II Trobada d'Escriptors de l'Horta

  

Signant el meu llibre (Foto: Andreu García)

Cartell de l'acte

         El passat dissabte, 19 d'octubre, va tenir lloc ací al meu poble la II Trobada d'Escriptors de l'Horta (la primera es va celebrar l'any passat a Picanya). L'acte va estar organitzat per Carles Cano, Enric Camps i Xavier Mínguez, escriptors que tenen la seua residència ací a Godella.

Al Molí amb Josep Vicent López del THG (Foto meua)

         De bon matí es van anar reunint a la Plaça de l'Estació, des d'on es dirigiren a la Casa Museu de Pinazo per fer una visita guiada, amb les explicacions sobre la vida i obra del genial pintor a càrrec de la família, que regenta la Casa Museu. Quan eixien de la visita, comentant la qualitat de les obres, em vaig incorporar al grup, i ens dirigírem cap al Molí, on Josep Vicent López, del Taller d'Història de Godella, ens va posar al corrent dels origens del poble, amb la vista de l'Horta de fons. Férem un recorregut pel Carrer Major, on ens va anar explicant com havia mamprès la seua urbanització paral·lela a la Séquia de Montcada. Des del Castell (avui col·legi de les monges), passant per les cases senyorials que encara es conserven, l'Església de Sant Bertomeu (S. XVII), la Torreta de Misildo, la Capella del Crist de la Pau (antiga parròquia), anàrem escoltant les explicacions de Josep Vicent, acabant la passejada per la Pujada de l'Ermita (Av. Pesset-Aleixandre), fins arribar al Centre Cultural Xicranda, on va tenir lloc la recepció oficial a càrrec de l'alcalde del poble Josep Manel San Félix, que va fer un discurs de benvinguda a tots els escriptors. També es van signar els llibres dels autors que quedaran a la Biblioteca Municipal. L'acte va estar amenitzat per Josep Aparicio "Apa" i Teresa Segarra, que ens cantaren diverses mostres del cant d'estil, amb els versos de Carles Cano.

Recepció oficial a la Biblioteca amb Apa i Teresa (Foto: Andreu García)

         Acte seguit ens dirigírem al jardí de "Villa Eugenia", on va tenir lloc un recital literari a càrrec d'alguns dels escriptors assistents, amb una primera part dedicada als xiquets, amb contes, cançons i poesies, i una segona de poemes i narracions pels més majors. Jo vaig intervenir en aquesta segona part, llegint dos poemes dels darrers que he fet ("He caminat estances de la casa...", que es publicarà pròximament en un llibre col·lectiu, i "Els ulls de les estrelles"), però m'agradaria destacar el poema-cançó que va fer Lluís Roda, acompanyat per un grup de nens i nenes "voluntaris", el conte xinès de Carles Cano de la princesa que volia veure una estrella que mai no hagués vist ningú, i el poema de Pau Sif que, imitant el ritme i els versos del més conegut dels poemes estellesians, ens relata les peripècies per a muntar un moble adquirit a Ikea.

Recital literari als jardins de "Villa Eugenia" (Foto: Andreu García)

         A continuació ens dirigírem al Restaurant Castillo, on va tenir lloc el dinar (uns entrants i arròs a banda). Allí també comptàrem amb Apa i Teresa que, a més de la seua inestimable conversa sobre la música tradicional, ens acomiadaren amb unes mostres del seu art, que comptaren amb la participació de tots els assistents.

         Entre els escriptors que es varen apropar a la Trobada vaig reconèixer (a més dels organitzadors): Jaume Pérez Montaner, Lluís Roda, Eusebi Morales, Francesc Mompó, Isabel Robles, Núria Sendra (editora), Ramon Guillem, Pau Sif, Mercè Viana, Alfons Navarrete, Vicent Penya, M. Carme Arnau... Demane disculpes a tots els altres escriptors que vingueren a la Trobada.

         Abans d'anar-nos cadascú al nostre niu, va prendre la paraula Lluís Roda que va encoratjar els assistents per a que sorgiren els pobles candidats a organitzar la tercera Trobada el proper any. De moment es va veure la possibilitat de fer-la a Aldaia/Alaquàs o potser a Picassent. Ja es decidirà més endavant.

***

Crònica oficial:

http://www.godella.es/va/content/godella-acull-orgullosa-als-escriptors-de-la-comarca-de-lhorta

Fotos al web de l'Ajuntament:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.572866906113301.1073742018.297717290294932&type=1

***

Tornar als origens (IV Nit dels Palmitos Blancs)

El poeta Eduard Marco a la Plaça de l'Església (foto: Andreu)

            La IV Nit dels Palmitos Blancs va estar tot el contrari del frustrat I Festival Internacional GOde Poesia. Ja em va avisar el Vicent Alonso, però no vàrem saber veure què ens podia passar, i els nostres ulls van restar cecs per la bena de l'èxit de la convocatòria i per la gran participació, que ens va desbordar amb una riuada de versos de tot arreu del món. Tanmateix, crec que de moment aquest és el camí que cal trillar. Les elucubracions amb els grans events ens vénen grans, tot i que les idees són molt bones, però el nostre poble encara no està preparat per a la globalització de la Cultura, i el més proper és el que encara els motiva. El dissabte passat es va demostrar a la IV Nit dels Palmitos Blancs, un acte eclèctic (com han estat totes aquestes nits dels ventalls) però auster alhora. Amb artistes del poble (Claveles Rojos+Apa), poetes incòlumes (Eduard Marco i Escamilla) i homenatges als nostres referents culturals més emblemàtics (Any Pinazo).

Vicent Alonso presentant el llibre de l'Eduard a l'Escorxador (foto: Andreu) 

        Això és ser de poble, i de moment, malgrat les exclamacions d'algunes persones molt més cosmopolites que habiten el nostre poble, seguim sent de poble.

            Esperem que per molt de temps!!!

    

Francesc Arnau i Chinchilla

CRÒNICA OFICIAL:

elperiodic.com

***

           

         

100 anys d'expressió artística a Godella

   

 Totes les fotos són de Raúl Pont

   

            No és normal que un dels protagonistes d’un esdeveniment siga al mateix temps l’autor de la crònica del mateix, sobretot perquè es perd l’objectivitat al ser part interessada. Tanmateix, també és veritat que es guanya en rigor i fidelitat als fets en qüestió, doncs es sap del què es parla, al fer-ho des de dins.

Antonio M. Herrera recitant "Villa Eugenia", el seu homenatge al Modernisme.

PROGRAMA

PRESENTACIÓ DE L'ACTE, a càrrec de D. Salvador Soler, alcalde i Miguel Gago, regidor de Cultura.

"Villa Eugenia" -inspirada per l'edifici modernista- (Antonio M. Herrera) amb "Quadres per a una Exposició" de M. Mussorgsky.

"Oh foll amor!" -"Llauradora" de Pinazo Camarlench- (F. Arnau) amb "Clar de lluna" de L. V. Beethoven.

"Busto de Ignacio Pinazo" -escultura de I. Pinazo Martínez- (Antonio M. Herrera) "Preludi nº 4" de F. Chopin.

"Les Coves" -oli de Salvador Rodríguez Bronchú- (F. Arnau) amb "Franklyn" de Michael Nyman.

"Bodegón con libro y quinqué" -oli de R. Bronchú- (Antonio M. Herrera) amb "Gnossienne" de Erik Satie.

"Pueblo en ocres" -oli de R. Bronchú- (Antonio M. Herrera) amb "Danza nº 2, Oriental" de E. Granados.

"La pintura de Giner" -inspirada en els quadres de Lluís Giner- (F. Arnau) amb "Humility" de Wim Mertens.

"Coro de la Iglesia de Rocafort" -oli de José Pinazo- (Antonio M. Herrera) amb "If" de Michael Nyman.

"La iaia" -sobre el quadre a l'oli de Balbino Giner- (F. Arnau) amb "Comptine" de Yann Tiersen.

"La tarara" -inspirada en el quadre de Pinazo- (Antonio M. Herrera) amb la "Dansa nº 2" de V. Asencio. 

*** 

"Llauradora", quadre de Pinazo Camarlench que va acompanyar el meu "Oh foll amor!"

            Aquest és el meu cas amb el recital de Música i Poesia que es va celebrar ahir diumenge sobre “Cent anys d’expressió artística a Godella”, una exposició que fa sis mesos va servir per a inaugurar el Centre d’Art “Villa Eugenia”, després de la remodelació que va convertir l’edifici modernista emblemàtic del nostre poble, en un espai multicultural per a exposicions, audicions, conferències, etc..

"La iaia", oli del magnífic pintor Balbino Giner. 

            El poeta Antonio M. Herrera, i jo mateix, recitàrem una desena de poemes que havíem fet per a l’ocasió, inspirats en les obres de l’exposició inaugural (Pinazo, Navarro, Lamberto Alonso, Balbino Giner, Belda, Giner, Bronchú, etc...). Vam comptar amb l’acompanyament al piano de Josep Manel Campos, que va interpretar composicions de Mussorgsky, Beethoven, Chopin, Nyman, Satie, Granados, Mertens, etc...). Mentrimentres es recitaven els poemes, es van projectar imatges dels quadres i de les escultures de les que parlàvem els poetes.

Recitant el poema "La iaia", un homenatge a la iaia Conxa, que apareix a la imatge...

            Crec que va estar tot un èxit de públic, perquè per motius de força major, s'havia canviat la data varies vegades i, a més a més, va coincidir amb la transmissió del G.P. del Canadà de F1, que ací per aquestes contrades gairebé s'ha convertit en l'esport nacional... Bé, ho deixarem en regional, no siga cas que algú s'enfade...  L’acte també va servir per a acomiadar el Regidor de Cultura, Miguel Gago, que ha estat els darrers anys dirigint aquesta important parcel·la del govern municipal...

               ADÉU MIQUEL!!!

               Ha estat tot un plaer col·laborar amb les teues propostes culturals...

"La tarara" de Pinazo Camarlench, versionada per Antonio va tancar l'acte de "Villa Eugenia"

               

                   Godella (l’Horta), 13 de juny del 2011   

***

PRÒXIMAMENT, FARÉ UNA CRÒNICA MÉS EXTENSA A LA MEUA SECCIÓ "AL SUD DEL GRAN RIU..." DE LA REVISTA DIGITAL "LO CÀNTICH":

Capçalera de rnbonet sobre un nu de Pinazo

Presentació de "L'espill de l'orb"

Fotografies: © Francesc Andreu García "pakiu"

Anit va tenir lloc la tan esperada presentació del meu llibre de poemes "L'espill de l'orb". Gràcies als déus, que amenaçaren tot el dia en obrir totes les aixetes del cel, l'acte es va traslladar al magnífic Teatre Capitolio de Godella, un marc incomparable per fer aquest tipus d'esdeveniments. L'assistència fou molt bona i de la part artística vaig quedar molt satisfet. Des d'ací, vull fer arribar el meu agraïment als magnífics rapsodes que interpretaren els meus poemes, acompanyats pels excel·lents músics del poble, Salvador Caballer Tarín a la guitarra i Josep Antoni Ferrando "el Sevillano" a la bandúrria.

Després de la presentació del llibre a càrrec del Regidor de Cultura Miguel Gago, que no poguérem escoltar entre les bambolines, Zacarias Herguido va obrir el recital amb "Anunci", un poema que és tot un cant al plaer més gran del món, acompanyat per música de pel·lícula, molt adient al lloc on ens trobàvem. Després, la meua germana Rosa Mari va declamar amb domini del llenguatge el poema "Geometria", la meua particular visió d'un quadre de Kandinski, mentre els dos magnífics músics s'atrevien a fer un blues tradicional... amb la bandúrria! A continuació tota la sala va restar captivada per la impressionant bellesa d'Elisa Pont, que va recitar amb una gran seguretat, malgrat la seua joventut, "Mediterrània", mentre sonava l'havanera "El peix enamorat". Aleshores va arribar l'hora de Mª Jesús Aguado, del poble de Picassent, que va fer emmudir al públic amb la seua esplèndida interpretació de "Llindar", un poema dedicat a tots els exiliats per les guerres, per la fam i per la manca de llibertat. Acte seguit, Andrea, la darrera incorporació del grup, va recitar magistralment un dels poemes que més m'estime, "Sorolls estranys", el meu particular homenatge a la comarca de l'Horta, que és alhora un crit per la seua conservació, en contra de l'especulació sense mesura que ens ha dut a l'actual crisi. I res millor, que aquest crit: Per l'Horta! fora pronunciat amb l'accent de la Safor i la gràcia i l'encant d'un cos tan jove com el d'Andrea...

Amb aquests precedents, i tremolant com un flam, (encara que els assaigs de la vesprada van fer abreujar els nervis) em vaig dirigir al centre de l'escenari on vaig llegir el poema "Urc de fill", dedicat a la memòria de ma mare, mentre sonava a la guitarra "la Moixeranga" imitant el "Coral romput" de l'Estellés al disc de l'Ovidi, un dels meus referents poètics. La llarga i una mica precipitada ovació del públic, va fer que no s'apreciés prou bé l'efecte de la música de Lluís Llach del tercer moviment del seu "Viatge a Ítaca", com a colofó del darrer vers del poema en homenatge al meu germà Pep: "Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels", però una vegada s'apaivagaren els aplaudiments, encara hi hagué ocasió d'escoltar les darreres estrofes de la sublim composició del músic empordanès.

Una vegada finalitzada la meua tria dels poemes del llibre, vaig fer un parlament per presentar a Vicent Alonso, poeta protagonista de la III Nit dels Palmitos Blancs, i autor del pròleg del meu llibre. Tan sols vull dir ací, que ell és un escriptor al que admire i, agafant unes paraules seues, també diré que estic ben orgullós de que tinguem en comú records, paisatges i emocions (potser això vol dir ser del mateix poble), però encara molt més que orgull, diria que és per mi tot un honor el que també compartim un bon grapat d’esperances.

Després, el Vicent Alonso amb totes les taules que donen l’experiència i la saviesa, va fer un recorregut poètic per Godella, un homenatge al nostre poble amb texts de gran qualitat literària, dedicats a la seua infantesa, als records que com ell diu, s’enviscaren en alguna petita branca de la seua memòria, com ara “el Toll del Borreguet”, on anàvem de menuts i els més agosarats es banyaven en pilotes, aquell "llorer" (poema inèdit) del que el seu cervell va arxivar fins i tot la seua flaire, la “mascletà” del dia de Sant Bertomeu al carrer Major amb la sentor de la pólvora, la seua casa al forn de “Melchoret”, on els xiquets entràvem els garbons de pinassa a canvi d’una ensaimada i una barreta de xocolata, i que ben aviat serà enderrocada, on hi havia aquell "rellotge" que el poeta recorda en un magnífic poema, amb un acompanyament musical digne d'ésser enregistrat, el Cine Capitolio amb la música de les pel·lícules de Fellini, la processó del Crist de la Pau, amb la magnífica imatge de Pinazo custodiada pels fusells dels civils, i ja per rematar, l’homenatge a sa mare, a l'emotiu poema “Les mans” on recorda quan ella l’està vestint per a fer la 1ª comunió, amb les sabates de xarol, els mitjons de fil i el xiulet de mariner, i com li agrada que li acarone els cabells (llavors més abundants) amb la pinta, que li passege els dits pel seu cos, mentre l’ensabona a la ferrada, i que li encisa que li diga morral quan ell li diu que és blanca la festa del foc, i que és foc el gesmil i que ell voldria ser foc i núvol i cel...

Una vegada finalitzada la vetllada, saludàrem tots plegats des de l’escenari com una banda de rock, i després vaig poder saludar alguns dels amics que s’aproparen, i també dedicar algun llibre a tot el que m’ho va demanar. Amb l’adrenalina a frec de pell, se n’anàrem uns quants amics, i també la meua germana Mª Àngels i la meua cosina del mateix nom, a casa del meu amic Ximo Pont on brindàrem amb cava, perquè aquestes ocasions són les que calen celebrar.

I això va ser tot, ara tan sols espere i desitge que ben aviat, de nou puga començar amb la creació poètica, una mica deixada de costat els darrers temps per tota la feina que comporta l’edició d’un llibre.

Esperem que les Muses no m'hagen abandonat per sempre més!!!