Proa 2009

Aquesta setmana he llegit la novel·la d'Esperança Camps "El cos deshabitat". Ella és de Ciutadella de Menorca, però viu ací a València ja que treballa a la redacció de Canal 9. Vaja per davant que el llibre no m'ha decebut, tot el contrari, crec que és una història molt ben contada que recomane a tothom. De l'escriptora menorquina ja havia llegit fa algun temps "Quan la lluna escampa els morts", una novel·la que transcorre al Barri de la Coma de Paterna, i que em va semblar molt interessant, sobretot per la proximitat de l'escenari i també per la construcció dels personatges.
En aquesta ocasió, la trama és ben distinta, però a mi m'agraden molt les novel·les protagonitzades per escriptors, com és el cas d'aquesta. Paul Auster és un dels meus autors preferits perquè sol tractar aquest tipus de situacions, i la Literatura que tracta sobre Literatura sempre té un plus d'interès personal que no puc negar. En el cas de "El cos deshabitat", l'escriptor acaba de morir-se, i això és també una circumstància que li dóna si cal, encara més valor al relat. El recurs de fer parlar l'escriptor mort (quan encara no se n'ha anat del tot al més enllà) està molt ben aconseguit. Si de cas, per posar algun però, trobe que la història del veí (un nazi que s'amaga a l'illa) hagués pogut donar una mica més de joc literari, però també potser que aleshores, la llargària de la novel·la no hauria estat tan adient com ha quedat, amb les anotacions en primera persona de la dona i de l'escriptor intercalades. També vull destacar la descripció que fa l'autora dels malsons de la vídua sota els efectes dels somnífers. Estan molt ben descrits, tant que semblen reals i trasbalsen el lector. En fi, una bona novel·la que, com he dit al principi, recomane a tothom.
Tanmateix, després de dir tot açò, vull confessar que vaig mamprendre a llegir-la perquè l'acció transcorre a Ciutadella, una ciutat de la que estic enamorat des de que als anys setanta vaig estar treballant allí uns quants mesos. No cal dir que tenia vint anys...
En un dels Reptes Poètics que fem a RC vaig compondre aquesta:

ODA A MENORCA


Illa de Menorca

I. Els vents

Illa assetjada

pels quatre vents,

la Tramuntana

et va desfent,

mentre arrossega

els teus budells

tu vas guarnint-te

amb tots els verds.


Caleta menorquina

II. L'encontre

Recorde aquell

setanta-tres

quan vaig conéixer

la teua pell,

una pell vella

plena d’esquerdes,

folrada d’herba

i amb moltes pedres.



Esculls

III. Els pobles

Tots aquells mots

a l’espinàs

del teu cos pla,

de Ciutadella

fins a Maó;

ses Ferreries,

es Mercadal

i l’Alaior.


Port de Ciutadella

IV. Els llocs

I tots els llocs

on vaig gaudir

en aquells dies;

Cala Morell,

Santa Galdana,

Son Bou, Fornells,

Mannix, Xoroi,

Es Born i Es Port.


Festes de Sant Joan a Ciutadella

V. La festa

Per Sant Joan

festa amb cavalls,

les avellanes,

els combinats

amb Gin Beltran,

tots aquells balls

i aquell desig

de llibertat.


Gin menorquí

VI. Les platges

Les teues platges

eren salvatges,

aquelles cales

d’arenes blanques,

les aigües fredes

i les sirenes...

La plenamar

dels meus vint anys!


Cala de Menorca

VII. Comiat

Quan he tornat

després dels anys

res no és igual;

ni tinc vint anys

ni el tarannà,

tot ha canviat!

Et dec un cant

i avui te’l faig.


***


5/XII/2008

©Francesc Arnau i Chinchilla


Una altra caleta menorquina...

_________________________________________________________

* Avui vull dedicar aquesta oda a l'Esperança Camps, i també a tots els poetes i poetesses del web ILLANVERS.