Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris relats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris relats. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de setembre del 2013

Lliurament dels Premis del III Concurs de Microrelats "ARC a la Ràdio"


Invitació a l'acte de demà

         Demà dissabte, a les 12 del matí, tindrà lloc a la Biblioteca de la Sagrada Família de Barcelona, el lliurament dels premis del III Concurs de Microrelats a la Ràdio, que organitza l'associació de Relataires en Català (ARC). També es farà la presentació del llibre "Pecats Capitals (7+1)", amb tots els relats seleccionats.

         Després hi haurà un dinar entre tots els assistents, com sempre es fa (cal veure el fòrum de RC). La gent de la ploma també sol tenir bona lletra a l'hora de seure a taula...

         Jo vaig anar l'any passat a Argentona, i vaig estar el cap de setmana allotjat a casa del Ferran i l'Empar (com un rei!). Enguany no podrà ser, però us destige que s'ho passeu la mar de bé, i espere que el proper any tindré alguna raó per ser-hi... (Almenys algun relat seleccionat).

         També he establert converses per a que l'emissora del meu poble siga una de les que participen al 2014 al IV Concurs de Microrelats (supose que es convocarà), concretament el programa "Uno cualquiera" de Ràdio Godella, on ja s'han radiat relats de les anteriors edicions.

           I ja per acabar, tan sols fer constar que les emissores que col·laboren enguany són: 

           Ràdio Argentona, Premià de Dalt Ràdio, Ràdio Sant Celoni, Vilassar Ràdio i Ràdio Cabrera...

           Molta sort a tots!!!

***

dijous, 31 de gener del 2013

Un relat de la meua cosina Avelina Chinchilla


Foto Egea (1953): D'esquerra a dreta; El meu padrí, la seua dona, la meua mare, jo amb bolquers, i mon pare.
            Moltes vegades m'he preguntat d'on ve la meua "vena" artística i literària, però la veritat és que la família anem servida (sobretot per via materna). El meu germà Pep ja va donar mostres de talent artístic per a les arts plàstiques, i pense que el millor es va quedar inèdit, el meu cosí Domingo Chinchilla és un artista d'aquells que s'anomenen polifacètics (actor, rapsode, poeta, cineasta, etc...), i també sé de molt bona tinta, que el meu cosí Jose Blas Chinchilla ha fet CD's de música "New Age", perquè la meua germana me'ls ha deixat per a escoltar-los.

            Però ara vull parlar-vos de Lina, la meua cosina-germana, que escriu des de fa molt de temps (va publicar el seu llibre de poemes "El jardín secreto" l'any 2.003). Ara ha publicat al Facebook un relat que ha estat finalista del concurs que ha convocat l'Editorial Argenta, i que es diu "rápido rápido".  

            Ja sé que és una mica tard per a tots els que teniu accés al Facebook (com no és el meu cas), però pense que val la pena llegir aquest relat que Lina va escriure amb els sentiments brollant arran de pell:

Tal vez sí, tal vez no

 -Avelina Chinchilla Rodriguez-  (finalista)


de Editorial Argenta, el lunes, 28 de enero de 2013 a la(s) 21:03 ·


Lo pensó o no lo pensó. Era difícil saberlo. Aparentemente estaba en calma. Su sueño era plácido, por el efecto de la morfina, aunque se estaba ahogando, con los pulmones encharcados de su propia sangre.
Tal vez lo recordó o tal vez no. Esos primeros años de su infancia en el pueblo, donde era tanta el hambre y la miseria, que hizo emigrar a toda la familia a la capital en busca de un futuro mejor.
Quizá pasó por su cabeza, o no. Aquellos años difíciles de la posguerra, en los que todo estaba racionado, desde el pan a la electricidad. Esos tiempos en los que salían cada día, su padre y él, a buscarse la vida en un sentido literal. Sin saber si comerían o no, sin saber qué peonada harían o qué campo espigarían.
Tal vez recordó el día en que murió su padre, que tuvo que vender el burro para pagarle el entierro, que, con diecisiete años se había quedado solo en su papel de cabeza de familia, o las noches larguísimas en las que estudiaba hasta la madrugada, hasta que la sensación de hambre se lo permitía, después de un duro día de trabajo, a la luz de un candil –por los cortes de suministro eléctrico- y con una manta cuartelera enrollada en las piernas para engañar el frío, o las crueles chanzas en los tribunales, cuando lo veían tan talludito él, con ese aspecto de hombre hecho y derecho que siempre tuvo, en los exámenes libres del bachillerato.
No, su vida no había sido fácil. Había pasado de cuidar a su madre y sus hermanos, él era el mayor, a formar su propia familia y tener la responsabilidad de sus propios hijos sin apenas transición. Siempre había tenido que cuidar de alguien. Había trabajado muy duro para que no les faltase de nada a unos y a otros.
También, es cierto, había tenido sus pequeñas recompensas. Su matrimonio había sido relativamente feliz, todo lo feliz que la convivencia diaria y bastantes estrechuras económicas había permitido. Los hijos le habían salido buenos y le habían vivido todos, en una época en la que era bastante frecuente que una familia perdiera alguno. Más o menos, todos habían estudiado. Más o menos, todos se ganaban la vida. Todos se habían independizado y formado su propia familia.
Trabajó mucho en esta vida, es verdad, pero sus últimos años no fueron tan malos. Se jubiló con una buena pensión, fruto merecidísimo de sus años de incansable trabajo. Veía crecer día a día a sus nietos, cada año más numerosos, y seguía una rutina cotidiana que le satisfacía casi por completo.
Sin embargo, un día, llegaron los problemas de salud. Tuvo que ser intervenido de urgencias y, ya nunca más, volvió a ser el mismo. Trató de recuperar el pulso de la vida, de un luchador como él no podía esperarse menos. Pero, mientras era sometido a interminables tratamientos y exploraciones tuvo que enfrentar la muerte de dos hermanos. Aquel fue un duro golpe para sus, ya, exiguas fuerzas, que decayeron, si cabe, un poco más.
Su estado empeoró tanto en tan sólo unos días que hubo de ser ingresado de urgencias, pese a que hacía apenas un mes, había pasado sin problemas todos los controles médicos.
En un principio le daban esperanzas. Decían que le proporcionarían tal o cual tratamiento, que lo suyo cura, lo que se dice cura, no tenía, pero se podía controlar la enfermedad. Con muchas reticencias al fin aceptó, más por la esposa que por sí mismo.
Como casi siempre en su vida bastó un par de semanas para darle la razón. Empeoró de repente. Fue necesario avisar a los hijos que vivían fuera para que llegaran a tiempo. Ahora los tenía a todos junto a sí. Era bonito morirse de esa manera, rodeado por todos los suyos: en primer término, a su derecha la esposa, pendiente de él hasta su último suspiro, alrededor los hijos, que por turno iban acercándose para darle su postrero abrazo y también estaban sus hermanos, los que le quedaban vivos. La esposa, como en una ceremonia no escrita, pidió al hijo mayor que lo afeitara, no fuera a ser que la muerte le pillara desaseado.
Después todo ocurrió según lo previsto. El silencio respetuoso que había precedido a su expiración se quebró. Todos lloraban sobre el muerto y se consolaban unos a otros. Ya sólo quedaba cumplir con su última voluntad: una cremación sin flores y una esquela en el periódico local.
Descansa en paz. 
***
            Si encara voleu votar-lo, ací teniu l'enllaç:
https://www.facebook.com/notes/editorial-argenta/tal-vez-s%C3%AD-tal-vez-no-avelina-chinchilla-rodriguez-finalista/471675639555960
***
     

dissabte, 15 de setembre del 2012

Viatge a Barcelona

  
Catedral de Barcelona (totes les fotos de la meua propietat)

            El passat cap de setmana, com ja havia anunciat, vaig viatjar a Barcelona amb motiu d'assistir al lliurament dels Premis del Concurs de microrelats 2011-2012 "ARC a la Ràdio -Sentiments-".

Estació del Nord a València
            El dissabte a les 10 del matí vaig agafar el tren a l'estació del Nord de València, una autèntica joia del modernisme, i després d'un tranquil viatge de poc més de tres hores, que vaig aprofitar per llegir, vaig arribar a l'estació de Sants, on m'esperava l'amic Ferran d'Armengol. Amb el seu cotxe ens dirigírem a casa seua, a la ciutat de Terrassa, on l'Empar (la dona del Ferran) havia preparat el dinar (un sucós rap amb salsa). També hi era el seu fill Roger, que per la vesprada tenia la presentació de l'equip de futbol del Club Natació Terrassa, on jugarà enguany. Com no teníem cap altra cosa que fer, fins l'acte del lliurament, se n'anàrem tots quatre cap a les instal·lacions esportives, on es celebrava la presentació (gairebé tres-cents xiquets de totes les categories). Abans de l'acte vam estar veient un partit entre els juvenils del club i un altre equip de la comarca.

El Ferran a la presentació de l'equip del Roger

           Se'n tornàrem cap a casa una vegada finalitzat l'acte, i el Ferran i jo ens dirigírem cap a Argentona, on arribàrem amb temps de sobra per saludar alguns companys de l'ARC, que ja estaven al Saló de Pedra.

Foto dels guanyadors

 CLICANT ACÍ PODEU LLEGIR LA CRÒNICA DE L'ACTE DEL LLIURAMENT

            Després se n'anàrem uns quants dels relataires a un restaurant d'enfront del saló de Pedra, on degustàrem un esplèndid sopar, en el que brindàrem pels absents (en especial per l'amic Ramon que ens havia fet arribar un dibuixet dels seus).

El sopar de després del lliurament

            Allí vam estar xerrant, fins les tantes de la nit, de les nostres dèries que en aquest cas com és de suposar van versar sobre les lletres i també una mica sobre com es presentava la Diada del dia 11, que segons tots els pronòstics amenaçava convertir-se en històrica i emblemàtica pels anys futurs. Vaig conversar una estona amb el Toni Arencón, a qui encara no coneixia en persona, després de totes les col·laboracions que hem fet en aquests darrers temps. També estaven la Sílvia Romero, Montse Assens, Sergi G. Oset, Ferran Planells, Esther Llobet, i alguns dels seus acompanyants (perdoneu que no me'n recorde de tots els noms).

          A l'endemà amb el Ferran, l'Empar i el Roger, férem turisme per la ciutat de Barcelona i, atenent la meua petició, els meus amics em dugueren al Parc Güell, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí, que no havia tingut fins ara l'ocasió de visitar.

Parc Güell

          Vàrem gaudir de l'art de Gaudí, per tots els racons del parc. Ací us deixe una mostra fotogràfica:

 


  






            A continuació, anàrem a una projecció en 4D sobre l'obra de Gaudí molt recomanable. Ací podeu veure una demostració:


             De nou al cotxe, ens dirigírem a la Barceloneta, on dinàrem un arròs negre. Després el Ferran i l'Empar em guiaren pels carrers antics de la ciutat vella, on visitàrem la Plaça del Rei, la Catedral, Santa Maria del Mar, i diversos carrers on es poden veure les diferents etapes de la història de la muralla de  la ciutat, des dels romans fins els nostres dies. Acabàrem la visita al Fossar de les Moreres on diu la llegenda escrita als seus murs que "no s´hi enterra cap traïdor: fins perdent nostres banderes". 

            A les 7 de la vesprada, de nou a l'Estació de Sants, i viatge de tornada després d'acomiadar-me dels amics, amb el desig que ens tornem a reunir ben aviat.

            Moltes gràcies pel vostre caliu, amics!

 
           
  ***

dijous, 6 de setembre del 2012

Lliurament dels Premis del Concurs de Microrelats 2011 "ARC a la ràdio"


Targetó de l'acte del lliurament

            El proper dissabte tindrà lloc a la localitat d'Argentona el lliurament dels Premis del Concurs de Microrelats 2011 "ARC a la ràdio", que va estar convocat per l'Associació de Relataires ara fa gairebé un any, i que amb el tema "Sentiments" va aplegar un bon grapat de relats al llarg de cada mes sobre un sentiment diferent. Els relats seleccionats van estar emesos per Ràdio Argentona, al seu programa "Històries", dirigit per la Sílvia Cantos. Tots aquests relats formaran part d'un llibre editat en la plataforma bubok, amb una magnífica portada del Toni Arencón, i que ja es podrà adquirir el proper dissabte.

Portada del llibre, original de Toni Arencón

               La programació que ens han fet arribar és la següent:

20.30 h  Recital poètic a càrrec de la poetessa i rapsoda Marta Pérez i Sierra
21.00 h  Veredicte final del Concurs ARC de Microrelats 2011 “ARC A LA RÀDIO” (Sentiments)
21.45 h  Cloenda de l’acte amb una copa de cava, gentilesa de l’Ajuntament d’Argentona

L’acte tindrà lloc el dissabte 8 de setembre de 2012, a dos quarts de nou del vespre, al Saló de Pedra (carrer Gran 61, a Argentona)

           Es dóna la circumstància de que aquest cap de setmana vaig a viatjar a Barcelona per a poder assistir a l'acte del lliurament (tinc dos relats entre els finalistes). L'amic Ferran d'Armengol ha posat un post al Fòrum de RC per si alguns dels assistents voleu que ens ajuntem per a sopar després de l'acte en algun restaurant dels voltants...
 
            Animeu-vos!!! 

            L'amic Ramon ens ha fet arribar els seus millors desigs amb aquest dibuixet:

Moltes gràcies, amic, de ben segur que se'n recordarem de tu!

***

dilluns, 9 de juliol del 2012

Els meus relats a la ràdio


Cartell del Concurs de microrelats ARC a la ràdio "Sentiments"

             Tothom que em coneixeu, sabeu de mi que sóc un apassionat de la Literatura. També sabeu que he fet poemes (més de cinc-cents), que he publicat una antologia dels més eixerits (L'espill de l'orb), i que continue amb al meua tasca "in secula seculorum"... Però potser no sabreu que el que més m'agrada és escriure relats de ficció, i que la meua il·lusió més gran és escriure una novel·la, encara que ho veig molt difícil.

            He començat amb els relats curts, els contes, sobretot els que han estat presentats a la convocatòria de l'ARC per a la ràdio. L'any passat ja vaig presentar uns quants, i fins i tot em van seleccionar dos pel llibre "SECRETS". Enguany també he presentat uns quants relats a la convocatòria sobre el tema "SENTIMENTS", i el mateix que l'any passat, dos dels meus relats han estat triats per a la selecció final. Un d'ells ("Boníssimes!") el podeu escoltar ací. Va ser emès al programa "Històries" de Ràdio Argentona, que presenta la Sílvia Cantos:


            Però el que de veritat més em va agradar dels que vaig escriure és "La càrrega". Com no va estar triat pel concurs, el vaig lliurar a l'emissora del meu poble, on el Ramon Villaplana (a l'esquerra de la foto) el va editar al seu programa "Uno cualquiera" de Ràdio Godella. Ací teniu el resultat:


Els responsables del programa de Ràdio Godella "Uno cualquiera"
***

dissabte, 17 de març del 2012

Trobada del gènere negre al Matarranya i al Priorat




Els amics Jordi Pijoan i Fede Cortés, m'ha enviat aquesta informació per a que li faça difusió:


Tercera edició d’aquesta trobada anual al voltant del gènere negre que se celebra en dos jornades, una a cada banda del riu, i connecta el Montsant i els Ports, el Matarranya i el Priorat. Aquest any serà el dia 28 d’abril a Vall-de-roures i el 5 de maig a Falset.
Durant la trobada té lloc la presentació del llibre on participen els diversos autors seleccionats, hi ha signatura de llibres, es fa un dinar i se celebren diversos actes: lectures, taules rodones,... La trobada es fa cada any sota un lema, si l’any passat va ser “Gènere Negre i Territori” i el llibre portava per títol “Un riu de crims”, aquest any és “Gènere Negre i Història” i el llibre es titularà “Clio: musa i assassina”. Prologada per l'escriptora Alícia Giménez Barlett, els autors participants són: Maria Carme Roca, Xulio RicardoTrigo, Silvestre Hernández, Pere Perellón, Teresa Bertran, Andreu Carranza, Jordi Peñarroja, Toni Orensanz, Miquel Esteve i Vicent Sanz. Cada relat anirà acompanyat per una il·lustració de l'artista Pau Ferrando.
Els organizadors de l’acte són el binomi Jordi Pijoan-López & Fede Cortés. Els còmplices del llibre són March Editor dins l’òrbita de Serret Llibres i amb la col.laboració del Centre Quim Soler, la literatura i el vi i la Cooperativa Falset-Marçà. També tots els micromecenes que s'afegeixin a través de Verkami rebran el seu reconeixement, apareixent els seus noms i cognoms en un llistat al final del llibre.
El vi (negre) és un element bàsic de la trobada ja queen tot moment es persegueix la relació vi negre-gènere negre.
Espere que tots aquells que estigueu interessats per la novel·la negra (sobretot en català) col·laboreu en aquest projecte, que ja compta amb tres anys de vida... 
Moltes gràcies!!!
El Fede i el Jordi... a Olocau de la Calderona


***

dijous, 8 de març del 2012

Presentació del recull "Temps era temps"


Targetó de l'acte de presentació del llibre

            El proper dissabte, 10 de març, a les 12 del migdia tindrà lloc l'acte de presentació del recull "Temps era temps", que ha estat una iniciativa de l'ARC, i en el que està inclòs el meu relat "La solsida". Es celebrarà a la Biblioteca Sagrada Família (carrer Provença, 480 de Barcelona), i malgrat que no vaig a poder estar amb tots els companys i les companyes, que han organitzat un "dinarot", sapigueu que me'n recordaré de tots al llarg del dia...

            Ací teniu la  comunicació que m'ha fet arribar la Comissió Editorial:


Benvolguts associats i associades:
 Us enviem amb aquest correu el targetó digital corresponent a la presentació del recull Temps era temps. Podeu fer-ne tanta difusió com vulgueu. I si us cal l’arxiu en algun altre programa només ho heu de demanar i intentarem enviar-vos-el.
 Amb tot, a continuació us detallem de nou les dades d’aquest acte:
  • Dissabte 10 de març de 2012
  • A les 12 h del migdia
  • A la Biblioteca Sagrada Família (carrer Provença 480, a Barcelona)
 Web de la biblioteca per saber com arribar-hi: aquí
 Per altra banda i com ja és habitual us preguem que, si voleu adquirir llibres i teniu intenció d’assistir a la presentació, feu prèviament la reserva dels vostres exemplars. Això ens ajudarà a dur a terme una millor organització, així com un millor control econòmic i d’existències de llibres.
 El preu de venda al públic és de 15,00 euros. El preu de venda per als associats i associades és de11,00 euros.
 Aquests són els passos a seguir per fer la vostra reserva:
  1. Abonar en algun dels comptes de l’ARC (us els recordem més avall) l’import total de la vostra compra. IMPORTANT!!! En el moment d’efectuar l’ingrés cal que indiqueu el concepte d’aquest abonament. En el cas que ens pertoca caldria indicar: TEMPS – (nom del soci/sòcia). Si us plau, aquest aspecte és molt important per poder fer un bon seguiment de les vostres comandes.
 Enviar un correu a l’ARC (associacio.relataires@gmail.com) fent constar que acabeu d’ordenar aquesta operació.
  I res més!!! Nosaltres tindrem preparats els llibres i el dia de la presentació només caldrà recollir-los.
 Més coses, però. Ens han informat que des d’aquest mes de març hi ha entitats que cobren comissió per fer ingressos en efectiu en comptes aliens. Aquesta comissió és de 2,00 euros per ingrés.
 Com intentar evitar aquest cobrament:
 - Si aneu en persona a l’oficina, i vosaltres també sou clients d’aquesta entitat, no heu de fer ingrés en efectiu sinó traspàs de fons entre dos comptes de la mateixa entitat (però no us oblideu d’indicar el concepte de l’abonament)
 - Si feu la transferència per internet, i vosaltres també sou clients d’aquesta entitat, no us cobren la comissió (però no us oblideu d’indicar el concepte de l’abonament)
 I ja per acabar: en breu penjarem informació al fòrum d’RC (i només al fòrum d’RC, si us plau, perquè sinó és força complicat fer el seguiment de la gent que s’hi apunta) la informació corresponent al nostre ja habitual dinar després de la presentació. Mantingueu-vos atents a la pantalla.
 Gràcies,
 Comissió Editorial
 Nota: Números de compte de l’ARC –
Caixa Laietana: 2042 - 0062 - 19 – 3300012537
La Caixa: 2100 - 1403 - 62 - 0100366771
***
Foto cedida pel meu amic Ximo Pont, que il·lustra el relat "La solsida"

dimecres, 14 de setembre del 2011

Els meus relats finalistes, en mp3

   
El logo del Concurs

            A l'entrada anterior vaig fer una breu ressenya del lliurament del Concurs de microrelats "ARC a la Ràdio" que va convocar a l'octubre de l'any passat l'Associació de Relataires en Català, i Ràdio Argentona (ací podeu llegir l'acta). Els relats es penjaven a relatsencatala.cat, i el tema general era "SECRETS". Cada mes es van seleccionar cinc relats entre tots els que es presentaren, i el passat dissabte es van lliurar els premis entre tots els finalistes.


Targetó de l'esdeveniment 

           Jo vaig presentar cinc relats en total, i d'ells van ser triats dos: "El codi porpra" dins del tema "Secrets d'Estat", i "El renegat" sobre els "Secrets de confessió".

            Gràcies a les recomanacions de Vicent Terol que em va fer arribar al seu comentari, ara puc posar ací els arxius en mp3 dels meus relats:

 


 

            Moltes gracies, amic!!! 

diumenge, 11 de setembre del 2011

Lliurament dels Premis "ARC a la Ràdio"


Foto dels assistents a l'acte del lliurament del Premi (pressa de "Lo Càntich")

            Ahir dissabte a Argentona es van lliurar els premis "ARC a la Ràdio", convocats per l'Associació de Relataires en Català en col·laboració amb el programa "Històries" de Ràdio Argentona, presentat per la Sílvia Cantos. Es tractava de presentar relats mitjançant el web "relatsencatala.cat" al llarg de tota una temporada (Octubre 2010 fins a Juny del 2011), sobre el tema "Secrets", i cada mes es triaven cinc finalistes, que eren llegits per la Sílvia al programa. No vaig poder assistir-hi al lliurament dels premis, malgrat que dos relats meus havien restat finalistes; "El codi porpra" del tema "Secrets d'Estat" i "El renegat" sobre els "Secrets de confessió". Si cliqueu damunt de cadascun d'ells els podeu llegir, i encara que tinc l'arxiu del programa on va ser llegit "El renegat", no sé com poder posar-lo al blog per a que pugueu escoltar-lo. De totes les maneres, ací teniu l'enllaç amb els arxius sonors: 


            Es poden escoltar els meu relats i també tots els finalistes. Per exemple, al minut 50:20 del programa del 15 de desembre del 2010 hi trobareu "El codi porpra".

            Ací teniu la crònica del Toni Arencón sobre l'acte del lliurament dels premis. Molta felicitat a tots els finalistes, i molt especialment als merescuts guanyadors.