Present

Una fulla nova que descobreixo així que em llevo en un test on m'agrada plantar-hi esqueixos. Recordo el pare que feia empelts als arbres fruiters i llavors la fruita tenia el sabor barrejat. Agafava una branqueta d'un altre arbre i l'hi afegia al nus de l'arbre receptor. N'era un expert. Cada dia mirava que l'empelt s'enganxés...

I llavors menjàvem peres amb gust de préssec i prunes amb gust de cireres o pomes amb gust de nectarines...

Cada matí, ulls nous. Ulls amb por. Brillants. Esporuguits. Ulls que em miren de molt a prop i que em supliquen que no els faci mal. Pànic? Hi ha primeres vegades.Abans de treure'ls sang me'ls miro... Joves endormiscats amb ulls lleganyosos i ulls pintats de noietes que semblen dones. No tots tenen por. Sempre els dic que pensin amb allò que els fa feliç, amb allò que disfruten....

Això no arribarà al minut...la punxada. El vial de biaix, fi. Si aguantes la respiració no notaràs la punxada. Marxen a esmorzar , agraïts , amb un somriure als ulls. Sembla que han crescut en un minut.

Comiat

El comiat deixa pas al silenci , només la teva imatge és més nítida que mai. Estàs entre tots els que et vam conèixer i entre els que t'estimaves i t'estimem. No ens has deixat buits perquè estem plens de records. Ens hem despedit sense pressa, hem acabat algunes converses i n'hem començat d'altres que seguirem més endavant. Serà en un altre espai i en una altra dimenssió.

Per els que ens quedem ens has deixat amb molta pau perquè tu la portaves a dins, ens has fet més generosos perquè ens vas donar molt i ens continues arrencant un somriure mentre et plorem.

Et veiem anant en moto, cofoia amb els teus amics, et veiem serena preparant un comiat que sabies que no es faria esperar i aquests últims dies ens has encomanat coratge quan la lluita arribava al final.

L'església ha retruynit amb els nostres aplaudiments i uns fils invisibles t'han portat al lloc dels guanyadors.
Si hi ha un cel, estimada Montse, fes-m'hi un lloc al teu costat per continuar l'última conversa. L'abraçada més sentida la guardo al cor tancada amb clau i forrallac perquè tu em vas ensenyar el valor de l'amistat i no vull que ningú me'l robi. 

Fins sempre amiga meva.

Regals

M'arriben de lluny
paraules amb sentiment.

Glops d'abraçades

Emmarcar

Hi ha instants que hauríem d'emmarcar o tancar-los amb pany i clau i de tant en tant flairar-los.

Hi ha instants que no són propietat de ningú però amb el recel perquè no ens els robin els guardem tan ben amagats que més tard ens preguntem si han estat un somni.

Hi ha instants amb gust de capvespre quan la ciutat s'endreça i els objectes i les persones conformen una mena d'harmonia desequilibrada.

Les persianes dels comerços baixen. Les persianes de les vivendes pugen, els desvagats s'asseuen a les terrasses dels bars i  els que deixen l'oficina s'aixequen del seu seient.

La llum d'aquella hora ho amalgama tot com si el conjunt formés part d'aquest quadre gairebé perfecte on les siluetes esdevenen estàtiques i els edificis de paper cartró.

L'única energia que flueix és  en les converses. La resta és silenci. Només el bombeig del cor ens recorda que estem vius i que aquest és justament un altre dels instants per emmarcar.

Post dedicat a la meva amiga Montse, la qual fa anys que lluita i necessita molt d'aire per poder respirar.

Canyó de Chelly Arizona

Si pogués t'envasaria tot l'aire d'aquesta bonica foto que m'han enviat.

Acompanyar

Avui s'ha mort la lourdes,una veïna del poble on vaig viure fins que vaig poder independitzar-me al voltant dels 20 anys. Dues cases més enllà de casa meva.Pel davant o pel darrere sempre ens hem anat veient. Sovint els veïns són més propers que  familiars que veus molt de tant en tant.

Recordo quan era una adolescent un pèl rebel que vaig dir-li a la meva mare que això de visitar als familiars del difunt i entrar i sortir de la seva casa tot el sant dia a mi no m'agradava. Al poble es fa així, em va contestar.T'agradi o no. Però llavors pensava que no tenia cap sentit.Recordar al difunt  amb adjectius una i altra vegada era com furgar a la llaga i remoure els sentiments a més del desconsol que hom pateix per la pèrdua d'algú estimat.

Estava equivocada i molt.

Per la meva professió, de ben jove, vaig haver de familiaritzar-me amb la mort. Nens, mares i pares de família i persones més grans. Però aquestes persones eren forànies i la mort la veia de lluny malgrat poder tocar-la.

Quan algú proper se'n va comences a qüestionar-te el sentit de la teva pròpia existència,la vulnerabilitat,la fugacitat de totes i cadascuna de les circumstàncies que ens ajuden en el procés vital.

Quan el pare es va morir vivia a casa meva, no al poble. La mare havia pujat a fer un cop d'ull a la casa i  a l'hort. la primera persona a qui vaig trucar va ser la filla de la Lourdes i ella va anar a casa a dir-li-ho a la mare. Els tràmits fins que no vam arribar al poble es van allargar fins a les onze de la nit.

Allà assegudes i fent companyia a la mare hi havia les veïnes, entre elles la Lourdes. Totes fent costat a la mare. No la van deixar fins que vam arribar... Des de les 4 fins a les 11 de la nit. Tota una lliçó per a mi.

Avui no he pogut parlar amb la mare fins tard. Estava fent-los companyia...

Costa tant poc acompanyar, mirar el silenci ,fer allò que en alguns moments només podem fer : ser-hi.

imatge llddona

El banc de pedra resta immòbil, fred. Des d'avui, solitari.Sense conversa. En pocs dies arribarà la primavera i el jardi tornarà a pintar-se de colors. Els teus llavis de vermell ens somriuran des d'allà on siguis , Lourdes.

Mares

Un dimecres qualsevol es pot convertir en un dia festiu. Anar a menjar un arròs a la cassola i fer sobretaula sota l'ombra d'unes moreres esdevé especial.

Per aquestes dues mares de 81 i 88 anys els va molt bé trencar la rutina. S'aixequen i no van al poble a comprar, si de cas s'arriben a la perruqueria i es vesteixen sense la bata de feinejar perquè encara que sembli que no tenen feina durant la setmana no paren d'anar amunt i avall.

Per això disfrutar d'una sortida cap a la Vall del Llémana per una carretera a l'obaga és tota una excursió.

Hem de calcular el temps perquè ara ja no van al ritme que anaven uns anys enrere, ara toca anar més a poc a poc.

De joves havien treballallat en una fàbrica tèxtil un jornal complet i després el que els quedava a casa, l'hort, cuidar els conills i les gallines, anar al poble del costat a vendre algun ou i comprar alguns polls.

Feien endreça els dissabtes i els diumenges al matí cuinaven els millors rostits.

Els diumenges a la tarda planxaven i preparaven la roba per la setmana. Són dones que han viscut una guerra i una postguerra duríssima. Són valentes. Capaces d'anar endavant.
Els pares volen que els fills siguin independents i hi ha fills que tenim la sort de que , en aquest cas les mares, siguin autosuficients i no dependents.

Ja sabem que no es pot triar però viure amb qualitat de vida i molts anys és un dels millors regals per elles i per nosaltres.

Els dilluns, Ioga

Imatge Centre Ioga

Temps per compartir

amb ningú,

només amb tu

( Ja sé que estem a dimarts...però què vols el temps m'ha engolit)

Més pistes:

_ El blocaire a qui he de fer el regal gestiona més d'un blog amb dues temàtiques totalment diferents.

_ No sé si podrà veure el Barça - Madrid el dimecres... ho té pelut!

Morir al poble

Imatge Llddona

Just a finals d'agost quan el sol s'acomiadava darrere la munió de cases que perfilen el poble en M ens va deixar. Un veí més i un de menys que ens queda. Als pobles sembla que les persones envelleixen més però les estadístiques són les mateixes a tot arreu. No hi ha edat per marxar. Als pobles i a les ciutats la vida s'apaga en qualsevol moment. La diferència rau en què als pobles la gent es coneix i conviu des de sempre. Néixer en un poble i viure-hi forma part del teixit de veïns i veïnes. Els fills, els néts, els amics, la feina i la vida social són coneguts per tothom. Es barregen les alegries amb les penúries.

Qui més qui menys coneix el dia a dia de cada família. Les notícies corren de boca en boca ( per a bé i per a no tant bé).

L'església estava plena. Un dilluns. Els tocs del campanar van sorprendre els vilatants fent la sobretaula del diumenge.

En poques hores tothom n'estava assabentat...

Pujo amb el bus després d'un dinar lleuger al sortir de la feina. M'enduc un llibre però no puc evitar fer una becaina.

En M era el pare d'una meva amiga de l'escola primària.

Recordo les moltes tardes berenant pa amb xocolata i mirant el televisor a casa seva. Amb ell i la seva família vaig anar de vacances per primer cop, a la costa. A casa no en fèiem de vacances...

I a més era un company de feina de la meva mare, a la fàbrica.

Vaig saludar persones que feia anys que no veia...

El mecànic del poble, un noi de la meva edat, em va dir que havia tancat el taller.

- Ho faig sempre. Vaig a tots els enterraments. De fet conec a tothom. Passen per davant del taller ,la fem petar...

La coral on M havia cantat el va despedir cantant.

Quan vaig abraçar la meva amiga em va dir que el seu pare havia estat un home feliç.

Ara ja no es porta el dol a la roba...

Han aixecat els carrers del poble. Arriba "els gas ciutat"...

El silenci de la llum ... en vermell

He de fer endreça . De llibres. De carpetes. Paperassa. De CDs. De fotografies, de paper i digitals. Espolsar les gandules de la terrassa. Ventilar la casa. La de veritat i la virtual. Amagar les catifes. Fer llistes. Preparar maletes. Enviar correus. Fer algun cafè pendent. I potser algun de sorpresa...
Reorganitzar calaixos. Marcar rutes. Optimitzar el temps. Dormir fins que el cos em digui prou. No parlar d'exàmens. D'estudis. Escoltar música de nit. En viu. Visitar a la meva amiga. Fer-li costat. Creure que tot és possible. Somiar en petits projectes.

No deixar d'anar a nedar. Ni a ioga. Caminar cada dia. Anar en bici. Llegir, llegir, llegir. Cuinar receptes noves. Lleugeres. Anar a la platja ben d'hora i banyar-me abans no surti el sol. Treure d'entre les coses rutinàries una d'especial cada dia. Acolorir-la. Enyorar-la amb més de 4.000 km entremig perquè senzillament l'estimo.

Perdre el temps. Atrapar experiències noves a dins d'ampolletes de colors. Llegir-vos en calma .

Visualitzar els propòsits és el primer pas per a fer-los realitat. El primer pas ja està fet.

Us desitjo un bon estiu i unes bones vacances.

Fins aviat!



" Les vacances són un estat mental " ( s'esperen amb ànsia, es viuen amb contradiccions i es recorden amb melanconia ) Anònim

" He decidit fer allò que m'agrada perquè és bo per la meva salut" Voltaire

" Lúnic i vertader viatge del descobriment no consisiteix en anar a llocs nous, sinó veure'ls amb ulls nous" Proust

Gràcies!

Pels que m'he felicitat al blog, per correu... la família virtual respira i m'agrada no ho negaré. Sorprèn veure correus de persones que no coneixes amb paraules entranyables i bons desitjos .

Una revetlla a la terrassa de casa amb la mare per tenir-la una mica més a prop i coca i cava amb els veïns per posar-nos al dia un cop a l'any. Espetec de petards i cansament acumulat. Sorpresa de mitja tarda, la Selectivitat aprovada!!! Un pas més endavant. Els cursos també són una mica dels pares i els exàmens i les notes i els bons i mals moments.Nits sense gaires hores dormides, amb enrenou d'horaris. Dies llargs a la feina. Inici de vacances dels companys. Més feina. Ahir el cotxe se'm va morir en ple centre de Girona davant d'un taller mecànic, amb un encarregat o amo amable i sol.lícit. Aniré en bici, bus, caminat o taxi si m'urgeix...de moment.

Una tia amb Alzheimer que sembla que em coneix i després pregunta qui sóc. Això li afecta a la meva mare, la seva germana...

Preparem maletes, despedides, un casament dissabte. Fa temps que no vaig a cap. Un vestit de llunes, sabates de saló. També fa dies que no duc talons, xal ni bolso de petxina. Vestit curt estil anys seixanta. Faré fotos...

Cada any el mes de juny és atepeït. Necessito vacances. Quan falta poc sembla que no arribes .

I cada any arribo.

Quan feia COU tenia un professor de francès que ens posava cançons de la Françoise Hardy. Deia que tenia una bellesa exhultant.La setmana passada amb el dominical de la Vanguardia sortia que ha tret l'últim àlbum. " La pluie sans parapluie" amb una cançó que m'agrada " Noir sur blanc". Acaba de fer 66 anys, la que va ser mussa de Paco Rabanne i icona de bellesa francesa dels anys 60-70. Diu que porta les canes i les arrugues amb esportivitat. M'agrada . La veu continua embriagant-me. Alguns recordareu cançons que la van fer famosa " Tous les garçons et les filles" i "Voilà".

A mi sempre m'ha agradat.

Aquest setmana l'he escoltada. El temps passa i hi ha records que són com un regal.

Un amic em comentava l'altre dia sobre el parel.lelisme entre la roba, el vestit i les paraules... amagant i adornant el que hi ha al darrere. Curiós parel.lelisme però no desencertat.

Ens vestim i parlem i és una manera de despullar-nos davant els altres. Ens projectem, sovint sense adonar-nos-en.

A la terrassa fa fresca i vaig lleugera de roba. l'estiu s'alenteix.Fa dos diumenges em vaig banyar en un gorg després d'una caminada. Potser no tocava però la companyia va propiciar-ho. Sensacions que es recorden.

No faig pont però la setmana ha estat més curta. Bon pont als qui en feu i bon cap de setmana als que no :)

Voilà

Noir sur blanc

Aquests increïbles fills

Necessitava dir-m'ho. Però avui no. Demà. Un altre dia. A mitjanit. Sí a mitjanit la ment ja no pot esperar un altre demà.

El moment propici pel descans i també per les paraules. La conversa ample. Els ulls esbatanats. Quina recansa endevinar què és allò que et volen dir i que costa tant fer-ho senzill . Planer. La complicitat de l'amor incondicional. L'acompanyament imperceptible. De nit les converses es suavitzen. Res és més important que el moment. La sinceritat, les emocions... El cansanci no pot vèncer petits gestos d'amor. Avui no. Ni demà. Ni demà passat.

Viatges interiors i de llarga durada i viatges amb avió. Per créixer. Són necessaris? Per algunes persones sí.

No pots pensar en els contratemps imaginaris. No. Quanta raó. Jo que sóc la primera en somiar coses belles. Quasi sempre.Coses positives. Quasi sempre. I sí, els projectes són somnis que es poden fer realitat. A mi que m'agraden els reptes i aconseguir-los, ara he d'acompanyar els somnis de qui estimo...

I l'endemà el dia s'aixeca apagat, després somriu. Passejada pel parc. Feia temps que no passejàvem juntes. Per què ?

Costa trobar camins paral.lels. Molt. Ser sense deixar de ser. Voler sense deixar d'estimar. Acompanyar en la distància. Parlar. Comunicar-se. Dir. Sentir. Caminar al seu costat i deixar que a poc a poc vagi volant sola.

Després cau la tarda. Freda. I l'aroma d'un te de canyella recomforta l'ànima. El dia pesa perquè és ple d'emocions. Somriures. Enteses. Contratemps. Feina. El fregadís d'unes mans , només un instant.

Òpera en diferit a la nit (la història d'amor impossible entre Romeu i Julieta ). Sí. Des de la freda ciutat de Salzburg. Una copa de cava i un xuxo . Cares desconegudes. És tard. Una altra nit atepeïda de somnis i realitats quotidianes. De pells que respiren sota la vànova. Tard però no massa tard encara per parlar d' exàmens, notes, selectivitat, viatges, amics, currículums , feina...

No necessito cap pastilla per agafar el son. Us ho ben juro...

Negra

Ja fa 8 dies...
El diumenge passat em vaig llevar amb el cap una mica espès...
Vaig fer el cafè mentre llegia blogs, amb ganes de no perdre'm cap punt ni coma, ni cap glop...

Tenia el pensament en un altre lloc perquè la nit anterior vaig esperar amb entussiasme aquella peça ballable que vam demanar al DJ...
Ballar-la mentre mantens una conversa que tampoc vols deixar aparcada...
Adonar-te de cop que en comptes de beure l'aigua que havies demanat olores un destil.lat de poma...i penses que els xupitos són massa petits per a durar tanta estona. I et dius que deu ser el gel que s'ha fos...
No adonar-te fins que arribes a casa que portes aquelles sabates que t'empresonen els peus, els dits i l'ànima ( del mal que et fan...) però que et queden tant bé...
No, no tinc l'ànima negra, però sí que portava la camisa negra ... d'encaix, aquella que feia temps que no em posava i que el dissabte em va acompanyar fins la matinada...

De tant en tant el cos m'ho demana...

Us agrada ballar?

Bon cap de setmana!!

Sabates italianes

Hi ha dies sense ordre ni concert. Com si els esdeveniments s'haguessin capgirat i de cop i volta tot fos un garbuix de succesos encadenats a l'atzar.

Tot i la pluja i la grisor del matí no em desdic d'agafar el tren. Avui m'esperen a la capital.

_ Necessito una dosi de tu!

He emmagatzemat energia, aquesta setmana. Una mica més de la que em reservo.

.................................................

" Em perdo en un arxipèlag glaçat en un lloc inòspit i fred d'Estocolm. M'esgarrifa aquesta fredor. Prefereixo l'escalfor d'una abraçada sota els blancs llençols de cotó brodats amb punt de creu .M'endinso en el viatge del protagonista."

................................................

Hi ha regals materials. N'hi ha de simbòlics.

................................

" Sabates italianes ", tot un regal d'artesania! - Quin gust posar-se unes sabates fetes a mida de la teva forma - " Unes bones sabates han d'ajudar qui les porta a oblidar-se dels peus " -

Henning Mankell ho explica des de la llunyania. S'ha amagat del món. " Fa 12 anys va cometre un error que no va saber assumir i el paga vivint tancat en ell mateix. Un dia però, caminant pel glaç del Bàltic, arriba la dona que havia estimat i que havia abandonant..."

.....................

No m'agrada amagar-me del món...

.....................

Hem dinat al " Gran cafè " al carrer d'Avinyó. Ens hem regalat l'estona. Només per a totes dues. Com si el temps s'hagués encongit en un plat d'arròs caldós de sèpia i gambes. Uns anys concentrats en una barreja d'aromes i colors. Com el dia... que s'ha anat despertant a l'hora de la migdiada.

I de cop volíem estar a recés, en una platja. Massa lluny, avui. Un altre dia canviarem d'escenari i dormisquejarem a la sorra.

Hem deslligat nusos i dubtes. Ens hem barrejat amb els "guiris ".

La distància ens ha acostat. Hem fet sopes amb l'arròs... Trossets de pa impregnats de gustos casolans i records d'infantesa.

..............................................

M'he adormit al tren , de tornada... Abans però, he acaronat les "Sabates italianes " i he abraçat el llibre mentre tornava a una realitat que per unes hores havia oblidat.

No voldria que s'acabés el diumenge i a vegades tampoc vull que s'acabi la setmana...

He tingut un petit somni... M'ha segrestat un pelegrí que feia " El camí de Santiago ".

_ Vull fer el camí amb tu...

_ Amb mi?, Però si no ens coneixem!

_ Per això mateix. Després del viatge ens coneixerem.

He tancat de nou els ulls per saber com continuava el somni... Massa tard. S'havia escapolit a la darrere parada.

Potser el viatge interior ja l'he començat...

El protagonista del llibre , també.

A vegades fa por, fer-lo. Començar-lo no depèn ben bé d'un mateix. La vida t'hi porta. Tens el neguit de quedar-te atrapat en un illot del nord d'Estocolm colgat per una tormenta de neu...

Però estic segura, que si passa, sempre hi ha uns braços que et treuen del forat... Com sempre hi ha una abraçada sota els llençols de cotó que t'impedeixen que hi caiguis.

Hi ha dies fets d'una barreja de colors...

Hi ha dies llisos...

Hi ha regals farcits de paraules...

.................................................................................

Sabates Italianes

Henning Mankell

Tusquets Editors

Primavera en blanc i negre

( Foto d'E i V )

La primera barbacoa de la temporada precedeix a tantes d'altres en les nits d'estiu.

Bona temperatura.

P a p a ll o n e s...

Una cara nova i molta estona per endavant.

El xef de casa rosseja la carn, les verduretes. Suca les torrades amb tomata i les amara d'oli daurat...

Les patates fregides, rosses, cruixents i un all-i-oli que aguanta la mà de morter.

La sobretaula fins que la nit s'empetiteix.

La conversa, regada amb ratafia, s'amotlla al voltant de la taula.

Parlar de música, de viatges, d'il.lusions... Escoltar...

De fons, Phil Colins , mentre els ulls espurnegen i el so de les paraules esdevé protagonista d'una nit regalada.

Els queda tant per fer, tant per conèixer, tant per viure...

( treballar el pont ha tingut la seva part de sorpresa agradable! )

Silenci

Fotografia d'internet.http://escribeya.com/Poemas/de-todos-los-libros-21442

M'agrada el silenci dialogant amb mi. Em permet escoltar-me. M'agrada escoltar, interioritzar i aprendre...

Tenir molts fronts oberts vol dir canviar el dial sovint i buscar l'espai per tu.He de fer un forat per a trobar-lo.

I m'assec mentre contemplo el carrusel girar.

Hi pujo i giravolto, descobrint nous paisatges plens de vida, alguns gestos, mirades ... Imatges que guardo i que m'agrada regalar.

Farcir capses amb perfum de regalèssia.. Posar-hi una llaçada de tirabuixons i esperar els ulls encuriosits i la boca badada...

I com un sospir, sorprendre't amb el perfum de les lletres saltironant des de dins, apropant-se ,escampant-se al teu cos i poder recollir-les en forma de vers.

Paraules lligades, noves, estrenades, abarrocades amb el color de l'or vell.

I quan el carrusel s'atura les coc a foc lent depurant-ne l'essència.

Entre silencis la meva parla llueix el vestit de pedreria sense oblidar les capsetes plenes de coses que vull dir.

Avui m'he aturat, arraulida sota els llençols per no donar més voltes...

Emmagatzemaré paraules i les envasaré al buit. Tancaré portes i finestres i només agafaré una maleta, buida.

Faré uns dies de pausa blogaire.

Vull gastar les espardenyes caminant.

Rebaixar la pila de llibres que tinc pendents.

Respirar.

Prendre el sol... ( Mentre estic escrivint cau una pedragada que ressona al teulat...)

Asseure'm i contemplar el temps com passa.

Només seran uns dies...

Alan Parsons Project _ "Time"

Aniversaris rodons

Estic per casa. Vaig lleugera de roba. Tinc el calefactor a la cambra de bany, la dutxa oberta, el baf que entela el mirall... La meva intenció és dutxar-me...

Cop de telèfon ... Un amic de l'amic J.

En J ( em diu ) enceta l'aniversari que acaba en 0, l'entrada d'una altra dècada...

" Hem mirat fotos i tu hi surts Eres de la colla i li faria il.lusió que hi fossiu, tu i en T...".

_ Vindrem . Apunta.

_ Carn o peix de segon?

_ Peix

Intento aixoplugar-me de les fresses i enfilo de nou el revolt del passadís cap a la dutxa...

Em llevo el poc que porto i ho deso al terra... No ho volia però hi ha anat a parar. Torno a posar els mecanismes en marxa. Tinc fred. Ara serà el meu moment...

I deixo que el plugim m'amari la cara, els cabells, l'esquena i s'emporti les paraules buides i els moments asfixiants del dia, les banalitats i alguna rutina... Que s'aclareixi la boira i la netedat em dongui un moment de pau...

Em posaré crema d'aquella que afavoreix la circulació i crema greixos i silueteja i reafirma i així competir amb en Newton, bé amb la seva llei... Fins quan? Fins que el procés biològic natural ho vulgui i de cop se'm despengi tot allò que amb dedicació i fe intento que s'aguanti unes dècades més. Dècades?... ( Sí, sí i per què no!)

Llavors només els cirurgians plàstics o un miracle de la natura ho mantindrà ferm i deliciosament turgent perquè les mans que m'acariciïn encara gaudeixin del llegat de les cremes hiper-, hipo-, anti- ,oxi-,...

I pel fil de la porta de nou el telèfon m'eixorda l'orella. Agafo la mini toballola de les mans, brodada i regalada per la tieta , el rus de la qual no eixuga ni la més mínima gota d'aigua i no em tapa ni una, ni cap part entera de la meva, volia dir "escultural figura", que només és "figura" perquè tots som "figures" i algunes són "figurins"...

M'abraonao mig molla sobre el timbre del telèfon amb més decibels del compte perquè sovint per casa la música tecno va a tot drap i entre l'estractor i la secadora, el rentavaixelles i el secador dels cabells no hi ha "figura "humana que senti res quan algú demana auxili a l'altre costat del fil...

La veu de la més amiga de les amigues - la M - em convida al seu Aniversari rodó...

_ És el 23, però ho faré el divendres 25 i així l'endemà és dissabte... per si acabem tard... Oi que baixareu a Barcelona? . Cap a les 10 soparem ... No hi pots faltar...

(" Com vols que hi falti si vam conviure plegades durant 3 anys quan estudiàvem Psicologia mentre desgranàvem quin mètode faríem servir per a desanamorar-nos de dues "figures" que havien deixat d'interessar-se per nosaltres. Fabes estudiants de Psicologia amb una carrera ja acabada, amb feina, cotxe i casi emancipades de casa dels pares...

Ingènues noietes enamorades fins a la soca, d'un parell de " penjats" massa embaucadors per a fer-los raonar que ens moríerm per ells i ells massa pendents d'ells i del seu "ego"...) ( Parlant per dintre meu )

_ Vindré ... només faltaria!

En una setmana dos Aniversaris rodons ( especials pels seus protagonistes )i per un retall de vida que vam compartir.

I de reüll passo i obro l'armari rober per donar una llambregada al fons d'armari. Repasso mentalment què em posaré en cada Aniversari. Persones diferents. Móns diferents. Estils diferents. Tant se val. Sota cada vestit serem el que vam ser més el que som avui. Si hem sumat anys també hem pogut sumar experiències, sensatesa i un pèl de saviesa... Potser... No vull aventurar-me als esdeveniments.

Torno a la dutxa mentre repasso el calendari. La pujada de gener... Sense cap festa, diuen... I recordo que el dissabte 26 és l'aniversari d'en T. I somric. És l'únic que esperava celebrar " tirant la casa per la finestra" , desplegant tots els meus encanteris, havent pactat, abans però, amb el diable. I ara em trobo amb una setmana de disbauxa d'horaris i soparets.

M'hauré de prendre algun revitalitzant - defatigant per el dissabte... Per estar més captivadora que mai. Perquè s'ho mereix, encara que el seu, no sigui un Aniversari rodó...

( He demanat 3 dies de festa a la feina per " motius personals " )

Moments

Aquests espais de temps per nosaltres.

M'agrada disfrutar-los a primera hora del matí. Preparar la cafetera, endollar la ràdio, asseure'm a la taula de la cuina mentre assaboreixo aquests instants en silenci.

Programar el dia o no. Repassar el d'ahir o no. Deixar fluir la ment...

Escoltar les notícies o canviar el dial mentre em desperto amb una melodia menys estrident.

Pensar que els minuts s'escolen, que el temps es dilueix i va a parar a la terra de ningú...

Ara toca dedicar el teu temps als altres. Un dia més.

L'endemà com cada dia em podré regalar aquests petits instants.

Passo per davant la mateixa cafeteria cada matí i et veig absort davant el diari. El cafè fumejant al costat... Un dia rere l'altre. També és el teu temps.

Aixeques la mirada mentre jo passo pel carrer.

_ Vols fer un cafè?, em fas amb signes.

Entro.

Deses el diari a un costat de la taula i em convides a asseure.

Les mans se m'escalfen agafant la tassa...

No diem moltes coses. La sorpresa de l'encontre fa que els ulls repassin l'altre. Parlem de la feina, la família...

Em dius que cada dia et pares aquí abans d'anar a treballar. Ho sé. Et veig cada dia però passo de puntetes per no destorbar-te.

Demà tornaré a passar i si no alces la mirada, no entraré.

És el teu temps i no vull robar-te'l.

O si!

Nascuda a la tardor

Joia perlada

en la foscor.

Mirada de sirena

llavis de sucre.

Et transformes en aigua.

El cor, esponjós ,

batecs dansaires...

****

N - I - E - L - D - E - S - A

****

La vida, descarada,

ens va robar molts dies amb

les seves nits.

Vestida de guerrera

ets tota una heroïna.

El millor regal per a tu: VIURE

El millor regal per a mi: TU

Per molts anys!