Passejant pel blog de l'Elisenda m'he adonat que sovint regalem allò que ens agrada o que ens agradaria que ens regalessin. Per què quan decidim fer un regal en comprem o en fem un de determinat i no un altre?
Què suposem que ha de tenir un regal? Quina part de nosaltres hi ha amagat sota l'envoltori?
De la mateixa manera quan escribim, alguna cosa nostra per insignificant que sigui s'escola entremig de cada signe de puntuació...
Llegint el teu blog, ELISENDA, he tingut els ulls molt oberts però ara m'agradaria que els tanquessis i que la música et transportés a una època llunyana, a l'Edat Mitjana o al Renaixement, on la veu és la protagonista i el so de l'arpa, l'expressió dels sentiments.
Lux Feminae (900-1600)
Montserrat Figueras
Imaginem entre els vels de la foscor, un raig de llum. Escoltem entre l'espessor quieta del silenci, el so límpid d'una veu. Un avís, un oracle,un enigma deixat al vol com un ocell d'una sola ala. Diu que el món capolarà: la nit tindrà un sol negre. Diu que tot ha d'afonar-se: el mar no tindrà costes. Diu que res no sobreviurà: l'aire cercarà desesperadament pulmons. Diu que la mort vindrà i serem aigua indefensa davant una boca que té set.
Només vivim el temps d'una sageta des de l'arc tibat fins a la carn ferida.
Aquest matí he llegit a la premsa que avui es fa a Barcelona la preestrena d'un espai nou. Diferent.M'agrada aquest " Dans le noir"... En francès sóna més enigmàtic. Un espai en negre. Un restaurant on tot és fosc. On es percep les flaires i els sorolls d'una altra manera. No he estat a cap de semblant però puc imaginar-m'ho. Deixar-me guiar per uns cambrers invidents que em conviden a passejar per el local i a provar textures que no veig. Només tasto i toco. Un espai multisensorial.
Els de poble mai tindrem a l'abast llocs així. Per això baixar a la capital de tant en tant és com descobrir altres móns, culturals, gastronòmics, visuals i ara "no visuals"...( Ara em ve al cap que m'han convidat a una exposició a la Sala Parésa primers del 2010. Amb una amfitriona comme il faut... Em fa il.lusió anar-hi!)
Imagino que els cambrers tindran una sensibilitat especial. Que et donaran la mà o el braç amb delicadesa, sense fer enrenou. Segurament t'acompanyarà una música adient al plat i a totes les sensacions que se'ns puguin despertar en la foscor. Un lloc per olorar, degustar, sentir , experimentar... O no és en un espai fosc on s'aguditzen els altres sentits? El tacte, el gust, l'oïde...
Vull pensar que potser recomanen no anar molt perfumats per no interferir amb l'olor que desprèn el menjar. La barreja em sembla que no casa bé. És una sensació que tinc. No ho puc pas afirmar.
I si tanco els ulls puc sentir una remor de coberts i una dringadissa de copes, beuratges perfumats i el cos deixant-se anar...
M'agradaria anar-hi...
Em posaré les sabates vermelles, que de pas envio la foto a la Violette per la festa de Cap d'Any a l'àtic del Veí, allà on es pot ballar a les palpentes fins que la nit se'n va i el dia comença a clarejar...
Dans le noir
sans parfum
sans bijoux
le coeur écoutant
le cos attente...
Mes lèvres et mes chaussures
Rouges, pour l'année que se'n va!
Noir pour le nouveaux 2010!
BONA ENTRADA D'ANY A TOTHOM!
Pistes Blocaire invisible : 2 - El seu és un blog de literatura i poesia
3 - És el primer any que hi participa
Dans le noir és una cadena de restaurants amb establiments a París, Londres i Moscú. A Barcelona , assessorat per l'ONCE.
Dona incansable, compromesa, que estimes la teva feina, que denuncies, que protestes... Que ens fas obrir els ulls, que ens mantens atents. Que plores, que rius... Que saps transmetre la teva inquietud davant el món...
U remolí d'emocions!
Per tu, Zel
Una estona de pau,
de relax...
Per agafar energia positiva
per a continuar
lluitant...
*****
En J és corpulent. Té unes mans grans,amples. Un tacte precís. Forjat des de fa temps. Experiència als dits .
Fins fa poc es dedicava al món de l'ensenyament. Ara ha canviat els llibres de text per els massatges. la seva passió!
Pots parlar-hi de tot o escollir el silenci.
El seu temps és el teu temps. El seu espai, el teu...
*****
Enya
"Tot està a punt. La cabina a una temperatura idònia. L'encens escampa aroma de vainilla. Una llum blava surt de l'angle més allunyat i es difon amb els contorns de les cortines.
La xocolata, el cava i els olis estan preparats. Els pètals de rosa escampats a la font que regalima amb un soroll apagat. Sona " Stars and Midnght Blue "...
La comunicació serà amb un somriure. Amb les mans.
El poderós sentit del tacte serà l'intèrpret d'aquest regal. Un regal dolç i aromàtic...
Uns gestos com paraules manllevades. Mirades plenes d'intriga i els cos atent. Textures noves, per estrenar.
La música com un altre regal.
Regals per el cos i per el sentits. Una estona per a complaure l'esperit. Deixar surar el cos i entendre què vol. I alhora entendre què donar.
A través de les mans transmetre allò que no diem parlant.
El massatge requereix silenci. És un intercanvi massa plaent per admetre cap destorb. Hi ha d'haver complicitat. Donar i rebre. Sentir.És un procés en què les energies flueixen. Instants en els quals el fluxe vital s'alimenta de tot allò que volem captar i de tot allò que volem desprendre'ns...
Aquella cadència que s'esmuny entre les mans, com un bàlsam. Diàleg efímer de mots solubles.
Mots volatitzats com el perfum d'espígol, farigola i romaní. Menta , madarina i canyella. Sanefes xocolatades. Els dits pintant paisatges imaginàris sobre pells vellutades ..."
Es passeja divertida per el pis. S'empolaina. Esmira i es remira al mirall.
I jo trastejo com si l'escarràs portés el meu nom.
La rentadora centrifuga a tot gas i el rentaplats es destornilla amb el pes dels atuells.
Xiuxiuejo en veu baixa frases sense sentit i taral.lejo la cançó del seu CD que va a tot volum.
L'assecador dels cabells treu fum i escampa l'escalfor al bany. El baf de la dutxa empolsa el mirall. Hi dibuixa flors, el seu nom i hi apropa els llavis. Un bes glaçat, estampat al mirall. Amb gust d'aigua. Diluït. Estès a l'aire com la roba a l'estiu.
M'hi acosto. Ella obra els ulls, expectants.
No em pregunta. No pregunto. Sabem qui som. Bé... de vegades dubtem.
Lluitem per saber qui guanyarà avui.
Les frases s'interposen. Sembla que el pis sigui una batedora.
Algun dia explotarà i es cremaran les cortines de ganxet de la cuina. L'edredó de seda i les cortines de licra, les cadires tapissades i el sofà de pell. Els quadres i la fusteria.
Pateixo... perquè no es cremin els llibres. El meu tresor i ... el d'ella també.
Ella i jo. Jo i ella.
Em mira i m'estira de la mà. Fa que em miri al mirall.
Hi veig uns cabells embullats i sense color. Apagats. La pell mat i els ulls cansats.
Una dutxa i roba neta. Cabells nets. Mirada neta. Llavis a punt. No cal dir res. Un bes al mirall i la fredor a la pell.
Moviment de calaixos...
Em trec el davantal i em dic que per avui ja n'hi ha prou.
Ella és festiva i la necessito. Endreço la pala, l'escombra i la baieta... els guants...fins demà.
Ara és hora de guaitar cap a fora. Veure el cel amagar-se rere la nit.
Tanco la porta.
Avui la deixo tancada a dins.
Hi ha dies que passejo sola.
Altres en què som les dues que passegem. Una dins el cos de l'altra. Una pensa amb el cap, l'altre amb el cor. És la meva perdició. Es l'altre jo...
******
"De totes les fronteres que l'home construeix, la més fonamental és la que establim entre allò que som i allò que no som. És la frontera a la qual estem menys disposats a renunciar... Hem invertit una pila d'anys en fortificar-la i defensar-la per sentir-nos-hi segurs dintre. És la frontera que estableix la nostra sensació d'éssers separats, de "ser nosaltres mateixos". A mesura que envellim, plens d'anys i de records, i comencem a entrar en el no-res final de la mort, l'últim que abandonem és aquesta frontera. La primera que fem i l'última que esborrem"
El meu blocaire invisible no ha donat senyals de vida... al meu bloc, però em sembla que m'ha descobert ( li ha picat la curiositat ). Normal. I a qui no!
Ens passegem per la blogòsfera per camins diferents i és clar no ens llegíem. Per tant aquests dies he voltat per casa seva ... de nit. Al matí no recordava si ho havia llegit o somiat. Quin nivell!!!
El dilema final era quin regal fer-li. Com que no és qüestió de comprar res material sinó d'imaginació ... confio que t'agradarà!
**********
Selon l'agence Efe, Madame Lumière ést desolé. Elle ne trouve son " blocaireinvisible" aucun lieu.
Elle a cherché pendent des nuits et des jours...
Madame Lumière cherche aussi un petit cadeaux pour lui...
Elle a demandé a son miroir...
_ Cherche dans la mer...
Mais elle seulement trouve poissons d'argent.
_ Cherche dans le ciel ....
Mais elle seulement trouve étolies d'or.
_ Cherche dans ton coeur ...
Et ... elle est enchanté! Dans son coeur seulement il y a de la musique...
Madame Lumière a construié un long pont... de Girona jusqu'a Alacant pour l' envoyer son petit cadeaux.