Totes les fotografies: © Rafael Herguido Llorens
Ja som al mes d’Octubre, en plena tardor (primavera d’hivern), aquella estació on els poetes es posen en contacte amb les Muses i fan les millors poesies del món. Uns altres ens dediquem a rememorar els dies feliços de les vacances d’estiu, que ja comencen a enterbolir-se al disc dur de la nostra esmicolada i feble memòria...
LANZAROTE
TIMANFAYA
El caos de l’erupció,
un mar de lava obscura
davalla les arestes
agudes del volcà,
es van formant bombolles
al brou incandescent,
un flashback dels instants
quan es formà el planeta
del magma primigeni.
Tot això va passar
en èpoques històriques,
al segle divuitè,
del trenta al trenta-sis,
sis anys d’efervescència!
Encara es pot copsar
tota la magnitud
d’aquell terrabastall
al Parc del Timanfaya.
A CÉSAR MANRIQUE...
TARO DE TAHICHE
El negre, el blanc i el verd,
simbiosi dels volcans
de l’home i la Natura.
MAGMA
Davallaven
els rius de lava negra
creant formes terribles
de foc i de deixalles,
matèria primigènia
del centre del planeta
on encara hi és
l’ètim dels primers dies.
L’ILLA
L’aigua del mar,
el vent del cel
i el foc del centre de la Terra.
Tot és a l’illa!
***
Totes les fotografies: © Rafael Herguido Llorens