Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvat-Papasseit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvat-Papasseit. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de febrer del 2012

Presentació a Godella del disc "Cants i cants" de Josep Aparicio "Apa"


Cartell anunciador de l'acte
            El passat dissabte a les 20 hores a Villa Eugenia, l'emblemàtic edifici del nostre poble, va tenir lloc la presentació del disc del nostre paisà i amic Josep Aparicio "Apa", amb una mica de retràs, perquè el disc, que va guanyar el Premi "Ovidi Montllor" del 2011 al millor disc valencià de música folk, i que la revista "Sons" el va escollir com al cinquè millor en llengua catalana del mateix any, també ha rebut uns altres reconeixements, com ara, als Premis Altaveu 2011... Però, "natros" som així, i el Teatre Capitolio, on es deuria d'haver fet aquesta presentació, des de fa alguns mesos no està operatiu...

Portada del disc
            I la veritat és que, veient tot el que ens està caient damunt, no veig quan podrem gaudir d'aquest espai, que pel nostre poble és imprescindible, sobretot després d'haver gaudit de les seues magnífiques prestacions. Confie en que les autoritats locals sabran donar-li una solució de manera ràpida i eficaç, doncs, per això hi són, i crec que la Cultura, malgrat que semble la parent pobra, que mai no es queixa pels retalls, serveix per a fer teràpia en temps de crisi, d'angoixa i de misèries...

            Malgrat totes les adversitats, l'acte va ser molt emotiu, i Josep Aparicio "Apa", que per mi sempre serà "Pepito el de la paraeta", ens va rebre a la porta del local, on ens va anar saludant, com si fórem de la família, que si ho penses bé, és el què veritablement som, perquè tants anys compartint vivències al remat es converteix en això, en un tracte més que si fórem família de sang...

Amb el Ricardo Esteve, responsable dels arranjaments musicals, i gran guitarrista...
            La formació és tot un luxe, amb el Ricardo Esteve, que és el responsable dels arranjaments de gairebé totes les cançons del disc, i un virtuós de la guitarra, Jesús Gimeno, a la bateria, que també és un dels components de Jerez-Texas, el magnífic grup on també va col·laborar Apa... César Giner al baix elèctric, i l'Eduard Navarro, que és un d'aquells músics que el mateix toquen la dolçaina, la llaüt, la gaita búlgara, o la xeremia... Un autèntic demiürg dels instruments de tota mena...

En plena acció amb l'Eduard i el Ricardo...
            Bé, i deixant de banda les carències en aforament i sonoritat de l'edifici de Villa Eugenia, "Pepito" va anar desgranant totes les cançons del disc, que són d'una varietat aclaparadora, i on pots trobar el "pop" més sucrós, els cants tradicionals (també hi ha una cançó de les comarques castellanes) amb els arranjaments aflamencats del Ricard, les lletres del Josemi Sànchez a "L'u i el dotze", els poemes de l'Estellés i del Salvat-Papasseit al "Bolero de l'Alcúdia" i a la "Caterineta", que és una de les meues cançons favorites del disc. I per a posar la guinda, l'acte va contar amb la col·laboració del Vicent Torrent, fundador del grup Al Tall, i un dels referents de la música tradicional al País Valencià, i que és el copmpositor d'alguna de les cançons del disc; "Coloma bruna", "Helena", i a més a més, va escriure la presentació, on qualifica al cantant del nostre poble com a Apa, el magnífic... (que ho és!!!)

Josep Aparicio"Apa", una veu extraordinària d'un País on predomina la sordesa... 
            Després van venir els bisos i el comiat, tan familiar com la rebuda, i on li vaig dir al Pep, que sempre que escolte la cançó que va dedicar a la seua mare "Malaguenya", em fa plorar. Ell em va dir que no sap com pot cantar-la, i és que de veritat, emociona:

"Malaguenya tu em donares
el donyet per a cantar,
la gràcia d'Andalusia
i la vida per davant..." 
      
            Vaig saludar la seua germana Victòria, que feia molt de temps no havia vist, i se'n tornàrem  cap a casa, comentant amb els nostres amics les emocions de la vetllada.

            Gràcies Pepito, i fins la propera!!!

***


Ací podeu gaudir d'algunes cançons del disc:

dissabte, 2 de juliol del 2011

"Cants i cants" d'Apa guanya el Premi Ovidi Montllor 2011 al millor disc de folk


Portada del disc "Cants i Cants"

            Efectivament, anit es van lliurar al Teatre "El Micalet" de la ciutat de València els Premis Ovidi Montllor del 2011, i el meu paisà Josep Aparicio "Apa" que duu trenta-cinc anys al món del cant d'estil, va guanyar el premi al millor disc de folk, pel seu darrer treball, que porta per títol "Cants i cants", on podem trobar una mostra del talent del cantant i de la seua recerca continua, sempre investigant nous ritmes i noves influències, intentant la fusió dels gèneres, que és el que ha estat fent  al llarg de tota la seua carrera.

             Cliqueu ací per llegir l'entrevista d'avui al diari Levante EMV.

            Sempre he estat ben orgullós de trobar-me entre els seus amics, i d'haver col·laborat amb ell en algunes (encara que poques) ocasions, com va ser el "Quan somnies" del disc "Patchwork" de Jerez-Texas, una cançó que sempre estarà present en aquest blog.

                  Imatge de Google: Una de les darreres del cantant

                                              Foto: A les bodes d'or de D. Ricardo Arnau a l'Eliana 

           Al nou disc podeu trobar des d'una cançó pop ("No paren de mirar-nos"), uns magnífics versos de Joan Salvat-Papasseit ("Caterineta"), dels que ha fet una gran cançó, unes estrofes de l'Estellés per a una música molt coneguda ("Bolero de l'Alcúdia"), els cants d'estil de sempre ("L'ú i el dotze"), i també moltes sorpreses més, com ara, la magnífica cançó "Malaguenya" que Pep dedica a la seua mare (La senyora Victoria), i que fa posar els pèls de punta als que la coneguérem, i crec que també als que se la imaginen amb les paraules tan tendres del seu fill. Els arranjaments del Ricardo Esteve són genials, com sempre, i la seua guitarra tot un luxe, i les col·laboracions esplèndides. A destacar l'Eduard Navarro, dolçaina i llaüt en algunes de les cançons, César Giner al baix, Jesús Gimeno a la bateria i Diego López a la percussió.

        L'enhorabona, "Pepito", per mi sempre seràs aquell xiquet que vèiem al quiosc que tenien els teus pares al Carrer Ample de Godella (el carrer on vaig néixer), al costat dels pilons...

          I què gran que t'has fet! 

        Llàstima que aquest país nostre siga un país on predominen els sords, perquè qui no t'escolte ha d'estar ben sord. De l'oïda i de tot el cervell...

         I si no s'ho cregueu, doncs, cliqueu ací i escolteu.
  
Imatge de Google: Apa en acció!!!

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Capbussant-me al You Tube (I)


Foto: Ovidi Montllor

Avui estava a casa ociós ("ausiós" que diguem al poble) i sense saber què fer. Sempre està l'opció dels llibres, i estic llegint una novel·la del Jesús Moncada que m'agrada, però tampoc no tenia ganes de llegir. Estava neguitós, i volia deixar-me dur per les imatges i les paraules (quelcom semblant els hi deu de passar als que es posen cada tarda a veure "Sálvame"). Però jo encara no he arribat a aqueix extrem (paciència, tot arriba...) i aleshores m'he capbussat al You Tube, i no per veure pel·lícules "guarres", com podeu pensar alguns. He vist molts videos de música, de política, de poesia, d'humor... Fins i tot, he trobat alguna perla, com aquesta que ara penge ací al meu blog. Aquest vídeo té la particularitat de que tot ell és en negre, tret de la imatge que l'encapçala, però hi ha la veu de l'Ovidi Montllor, que per mi és el més gran. La meua relació amb ell es mereix una altra entrada que algun dia faré. Ara vull que escolteu aquesta creació que jo no coneixia. Es titula "Baralla de la Vida i Jo", un títol molt de l'Ovidi. Ací el teniu:

D'ara en avant ja ho sé; quan no tinga res que contar al bloc, doncs... Em capbussaré al You Tube, i a veure què hi trobe.

I pels ovidians de sempre, ací teniu aquests vídeos, on sí que hi ha imatges... I paraules!


"Dóna'm la mà" és un poema de Joan Salvat-Papasseit

Amb subtítols, com la pel·lícula "Pa negre"

Una vida és una i prou, res més... (no la de l'Ovidi!)

Totes són molt bones, però escolteu la darrera cançó del primer vídeo, "Cançó del cansat", que és una definició tan magistral del tarannà dels valencians, que hauria d'ensenyar-se als col·legis. De ben segur que ens evitarien tants i tants enfrontaments i maldecaps, a més de la pèrdua de temps que això suposa...

Bon vent i barca nova!

© Francesc Arnau i Chinchilla