BON NADAL!

 AMICS I AMIGUES MEVES, malgrat:

Que tu no hi ets!

Que ja no somrius!

Que tens por de dir que tot s'ha acabat!

Que tens molts dubtes!

Que et costi seguir endavant!

Que enyoris la teva filla i esposa!

Que ploris per l'amor perdut!

Que passat Sant Esteve tinguis una nova sessió de químio!

Que no trobis feina!

Que pensis que res té sentit!

Que...

Malgrat tot això val la pena per-:

            Què ens diem "t'estimo" molt sovint!

   Què ens necessitem!

     Què creiem en un demà millor!

          Què aviat passarà la tempesta, almenys així ho esperem!

Què ens hem descobert!
Què a la catosfera he trobat GRANS persones!

   Què ens sentim afortunats de compartir molts instants!

      Què esdevenim confidents!

Què ens il·lusiona saber què hi som!

 Què cada dia, ens trobem en algun moment o altre!

Què els meus fills m'omplen el cor amb noves il·lusions!

                       Què els sento cantar les nadales i m'emociono!

 Què el calendari no es pot aturar!

                      Què cada dia hem de trobar un motiu per seguir caminant!

Què malgrat tot, val la pena lluitar i no defallir!!!

                            
                                    MALGRAT TOT, M'AGRADA EL NADAL!

       

LA MARATÓ. ORGULL DE SER CATALANA

Ahir se celebrava la 21a edició de la Marató; i paradoxalment, no vaig poder veure ni un sol minut de tot el que ahir s'emetia. Les ferides són massa tendres, sé que a poc a poc vaig guarint-me dels estralls que ha provocat el càncer a casa nostra. Avui, tinc dues persones de la família que lluiten per vèncer-lo; amics que s'inicien en aquest periple hospitalari, i per tant, em costa seure davant del televisor i escoltar els testimonis dels qui avui lluiten; dels qui amb el seu saber ajuden a combatre´l; dels qui desprenen optimisme, i de ben segur que se´n sortiran, dels qui...
Però com diu aquesta cançó que ara us enllaço, tinc el cor fet miques, i ara treballo per recompondre´l.
No m'agradaria que algú en llegir aquestes paraules pensés que ahir vaig oblidar el dia de la Marató, perquè no és així, ans el contrari. El vaig viure intensament!

I per tot això, em sento orgullosa perquè hem sabut demostrar que som capaços, en temps de crisi, de fer esclatar un marcador com mai s'havia fet abans; perquè ens il·lusionem esperant que aquests milions serveixin per investigar i poder eradicar aquest mal tan cruel i devastador.

Gràcies catalans i catalanes!!!!

ELS NENS I MACACO

M'agradaria arribar a comprendre aquells que decideixen retallar els tractaments, les plantes destinades a oncologia, i també la investigació.
Veure una persona malalta de càncer és molt dur, però veure a un nen o una nena, no hi ha paraules per descriure-ho.
Per la valentia d'aquests infants, pels seus pares, pels seus germans, pels seus avis, pels seus companys d'escola, i per tots aquells qui pensem que hi ha retallades que no s'hi valen!

Visionar el vídeo no reporta cap guany, si algú hi vol col·laborar ho pot fer des d'aquest enllaç!
http://www.obrasocialsantjoandedeu.org

                         

DEDICAT A TOTS ELS NENS I NENES QUE PATEIXEN CÀNCER!!!

DIUMENGE LA MARATÓ 

TRUQUEM AL 905 11 50 50

LA MEVA LLENGUA. EL CATALÀ!

Què puc afegir que no sapiguem?

   RES. 

LA MEVA LLENGUA. 

EL CATALÀ!

Així, que em limito a fer un recull de tot allò que he pispat a la xarxa,  i ara ho deixo aquí com a mostra del nostre REBUIG envers aquest tal WERT, que fins i tot em provoca angúnia veure´l en el teclat.

                            Ens ATAQUEN, ens insulten, se´n burlen, tot premeditat. 

                            El poble català no cedirà, no permetrem que ens prenguin allò que és nostre.

Ara és hora SEGADORS!

 

VAIG APRENDRE EL CATALÀ A L'ESCOLA, I ARA L'ENSENYO ALS MEUS ALUMNES.

 RES M'IMPEDIRÀ SEGUIR-HO FENT.

DESACATO

DESACATO

DESACATO

DESACATO

   NOMÉS TENIM UNA VIA

 I N D E P E N D È N C I A

Per totes aquelles persones que se´ls va privar un aprenentatge en català, per tots aquells que van patir el feixisme i la por; per tots nosaltres que ens mereixem el que és nostre.

OBRE ELS ULLS!! LA MARATÓ

Estic escoltant el disc de la Marató, que com cada any, encarrego amb dies d'antelació, perquè no vull quedar-me sense, i no vull copiar-me´l, aquest NO!!!
"Mira com la tarda daura les planes, mira com la nit besa el matí..." escolteu-la, i sentiu la força que desprèn aquesta cançó; són moltíssimes veus de nens i nenes de Catalunya juntament amb els CATARRES, que han format part d'aquest projecte. Una de les veus és del meu fill, POL;  i això em fa sentir una mena de tremolor cada cop que clico l'11. OBRE ELS ULLS!!! 
Nosaltres fa temps que ho sabíem, perquè vàrem signar una autorització perquè la gravació realitzada al Camp d'Aprenentatge "Pau Casals", permetés fer-ne ús la Marató, si la considerava escaient. El més curiós, és que els meus alumnes de l'any passat, la van cantar per Nadal, i  en el muntatge de fi de curs, no la vàrem poder posar perquè havien quedat reservats els drets d'aquesta cançó, però és clar, per aquell temps, encara no ho sabíem.
Aquest any, l'edició de la Marató és especialment dura per tots els de casa; perquè recordem el papa i el Xavi, perquè vivim el càncer dels qui estimem, i són tan a prop nostre; i perquè ens il·lusiona pensar que ells tindran més sort, i que d'aquí un temps ho deixarem enrere, i en parlarem com una història més de la nostra vida.
Sento, que amb les meves paraules pugui entristir els que ho llegiu, però és molt dur, massa dur, el que ens ha tocat a casa.
Gaudiu del disc, i col·laboreu!!! 
Demà podem ser nosaltres els qui ens trobem a l'altre costat!!!

Malgrat tot, seguim, i pensem que algun dia la terra on vivim, podrà aconseguir aturar aquesta malaltia!

IDEES DE BOMBER. LA MARATÓ

Aviat començarem a sentir els anuncis de la Marató de TV3 (de fet ja en tenim un des de fa un parell de setmanes); aviat la mostra solidària començarà a posar en marxa l'engranatge d'aquest acte tan important; aviat molts de nosaltres pensarem com podem col·laborar-hi; aviat molt aviat.
I ha estat així, com molt aviat, un grup de bombers es va avançar a la Marató, i van fer un calendari, pujant al campanar més alt de Catalunya, el de Valls. El meu!!! I han cedit les seves imatges, increïblement belles, amb l'únic objectiu: SER SOLIDARIS.

Aquest any la Marató, torna a clamar la nostra ajuda per investigar el càncer.

Cada any m'envaeix l'emoció en sentir els exemples de lluita, i l'esperit per viure amb la malaltia. Aquesta nova edició m'afecta plenament, el càncer s'ha emportat el meu pare, el meu germà, un alumne, amics...  Va voler emportar-se la mare, però sortosament, ella el va superar.
Plantar cara al càncer, aquesta és la intenció, malgrat alguns no ho aconsegueixin.
En aquest moment toca de ben a prop a la meva sogra, al meu cosí i a una bona amiga.
De ben segur que tots tenim algú proper que el pateix. Entre tots fem possible que la investigació tingui suficients recursos per estudiar i poder trobar "quelcom" que fereni aquesta onada tan destructiva que tots coneixem!

MARC TOSAS

Avui us apropo el calendari de 2013 realitzat gràcies a professionals, als bombers, alguns actors, que s'ha sumat a la Marató de forma desinteressada.
Gràcies, moltes gràcies ( entre ells hi ha dos exalumnes meus, els germans Pascual; el Marc Tosas ( espòs d'una exalumna, la Violant Llopis, actriu bellíssima, i fill d'un bon amic meu, el Manel), entre d'altres.
I també la col·laboració, entre d'altres professionals del Sergi Masip, fotògraf amic i amb un gran objectiu, copsar els millors instants amb la seva càmera.

En aquest enllaç trobareu un vídeo que parla de com es va fer aquest calendari.
I també com podeu adquirir-lo.

http://calendari2013.org

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4325930


                                                           


Malgrat viure uns temps molt difícils.... MOSTREM LA CARA MÉS SOLIDÀRIA

UN ENIGMA ESPECIAL. PER MOLTS ANYS MAC!!!

Ai quina gràcia que em fa posar un enigma jo, aquí al CARPE DIEM!!!
Ja sé que no n'encerto ni un de cal McABEU, que sempre arribo tard, i al davant meu hi ha una rècula de respostes. De vegades me´n vaig sense dir res, perquè no en tinc ni idea, o perquè respondre a misses dites, queda una mica malament. Però de tant en tant dic la meva; i avui aquí  us proposo un enigma com a FELICITACIÓ per aquesta persona incansable, que sempre ens té cavil·lant la resposta.
  
    

                           UN RECORREGUT MOLT PESAT

Un dia, en MacAbeu i la Dafne van decidir comprovar les seves velocitats en bicicleta, però només en disposaven una. Per poder cronometrar-se, decideixen que el conductor portarà de paquet a l'altre que, mentrestant, controlarà el temps invertit. En McAbeu pedaleja del quilòmetre 1 al 12, i la Dafne del 12 al 24.
En McABEU i la DAFNE pesen el mateix, estan en la mateixa forma física, no cauen pel trajectee... i fan un recorregut totalment pla.

   

                                               THE

         

 

IS

Moltes felicitats McABEU!!!!! 

PER QUÈ?

JO VULL UN LLIBRE MULLAT!!!

Ahir al matí, la nostra amiga Júlia Secall, propietària de la llibreria Roca, va veure com part del seu negoci se n'anava a l'aigua, i mai més ben dit. Arran d'una fuita d'aigua d'una canonada, el seu magatzem va quedar inundat.
Aquest escrit és una mostra de l'estima que et tenim els teus "parroquians", i des d'aquí t'ofereixo el meu suport i ajuda per tirar endavant. Com deia el Jordi Salvadó en el teu mur :" Hi ha inundacions que ho devasten tot: cases, cors, coneixements, sentiments. Hi ha inundacions que ho mullen tot: somnis, plans, projectes. Però hi ha coses que mai podran ser inundades ni devastades: la solidaritat, l'amistat, el futur i el canvi. L'aigua ha inundat el teu negoci, però no la teva parròquia".
Aquestes paraules que he escollit del facebook de la Júlia, crec que són les que millor s'adeqüen a la situació que t'ha corferit i angoixat. Eixuga't les llàgrimes i permet-nos entrar a casa teva i donar-te un cop de mà. 


Hem engegat una campanya solidària:
Jo també compraré un parell de llibres mullats a la Júlia de la Llibreria Roca de Valls.
Se li ha inundat la llibreria. Hi col·labores? Difon-ho si hi estàs d'acord!
Com que em sembla una bona inciativa, aprofito el "CARPE DIEM", per esbombar-ho!
 Us anuncio que ja som molts els que compartim i volem els llibres mullats, perquè entre tots eixugarem el teu desconsol.
Temps de crisi, certament, i tot sembla bufar en contra; però com diu la dita "després de la tempesta, arriba la calma. Mentre no arriba, romandrem al teu costat, i l'esperarem plegats!

ÀNIMS JÚLIA! L'essència de casa teva no s'ha perdut, malgrat l'aiguat!!!

REGINA, DEMÀ SEREM AMB TU!!!

No sé què posar, perquè estic enrabiada amb el món, perquè estic cansada de tantes històries que ens esmicolen a poc a poc; però sé, que avui, cal escriure i enviar tota la força a la nostra regina.
De vegades no parlem, passen setmanes, i el silenci s'interposa, però saps que hi som, que respectem les teves decisions, però que a partir de demà, serem amb tu, per tot!!!
Qui és la regina? Una persona especial, que va compartir les llàgrimes i els somriures d'un viatge especial, Firenze; una persona que va viure al nostre costat durant 8 anys; una persona que sap que tot el que demà comença serà llarg, i està espantada.
Així, que la força de tot el que hem compartit, i que seguirem assaborint, t'acompanyi estimada, i demà, malgrat la por d'avui, puguis trobar la calma al teu patiment.

Penso en vosaltres, i la Traviata apareix, perquè ens va unir per sempre!!!

                                                       BACI BELLA!!!

PER SEMPRE JOVES

Des del meu sentiment de pertinença i estima envers la colla JOVES; avui us escric el que encara sento dins meu, una emoció que comprenen perfectament totes les persones que pertanyen a alguna colla castellera, o s'hi senten identificats.
La diada de Santa Úrsula, Valls viu  cada any el punt àlgid de la temporada, i aquest any, encara més, venint del concurs.
A casa, som un dualisme, el meu marit de la Vella, i jo de la Joves, realment complex; però a Valls, ja passen aquestes coses.
Aquest diumenge, Xavi, la nostra colla va fer història; tants records de diades que venies emprenyat o content, i ho compartíem; aquest cop, et vaig enyorar encara més, perquè ho hauríem celebrat moltíssim i amb ton cunyat, poca cosa puc celebrar!!!
Així, que amb el 9 de 8 (d); el 5 de 9 (d) i el 4 de 9 net (c), vam fer una jornada de gamma extra històrica.
El divendres abans de la diada, vaig anar a l'assaig,  i em vaig impregnar de la força dels meus castellers; segurs, convençuts i decidits a fer història. Així ha estat i només us puc dir que és una alegria infinita i que la vull compartir.
A Valls tenim tres motius per girar els ulls envers el cel; quan mengem calçots, quan gaudim del campanar i quan veiem els nostres castellers enfilant-se amunt, ben amunt, gairebé amb els dits acaronen el cel.

Marta Ferré, exalumna i gran persona!

PER SEMPRE JOVES!!!

PER A VOSALTRES!!!

Avui 19 d'octubre se celebra el dia Mundial del Càncer de Mama, i m'agradaria que el meu escrit servís per fer un petit homentatge a totes les dones, que en un dia qualsevol, d'una setmana aparentment normal, la seva vida va fer un gir de 180º, perquè els havien detectat un càncer de mama.
Un dia, va sonar el telèfon, era ella, volia quedar tant sí com no, per dinar el proper diumenge. Jo vaig accedir, tot i que suposava canviar els nostres plans familiars.
"Amb les coses que havíem de fer, ara quedem a Tarragona, ni a Barcelona ni a Valls". Jo esbufegava, pensant que seria un dinar més; però de vegades, quan algú ens demana que vol parlar, no podem fer pronòstics anticipats, perquè ens podem equivocar i molt.
Així que, vinga cap a Tarragona, un diumenge amb un sol magnífic, el dia no augurava pas el desenllanç. Van arribar amb el tren, petons, salutacions, i de cop i volta, en quedar-nos soles, la "PUTA" notícia; tinc càncer de mama, i m'han d'operar. Llàgrimes als ulls, un tremolí que no saps d'on neix, si de les cames, del cap, del cor... Una impotència, i a la vegada una bufetada en el meu interior, fent-me sentir malament, perquè jo tenia feina aquell diumenge, i gairebé dic per no quedar. Sé que se sent, quan et comuniquen el diagnòstic, per tant la por a morir, l'he viscuda, i empatitzo a la perfecció amb la persona que li passa alguna cosa així. "Estic espantada, no tant per mi, sinó per ell. Què farem?"-em deia.
Avui, han passat els mesos d'espera, l'operació va ser un èxit, però la quimio és de les més dures que hi ha; el cabell va començar  a debilitar-se, i a caure, com si fos un avanç de la tardor. Ella, amb una integritat esfereïdora, va demanar que li rapessin el cap, i iniciar aquest camí del tractament. Porta perruca, i comença a notar els efectes del tractament; però està guapíssima, tot i que ella diu que no.
Les ganes per superar-ho hi són i nosaltres també.
Difícils moments, però amb optimisme.Va per a tu estimada, Amèlia; i també per a tu Cèlia, que ja ets una veterena d'aquest afer; i per totes les dones que lluiten, han lliutat, i també per les que van ser vençudes, malgrat la seva força!
 També per a tots aquells homes que acompanyen les seves parelles en aquest trajecte tan complicat, i fer-les sentir belles, malgrat les mutilacions sofertes.

TORNAREM A VÈNCER

"A tots els que m'han agraviat, perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l'ombra d'un rancor. Donaré gràcies a Déu de que m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d'aquesta placidesa i serenitat que m'omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor. Lluís Companys"
 LA MORT DEL PRESIDENT de Josep Benet.

Cada 15 d'octubre sonen les salves per la seva mort, ens apleguem a la Plaça del Blat, i després anem a fer l'ofrena floral i lectura d'algun text o poemes, per tal de fer més solemne l'acte d'homentatge. És molt d'hora, amb la foscor de la nit, que comença a perdre la seva intensitat, perquè la llum del dia, l'empeny. Nosaltres el recordem, els vallencs, i molts altres de diferents indrets de Catalunya, perquè el nostre president, va morir en mans d'un govern que ens odiava, i no n'estem massa lluny, actualment.
Avui, a les portes de molts canvis, cal que ens unim, amb la mateixa força que desprenen les darreres paraules del testament del President Companys.
Que no prevalguin els interessos, sinó l'estima d'una terra lliure; que l'esforç de tots els qui ens han precedit tingui sentit, que no mori la seva lluita, nosaltres en som els hereus.


"... res de venjances, recollim les lliçons de l'experiència... TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A VÈNCER!!!"

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
VISCA EL PRESIDENT COMPANYS!!!

UNA TARDOR HISTÒRICA

http://adamcope.blogspot.com.es/2009_11_01_archive.html

Quan arriba aquest temps em sento com si quelcom s'apagués, potser per les hores de llum que s'escurcen amb molta rapidesa; potser perquè els crits dels nens jugant al carrer queden ofegats entre els envans de les cases; potser perquè la roba lleugera i alegre queda reclosa a l'armari esperant el bon temps... No ho sé, tot plegat m'entristeix. N'hi ha que em rebaten amb molts arguments i lloances, la tardor. No els ho negaré, però a mi no m'agrada.
Però, aquest any tinc fal·lera, i friso per veure-la venir; que s'instal·li i aleshores contemplar què passarà. Aquesta tardor, és com una esperança que m'empeny a viure cada dia amb veritable entusiasme, i compartir tot el que anirà succeint. Vull viure i veure com el meu petit país, camina cap a la llibertat, i que tots ens unim per fer-ho possible.
Em vénen els records del meu avi, nascut el 1904, i quan em parlava de la guerra, sempre em deia el mateix, "calia anar tots a una, i no en vam saber".
Espero i desitjo que la tardor arribi amb coratge, amb un esperit que ens condueixi cap allò que ens pertany.
Espero que a partir d'aquesta nova tardor, els meus records siguin tan exclusius, que esdevingui la millor tardor de la història.
BENVINGUDA TARDOR, ESPEREM ELS CANVIS, SENSE POR!!!

L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT A VALLS

          Els actes de celebració del 40 aniversari de la nostra entitat arriben gairebé a la recta final, i de la millor manera possible, amb un concert de l'ESCOLANIA DE MONTSERRAT. 

Iniciem els primers passos de la cloenda amb un acte ple de tot allò que ens caracteritza, vol ser quelcom més, perquè la UAF així ho pensa, i així ho vol compartir.

       Amb aquest concert , l'entitat s'obre a tota la ciutadania, per tal de viure plegats aquest inici de fi de festa. I si alguna cosa tenen els aniversaris, és que realment són rellevants si tens els qui estimes ben a prop, d'alguna manera simbolitza, l'agraïment a tots i a tothom per aquestes quatre dècades vetllant per la cultura popular i per esdevenir-ne un referent important.

     El divendres 28 de setembre, el cor de veus blanques ens oferirà un concert a l'església Arxiprestal de Sant Joan de Valls, i una part de la recaptació serà per l'entitat  CÀRITAS, gràcies a la col·laboració de l'Obra Social de Caixa Penedès que destina part important del seu pressupost a finançar actes socials, i fomentar la cultura.

          Totes aquelles persones que vulgueu venir i compartir amb nosaltres un acte tan especial, sabeu que ho podeu fer adquirint les entrades a:

- L'oficina de Caixa Penedès

- Al local de la UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA

- A Càritas.

- O m'ho dieu a mi, i jo gustosament us facilitaré les entrades.

El preu del donatiu és de 10€

L'hora del concert serà a les 9 del vespre.

Celebrem junts aquest acte i sentim-nos orgullosos de poder ajudar els més necessitats.

Moment de la presentació del concert el passat dijous a l'església Arxiprestal de Sant Joan Baptista de Valls. D'esquerra a dreta: Sr. Ferran Tarragó (Cap de l'oficina de Caixa Penedès-BMN a Valls); Sr. Josep Martínez (President de la Unió Anelles de la Flama); Sr. Delfí Vives (Director-adjunt de Càritas a Valls) i Msn. Josep Bofarull.

Enllaç del moment de la presentació: http://tac12.xiptv.cat/tac-valls/capitol/lescolania-de-montserrat-tancara-laniversari-de-luaf

Gràcies a tots i desitgem que resti per sempre, dins nostre, el record de l'Escolania de Montserrat  que va cantar a Valls, en motiu de la cloenda dels actes de la UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA.

Vull fer una correcció, i és que l'acte FINAL, serà el mes de novembre amb el CAMPIONAT DE CATALUNYA DE COLLES SARDANISTES!!!

NOSALTRES HI VAM SER!!!

Em resulta extremadament difícil, escriure el què vam sentir; potser per aquesta raó, he esperat un dies per poder posar paraules a unes emocions, a moltes emocions.
De vegades ens sorprenem del què som capaços de fer. Aquest 11 de setembre va ser-ne una mostra col·lectiva; un poble unit, clamant a l'uníson: INDEPENDÈNCIA!

"Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen, 

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny, 

més lluny de l'avui que ara us encadena..."

Aquests versos formen part del meu record del 10J de 2010, amb Kavafis, acomiadàvem el meu germà en el seu darrer trajecte, i vàrem escollir un fragment del "Viatge a Ítaca", era una manera de constatar moltes coses. Els meus bons amics, ens van acompanyar, malgrat el meu prec que anessin a la manifestació i recordo que l'Andreu Fernández em va  dir: "Avui, toca ser aquí, tant de bo, aquesta manifestació fos l´última, però de segur que en la propera, hi serem". I així, ha estat, l' 11 de setembre de 2012, podem dir: "Nosaltres hi érem". Amb una il·lusió que es respirava per tots els racons; tots érem el reflex del mateix.
Ens atansàvem a la Diagonal, i només es veien autocars, de tot arreu, i gent caminant amb estelades, samarretes, barratines, gralles sonant, batucades clamant independència.... Uffff, se´m posa la pell de gallina!!!
Amb serenor vàrem anar avançant, fent de la marxa un moment únic; amb els somriures; amb la paciència d'un amant quan espera; amb l'orgull de pertànyer a una terra, "la més ufana sota la capa del sol"; amb respecte; amb càmeres captant cada moment,; amb actors pacients complaent-nos amb un "retratu"; amb abraçades plenes de complicitat; amb vídeos que immortalitzaven cada gest, cada cant, cada mostra que entre tots escrivíem una nova pàgina en la història de Catalunya, i TOTS n'érem els artífexs.
Ser allí, al mig, em feia sentir petita perquè érem taaaaaaaaants; però, gran alhora, perquè anava acompanyada dels millors, i amb ells sé que hem tatuat en la nostra ànima aquesta diada. Passaran els anys, i nosaltres seguirem recordant aquell jorn que ens va conduir a la llibertat, almenys aquesta és la nostra esperança.
Vam cridar perquè volem viure en un estat propi, i ho vam fer per nosaltres, pels nostres fills, i també per aquells qui un dia varen treballar per aquest país, que ja no hi són i d'alguna manera la seva llum,  il·luminava les nostres estelades. També ho vam fer per encàrrec, per tots aquells amics, que per moltes circumstàncies no van poder venir, però des de casa, s'emocionaven i envejaven poder ser-hi.
Tots ho hem fet possible, ara resta esperar com avança aquesta marxa, i quan calgui fer un pas endavant, els nostres polítics sàpiguen conduir la veu d'un poble pacífic que demana el que li pertoca.
Aixecar la mirada, i veure constantment onejar estelades, és indescriptible, i amb una serenor que fins i tot, jo, que sóc una mica revolucionària, trobava exagerada.

Durant uns instants, vaig intentar comunicar-me amb el Ferran, però la remor dels qui m'envoltaven, no em deixava sentir-lo; m'hauria agradat trobar-te!
Sé que molts de vosaltres també hi éreu, així que tenim en comú un record únic!
Finalment, quan vam donar per finalitzada la marxa, ens vam asseure, i vam votar:
Voleu que Catalunya sigui un nou estat d'Europa; I aleshores vam aixecar les cartolines verdes, en un acte molt íntim!!!!

QUÈ VOL AQUESTA TROPA? CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA
QUÈ VOL AQUESTA GENT? CATALUNYA INDEPENDENT

Que no quedi en un crit. que no resti en l'oblit, que el pas que vam fer ens obri la porta que ha romàs tants anys tancada.
Ara trontolla, i de ben segur ella caurà!!!

Que la por no ens faci perdre la llibertat!

VISCA CATALUNYA LLIURE, I LA SEVA GENT!!!

                                        

(Quan marxàvem, un crit de l'Elisenda, em va instruir per girar el cap i trobar-me, la discoteca, com no amb un nom increïble!!!)

Un agraïment especial, al Jordi Climent per les imatges que li he manllevat, i pel muntatge del vídeo, també al Jordi Freixes per cedir-me més imatges, i algunes que són de la xarxa, però no sé a qui pertanyen!!!

Gràcies a tots, Lluís, Mariona, Margot, Jorge, Elisendaaaaaaa, i Joan M, per viure junts aquesta diada inoblidable!!!!