Per la nova Babel
de Vaclav Namesti
davallen les voreres
rius de turistes
seguint paraigües blaus,
banderes cridaneres
que branden els ductors,
cabdills improvisats
de tot aquest exèrcit.
Primer visitaran
la Plaça del Rellotge,
amb tot el reguitzell
d’apòstols de metall
que fan la processó
de les hores eternes.
Després se n’aniran
al barri dels jueus,
de Sinagogues plenes
de fotos i records
de la barbàrie nazi,
amb aquelles parets
atapeïdes de noms.
Creuaran el Moldava
pel pont de Carles,
on músics de jazz
interpreten cançons
i els artistes bohemis
retraten els turistes
per algunes corones.
Després a Mala Strana
veuran els edificis
amb aquelles façanes
d’aquells anys d’esplendor,
i allí podran menjar
les especialitats
de la cuina bohèmia,
o visitar el museu
en honor de Franz Kafka,
el fill mes popular
de la ciutat de Praga
que mai no va estar
reconegut en vida.
Agafaran el tramvia
per anar a Sant Vito
de magnífics vitralls
i veuran al passar
els jardins del castell
de perpètues verdors.
Tornaran a l’hotel
on potser cardaran
excitats pel record
de les dones que han vist,
i després d’engolir
unes birres al bar,
aniran a sopar
als jardins d’un Palau
i escoltar un concert
de Chopin o de Bach...
L’endemà de matí
aniran en un tren
a la ciutat dels banys
on anaven els reis,
i veuran el fulgor
dels Palaus, convertits
en botigues i hotels.
I si encara hi ha temps
tornaran l’endemà
a agafar altre tren
per anar cap el sud
a veure com es fa
la cervesa a Plzeň,
fins que el dia darrer
compraran “souvenirs”
per als fills i els amics.
***