VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Avui, dues dècades de la mort del gran poeta valencià, cal fer-lo present entre nosaltres.
La lluita, la terra, l'amor, la mort, i la llibertat... SEMPRE EN LA MEMÒRIA!!!

 Si algú pot posar veu en aquestes paraules tan belles, crec que és l'Ovidi; revivint així, dues grans persones, dos defensors de la nostra volguda pàtria!!!

21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Som molts els que transitem pel món blogaire, els que sentim o percebem les emocions d'una manera especial, i moltes vegades ens deixem abraçar per les paraules dels grans poetes o bé per les nostres pròpies, que tot i no pertànyer a la literatura universal, esdevenen creacions magnífiques i d'una exquisitesa emocional increïble; escrivim i transmetem les nostres pors, alegries, èxits com deia la "Ventafocs", i lluitem per tot allò que volem i defensem,  òbviament ho fem en català, perquè és la nostra llengua, la que sentim i que defensem, alguns "in extremis", com en Jaume Bonet.

El dia 21 de març se celebra el dia Mundial de la poesia, per aquesta ocasió en Narcís Comadira (Girona 1942, poeta i pintor) ha escrit aquest poema "Quatre paraules" que reflecteixen molt bé la situació que actualment vivim.

                                       QUATRE PARAULES

                                        Mig en somnis, un àngel
                                        se m’apareix i em tempta:

                                        escriu, fes un poema.
                                        Vull treure-me’l de sobre,
                                        vull dormir el son dels justos,
                                        o  el son dels pecadors,
                                        m’és igual. Vull dormir.
                                        Però ell insisteix.
                                        Té, diu: quatre paraules:
                                        món, país, llengua, amor.
                                        I afegeix: gairebé
                                        ja t’he fet el poema.
                                        Jo li dic: si escric món,
                                        bé hi hauré d’afegir
                                        desastres, fam i guerres.
                                        Si escric país, ja entro
                                        al territori foll
                                        de l’ésser i dels fantasmes.
                                        I si escric llengua, veus?,
                                        el dolor em trenca l’ànima.
                                        No puc escriure més.
                                        I em diu: tu escriu amor
                                        pel món i pel país
                                        i per aquesta llengua
                                        que es mor i et trenca l’ànima:
                                        veuràs que encara pots
                                        fer aquest i mil poemes.

   Per a tots aquells que fruïm de la poesia, per a tots aquells qui estimem la nostra terra i defensem la nostra llengua, perquè no volem que ens escanyin, perquè n'estem farts de tanta ràbia. Ara torna a ser l'hora de bramar ben fort que la llibertat és nostra, i aquest serà el nostre repte. Units no ens podran enfonsar, per més que s'ho proposin.

"Gutta cavat lapidem"
La nostra persistència serà com la gota que forada la pedra Ñ!!!

Dedicat a en Jaume Bonet!!!

DESCOBRIM FOIX

Pensant com podia aportar el meu granet blogaire en aquest homenatge a J.V.FOIX,que des del blog del Víctor Pàmies vaig acceptar a participar, pensí que podia anar més enllà de fer un poema; més enllà de reescriure´n un d'ell; més enllà de parlar amb qui el coneixen, i el meu objectiu va ser: presentar el poeta català als meus alumnes de cicle superior.
Presentar-lo com a escriptor, sense entrar en el personatge; amb 11-12 anys encara és edat massa primerenca per comprendre idees que alguns pares podrien entendre com a lliçó de política i ni no de llengua; malgrat que una va lligada amb l'altra. I tal com està avui el tema de jutjats, més val abstenir-se de definir qui és qui, i què va ser ("dixi").
Així que el dilluns, la classe de català va ser totalment diferent de com estan acostumats. Els vaig demanar que només escoltessin, que no calia llibre, ni arxivador, ni res de res, només la seva atenció per conèixer un poeta català que fa 25 anys va morir.
Realment, quan presentem una activitat que surt del ritme, al qual estan acostumats, és un plaer comprovar que tenen curiositat, però que és necessari desvetllar-la. A la pissarra vam escriure dates, noms, perquè quan apareguessin al vídeo, els resultés més familiar. Així que gràcies al vídeo de http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18158, ells van anar escoltant,i en acabar, iniciàrem un torn de preguntes al voltant del poeta. El vídeo acaba amb unes imatges de Foix on demana que la llengua "ha de ser una actuació de cada català, en la seva vida personal, industrial i vida pública". Amb aquesta afirmació, vam entrar a parlar de la nostra identitat, de la nostra llengua, i de com n´és d'important defensar-la i estimar-la, perquè si els propis catalans no ho fem, ningú ho farà per nosaltres. L'endemà vaig fer dues propostes: una fer poemes a partir del que havien descobert amb Foix; i la segona realitzar una composició poètica a partir de 25 versos de l'antologia poètica de Foix. He fet una selecció per tal que formin part d'aquest homenatge.

 I. PART . POEMES D'ALGUNS ALUMNES DE CINQUÈ
         
                Quan estic a prop del mar
           em paro a pensar en la bellesa que tinc al costat
           i intento recordar-la tota l'eternitat.
           Perquè el mar m'inspira
           i mai em desanima;
           és el que em dóna ganes de viure
           i que conservi el meu somriure. (Ainoa Cervelló)
                              J
          Al taulell de la confiteria
          on la botiga semblava tranquil·la,
          a Foix, les ganes li venien d'escriure
          poemes tot el dia. (Núria Fernández) 
                              V
          Josep Vicenç Foix va ser un poeta català
          que va néixer i viure a Sarrià,
          fill de pastissers, sovint escrivia poemes
          i narracions a la seva pastisseria. (Aina Arias)
                              F
       Quan estic al costat del mar
         penso en els poemes
         que sempre seran vius
         ara i d'aquí molts segles. (Mireia Gasco)
                              O
          Quan vull pensar en una cosa,
          no és fàcil descobrir-la,
          perquè hi ha massa coses que em distreuen,
          i és quan tanco els ulls que ho veig clar. (Roger Borràs)
                               I
          Quan estic al costat de la mar
          penso en recitar
          alguna cosa que m'emocioni
          i tothom la pugui recordar.
     
          Recordem en Josep Vicenç Foix,
          perquè va ser un escriptor important de les lletres catalanes
          i nosaltres des de l'aula
          volem recordar-lo
          amb poemes, rètols i cartells
          per tal de tenir-lo molt present. (Ivet Guasch)
                              X
       Navegant amb la barca,
         contemplant la immensa mar blava
         JV Foix mirava
         aquella preciosa nit estrellada.
         Que bonic estava pensant
         amb un somriure a la cara
         com m'agradaria estar allà dalt.
         Que orgullós n´estava!
         Quina emoció parlar amb les estrelles
         i brillar tant com elles,
         llàstima que la nit s'acaba
         i s'acomiaden de mi
         per anar a dormir
         i tornar demà, una altra vegada. (Mar Mateus)




          FOIX ENTRE COLORS PER ALGUNS ALUMNES CICLE SUPERIOR

II. PART. COMPOSICIÓ POÈTICA DELS ALUMNES DE 6è

 I per acabar, us deixo amb algunes composicions poètiques realitzades, per alumnes de 6è de primària, elaborades a partir de la selecció de 25 versos de diferents poemes,  per tal de commemorar els 25 anys de la seva mort, i així aportar amb aquest treball el nostre granet poètic.
Des de l'escola hem de treballar i mantenir viu tot allò que els grans homes i dones ens han aportat, malgrat els currículums vigents els tinguin completament oblidats.

LAIA CALBET

ARNAU AINSA

                             No teniu mans per aplaudir el miracle,
                             i el trofeu d'un és el trofeu de tots, 
                             ara tanquen les portes
                             els nois que ronden per les cales.
                             Del meu estil pogués fer presonera
                             aquestes veus, el mar i el moviment.
                                       GERARD DÍAZ


                              La lluna en mar naixent, m´és dolç trasbals,
                              ignoro els temps passats, els anys, els segles;
                              quina por d'ésser sols, 
                              és quan dormo que hi veig clar,
                              i el trofeu d'un és el trofeu de tots.
                              Rimar bells mots amb el ritme dels cors,
                              aquestes veus, el mar i el moviment
                              em torna estrany. Tantes veus no entenc.
                                      FRANCESC BONET
  
              
                              
     Hi ha qui no en parla, n'hi ha que el critiquen, n'hi ha que elogien; hi ha de tot. Però mentre el tenen present, per bé o per ce, ja fan que hi sigui.